UNITATS 1: EL MEDI FÍSIC D’ESPANYA I CATALUNYA

UNITAT 2 : ELS CLIMES D’ESPANYA

CLIMES, RELLEU I PAISATGES D’ESPANYA

• CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC

Localització: propi dels espais litorals i prelitorals de la cornisa atlàntica i terres

gallegues (Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Vall d’Aran a Catalunya)

Clima Oceànic o Atlàntic

- S’estén per terres de Galícia, Astúries, Cantàbria, el Pais Bas, l’extrem septentrional de
Navarra i la Vall d’Aran
- Presència freqüent de depressions atlàntiques produeixen precipitacions abundants durant
gairebé tot l’any, malgrat que són més escasses a l’estiu, això afavoreix la presència de
prats i boscos caducifolis
- Nuvositat i humitat ambientals altes
- Temperatures suaus (entre 11º i 15ºC) i poca oscil·lació tèrmica
- Vents dominants són de ponent, d’intensitat moderada
- Varietats del clima:
- Varietat de muntanya oceànica
- Oceànica de transició (pàgs. 39)
- Mapa pàg. 38

Relleu: predomini zones muntanyoses,és a dir relleu accidentat. Poca agricultura.

- A nivell de relleu, cal tenir en compte el següent: les vores muntanyoses de la Meseta, on
destaquen com a serralades principals: la Serralada Cantàbrica, el Massís Galaicolleonés, la
Sierra Morena( la part o vorera meridional o sud de la Meseta) i el Sistema Ibèric i
Muntanyes de Lleó (pàgs. 14 i 15)
- Conca Hidrogràfica: VESSANT CANTÀBRIC I GALLEC: Quantitat de rius i la majoria
cabalosos i relativament regulars i curts (salven desnivells considerables des del naixement
fins a la desembocadura).Alguns d’aquests rius són: Sella, Nalón, Narcea, Esva, Sil, Nerbion.
Excepció Miño.Mapa Pàg.55
- Les costes: hi distingim la costa cantàbrica (predominen les formes altes i rectilínies.
Platges i planes litorals hi són escasses, predominen els penya-segats i les ries del Cantàbric
són curtes i estretes, en general), la costa gallega (el tret més característic són les ries).
(pàgs. 20 i 21)

Estructura agrària:
- Predomini de minifundis o petites explotacions.
- Agricultura escassa i conreus que necessiten humitat: patates, blat de moro o pomeres.
- predomini d’explotacions ramaderes (orientada especialment al bestiar boví)
- població agrària dispersa en”caserios” o poblats

Vegetació:
- Bosc temperat caducifoli (amb repoblacions d’eucaliptus). Roures i fagedes.
- El tipus de clima afavoreix el prat natural
- Predominen conreus que requereixen humitat: patates, pomeres i blat de moro.
 • CLIMA MEDITERRANI

Localització : s’estén per la part meridional de la façana atlàntica peninsular i per tot
el del litoral mediterrani, les illes Balears, Ceuta i Melilla. També és mediterrani el clima
d’Andalusia i gran part d’Extremadura.

Clima mediterrani:
- Estiu càlid i sec , amb manca de pluges,i hiverns suaus i pluges no massa abundants, a
vegades torrencials , sobretot a la tardor.
- El volum de precipitacions oscil.la entre els 400 mm i els 700mm, amb valors més alts cap al
nord i a zones de muntanya.
La sequedat de l’estiu mediterrani explica que els rius que desemboquen experimentin un
estiatge intens i prolongat, alguns fins i tot s’han assecat totalment algun any. Les pluges
de la tardor augmenten el cabal

Relleu:

- El litoral mediterrani és constituït per un seguit de costes baixes i rectilínies

- Serralades: corresponen a les Serralades exteriors de la Meseta: Pirineus (Pirineus axials o
centrals, els Prepirineus), Serralades Litorals Catalanes, Serralades Bètiques (pàgs. 16 i 17) i
Depressions de l’Ebre (pàgs. 18 i 19)
- Les costes: el litoral mediterrani es caracteritza per costes baixes i rectilínies, on es poden
distingir platges, cales petites, on podem diferenciar el litoral català, el golf de València i
costa d’Andalusia i Múrcia (pàgs. 21)
- El bosc d’alzines està molt degradat i en part substituït per pinedes

Estructura agrària: es practica l’agricultura de secà, els conreus bàsics són cereals,
vinya i olivera (“Trilogia mediterrània” de secà)
- agricultura intensiva de regadiu en aquelles zones de temperatura més suau. Conreus:
hortalisses.
- caracteritzada per explotacions de dimensions mitjanes
- població molt nombrosa, concentrada en grans pobles
- desenvolupament ramader entorn de les grans àrees urbanes: la ramaderia de bestiar és
extensiva a les zones de secà i la de boví i porquí és de tipus extensiva.

Rius:
- llevat de l’Ebre, els rius formen conques petites, amb desnivells acusats
- La sequedat de l’estiu explica que els rius que desemboquen en aquest vessant
(VESSANT MEDITERRANI) experimentin un estiatge intens i prolongat com més
meridional i més petita és la conca.
- Les pluges torrencials de la tardor produeixen inundacions.

Varietats climatològiques:
- Varietat mediterrània d’influència atlàntica
- Varietat de muntanya mediterrània
- Varietat seca amb menys de 400 mm de precipitacions anuals (pàg. 41)

Vegetació:
- En aquesta zona el bosc d’alzines està molt degradat i en part ha estat substituït per
pinedes. A mesura que el bosc es va degradant s’estén la màquia, la garriga i ‘estepa
• CLIMA D’INTERIOR o CONTINENTAL

Localitzacióterres d’interior de Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Comunitat de Madrid

i enclavaments de l’Ebre i Guadiana.

Clima continental o d’interior

- clima de tendència continentalo d’interior , amb hiverns molt freds. Amb la formació
freqüent de bancs de boira hivernal molt extensos, i amb estius molt calorosos i secs (de 22º
a 45º)
- amb manca de precipitacions durant tot l’any (325 i 550mm), que limita el tipus
d’agricultura i els boscos
- amb rius irregulars, amb crescudes en èpoques de plugues i estiatges a l’estiu

Relleu:
- La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol, ocupa l’espai central de la península
(45% de superfície). Té dos blocs:
- Submeseta Nord i Submeseta Sud (pàg. 12)
- Les serralades interiors de la Meseta: destaquen el Sistema Central i les Muntanyes de
Toledo (pàgs. 13)
- predomina les zones planes, amb altitud elevada a la Meseta

Estructura agrària:
- conreu de cereals amb rotacions de conreus, per tant parlem de grans explotacions
cerealístiques tecnificades
- predomina el bestiar oví a les zones de secà i, a les proximitats dels nuclis urbans hi ha
ramaderia industrial
- població escassa i predomini de població envellida a causa de l’èxode rural.

Rius de la Vessant Atlàntica:

- rius irregulars, amb crescudes en èpoques de pluja o desglaç i estiatges a l’estiu
- conques molt extenses, arrenquen la majoria molt a prop del Mediterrani, però
desemboquen a causa de la inclinació del relleu de la Meseta a l’Atlàntic.
- Destaquen el Tajo, Duero, Guadiana i Guadalquivir.

Vegetació:
- alzinars i pinedes, i a les planes predominen els arbustos, que formen comunitats denses a
zones humides i estepes seques i espinoses als sectors més àrids
- conreus de cereals de secà i a la cria de bestiar de llana.

Varietats climàtiques: pàgs. 43

- Hiverns llargs i freds amb estius curts, secs i moderats
- Varietat de muntanya interior
- Zones de precipitacions escasses i domini dels cerç
• CLIMA DE MUNTANYA

Localització : es localitza en altituds baixes i mitjanes dels nord de la Península i en

altituds elevades i mitjanes del sud

Relleu: relleu abrupte i clima fred

Estructura agrària:
- l’agricultura condicionada pels factors físics, amb precipitacions en forma de neu. Activitats
agropecuàries caracteritzades per l’esglaonament dels usos del sòl segons l’altitud
- l’estructura agrària la formen petites propietats d’àrees conreades en valls i a peu de
muntanyes
- poblament escàs i concentrat en petits nuclis.

Varietats climàtiques:
- Varietat de muntanya oceànica (pàg.39)
- Varietat de muntanya mediterrània (pàg.41)
- Varietat de muntanya interior (pàg. 43)

• CLIMA DE LES CANÀRIES

Localització : arxipèlag canari

Clima

- Es caracteritza per temperatures càlides durant tot l’any, precipitacions escasses (més
abundants a l’hivern i mínimes a l’estiu). Tot i així es parla de varietats de clima canari,
segons tres factors: situació, altitud i orientació del relleu i corrent marí fred (pàgs. 44).
- Segons l’altitud, es pot distingir tres varietats:
-Varietat de costa
-Varietat de muntanyes petites
-Varietat de cims

Relleu:
- molt complex perquè els seus materials presenten una gran diversitat de formes i
disposicions com a resultat dels diferents moment geològics
- Illes i el Teide (pàgs. 23)

Estructura agrària:paisatge agrari caracteritzat per factors físics: sòls volcànics i

relleu abrupte
- productes agrícoles destinats a l’exportació: plàtans i tomàquets
- estructura agrària variada. Hàbitat rural concentrat.
Catalunya i la seva diversitat climàtica


A Catalunya hi ha tres factors bàsics del clima que varien força d'unes zones a unes altres: l'altitud, la
influència del mar i els vents predominants. Això provoca que les temperatures i precipitacions de la
costa, del Pirineu i de la depressió Central siguin diferents.
Les temperatures són més agradables a la costa. A l'interior, a mesura que disminueix la influència del
mar, són més extremades. Les precipitacions són més abundants al nord i nord-est però disminueixen
cap al sud i l'oest.


Aquestes diferències permeten distingir a Catalunya quatre tipus de climes: clima mediterrani litoral,
clima mediterrani interior, clima d'alta muntanya i clima Atlàntic. Només té clima atlàntic una petita
zona de la Vall d'Aran.




El clima mediterrani litoral


Aquesta zona té molta influència marítima i es localitza en una franja que inclou les terres compreses
entre la serralada Prelitoral i el mar. Les temperatures són suaus a la primavera i a la tardor, càlides a
l'estiu i no gaire fredes a l'hivern, a causa de la proximitat del mar. Les precipitacions són irregulars:
escasses a l'estiu i a l'hivern, i més abundants a la primavera i, sobretot a la tardor.


El clima mediterrani interior


És el clima de les terres de l'interior de Catalunya, excepte les zones altes del Pirineu. Els hiverns són
força freds i els estius, calorosos. En canvi, la primavera i la tardor són més aviat suaus. Les
precipitacions varien molt entre unes zones i unes altres. Per això, aquest clima té tres variants: humit,
sec i extremat.
• L'humit és propi de les zones muntanyenques del nord. És molt plujós i a l'hivern i sol nevar.
• El sec és propi de les zones de muntanyes mitjanes i baixes, on les pluges són més aviat
escasses.
• L'extremat afecta les planes occidentals de la depressió Central, amb pluges molt escasses i
temperatures molt fredes i molt caloroses.

El clima d'alta muntanya



El clima del Pirineu axial i les zones més elevades del Prepirineu. Els hiverns són molt llargs i
molt freds, i els estius són frescos. Les precipitacions són molt abundants i regulars, i hi neva
molt sovint.

El clima atlàntic


A la Vall d'Aran el clima es troba sota la influència de l'oceà atlàntic. Les precipitacions són molt
abundants i això permet que el temps sigui molt humit. A l'hivern hi neva amb abundància i a l'estiu
no hi ha sequera.