3.

LA DIVERSITAT CLIMÀTICA

1. ELS FACTORS DEL CLIMA

1.1. ELS FACTORS GEOGRÀFICS

a) La latitud d’Espanya, a la zona temperada de l’hemisferi nord, fa que hi
hagi dues estacions ben marcades, l’estiu i l’hivern, separades per dues
estacions de transició, la primavera i la tardor. A les Illes Canàries els
contrasts entre les estacions es noten menys perquè es troben en una
latitud subtropical, pròxima al Tròpic de Càncer.

b) La situació de la península Ibèrica, entre dues grans masses d’aigua

de característiques tèrmiques diferents (oceà Atlàntic i mar Mediterrani) i
entre dos continents (Europa i Àfrica), la converteixen en un lloc
d’encreuament de masses d’aire de propietats diferents.

c) La influència de la mar és escassa a la península Ibèrica, perquè és un

territori ample, amb costes poc retallades i amb relleus muntanyosos
paral·lels a la costa. Aquest fet estableix diferències climàtiques clares
entre una perifèria estreta i oberta a la mar, i un nucli ample de terres
interiors, caracteritzat per la continentalitat. En canvi, en els dos
arxipèlags, la influència de la mar és decisiva.

d) El relleu influeix en el clima a través de l’altitud, la disposició i

l’orientació:

▪ La disposició:

- Els sistemes muntanyosos paral·lels a la costa frenen la influència

de la mar.

- Les conques tancades per muntanyes (Duero, Ebre) tenen

precipitacions escasses perquè les masses d’aire descarreguen la
humitat en els sistemes muntanyosos que les envolten. També són
freqüents les boires causades per l’estancament de l’aire.

▪ L’altitud fa disminuir la temperatura uns 0.5 o 0.6 ºC per cada 100 m

d’ascens.

- També provoca precipitacions orogràfiques als vessants pels quals

ascendeix l’aire (sobrevent).

▪ L’orientació origina contrastos climàtics locals entre les solanes

(vessants orientats al sud) i les obagues (vessants orientats al
nord), que es troben sempre a l’ombra i són més fredes i humides.
 1.2. ELS FACTORS TERMODINÀMICS
Són els responsables de la circulació atmosfèrica o successió de masses d’aire,
que determinen els diferents tipus de temps atmosfèric i de climes.

La circulació en superfície: centres d’acció, masses d’aire i fronts:

La circulació atmosfèrica en superfície està dirigida pels centres d’acció, les
masses d’aire i els fronts:

a) Els centres d’acció són àrees d’altes i baixes pressions:

▪ Un anticicló és una zona d’altes pressions envoltada per d’altres de

pressió més baixa. Els vents circulen al seu voltant en el sentit de les
agulles del rellotge. Produeix temps estable.

▪ Una depressió, borrasca o cicló és una zona de baixes pressions

envoltada d’altres de pressió més alta. Els vents circulen al seu voltant en
sentit contrari a les agulles del rellotge. Produeix temps inestable, sovint
plujós.

b) Les masses d’aire són porcions d’aire amb unes característiques

concretes de temperatura, humitat i pressió. Espanya, a causa de la seva
latitud, rep masses d’aire fred àrtiques i polars i masses d’aire càlides
tropicals. Aquestes masses d’aire poden ser marítimes humides o
continentals seques.

Una massa d’aire fred que descendeix en latitud

es reescalfa per la base i s’inestabilitza.

Una massa d’aire càlida que ascendeix en

latitud es refreda per la base i s’estabilitza.

Una massa d’aire seca que fa un recorregut

marí, es fa humida i s’inestabilitza.

Una massa d’aire humida que fa un recorregut

continental, s’asseca i s’estabilitza.

c) Els fronts són superfícies que separen masses d’aire de característiques

diferents. Per tant, a un costat i a l’altre d’un front es produeix un canvi brusc de
les propietats de l’aire. A Espanya, el front més important és el front polar, que
separa les masses d’aire tropical i polar.
 2. ELS ELEMENTS DEL CLIMA

Són els components observables i mesurables de l’atmosfera.

2.2. La temperatura de l’aire

És el grau de calor de l’aire expressat en ºC i representat en el mapa

mitjançant isotermes. A Espanya, les temperatures mitjanes presenten
notables diferències a causa de la influència de diversos factors:

▪ La latitud: les temperatures disminueixen cap al nord.

▪ L’altitud: les temperatures descendeixen amb l’altura.
▪ La distància a la mar: les temperatures són suaus a la costa i extremes a
l’interior.

L’amplitud tèrmica és la diferència entre la temperatura mitjana del mes més

càlid i la del mes més fred. A Espanya, les amplituds més baixes es troben a
les Canàries i a les costes, especialment a les del nord peninsular. Les més
altes corresponen a l’interior peninsular.
La inversió tèrmica és una situació atmosfèrica anòmala en la qual la
temperatura de l’aire és més freda a prop del terra que en altura. És típica de
l’hivern en llocs on la topografia afavoreix l’estancament de l’aire durant diversos
dies, com en el fons de les valls i les conques intramuntanyoses. Sol provocar
boires baixes i rosada a l’alba.

2.4. La pressió i el vent

a) La pressió atmosfèrica depèn de les característiques de les masses

d’aire que se situen sobre la península Ibèrica al llarg de l’any. A l’hivern
i a l’estiu predominen les altes pressions, en canvi a la tardor i a la
primavera predominen les baixes pressions.

b) Els vents són masses d’aire en moviment que sempre circulen de les altes
pressions a les baixes pressions. Es produeixen a causa de les diferències
de pressió.

3. TIPUS DE CLIMA A ESPANYA

3.1. EL CLIMA OCEÀNIC

CLIMA OCEÀNIC

ÀREA: Ocupa el nord de la península: el vessant cantàbric i Galícia.

PRECIPITACIONS abundants, regulars i suaus.

El total anual supera els 800 mm i els dies de pluja són més de 150 a l’any.
La distribució al llarg de l’any és bastant regular.
Se sol donar un màxim de precipitació a l’hivern i un mínim relatiu a l’estiu
amb un màxim de dos mesos secs.
La forma en què cauen les precipitacions és suau, fet que afavoreix la filtració en
el sòl.

TEMPERATURES: Amplitud tèrmica baixa a la costa i moderada cap a l’interior:

tma moderada: 12.5-15

▪ A la costa l’amplitud tèrmica és baixa a causa de la influència de la mar (entre

9 º C i 12 ºC). L’estiu és fresc amb temperatures mitjanes inferior a 22
ºC. L’hivern és moderat, la temperatura mitjana de mes més fred està
entre 6 ºC i 10 ºC.

▪ Cap a l’interior l’amplitud tèrmica és moderada (entre 12 ºC i 15 ºC).

L’hivern és fred la temperatura mitjana de mes més fred és inferior a 6 ºC.

3.2. EL CLIMA MEDITERRANI

CLIMA MEDITERRANI

ÀREA:
És la més extensa, comprèn gairebé tota la península, les Illes Balears, Ceuta i Melilla.

PRECIPITACIONS escasses (per sota 500 mm) o moderades (800 mm - 500

mm).
El total anual és inferior a 800 mm.
La distribució és irregular: l’estiu és sec, el màxim té lloc a la tardor i a la
primavera.
La forma en què cauen les precipitacions és moltes vegades com a tempestes
violentes, que erosionen fortament el sòl en les àrees desproveïdes de vegetació.

TEMPERATURES
Varien amb la latitud i la distància a la mar.
Dins el clima mediterrani es distingeixen tres subtipus: marítim, continentalitzat i sec.

CLIMA MEDITERRANI MARÍTIM O COSTANER

 ÀREA:
Comprèn la costa mediterrània peninsular (excepte el SE), la costa sud atlàntica, les
illes Balears, Ceuta i Melilla.

PRECIPITACIONS escasses o moderades, entre 800 i 300 mm. irregular

▪ A la costa sud-atlàntica, les precipitacions són més abundants per la major

influència de les depressions atlàntiques. El seu màxim de pluges és a l’hivern
o a la tardor-hivern.

▪ A la costa mediterrània, les precipitacions són menors. El seu màxim és a la

tardor, a causa de les tempestes ocasionades pel contrast entre les aigües
càlides i la terra, que es refreda més ràpidament.

TEMPERATURA (tma calida entre 15 i 18)

Amplitud tèrmica moderada (entre 12 ºC i 15/16 ºC).

Estiu calorós amb temperatures que superen els 22 ºC.
Hivern suau: el mes més fred no baixa dels 10 ºC.

CLIMA MEDITERRANI CONTINENTALITZAT

ÀREA: Comprèn l’interior peninsular, excepte la zona mitjana de la vall de l’Ebre.

PRECIPITACIONS escasses o moderades, entre 800 i 300 mm anuals. irregular

▪ Al sector occidental peninsular, les precipitacions són més abundants per la

major freqüència de pas de les depressions atlàntiques. El màxim és a
l’hivern.

▪ Al centre de les depressions castellanes (Duero, Tajo, Guadiana) i de l’Ebre, les

precipitacions són menors, a causa del seu encaixament entre muntanyes. El seu
màxim es dóna durant la primavera i la tardor.

TEMPERATURA

Amplitud tèrmica alta (superior 16 ºC), a causa de l’aïllament de la influència de la

mar. Temperatura mitjana anual entre moderada i càlida (12.5-17,5)
estius calorosos hiverns freds

CLIMA MEDITERRANI SEC, SUBDESÈRTIC O ESTEPARI

ÀREA
Comprèn el SE peninsular i la zona mitjana de la vall de l’Ebre.

PRECIPITACIONS molt escasses, entre 300 i 150 mm. irregular

▪ Al sud-est, l’aridesa es deu al fet que en aquesta zona són freqüents les masses
d’aire seques procedents d’Àfrica. Les serralades bètiques barren el pas de les
depressions atlàntiques. Només les depressions procedents de l’estret o del mar
d’Alboran provoquen precipitacions. Al cap de Gata s’arriba al clima desèrtic
(menys de 150 mm anuals).

▪ A la zona mitjana de la vall de l’Ebre, l’aridesa es deu a l’encaixament entre

muntanyes. La serralada Ibèrica actua com a barrera enfront de les depressions
atlàntiques i la serralada Litoral Catalana frena la influència de la Mediterrània.

TEMPERATURES (tma alta 18)

Varien amb la latitud i la distància a la mar.

estius calorosos

▪ La costa del SE té una temperatura mitjana anual entorn els 17 o 18 ºC. Hiverns
molt suaus (no baixen de 10 ºC).

▪ A l’interior de la zona SE (est de la Manxa i Albacete) i de la zona mitjana de la

Vall de l’Ebre la temperatura mitjana anual és inferior a 17 ºC i hiverns
moderats (entre 6 ºC i 10 ºC) o freds (inferior a 6 ºC).

3.3. EL CLIMA DE MUNTANYA

CLIMA DE MUNTANYA

ÀREA:
Comprèn els territoris situats a més de 1.000 m d’altitud.
Les seves característiques estan determinades per l’altura, perquè a mesura que
s’incrementa, les precipitacions augmenten i les temperatures disminueixen.

PRECIPITACIONS: regular (max 2 secs)

Molt abundants: superen el 1.000 mm a l’any.
Són freqüents les precipitacions en forma de neu.

TEMPERATURA mitjana anual baixa (inferior a 10 ºC).

Hiverns freds, amb algun mes sota 0 ºC.
 TIPUS

▪ Les muntanyes de l’àrea de clima oceànic (Pirineus i serralada Cantàbrica) no

tenen cap mes sec i presenten estius frescos.

▪ Les muntanyes de l’àrea de clima mediterrani tenen menys precipitacions a

l’estiu (un o dos mesos secs). A l’estiu les temperatures poden ser superiors
a 22 ºC.

3.4. EL CLIMA DE CANÀRIES

CLIMA SUBTROPICAL DE LES ILLES CANÀRIES

● La seva situació pròxima al Tròpic de Càncer i a les costes africanes aporta

influències variades: anticicló de les Açores, vents alisis del NE, depressions
atlàntiques a l’hivern, aire saharià a l’estiu, etc. ▪ El corrent fred entre les illes i
el continent africà.

● El relleu fa disminuir la temperatura, i provoca als vessants de sobrevent dels

alisis quantioses precipitacions i nuvolositat abundant (mar de núvols).

▪ A les zones baixes les precipitacions són molt escasses (irregulars) a causa de
l’anticicló de les Açores. Les illes occidentals tenen un clima subdesèrtic o
estepari (entre 300 i 150 mm a l’any). Lanzarote, Fuerteventura i les terres
baixes de Gran Canària tenen un clima desèrtic (menys de 150 mm a l’any). Les
temperatures són càlides tot l’any ja que cap mes són inferiors a 17 ºC.
L’amplitud tèrmica és molt baixa (inferior a 8 ºC).

▪ A les mitjanes i zones altes, les precipitacions s’incrementen i poden arribar

als 1000 mm anuals als vessants a sobrevent dels alisis. Les temperatures són
més baixes.

CONCEPTES PARCIAL

CONCEPTE PBAU: PAISATGE NATURAL

El paisatge natural resulta exclusivament de la interrelació dels elements del medi

físic;la intervenció humana no existeix o és mínima.

Exemple: Antàrtida

CONCEPTE PBAU: PAISATGE HUMANITZAT

El paisatge humanitzat és un producte social, és a dir, el resultat de la modificació

del medi físic per la presència i les activitats de les societats humanes.

Exemples: paisatges agraris, urbans, industrials, turístics, etc.

CONCEPTE PBAU: COORDENADES GEOGRÀFIQUES

És un sistema de referència basat en la xarxa geogràfica de paral·lels i meridians

que permet localitzar qualsevol punt de la Terra, determinant-ne la latitud i la
longitud.

Exemple: Coordenades de Menorca (40ºN - 4ºE)

CONCEPTE PBAU: ESCALA CARTOGRÀFICA

Relació que hi ha entre la distància mesurada sobre un mapa i la distància real

sobre el terreny. Hi ha dos tipus d’escala: l’escala gràfica i l’escala numèrica.

Exemple: L’escala 1:50.000 indica que 1cm del mapa equival a 50.000 cm (500 m o 0.5
km) de la realitat.

CONCEPTE PBAU: MAPA TOPOGRÀFIC

Mapa bàsic que representa els aspectes físics i humans més destacats d’un territori
determinat. Utilitza escales molt grans (1:50.000 o 1:25.000) per representar
superfícies molt petites, per tant proporciona informació molt detallada.

Exemples:
- Els aspectes físics són el relleu, la hidrografia i la vegetació natural.
- Els aspectes humans són: els usos del sòl, el poblament, la toponímia, els límits
administratius, les carreteres i els camins.

CONCEPTE PBAU: DEPRESSIÓ O CONCA SEDIMENTÀRIA

Són zones enfonsades formades a l’era terciària durant l’orogènia alpina, a partir de
l’enfonsament de blocs del sòcol de la Meseta i del sorgiment de fosses prealpines.
Aquestes depressions es van reblir amb sediments argilosos i calcaris. Són relleus
horitzontals o suaument inclinats.

Exemples:

➔ Les depressions interiors del Duero, Tajo i Guadiana són blocs enfonsats del sòcol
de la Meseta.
 ➔ Les depressions exteriors de l’Ebre i del Guadalquivir van ser fosses prealpines.

CONCEPTE PBAU: MESETA

Altiplà o sòcol format a l’era primària com a resultat de l’erosió del Massís Hespèric
sorgit durant l’orogènesi herciniana. Està format per roques silícies com el granit.

Exemples: Submeseta Nord i Submeseta Sud

CONCEPTE PBAU: MODELAT CÀRSTIC

Conjunt de formes de relleu resultants de la dissolució de la roca calcària amb

l’aigua. Les formes més característiques són: coves, avencs, dolines, estalactites,
estalagmites, etc.

Exemples: Coves del Drac (Mallorca), Cova de s’Aigua (Ciutadella), etc.

CONCEPTE PBAU: MODELAT LITORAL

Conjunt de formes de relleu que són conseqüència de l’acció de la mar sobre la

costa per mitjà de les ones i de les marees, així com per la interacció de les aigües
marines i les fluvials.

Exemples: illes, arxipèlags, caps, golfs, badies, penya-segats, albuferes, etc.

CONCEPTE PBAU: OROGÈNIA ALPINA

Es va produir a l’era terciària. Va formar les serralades alpines, les depressions prealpines i
va produir profundes alteracions en el sòcol. La meseta es va inclinar cap a l’oest (Atlàntic),
es van formar les vores muntanyoses i el seu sòcol es va fracturar. Els blocs aixecats van
formar els massissos antics i els blocs enfonsats van formar les depressions interiors.

Exemples:
➔ Els Pirineus i les serralades Bètiques són serralades alpines.
➔ Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir són depressions prealpines.
➔ El Sistema Ibèric i Sierra Morena són vores muntanyoses de la Meseta.
➔ El massís Galaic, les muntanyes de Toledo i el Sistema Central són massissos antics.
 ➔ Les depressions del Duero, Tajo i Guadiana són depressions interiors.

CONCEPTES CONCENTRAT

ARIDESA

És la insuficiência d'aigua a la terra i a l'atmosfera. Es produeix quan la precipitació és

inferior a l'evaporació. Per tant, depèn de la relació que hi ha entre la precipitació i la
temperatura: l'aridesa és més gran com més petit és el volum de precipitació i com més alta
és la temperatura.

➔ Exemple: A Espanya les zones de major aridesa són el sud-est de la península i l'est de
Canaries.

CLIMA DE MUNTANYA

Tipus de clima propi de zones amb una altitud superior als 1000 m. Les precipitacions són
molt abundants i sovint en forma de neu. Les temperatures són baixes, amb hiverns freds.
Les muntanyes de l'àrea oceânica tenen estius frescos i cap mes sec, en canvi, les
muntanyes de l'àrea mediterrânia tenen estius calorosos i un o dos mesos secs.

Exemples:

- Muntanya oceânica: Serralada Cantâbrica

- Muntanya mediterrânia: Sistema Ibèric

CLIMA MEDITERRANI

Tipus de clima caracteritzat per la sequera estival i precipitacions escasses i irregulars amb
un màxim de pluges a la tardor i a la primavera, que poden caure en forma de tempestes
violentes. Les temperatures són altes durant l'estiu i suaus durant l'hivern. Dins el clima
mediterrani es distingeixen tres subtipus: marítim, continentalitzat i sec.

Exemples:

- Mediterrani marítim: costa mediterrânia (excepte SE), Illes Balears, costa sud-atlantica
(Andulusia).
- Mediterrani continentalitzat: interior de la península.
- Mediterrani sec: sud-est de la península i la zona mitjana de la vall de l'Ebre.
CLIMA OCEÀNIC

Tipus de clima caracteritzat per precipitacions abundants i regulars amb un mâxim de dos
mesos secs a l'estiu. Les temperatures són suaus i l'amplitud tèrmica és baixa a la costa i
moderada a l'interior.

Exemples: Galícia i la cornisa cantábrica.

CLIMA SUBTROPICAL

Tipus de clima de les zones temperades properes als tròpics. És un clima de transició entre
els climes cälids i els temperats, que a Espanya és propi de les Canaries. A les terres
baixes, les precipitacions són molt escasses o quasi inexistents i les temperatures són
càlides tot l'any, per tant l'amplitud tèrmica és molt baixa. A major altitud les precipitacions
són abundants i les temperatures més baixes.

Exemples:

- Terres baixes: Lanzarote i Fuerteventura.

- Terres altes: Teide

CLIMA URBÀ

És un tipus de clima propi de les grans ciutats. Es caracteriza per registrar temperatures
més elevades que les del seu entorn immediat (illa de calor) i un augment de la nuvolositat
(boires, smog).

Exemples: Madrid, Barcelona, Bilbao, València.

CONTINENTALITAT CLIMÀTICA

Conjunt de característiques climátiques pròpies de les àrees allunyades de la influência de

la mar. Les més destacades són l'augment de l'amplitud tèrmica i la disminució de les
precipitacions.

Exemple: La zona de la península Ibèrica de major continentalitat és La Manxa.

CANVI CLIMATIC

Variació global del clima de la Terra a causa de l'acció humana. L'emissió de gasos amb
efecte hivernacle procedents de la crema de combustibles fössils és la causa principal de
l'escalfament global del planeta.

Exemple: La temperatura mitjana de la Terra ha augmentat devers 10C en els darrers cent anys.

SEQUERA

Déficit hídric per absência o deficiência perllongada i anormal de la precipitació.

Exemple: Europa pateix actualment la pitjor sequera del últims 500 anys.