Didàctica de les CC.
Socials: Geografia
2n Curs de Grau de Mestre en Ed. Primària
TEMA: EL TEMPS I EL CLIMA
1. ELEMENTS I FACTORS DEL CLIMA
El clima d'una zona depèn de certs
elements, principalment temperatures,
precipitacions, pressió i vents. Aquests
elements varien d' uns llocs a uns altres perquè
estan condicionats per diferents factors, com
són la latitud, l'altitud, la continentalitat o la
influència marina, entre d'altres.
1.1.-Diferència entre temps i clima
L'estat de l'atmosfera canvia
constantment. Hi ha canvis bruscs que
succeeixen en unes hores i processos llargs que
duren centenars o milers d'anys. Per això, cal
diferenciar entre temps i clima.
El temps o oratge és l'estat de l'atmosfera en
un lloc determinat i en un moment donat: per
exemple, es pot dir que hui a Alacant hi ha un
temps càlid i assolellat. En canvi, el clima és
l'estat mitjà de l'atmosfera durant un llarg
període: així , per exemple, es diu que a Alacant
el clima és sec i temperat, amb hiverns suaus i
estius càlids.
L'observació dels tipus de temps més freqüents
i la seua distribució durant l'any revelen el
clima d'una regió. Per conèixer el clima d'una
zona s'analitzen els elements, principalment les
temperatures, les precipitacions, els vents i la
pressió atmosfèrica, estudiant els seus valors
mitjans en períodes extensos d'uns trenta anys.
1.2.-Elements del clima
El clima té principals: la precipitacions, quatre
elements principals: la temperatura, les
precipitacions, la pressió atmosfèrica i els
vents.
La temperatura és la quantitat de calor que té
l'aire de l'atmosfera. Segons la temperatura, el
nostre planeta es divideix en:
• Una zona càlida entre els dos tròpics.
En ella, els raigs solars incideixen
totalment o pràcticament
perpendiculars durant tot l'any. Per
això, les temperatures són elevades i
hi ha molt poques diferències de
temperatura entre unes estacions i
altres .
• Dues zones temperades, situades
entre els tròpics i els cercles polars. En
aquestes zones, els raigs solars
incideixen de forma més inclinada que
a la zona càlida. Per això, les
1
Isabel Mª Gómez Trigueros (isabel.gomez@ua.es)
temperatures són més moderades i es
nota la variació de les estacions.
• Dues zones fredes, en els cercles
polars. En aquestes zones, els raigs
solars incideixen de manera molt
obliqua durant tot l'any. Per això, les
temperatures són sempre fredes.
Les precipitacions són la quantitat d'aigua
caiguda sobre la superfície terrestre procedent
de la condensació del vapor d' aigua que conté
l'aire, en forma de pluja, neu o calamarsa. Les
precipitacions es produeixen per diverses
causes:
• Per la intensa evaporació: la calor del
sol escalfa i s'evapora la humitat de la
terra o l'aigua del mar, formant núvols
i donant lloc a les pluges.
• Pel relleu: es produeix quan l'aire
humit que prové del mar arriba a una
muntanya o a qualsevol zona d'alt
relleu. L'aire humit es veu obligat a
ascendir; quant més amunt puja l'aire,
més es refreda. El vapor d'aigua fred
es condensa en núvols i plou. Per
aquesta raó, les zones de muntanya
solen ser més plujoses.
• Per la formació de fronts: quan una
gran massa d'aire calent i humit es
troba amb una massa d'aire fred i
humit, l'aire calent ascendeix per
damunt del fred. En pujar, es refreda,
es condensa el vapor d' aigua, es
formen els núvols i plou.
La pressió atmosfèrica és el pes que exerceix
l'aire sobre un punt determinat de la Terra. La
pressió varia d'uns llocs a uns altres. A les zones
a menor altitud, la pressió és més gran perquè
suporten més pes de l'aire; també canvia amb
la temperatura, ja que l'aire càlid pesa menys
que el fred.
La pressió normal mitjana és de 1.014 mil·libars
(mb) o hectopascals (hp). Les zones que tenen
una pressió superior s'anomenen anticiclons o
altes pressions i donen lloc a un temps estable,
amb cels
clars i molt poques probabilitats de pluja. Les
zones que tenen una pressió inferior
s'anomenen
borrasques, depressions o baixes pressions, i
originen un temps inestable, amb cels coberts
de núvols i amb altes probabilitats de pluja. Les
zones de contacte entre dues masses d'aire
 Didàctica de les CC. Socials: Geografia
2n Curs de Grau de Mestre en Ed. Primària
amb característiques diferents s'anomenen
fronts.
El vent és simplement l'aire en moviment.
S'origina per les diferències de pressió
atmosfèrica entre uns llocs i altres. L'aire va de
les zones d'alta pressió a les de baixa pressió.
Hi ha diferents tipus de vent. Hi ha vents
constants, que bufen permanentment en la
mateixa direcció, com els vents alisis, que es
dirigeixen sempre des dels tròpics cap a
l'equador.
Altres canvien la seua adreça segons les
estacions, com els monsons, que a l'estiu bufen
des de l'oceà Índic cap al continent asiàtic i
porten pluges abundants, i a l'hivern ho fan des
del continent cap al mar, amb un temps estable
i sec.
També hi ha vents locals o regionals, que
sempre bufen en la mateixa direcció i reben un
nom propi. A Espanya, la tramuntana bufa del
nord i porta fred i turbulències a Catalunya i
Balears. El vent humit xafogor arriba del sud-est
a les costes llevantines, la Manxa i la vall de
l'Ebre. A l'Argentina i Uruguai afecta el
pampero, un vent fred procedent del sud-oest.
El xaloc és un vent càlid i sec procedent del sud,
que bufa a la costa nord d'Àfrica, però que
quan creua el mar Mediterrani, es carrega
d'humitat i arriba a les costes del sud d'Europa
acompanyat d'abundants pluges, sobretot a
finals de l'estiu i a la tardor.
Finalment, els vents orogràfics són forts i secs,
perquè l'ascens de l'aire per les vessants
muntanyenques els fa perdre la seva humitat.
Reben diverses denominacions, com el chinook
de les Muntanyes Rocoses, el foehn dels Alps o
el zona dels vessants i valls orientals dels
Andes, que bufa entre maig i novembre
procedent de l'oest.
1.3.-Factors del clima
Els factors del clima són els
mecanismes que actuen sobre els elements i
provoquen les
variacions. Poden ser de dos tipus:
• Atmosfèrics, que estan en relació amb els
moviments que es produeixen en l'atmosfera
(la circulació de les masses d'aire i la influència
dels centres d'acció -anticiclons i baixes
pressions-), que, al seu torn, estan en relació
amb els moviments de la Terra.
• Geogràfics, que són els responsables de les
varietats climàtiques regionals. Són els
2
Isabel Mª Gómez Trigueros (isabel.gomez@ua.es)
condicionants més nombrosos: destaquen la
latitud, l'altitud, la forma del relleu, la
distribució dels continents i dels oceans, la
proximitat o la llunyania al mar
(continentalitat), l'acció dels corrents marins, la
frondositat de les cobertes vegetals...
Els científics elaboren i utilitzen diversos tipus
de mapes temàtics per representar els
diferents elements climàtics.
La temperatura es representa mitjançant
isotermes, que són les línies que uneixen els
punts de la superfície terrestre que tenen la
mateixa temperatura; les precipitacions, amb
isohietes, que són les línies que uneixen els
punts de la superfície terrestre que tenen igual
precipitació; i la pressió de l'aire es cartografia
mitjançant les isòbares, o línies que uneixen els
punts amb la mateixa pressió.
Les últimes tecnologies permeten obtenir
dades a través dels satèl·lits artificials per
confeccionar mapes climàtics amb ordinadors,
com, per exemple, la intensitat de l'onatge o la
velocitat del vent.
2.-ELS CLIMES DEL MÓN
Sobre la superfície terrestre es
distingeixen cinc grans zones climàtiques: una
zona càlida, dues zones temperades i dues
zones fredes. Dins de cadascuna d'elles es
donen diversos tipus de clima en funció de les
temperatures i de les precipitacions.
2.1.-Els climes càlids
Els climes càlids es donen entre el
tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn. Aquí
les temperatures sempre són elevades,
superiors als 18º C de mitjana, però hi ha grans
diferències en les precipitacions.
En el clima equatorial, les precipitacions són
constants i molt abundants, superiors als 2.000
mmm anuals.
En canvi , en el clima tropical, encara que les
precipitacions totals són també molt
abundants, es concentren en uns mesos de
l'any, per aquest motiu en el clima tropical
existeixen dues estacions: l'estació humida i
l'estació seca.
Tant en les zones càlides com en les zones
temperades, es dóna el clima desèrtic, en el
qual les precipitacions són molt escasses,
inferiors als 250 mm anuals, i es caracteritza
per grans variacions entre la temperatura
nocturna, freda, i la del dia, molt calorosa.
 Didàctica de les CC. Socials: Geografia
2n Curs de Grau de Mestre en Ed. Primària Isabel Mª Gómez Trigueros (isabel.gomez@ua.es)

2.2.-Els climes temperats

Els climes temperats s'estenen des
dels tròpics als cercles polars, tant en
l'hemisferi nord com en l'hemisferi sud. Es
caracteritzen per l'existència de quatre
estacions, amb diferències notables de
temperatures i precipitacions entre elles. Els
principals climes temperats són:
• El clima oceànic o atlàntic, que tenen
temperatures suaus i precipitacions abundants,
superiors als 800 mm , durant tot l'any.
• El clima continental, que presenta hiverns
llargs i molt freds, amb temperatures fins i tot
sota zero, i estius curts i molt càlids. Les
precipitacions poden ser abundants,
normalment per damunt dels 600 mm, i es
concentren en els mesos d'estiu.
• El clima mediterrani, que es caracteritza pels
hiverns curts i de temperatures suaus, i els
estius llargs i de temperatures càlides. Les
precipitacions són escasses, mai superen els
800 mm, i es concentren a la primavera i a la
tardor.
• El clima xinès té temperatures suaus i
precipitacions abundants, per damunt dels
1.000 mm, concentrades a l'estiu.

2.3.-Els climes freds

Els climes freds són característics dels
cercles polars i de les àrees d'alta muntanya.
Per tant, es distingeixen dos tipus:
• El clima polar, que presenta les temperatures
més baixes de la Terra. Les precipitacions són
gairebé inexistents i difícilment
s'aconsegueixen els 10º C de temperatura
mitjana.
• El clima d'alta muntanya, que presenta
temperatures fredes a l'hivern i relativament
suaus a l'estiu, i té pluges abundants, amb
freqüència en forma de neu a l'hivern.