M2 DESTINACIONS TURÍSTIQUES

UF1 GEO. TUR. DE CATALUNYA

CATALUNYA FÍSICA
EL RELLEU
El tipus de relleu de Catalunya és molt variat. Podem trobar:

A. Muntanyes com els Pirineus, i el Prepirineu situats al nord.

B. La costa

C. Terres de plana, com la Depressió Central i les planes del litoral.

A) LES MUNTANYES DE CATALUNYA

- Pirineus. És on hi ha les muntanyes més altes de Catalunya amb cims de més de 3.000 m. D'oest a est (de la
Vall d'Aran fins al Cap de Creus) tenen una longitud d'uns 250 km. i la seva altitud va disminuint conforme
s'acosten al mar. Aquests es divideixen en dos el pirineu Axial i el pirineu occidental.
 El Pirineu occidental (oest) és més ample i alt, les roques són granit, pissarres, marbres, etc. La neu i el gel
han anat trencant les roques i per això les muntanyes tenen formes retallades amb crestes i agulles i están
coberts de neu bona part de l’any entre d’altres trobem la Pica d’Estats (3143 m); els Bessiberris,...
 El Pirineu oriental (est) té les muntanyes més baixes i tenen formes suaus i arrodonides perquè estan molt
desgastades. el Puigmal (2913 m); el Puig Pedrós (2912 m); Canigó (2.785m).
Els passos de muntanya més coneguts són: el port de la Bonaigua, el d'Envalira, el Puimorèn, la collada de
Tosses, el coll d'Ares i el Portús.

- Prepirineu: Ésta format per un conjunt de serralades paral·leles orientades d'oest a est i que disminueixen en
alçada conforme s'allunyen del Pirineu. Cap a l'est també perd altura i enllaça suaument amb les serralades
costaneres mitjançant la Serralada Transversal (amb el Puigsacalm de 1.515 m.), aquesta serralada separa la
Depressió Central de la Plana de l'Empordà.
Les roques que formen el Prepirineu no són tan antigues com les del Pirineu. La majoria de roques del
Prepirineu són roques calcàries i conglomerats d'un color gris clar que dóna aquest color a les serres
prepirinenques. Un dels cims més destacats és el Pedraforca 2497m
Les serres més destacades del Prepirineu: Montsec, Boumort, Port del Comte, Cadí, Ensija, Pedraforca, Rasos
de Peguera, Moixeró, Cavallera...
- Les serres litorals: S’extenen paral·leles a la costa, i hi trobem: La serralada més interior s'anomena Serralada
Prelitoral o d'Interior i la que s'aixeca prop la costa s'anomena Serralada Litoral.
 Serralada Prelitoral: És la més llarga, va des de la serralada Transversal fins més enllà de l'Ebre; esta
formada per massissos més o menys aïllats separats per les valls dels rius que hi passen Hi ha muntanyes
importants però menys altes que les dels Pirineus.
El cim més alt és el Turó de l’Home (1712 m) al Montseny.

 Serralada Litoral: és més curta i amb menys altitud que la Serralada Prelitoral, entre els 300 i els 660 m. i
s'aixeca tan a prop del mar que a vegades deixa vora la costa una plana molt estreta i a vegades
les muntanyes arriben fins al mar formant una costa alta amb penya-segats La cota màxima és al
Montnegre (757 m)..

1
 M2 DESTINACIONS TURÍSTIQUES
UF1 GEO. TUR. DE CATALUNYA

B) LES PLANES DE CATALUNYA

Les terres de plana es troben al centre-oest i al litoral de Catalunya. Són grans extensions de terreny de no gaire
altitud en comparació de les muntanyes. Amb tot, a les planes de Catalunya hi trobem turons, altiplans, etc.

 La Depressió central És la zona de plana més extensa. Té forma de triangle i s’estén entre el Prepirineu i la
Serralada Prelitoral, és un conjunt d'altiplans d'entre 800 i 1.000 m. separats per diverses valls fluvials (el
Llobregat, el Cardener, el Segre, etc.) que van perdent altitud cap a l'oest fins arribar a la Depressió de l'Ebre
(100 m.).
Aquesta gran Plana Central fa milions d'anys era un gran llac salat que s'evaporà i que es va omplir amb els
sediments arrossegats pels rius procedents dels Pirineus. Els rius en passar per aquests terrenys tous els han
desgastat i s'han format desnivells importants amb unes parts enfonsades i planes (Pla de Bages, Plana de
Vic, conca d'Òdena, ...) i unes parts més elevades i planes (altiplà de la Segarra, altiplà del Moianès, ...)
La Plana Central catalana no sembla una plana fins que no arriba a el Pla d'Urgell i el Segrià.
Aquestes terres de l'interior de Catalunya solen ser fredes a l'hivern i caloroses a l'estiu perquè estan lluny de
l'efecte suavitzador el mar. Els sòls de l'antic llac són fèrtils i poden donar bones collites de cereals si plou. De
totes maneres les aigües dels rius pirinencs han permès construir canals per regar els camps i hortes

lleidatanes .
 Les planes litorals: A banda de l’anterior també trobem altres planes com:
- La Depressió Prelitoral situada entre les serralades costaneres que va de la Selva fins al Tarragonès.
- La Depressió Litoral una estreta franja a costat del mar que comprèn el sud del Barcelonès i Maresme.
-Les planes dels deltes del Llobregat i de l'Ebre així com la plana de l'Empordà formada pels sediments
portats pels rius Muga, Ter i Fluvià. Els rius, quan arriben al mar deixen a la costa els materials que arrosseguen,
aquests materials anomenats sediments o al.luvions solen ser sorres o argiles que avancen conquerint terreny
al mar i formant de vegades un delta.Formades per:

C) LA COSTA DE CATALUNYA

El litoral català el banya el mar Mediterrani i és força extens: més de 550 km de costa des de Portbou fins al riu de
la Sènia. La costa no és gaire retallada, però hi ha petits caps (Creus, Begur, Salou) i golfs (Roses, Sant Jordi). Pel
tipus de costa, hi podem diferenciar:

- Costes altes: predominen al nord de Catalunya, on les muntanyes arriben fins al mar i hi han format penya-
segats. Les platges són de sorra gruixuda i no gaire amples i solen formar petites cales. El mar es fa profund a
pocs metres de la costa.

- Costes baixes: en trobem al sud de Catalunya, on les terres planes arriben fins al mar. Són de formes rectes
i allargades, la sorra sol ser molt fina i el mar és poc profund.

Pel que fa al relleu costaner cal destacar:

El cap de Creus i el cap de Salou, els golfs de Roses i St. Jordi, els deltes i les badies dels Alfacs i del Fangar.
ELS RIUS DE CATALUNYA

En general, els rius catalans són curts i poc cabalosos, a excepció de l’Ebre. També tenen forts estiatges; la manca
de pluja a l’estiu fa que portin poca aigua i que s’assequin. A vegades també provoquen inundacions si les pluges
són molt fortes, el cabal es desborda. Tots els rius desemboquen al mar Mediterrani. Només la Garona i els seus
afluents ho fan a l’oceà Atlàntic.

 L’EBRE És el riu més cabalós a Catalunya. Neix a la Serralada Cantàbrica i arriba al mar Mediterrani, on
forma un gran delta. Els afluents de l’Ebre neixen als Pirineus i porten força aigua durant tot l’any gràcies

2
 M2 DESTINACIONS TURÍSTIQUES
UF1 GEO. TUR. DE CATALUNYA

a les nevades i a les pluges. L’afluent principal de l’Ebre és el Segre, que recull les aigües d’uns altres dos
rius importants: la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana (afluents del Segre).

 RIUS QUE DESEMBOQUEN AL MEDITERRANI Tenen un cabal força regular, excepte a l’estiu, que és
quan plou menys. Pertanyen a aquest grup el Llobregat, el Ter, el Fluvià, la Muga, la Tordera, el Besòs, el
Foix i el Francolí.

 RIUS QUE DESEMBOQUEN A L’ATLÀNTIC. El Garona, és l’únic riu de Catalunya que flueix a
l’inrevés que la resta de rius degut a la seva situació geogràfica.

ESTANYS I EMBASSAMENTS
Al Pirineu abunden els estanys d'origen glacial, són de petites dimensions i es formen amb l'aigua de torrents
provinents de la fosa de la neu. L'estany Gento o els llacs de Sant Maurici en serien uns exemples.
L'Estany de Banyoles és el llac més gran de Catalunya. S'alimenta sobretot d'aigües subterrànies. Té una
superfície de gairebé 100 ha. una longitud de 2.128 m. una amplada de 774 m. i una fondària màxima de 40 m.