GEOGRAFIA TRIMESTRAL 2/3/4/5

EXAMEN DE L’ANY PASSAT

1. Definiu els següents conceptes:

- Unitat morfoestructural: Disposició i forma que adopten els relleus com a resultat de
la seva formació geològica.
- Depressió: Una depressió és en geomorfologia una porció de terreny situada a un
nivell inferior que la superfície veïna.
- Isòbara: Línies que uneixen els punts que registren una pressió atmosfèrica idèntica.
Els vents tendeixen a igualar les pressions que hi ha entre dos llocs.
- Efecte Foehn: Terme internacional amb el que és conegut un vent càlid i sec que bufa
a sotavent d'una serralada i fa augmentar la temperatura i disminuir la humitat
relativa.

2. Expliqueu els trets més característics del relleu peninsular.

- La forma massissa, que està determinada per l’amplada i l’extensió de les costes. La
major part del perímetre costaner presenta un traçat rectilini (ofereix pocs refugis de
navegació), llevat de petits trams, com el del litoral gallec, amb costes retallades.
- L’elevada altitud mitjana (660m), deguda a l’existència d’un extens altiplà central,
que ocupa tres quartes parts de la península Ibérica, i les nombroses serralades que
travessen el territori.
- La disposició perifèrica del relleu dificulta l’accés a la Meseta. Hi ha un fort desnivell
per arribar a les zones planes centrals. A part el relleu impedeixen que la influència
climàtica del mar arribi fins a les terres de l’interior, i això fa més extremats els estius
i els hiverns.
- La diversitat del relleu peninsular, a causa de la seva complexa formació geològica, i
la varietat de climes expliquen que el territori presenti unitats naturals ben
diferenciades, les quals han influït sobre la diferenciació de les regions i en varietat
dels paisatges.

4. Llegeix aquestes frases i indica si són vertaderes (V) o falses (F):

- La Meseta es caracteritza per elevades muntanyes i valls angostes (F)

- Les serres interiors de la Meseta estan disposades de nord a sud (F)
- L'antic sòcol paleozoic aflora únicament per l’oest de la Meseta (V)
- Els relleus de la Meseta estan constituïts per erms, camps i aiguamolls (F)
 - La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol i es divideix en dues submesetes
(V)

5. Descriu breument les característiques generals de les unitats següents del relleu de
Catalunya:

- Pirineus: Formen una alineació contínua de muntanyes que s’estén des del golf de
Biscaia fins al cap de Creus, i dibuixa el límit de la península amb la resta d’Europa. La
serralada forma una serie d’alineacions paral·leles que, davallen en forma d’esglaons
colossals. Es divideix en: el Pirineu axial/central on es troben les altituds més
notables i el Prepirineu que té menys altitud i formes més suaus.
- Serralada Transversal: Formada per una sèrie dels relleus situats al peu dels Pirineus
que uneixen el Prepirineu amb les serralades litorals. Es tracta de blocs tabulars o
basculats, alguns estan elevats i formen muntanyes i altres que estan enfonsats i
formen planes.
- Serralades Costaneres: Està format per una doble serralada paral·lela a la costa que
s'estén des de la desembocadura del riu Ter fins al delta de l’Ebre i separa les terres
de la costa de les de l’interior de Catalunya. Serralades; Prelitoral, Litoral. + Depressió
Prelitoral

6. Explica per què el delta de l’Ebre va créixer fins el segle XX i després va començar a
retrocedir. Destaca el paper de l'ésser humà en aquest procés.
L’ebre va crèixer fins al segle XX però, després va començar a retrocedir degut a la reducció
de sediments, això vol dir que s’ha invertit la tendència sedimentària, i actualment es troba
en retrocés. El paper dels éssers humans afecta degut als polígons industrials, transformem
profundament el paisatge , Així, arribem a les portes del segle XXI amb un paisatge
profundament humanitzat.

7. Quins són els factors que influeixen sobre els climes d’Espanya?
Per considerar la diversitat dels climes d’Espanya cal tenir en compte: l’acció dels anticiclons
tropicals, la circulació general dels vents de l’oest amb els seus fronts i depressions, el
funcionament quasi autònom de la conca Mediterrània occidental i la forma i el relleu de la
península Ibèrica.

8. Observa i analitza els climogrames.

Clima oceànic. Temperatures suaus per la influència de

l’oceà i pluges abundants.
No tenen l’aridesa dels estius típics mediterranis
rius: curts i cabalosos
vegetació: landa, prat
Clima de muntanya. Hiverns freds i llargs
estius curts i frescos
pluges molt abundants
neu a l’hivern
alzines, pins

Clima Continental. Estius calorosos i hiverns freds. Pluges

escasses i irregulars.
Rius irregulars.
Vegetació: boscos de alzines i pins, i arbustos.

Clima subtropical (canàries)

temperatures suaus tot l’any
precipitacions causades per les illes occidentals
escasses pluges a les illes properes a àfrica
vegetació: escalonada per l’altitud
 Clima Mediterrani. Estius calorosos i secs. Pluges
escasses (primavera i tardor). Rius amb estiatges llargs.
Vegetació: bosc de pins, màquia, garriga i estepa.

TEMA 2

- Meridians: Serveixen per veure si estem a l’est o a l’oest

- Tròpic de Càncer: Nord
- Tròpic de Capricorn: Sud
- Meridià de Greenwich: Meridià (0) Ens ajuda a veure on estan els llocs + important
- Geografia: Ciència social que interrelaciona i interpreta el que ocupem les persones
en el medi ambient
- Longitud: Distància que hi ha entre qualsevol punt de la terra respecte el meridià de
Greenwich
- Latitud: Distància que hi ha entre qualsevol punt de la terra i l’Equador
- Relleu: Conjunt formes que presenta superfície terra

4 Característiques Relleu:
1. Forma Massissa: El perímetre no té grans entrades i sortides del mar
2. Elevada altitud mitjana: 660m sobre el nivell del mar. Territori que té una de les
altituds més elevades
3. Disposició perifèrica: Dificulta l’accés a la Meseta, Serralades a la costa
4. Diversitat del relleu: Varietat de climes i formació geològica fa que es presentin
unitats naturals diferenciades.

TIPUS DE SÒLS A ESPANYA:

Zonals: Depenen dels factors climàtics i els tipus de vegetació.
Azonals: Poc evolucionats, depenen essencialment del substrat litològic.

SÒLS ZONALS:
- de tipus oceànic: sòls evolucionats rics en matèria orgànica, són àcids
- terra bruna: Espanya humida (Galícia, Astúries, Sistema Central, Serra Morena) Apte
conreu
 - tipus rànker: Vessants de fort pendent, els pendents tendeixen a erosionar. No apte
conreu
- pozdol: sòl més rentat (zona muntanya i costa) ocupen boscos de coníferes

- de tipus mediterrani: són complexos i diversos molt alterat per humans i erosió.
- sòl roig mediterrani: zones calcàries i silícies, arfila vermellosa
- terra bruna meridional: extensions de pisarres

- de zones àrides:
- no és produeixen processos químics
- sòl fris desèrtic

SÒLS AZONALS:
- Vertisòls: espanya argilosa, argiles expansives (humitat), gran fertilitat
- Rendziniformes: sòls joves, zones de roques calcàries, molt humits, ph elevat, molt
fèrtils, afavoreixen conreu
- Sòls bruns calcaris
- 1 primera pobre en humus ocupa planes i turons
- 2 rica en humus, zones calcàries amb grans precipitacions

FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR:

340M d’anys: Meseta Central (territori pla i elevat, ocupa una part important)

65M d’anys: plegaments plaques al fons del mar

600M d’anys: apareix primer territori

38M d’anys: època de desgast i erosió de les serralades i la mesesta

25M d’anys: desapareix una part important de l’aigua i està acabat el relleu

15M d’anys: apareixen illes Balears i Canàries

Moviment Horogeni: Moviment que dona les diferents formes del relleu

Era primària (palozoica) 600M d’anys : Massís granític gallec, horogènesi herciniana,
plegaments, sedimentació, formació estrats, roca dura, sòcols, granit

Era secundària (mezozoica) 340M d’anys: Sediments, temps d’erosió, forma estrats,
serralades, fosses prepirineus, formació materials calcari
Era terciària (cenozoica) 65M d’anys: Apareixen les serralades més importants, moviment
alpi, moviment orogènic, serralades alpines, erosió, formació ebre i guadalquivir

Era quaternària (cenozoica): Època de sedimentació amb l’erosió es formen les depressions i
s’acaba de formar el territori peninsular, glaciacisme, formació origen volcànic, conques
fluvials, gran erosió, influència glaceres

Massís galaicolleonès: Es forma en el nord oest peninsular, no arriba als 500 m d’altitud. És
un dels fragments més antics de la meseta, pateix moviments de l’escorça terrestre. és
forma en lloc elevats i enfonsats, massís esglaonat.

Serralada Cantàbrica: Té formes molt energètiques, grans desnivells menys accentuats en el

vessant interior. Asimetria en la part occidental i oriental. és divideix en part occidental:
blocs paleozoics dislocats, variades formes de metalls. part oriental: cims perden altitud,
dominen relleus plegats amb sediments
Sistema Ibèric: Formada per sòcals herniaris i materials secundaris que el mar va anar
depositant amb el pas del temps. Els materials es van produir durant el moviment alpí.
Sector Nord: compost per falles i massissos de més 2000 m altitud. Sector Sud: Joc de serres
i depressions solcades per rius.

Sierra Morena: Vora Meridional de la Meseta. Sembla un gran esglaó que separa la Meseta
de la Depressió del Guadalquivir. Visita des de la Meseta sembla una escassa entitat
muntanyosa, vista des de la depressió del Guadalquivir apareix com un relleu alt i escarpat.

Serralades Exteriors:

- Pirineus: Desde del Golf de Biscaia fins cap de Creus

- Pirineus axials: On es troben les alçades més notables
- Prepirineus: Menor Altitud i formes suaus
- Serralades interiors
- Depressió mitjana pirinenca
- Serralades exteriors
- Serralades litorals catalanes: Muntanyoses i paral·leles a la costa
- Serralada Prelitoral: Turó de l’home
- Serralada Litoral: Desenvolupament escàs
- Serralades Bètiques: Serralada Penibètica (vora la costa) i Serralada Subbètica (Gibraltar
fins cap a la Nau)

- Depressions de l’ebre i del Guadalquivir: van ser ocupades pel mar, esdevenen mars
i posteriorment llacs que es van omplir amb sediments.
- Depressió de l’ebre: recorregut riu ebre, prepirineu, sistema ibèric
 - Depressió guadalquivir: recorreguda guadalquivir

Meseta: Unitat principal del relleu espanyol, ocupa l’espai central de la península Ibèrica i
representa un 45% de la seva superfície. Es divideix en: Submeseta Nord, tota envoltada de
muntanyes i travessada pel Duero. Submeseta Sud, agafa una suau inclinació vers l’Atlàntic.

Serralades Bètiques: Formades durant el moviment alpí, a causa de la pressió sobre els
materials sedimentaris acumulats als fons oceànics. Es divideix en: Serralada Penibètica,
situada vora la costa, formada de materials de l’antic massís hercinià (Sierra Nevada 3398 m i
Mulhacén 3482 m). Serralada Subbètica forma un gran arc de materials plegats, s'estén des
del penyal de Gibraltar fins al cap de la Nau, on es sumergeix al mar Mediterrani.

Sistema central: Divideix la Meseta en dues meitats i està format per una sèrie de serres
d’altitud considerables. (Pic + alt: Almanzor 2591m).
Muntanyes de Toledo: divideixen la Submeseta Sud en dues parts i actuen com a divisòria
entre la conca del Tajo i la del Guadiana.

Depressió de l’ebre i guadalquivir: Van ser ocupades pel mar després esdevenen mars i
posteriorment llacs que es van reomplir amb sediments. Terrenys fèrtils relativament plans
Ebre; encaixada entre prepirineu, sistema ibèric i serralades litorals catalanes
guadalquivir: s'estén sierra morena i serralades bètiques

Serralades Litorals Catalanes: Estan separades pels Pirineus per una sèrie de falles i terrenys
volcànics. Configuren dues rengleres muntanyoses paral·leles a la costa, separades per una
depressió longitudinal: la Serralada Prelitoral (altituds considerables) i la Serralada Litoral
(escassa altitud)

Arxipèlag balear: Terres emergides. Mallorca, Eivissa i Formentera són fragments emergits
de la serralada subbètica, domina el rocam calcari. al nord de mallorca trobem la serra de
tramuntana i la serra de llevant. (menorca i cabrera)

Arxipèlag canari: Relleus d’origen volcànic. Es va formar durant el període terciari, el

moviment alpí va trencar les primeres plaques tectòniques situades al fons de l’oceà
Atlàntic. Van pujar grans masses de materials volcànics, es van aculumar al fons de l’oceà i va
donar lloc a la Gran Dorsal Atlàntica. Es un relleu complex i amb materials diversos. Teide
volcà + important (3718m) (gran canària, gomera, lanzarote, fuerteventura, tenerife, palma i
hierro).

Pica d’Estats: Cim + important Catalunya.

RELLEU LITORAL:

- Costes atlàntiques (cantàbria, gallega)

- Costes mediterrànies ( andalusia, múrcia, gols de valència)
- Costes atlàntiques (predominen formes altes i rectilínies, platges escasses i planes)
- Costa gallega ( punta de l’estaca de bares i cap ortegal fins portugal)
- Costa atlàntica andalusa ( frontera portuguesa i penyal gibraltar fins golf cadis)
- Costes mediterrànies (costes baixes rectilínies)
- Costa mediterrània (Andalusia i Murcia)
- Golf València (cap nau fins delta de l’ebre, gran plana litoral, sense interrupció)
- Litoral català ( no és una costa uniforme)

TEMA 3

Temps: El temps atmosfèric és el recull de les condicions atmosfèriques en un lloc i moment

determinat. Període curt.

Clima: És el recull d’aquestes mateixes condicions en un període de temps molt llarg.

Normalment 30 anys. Consideren temperatura i precipitacions

- El clima està influenciat per una sèrie de factors, cada lloc té un factor determinat

1. Circulació atmosfèrica en altitud (corrent en jet)

- flux d’aire (tubular)
- contrast tèrmic
- 500 km/h
- regula la circulació atmosfèrica
- depressions polars (temps fred i humit) , anticiclons tropicals (fred o calor)

2. Circulació atmosfèrica en superfície (masses d’aire i fronts)

La temperatura baixa 6,5 cada 1000m

Temperatura: Quantitat d’energia calòrica acumulada en l’aire. és mesura en graus

Depressió atmosfèrica: Masses d’aire sotmeses a baixes pressions, aire moviments

ascendents, provoca refedament, temps inestable, precipitacions

Anticiclons: Alta pressió atmosfèrica

Camps de pressió: mesurats amb baròmetre es representen els isòbares

Topografia: Influencia amb els climes, més alçada - temperatura, menys alçada +
temperatura. Obliga ascendir massa d’aire, condensa vapor d’aigua i dona lloc a pluges

Humitat: Quantitat de vapor d’aigua continguda en l’aire

Vent; Moviment de l’aire a l'atmosfera

Pressió atmosfèrica: Pes que exerceix una massa d’aire sobre la superfície terrestre

Nuvolositat: Quantitat de núvols en l’atmosfera

Precipitacions: Aigua que cau sobre la superfície terrestre. Pot ser liquida o solida.

Evaporació: Procés físic que consisteix en un pas lent i gradual d’un estat líquid a gasos.

Insolació: Quantitat de radiació solar que rep la superfície terrestre.

Climograma: És un gràfic en el qual representem simultàniament els valors de temperatura

mitjana mensual, mitjançant una línia, i els de precipitacions mensuals mitjanes, mitjançant
barres verticals, per els 12 mesos de l’any.

︵: hemisferi nord

︶: hemisferi sud

Microclima: Modificació dels valors dels elements climàtics temperatura, precipitació,

humitat, aire… propis de clima regional.

TEMA 4

Recursos Naturals:

- Mitjans que podem dur a terme activitats humanes

- Utilitzar en brut o transformats
- Valorats històrica i socialment
- Distribuïts desigualment

● NO RENOVABLES
- no tenen regeneració
 - no regeneren a escala humana
- s’acaben amb l’ús
- ex: petroli

● RENOVABLES O DESTRUCTIBLES
- regeneració natural (cicle)
- recàrrega del recurs
- sobreexplotació porta exhauriment
- ex: aigua potable
● RENOVABLES
- ús il·limitat
- es pot generar amb rapidesa superior al del consum humans
- ex: vent

● Matèries Primeres
- Productes mineral, marítim, agrícola, forestal
- transformacions humanes

● NO RENOVABLES
- ENERGÈTICS: Combustible fòssil: carbó, petroli, gas natural
Minerals Radioactius: Urani

- NO ENERGÈTICS: Minerals metàl·lics: Coure, Ferro

Minerals no metàl·lics: Pisarra, Argila, Marbre
Roques industrials: Potassa, Fosfats, Diamants

● POTENCIALMENT RENOVABLES
- energètics: biomassa
- no energètics: aigua potable, aire net, sòl fèrtil, biodiversitat

● RENOVABLES
- Aprofitament directe del sol: energia solar
- Aprofitament indirecte del sol: energia hidràulica, eòlica, mareomotriu,
geotèrmica, biomassa

● NO RENOVABLES: Combustibles fòssils. Substàncies que s’han generat durant milions

d’anys. S’han de transformar

- Carbó: combustible fòssil que va alimentar les màquines de vapor al llarg de la

revolució industrial. origen orgànic
 - Petroli: és a les conques marines de poca grandària, és una barreja no homogènia de
hidrogen i carboni
- Gas Natural: font d’energia fòssil que està constituïda per àtoms de carboni i
hidrogen. s’extreu del subsòl. format barreja gasos. menys contaminant

OP: Organització Països Exportadors de Petroli

- petroli només serveix refinat
- 50 anys petroli
- altament contaminant
- espanya i catalunya gran dependència
RECURSOS NO RENOVABLES

- Espanya gran dependència de l’exterior

- No recursos energètics suficients
- 80% energia consumida - comprada+
- la única energia que tenim és la hidràulica
- 1975 pla energètic nacional per complir els seus objectius
- disminuir consum petroli
- estalviar energia
- objectiu KYOTO

- CATALUNYA: 50% centrals nuclears, consum energia hidràulica

RECURSOS NO ENERGÈTICS

- minerals subsòl, països desenvolupats

- europa, japó (grans consumidors d’energia)
- eeuu, canadà (recursos naturals)

- Balanç comercial: la diferència del valor de les importacions i les exportacions

metàl·lics: ferro, coure, alumini, mercuri, zinc

no metàl·lics: potassa, fosfats, sofre, diamants

RECURSOS POTENCIALMENT RENOVABLES

- si s’utilitzen de manera adequada poden ser renovats de manera ràpida, poden durar
molt de temps, ser explotats indefinidament si tens un ús responsable
- aigua potable, aire net, sòl fèrtil, bellesa paisatge, recursos vegetals i animals i
diversitat biològica
AIGUA
3% AIGUA DOLÇA
1% NOMÉS APROFITABLE

VOCABULARI

Aqüífer: conductes per sota terra flux d’aigua subterrània

Curs fluvial: recorregut d’un riu des del naixement fins la desembocadura
Cabal fluvial: Quantitat d’aigua que travessa una secció d’un riu en la unitat de temps
Règim fluvial: Variació quantitat d’aigua o cabal d’un riu al llarg de l’any
Crescuda: moment cabal màxim
Estiatge: període cabal mínim

Espanya; zona molt àrida, precipitacions no superen 1000mm anuals

Conca hidrogràfica: conjunt de terres i aqüífers que van a parar a un riu

Règim fluvial i cabal: depèn l’aigua que porti el riu
Rius espanyols: fluvials i irregulars

règim fluvial: depèn pluja

règim nival: depèn neu que cau a la muntanya

estiatge: quan un riu pateix perquè no porta aigua a l’estiu pràcticament sec

espanya té 3 vessants (on riu desemboca) cantàbric

atlàntic
mediterrani

ebre- riu + cabalós península

tajo - riu + llarg

CARACTERÍSTIQUES VESSANTS

VESSANT CANTÀBRIC I GALLEC: Rius nombrosos, relativament cabalosos, nivell constant

aigua, regularitat precipitacions, rius curts

VESSANT ATLÀNTICA: Conques molt extenses, sequera estival

VESSANT MEDITERRANI: Conques petites, desnivells, estius secs estiatges

USOS DE L’AIGUA
80% despesa d’aigua (regadiu) agrícola, sequera dèficit d’aigua, problema de contaminació
d’aigües superficials i subterrànies

usos industrials:

- indústria 12%, domèstic 8%

- indústria aigua per sectors, usos domèstics (aigua de qualitat)
- contaminació- obliga a instalar depuradores

agricultura/ ramaderia : 70% consum d'aigua total a catalunya

Microgoteig de reg: nova tècnica directe a l’arrel de les plantes per aprofitar l’aigua

Polítiques hídriques (destinades obtenció aigua)

- transvasaments: pas de l’aigua d’un riu que en té molta a un riu que en té poca.
inconvenient: grans inversions, molts diners, oposició població
- dessalinització: plantes dessalinitzadores per obtenir aigua en zones necessitades.
inconvenient: molt cara, consumeix energia. positiu: aigua bona qualitat.
- recuperar aqüífers: `corrents d’aigua subterranis` s'obté foradant pous i bombejant
l’aigua, s’utilitza molt a la costa. inconvenients: dessecació aqüífers, aigua salada
entri

zona lacustre: zona humida on l’aigua té la suficient profunditat perquè hi hagi diferent
temperatura en la superfície i el sòl.

zona palustre: moments que tenen molta aigua i moments que no. Aigua superficial

la ramaderia contamina l’aigua, degut als residus tòxics que van a parar als rius o camps (és
filtren a terra i contaminen els aqüífers)

SANEJAMENT RIUS:

PLAN NACIONAL DE CALIDAD

- sanejar i recuperar les aigües fluvials

- control abocaments industrials i urbans
- plantes depuradores

EMBASSAMENT:
AVANTATGES:
- disponibilitat: recurs inagotable
- no contamina
- no té despesa
- realitats d’esbarjo
- evita innundacions
- no és consumeix
- experiència i tecnologia expatables

INCONVENIENTS:
- obstacles insalvables: peixos
- contaminació aigua
- privació sediments
- altera desenvolupament biològic
- factors climàtics

BIOMASSA:
- font energia potencialment renovable
- aprofita energia del sol perquè les plantes realitzin la fotosíntesis que acumulen en
forma de matèria orgànicaç

AVANTATGES:
- no contamina
- no produeix pluja àcida
- territori no queda sol

INCONVENIENTS:
- transport
- plantar i talar arbres en la mateixa proporció, sinó no és renovable
- adobs químics

RECURSOS RENOVABLES
- s’utilitzen de manera il·limitada, no s’esgoten
- recursos inesgotables
- nul impacte ambiental
- cicles naturals
- sol proporciona energia essencial

EFECTE FOTOVOLTAIC: energia sol recollida en panells solars i es converteixen en electricitat

- AVANTATGES:
 - instal·lacions silencioses
- manteniment mínim
- no generen co2
- minimitza l’impacte visual i no alteren el paisatge

PROCESSOS TÈRMICS ( recullen energia del sol i la converteixen en calor)

AVANTATGES
- Hivernacles: millora qualitat collides
- no consumeix combustible
- creix ús domèstic

INCONVENIENTS
- grans espais per les plantes solars
- núvols, - producció

ENERGIA EÒLICA
- el sol escalfa la terra
- origina el vent
- producció d’electricitat
- usada des de l’antiguitat
- 438 parc eòlics a Espanya

AVANTATGES:
- barata
- no contamina
- inesgotable
- frena ús combustibles fòssils
- no gasos tòxics

INCONVENIENTS:
- variació velocitat i direcció vent
- aus migratòries
- soroll / motors
- afecta a la fauna (parc eòlic) habitat animal
- efecte discoteca: sol darrere dels molins genera molestia

ENERGIA GEOTÈRMICA
- temperatura augmenta amb la profunditat interior de la terra
- 25 km profunditat mitjana
- zona superior mantell 1000º
 - dins terra molta energia calorífica

APLICACIONS
- Agricultura i Aqüicultura (hivernacles/ vivers peixos)
- balnearis: aigües termals
- minerals: sal comuna, amoníac
- calefacció i aigua calenta
- electricitat: usos indústria

AVANTATGES:
- producció constant i evita dependència energètica
- produeix mínims residus (impacte ambiental)
- contribueix diversitats fonts d'energia

INCONVENIENTS:
- emet co2
- contamina aigües properes
- deteriora el paisatge
- no es pot transportar
- alt cost inicial

ENERGIA MAREOMOTRIU
- S’utilitza la força de les ones del mar
- cilindros: estructura flotant
- boyas: boyas flotants
- flotadors: forma de biela (subjectes al fons marí)

TEMA 5

1. TIPUS DE PAISATGE
- PAISATGE NATURAL: no modificat per l'home
- ABIÒTIC: no éssers vius
- BIÒTIC: éssers vius
- PAISATGE ANTRÒPIC: modificat per l’home

2. CARACTERÍSTIQUES DEL PAISATGE

- espanya: diversitat paisatgística (medi, clima, aigua, sòls, humans…)
 - banalització del paisatge: acció humana no respetuosa amb el medi, produeix
disminució paisatgística i qualitat
- dinamisme del paisatge: bé que cal protegir, no són estètics

TRANSFORMACIÓ PAISATGE:
- activitat agrícola, industrial, equipament industrial
- comunicacions difícils entre territoris
- carreteres, autopistes, túnels (vies de comunicació)
- elements sector terciari (centres comercials, aparcaments)
- tematització (parcs temàtics)

PAISATGES PENÍNSULA IBÈRICA

- paisatge vegetal oceànic
- paisatge vegetal mediterrani
- paisatge vegetal canàries
- paisatge vegetal muntanya

PAISATGE ATLÀNTIC/ OCEÀNIC

- relleu muntanyós
- clima atlàntic
- vegetació frondosa (boscos roures, faigs) arbres fulla caduca
- explotació boscos (redueixen i fan mobles)
- s’han plantat pins i alzines sureres (fusta)

PAISATGE MEDITERRANI (CONTINENTALITZAT)

- grans planes (altiplà meseta) 700m
- depressió ebre - clima continentalitzat
- vegetació escassa (alzines i alzines sureres)
- domina l’estepa
- agricultura i ramaderia afavorides (extensiva)

PAISATGE MEDITERRANI (CLÀSSIC)

- paisatges contrastats
- clima mediterrani
- vegetació molt escassa
- oliveres, pins, alzines

PAISATGE DE MUNTANYA
- relleu accidentat, clima muntanya i vegetació estratificada
- 500 / 1000 m vegetació mixta, solana seca, boscos
- 1500/2500 m boscos conífers, pins, avets
 - 2500/ o + neu i gel, vegetació inexistent

PROTECCIÓ PAISATGES: Importants per protegir el paisatge i evitar que tingui pèrdues. Evitar
que tingui característiques homogènies.

CONVENI EUROPEU PAISATGE: Protecció, Gestió i Planificació del paisatge ( any 200)

PAISATGE: Patrimoni natural i cultural (protecció parcs 1916 primer intent Muntanya de
Covadonga i 1918 segon parc nacional d’Ordesa)

LLEI PATRIMONI NATURAL I BIODIVERSITAT; aprovada el 2007

PARC NACIONAL: Espais extensos que mantenen el seu caràcter natural sense o poca
presència humana. No hi viu ningú. Només algunes activitats econòmiques controlades. No
podem alterar la seva fisonomia. Les activitats han d’estar relacionades amb el parc. A l’estat
Espanyol hi ha 15 parcs naturals: picos europa, ordesa, sierra guadarrama, aigüestortes,
doñana….

PARC NATURAL: Espais que presenten valors naturals i paisatges rellevants. és compatible
amb l’activitat humana. La diferència amb el nacional és que en el natural és permeten
algunes activitats econòmiques: agrícoles, ramaderes, turisme i en el Nacional no. Es
demana que siguin activitats sostenibles.

RESERVES NATURALS: Espais protegits terrestres o marins d’extenció reduïda però amb un
gran interès científic. Alguns espais no estan oberts al públic sinó ets especialitzat, espai
restringit, protecció absoluta

MONUMENTS NATURALS: Espais de la natura destacats per la seva raresa, singularitat o

bellesa. Espais únics, formació geològica, jaciments paleontològics, valors científics, naturals
o paisatgístics UNESCO

- zones protecció per a les aus (zepa)

- zones especial conservació (zec)

Programa MAB (Man and Biosphere) reserves biosfera és de la UNESCO. classifica i otorga
els paisatges protegits

Protecció dels paisatges: Llei Paisatge Catalunya aprovada el 2005 aplicació objectius
conveni Europeu paisatge. Protecció, gestió i ordenació del paisatge.
 - elaboració catàlegs de paisatges: documents caracteritzen paisatges catalunya,
indiquen com estan, delimiten unitats i objectius
- redacció directrius: plantejament territorial
- elaboració impacte: activitats
- observatori paisatges: desenvolupar llei

Protegir, conservar i millorar (PATRIMONI COMÚ)

2 iniciatives parlamentàries:

- lleis espais naturals de catalunya: parcs nacionals, naturals, reserves naturals i

paisatges o paratges protegits a nivell nacional
- pla interès nacional: delimitar espais naturals protegits de catalunya i regular les
activitats que poden fer per tenir un desenvolupament sostenible.

PEIN: Espais Xarxa Europea (ZEC) (aus)

Parc Nacional: A catalunya 1: Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Parc Natural: A catalunya 11: Aigüamolls Empordà, Cap de creus, La garrotxa i Montserrat
Reserves Naturals: A catalunya 1: Riberes de l’Ebre i Feix. Illes Medes
Paisatges Interès Nacional:A catalunya 3: L'albera, Poblet, Massís Pedraforca

DESEQUILIBRIS MEDIAMBIENTALS

Revolució industrial: increment ús energia, explotació massiva carbó i petroli

Revolució industrial: creixement població, urbanització accelerada, construcció nous
habitatges
Construcció: fàbriques i ferrocarrils, augment ciutats, explotació recursos naturals
Desforestació, residus sòlids urbans, + cotxes, contaminació atmosfèrica i desgastació medi
ambient, costes i platges.
Contaminació atmosfèrica, efecte hivernacle, degradació hidrosfera, pluja àcida, pèrdua
biodiversitat, problemes amb contaminació i residus. Comporta canvi climàtic

CONTAMINACIÓ DE L’AIRE

Terra envoltada de gasos (atmosfera) aprofitat per animals i plantes

L’atmosfera reté la calor, també ajuda a que no ens arribin les radiacions perjudicials
Contaminació: afegeix gasos a l’atmosfera i descompon altres. Això fa que canviï l’equilibri de
l’atmosfera

FONTS CONTAMINANTS + IMPORTANTS

 - Fàbriques
- Centrals nuclears
- Calefaccions de Carbó
- Plantes químiques
- Metalls pesants
EFECTE HIVERNACLE

- augment de la temperatura
- terra s’escalfa gràcies al sol i l’atmosfera conté gasos que impedeixen que la calor
s’escapi i la terra mantingui la seva temperatura mitjana, amb l’efecte hivernacle
aquest cicle és veu afectat

GASOS + IMPORTANTS (co2) diòxid de carboni i vapor aigua

Aquest equilibri s’està alterant degut a l’efecte hivernacle i canvi climàtic

PLUJA ÀCIDA: Causada per una reacció química. Diòxid de sofre i òxids de nitrogen surten a
l’aire. Es barregen i reaccionen amb la pluja, oxigen i altres substàncies químiques i formen
contaminants àcids.

EFECTES PLUJA ÀCIDA

- malmetre boscos i mort de l’arbrot
- danys en els llacs i rierols
- danys edificis i objectes
- problemes salut i persones

SMOG: Es forma a partir de la reacció de la llum sobre els òxids nitrosos, oxigen i gasos de
combustió. Perjudicial per a la salut. Sembla una mena de boira

DISMINUCIÓ CAPA D’OZÓ

L’ozó és un gas que es troba en l’estratosfera, absorbeix els raig ultraviolats que arriben a la
superfície de la terra. actua com un filtre solar. La capa d’ozó s’altera per la presència de
diferents tipus de materials

CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA
Se li afegeixen moltes substàncies que provoquen que se sobreposi la seva capacitat natural
d’autoprotecció i que no pugui recuperar les seves característiques incials

AIGUA DOLÇA CONTAMINACIÓ

- residus domèstics
- residus agrícoles
 - residus industrials
- purins (restes animals)
- detergents i productes químics
- intrusió (salinització aigua)

CONSEQÜÈNCIES:
- creixement massiu aigües invasores
- detergents adobs
- salinització (zones properes a la costa)
- contaminació tèrmica (variabilitat temperatura aigua) indústries fan servir aigua per
refrigerar les màquines
- problema salut en les persones, flora i fauna

FONTS CONTAMINANTS MARS I OCEANS

- petroli
- metalls pesants i residus químics
- pesticides i fertilitzants en l’agricultura
- aigües residuals
- radioactivitat
- llaunes, cartrons, plàstics

DEGRADACIÓ DE LA BIOSFERA: Provoca la desaparició de la capa vegetal del sòl. La

desforestació és una de les causes + importants d’aquesta pèrdua. Rompuda, tala i crema de
boscos.

CREMA DE BOSCOS: Degut a l’augment de la població, s’ha fet per aprofitar les terres de
cultiu. A llarg termini el sòl perd components fèrtils. boscos tropicals + intens, no beneficia
espècies autòctones

TALA DE BOSCOS: Reducció de boscos tropicals. Explotació tala abres

Ecosistema: tot el que forma part d’un espai, plantes i animals

Pèrdua biodiversitat (ecosistemes vulnerables, reducció recursos bilògics)

Sòl fèrtil: Conjunt de matèria inorgànica, de matèria orgànica i d’organismes vius. Sense els
organismes el sòl es torna pobre. El sòl és la base de l’activitat agrícola i ramadera

Desertificació: es produeix a causa de l’acció humana en sòls que han estat prèviament
deforestats i erosionats. també es pot donar una desertificació natural
Problema dels residus: degut a l’augment de la població i la industrificació provoquen un
gran augment dels residus sòlids (urbans i industrials)

Residu: Tot el material inútil o no desitjat originat per l’activitat humana

- urbans: activitats domèstiques
- industrials: indústries + residus tòxics
- rurals: ramaderia i agricultura

INCINERADORES DE RESIDUS
tractament tèrmic mitjançant el qual es redueix el volum i la quantitat de residus de
combustió. es pot reduir 70-80%. transformat: gasos combustió i escòria
- cendres contaminants en abocadors controlats
- incineradores problemes ambientals, emeten gasos contaminants
- perjudicials per la salut

ABOCADORS CONTROLATS ocupen una gran superfície, menor inversió

- rebuig social: gran impacte paisatge, males olors, gasos contaminants, efecte
hivernacle
- altre inconvenient: contaminació sòl i aigües subterrànies

EMPREMTA ECOLÒGICA: És un indicador numèric de sostenibilitat que intenta traduir amb

números el que cada individu necessita per produir els seus recursos que utilitza i per
assimilar els residus que genera. El seu objectiu consisteix a avaluar l’impacte sobre el
planeta per viure d’una manera determinada.