GEOLOGIA

Tema 1: Relacions humans-medi

Capes de la terra (-esfera): atmo, geo hidro, bio

Processos geològics externs: accions provocades per energia externa que destrueixen el relleu
lentament.
Processos geològics interns: construeixen el relleu, l’energia prové de la calor del nucli, que mou el
magma i les plaques tectòniques lentament.
Sistema: conjunt d’elements que duen a terme una funció perquè el sistema funcioni.
- Sistema obert: entra i surt energia i matèria.
- Sistema tancat: no entra ni surt matèria, només energia.
Relacions causals:
Lineals: (no es poden tancar)
- Simples: (2 variables) (+ o -) ex: (+) a + precipitació + cabal (-) a + contaminació - peixos
- Encadenades: (+ de 2) ex: quanta + pendent + velocitat + erosió…
Compostes: (si es poden tancar)
- “Feedback” o bucles de realimentació: (+) no s’autoregulen, sempre va a + o a - (-)
s'autoregulen i a mesura que es fa una volta canvia tot de signe.

1.1) Riscos: Interacció dels diversos fenòmens que es produeixen al planeta Terra amb els éssers
humans o bé les seves activitats o recursos. Depenen de 3 factors:
Perillositat: Intensitat del fenomen natural.
Exposició: Nombre de persones si béns potencials exposats.
Vulnerabilitat: Proporció de víctimes i béns afectats respecte al total exposat.
Període de retorn: temps mitjà entre un fenomen i l’altre.
Tipus de risc:
Atmosfèrics: Sequeres, llamps, vents intensos, pedregades, glaçades…
Geodinàmics externs: Despreniments, erosió, esfondraments…
Geodinàmics interns: Sismes, tsunamis, erupcions volcàniques…
3 P per actuar sobre un risc:
Predicció: Anticipar amb la màxima previsió on i quan tindrà lloc el fenomen.
Previsió: Elaborar mapes de perillositat i vulnerabilitat basats en antecedents.
Prevenció: Adoptar mesures per minimitzar el risc.

1.2) Recursos naturals: Béns que ens aporta la natura i que tenen algun interès pels humans
Renovables: llum solar, marees, vents…
No renovables: mineria, petroli…
Energètics: Recursos dels quals aprofitem l’energia.
No energètics: Recursos dels quals n’aprofitem una altra propietat.

1.3) Impactes: Conjunt d’afectes positius o negatius que s'afegeixen i alteren al medi.
1.4) Gestió ambiental: Administració adequada del medi ambient.
Mesures preventives: Abans. Per evitar un conflicte ambiental.
Mesures correctores: Després. Per corregir un conflicte ambiental.
Planificació i ordenació del territori: Col·locar precisament cada indret que s’ha de construir a una
zona fora de perill.
Incentius econòmics: multes per qui genera l’impacte.

Tema 2: L’atmosfera i els climes

2.1) Atmosfera: Embolcall de gasos que envolta la Terra. 10.000 km

Funcions:
- Regula la temperatura global del planeta (efecte hivernacle)
- Intervé en el cicle de l’aigua
- Absorbeix radiacions molt perilloses provinents del Sol (filtre)
- Evita l’impacte de meteorits sobre la superfície terrestre (fricció atmosfèrica)
Capes de l’atmosfera
Dividida en 2: Homosfera (100 km inferiors) Heterosfera (de 100 km a 10.000 km)

(-) Troposfera Estratosfera Mesosfera Termosfera Exosfera (+)

2.2) El clima: Mitjana de les condicions ambientals definit pels paràmetres meteorològics que es
registren en un indret i un període de temps determinat.
Factors que determinen el clima d’un indret:
Latitud: Depenent de la latitud de l’indret hi ha una diferent inclinació de la terra i els
rajos de sol cauen més o menys directes.
Altitud: Depenent de l’altitud canviarà la temperatura, ja que aquesta disminueix amb
l’altura.
Distància al mar: Les zones costaneres tenen oscil·lacions tèrmiques més reduïdes, les
allunyades de la costa són més càlides durant el dia i més fredes durant la nit, es regulen
menys.
Orientació: La presència de relleus té una gran importància en ‘acció dels vents i la
insolació.
Humanització: L’activitat de la gent fa que el clima d’aquella localitat pateixi alteracions a
causa de les nombroses fons de calor com fàbriques, calefaccions, motors…
Continentalitat: - interior: gran amplitud tèrmica / aire sec → sequera - costa: poca
amplitud tèrmica / aire humit

Climograma: Gràfica de temperatura i precipitacions.

Temps: Temperatura i precipitacions en un temps determinat.

Climes freds: Zones properes als pols, entre 60 i 90 graus de latitud nord i sud.
Climes temperats: Franja latitudinal intermitja, entre 30 i 60 graus de latitud nord i sud.
Climes càlids: Zones properes a l’Equador, entre els 30 graus i l’Equador.
Anticiclons: Zones de descens d’aire. En els anticiclons, l’aire baixa i alhora gira en el sentit de les
agulles del rellotge. Hi ha clima sec i les línies de pressió pugen de 4 en 4.
Depressions: Zones on l’aire ascendeix. L’aire puja i alhora gira en sentit
contrari a les agulles del rellotge. Hi ha clima humit i les línies de pressió baixen de 4 en 4.
Línies de pressió: Quan + espai hi ha entre elles el vent bufa més lent.
Vent: Aire que es mou horitzontalment.

Tema 3: Riscos atmosfèrics

Els núvols:
- Humitat absoluta: Massa d'aigua expressada en forma de vapor x volum d’aigua, g/m3.
- Humitat relativa (HR): Percentatge de vapor d’aigua que conté l’aire respecte al màxim
que podria contenir la temperatura a la qual el troba.
HR= Quantitat de vapor que té l’aire x 100 / quantitat de vapor màx. per aquella temperatura

Cadena de formació dels núvols: Ascens d’aire → refredament → HR augmenta → s’assoleix una
HR del 100 % → saturació → condensació del vapor d’aigua en forma de petites gotes, que
s’enganxen a petites partícules (nuclis de condensació) → núvol

Les precipitacions:
Formació de la pluja (Ta > 0 oC):
Les gotetes del núvol van xocant les unes amb les altres (coalescència), fent-
se cada cop més gran. Quan ja no poden ser sostingudes pels corrents d’aire,
plou.

Formació de neu (Ta < 0 oC):

Els cristalls de gel van unint-se els uns amb els altres (acrecència), fent-se flocs
de neu cada cop més gran. Quan ja no poden ser sostingudes pels corrents
d’aire, i si les temperatures es mantenen inferiors als 0 graus durant el seu descens,
neva (si no, es formarà pluja o aiguaneu).

Formació de calamarsa o granís:

Són fragments arrodonits de gel que es formen durant complexos processos d’ascens i descens de
l’aire a l’interior dels cumulonimbus, on la temperatura a la part superiors d’aquests és molt baixa.

Front oclús:

Riscos relacionats amb fenòmens:

- Sequera: Període prologat de manca de precipitacions.

- Aiguats: Tot el contraria les sequeres.
temporals de llevant: una massa d’aire procedent del Mediterrani càlida i humida
penetra cap a l’interior, es topa amb una massa d’aire fred i crea un cumulonimbus que dona lloc a
fortes precipitacions.
tronades: a les zones muntanyoses, si hi ha un dia calorós i la situació atmosfèrica
hi ha una massa d’aire fres poden formar-se tempestes potents.
- Inundacions i avingudes:
inundacions: acumulacions d’aigua en zones de terreny pla.
avingudes: crescudes sobtades del cabal d’un curs d’aigua.
- Huracans: Entre els 5 i 20 graus de latitud, són depressions que tenen diferent pressió a
l’interior que a l’exterior. Vents fins a 117 km/h.
El niño: Un dels fenòmens atmosfèrics que tenen lloc a més gran escala. Cada any coincidint amb
les dates de Nadal les aigües de la riba americana de l’oceà pacífic, que normalment són més
fredes, s’escalfen per l’arribada d’un corrent marí càlid, provinent de l’oest. Això fa que la quantitat
de plàncton disminueixi sobtadament. Aquesta situació finalitza amb l’arribada de la primavera.
La niña: les aigües més càlides de l’oceà pacífic se situa a les costes d’Indonèsia i Austràlia, a l'oest,
l’escalfament de l’aire i l’aportació del vapor d’aigua fan que en aquesta zona dominin les baixes
pressions i s’originin intenses precipitacions convectives.

Tema 4: Ecosistemes
Ecosistema: Sistema natural format pel medi físic d’un indret i tots els organismes que
hi viuen. És una unitat dinàmica, en què els diferents components que la integren
estableixen relacions complexes.
Un ecosistema està constituït per:
- Comunitat o biocenosi: conjunt d’éssers vius que hi habiten les nombroses interrelacions
que es produeixen entre individus de la mateixa espècie i entre espècies diferents.
En forma de cadena tròfica (la més senzilla)
En forma de xarxa tròfica (més complexa, però també més real)

- Medi físic o biòtop: són tots els elements no vius d’un ecosistema que condicionen als
organismes que hi viuen.
El biòtop està format per:
Medi (fluid - aire, aigua - que envolta l’ecosistema)
Substrat (suport - roques, sorra - sobre el qual viuen els organismes)
Factors ambientals (paràmetres que determinen les característiques
fisicoquímiques de l’ecosistema: temperatura, llum, pH, salinitat, gasos, sals minerals…)
Tenen una gran influència en el procés evolutiu de les espècies (Adaptació, Diversitat,
Selecció natural)

- Interaccions: entre el medi físic i els éssers vius, i entre els éssers vius (de la mateixa
espècie o d’espècies diferents).