UD 3: Els paisatges naturals i culturals (tema 5 al llibre)

Què és un paisatge?

Qualsevol àrea de superfície terrestre producte de la interacció dels diferents factors,

natural i humans (abiòtics - biòtics - antròpics) que hi son presents i que tenen un reflex
visual a l’espai.

No és només topogràfic sinó sovint implica projeccions culturals i sentimentals en els

individus que el contemplen.

Espanya tenim paisatges molt diversos

1. biodiversitat, acció antròpica i paisatge

Espanya gran biodiversitat:

● Situació geogràfica. Conflueixen dominis vegetals atlàntics - mediterrani -

macaronèsic (tropical)
● Efecte refugi. Noves espècies animals i vegetals provinents d’Àfrica i Nord d’Europa
● Sistemes muntanyosos. Desigualtat del terreny crea climes on es desenvolupa->
àmplia biodiversitat

Espècies autòctones d’Espanya → generades de les espècies originàries que

arribaren a Espanya

Tanmateix, l'acció de l'home (antròpica) ha alterat els paisatges naturals per…

● Construcció d'infraestructures
● Nuclis urbans
● Activitat agraria

1.1 El tipus de paisatges i la seva gestió

Abiòtics → Mínima presència d’éssers vius i modelats per clima i relleu. Desert àrids i freds i
alta muntanya
Biòtic → Abundància de vegetació i fauna(+ escassa) Paisatges vegetals
Antròpics → Presència i alteració humana del paisatge. Són paisatges culturals definits per
l’activitat social, política i econòmica. Poden ser urbans o agraris
Els paisatges sovint són gestionats per l’home per…
Conservar-los. Creant ordenacions i gestions polítiques per evitar-ne la degradació
Treure’n profit. Modificant-lo per construir infraestructures(ponts, carreteres, gasoductes…) i
per adequar-los a les activitats humanes(cultius, granges, piscifactories)
2. Paisatges vegetals a espanya
Espanya conté una gran varietat de paisatges vegetals com a conseqüències de la diversitat
climàtica i orogràfica
Aquest paisatges vegetals son l’oceànic, mediterrani, de muntanya i el propi de les
Canàries

2.1 Paisatge vegetal oceànic (regió eurosiberiana)

Localització: Galícia, Serralada Cantàbrica i part dels pirineus, sistema central i ibèric i
serres litorals catalans

Espècies: majoritàriament trobem roure i faig (altures menors) i landes (altures majors)
Trobem també castanyers, freixes, oms…

Bosc roures rouredes Bosc faig fagedes Landes

Vessants de muntanyes Fulla ampla i frondosa. No Matollars adaptats al fred

Sòls humit(no freds/nevats)
Procés de creixement lent
Fulla ample i frondosa. No
penetraciño dellum.
Sotabosc pobre
Fusta molt dura i resistent
emprada durant anys per tot
tipus de construccions,
mobles, estris i fins i tot
carbó
penetració de llum.
Sotabosca pobre
Sòls i ambients molts humits
Poca tolerància a la calor
Fusta dura emprada per
mobles
(brucs, ginesta…)
Creixement en terres altes
Varietat d’alçades (pocs
cms fins metres)
Acció antròpica les elimina
per crear pastura
 2.2 Paisatge vegetal mediterrani

Localització: Tota la península expete les zones oceàniques.

Espècies: Bàsicament boscos d'alzines i sureres encara que com a espècie secundària
trobem el pi(rendibilitat)
El bosc es perennifoli, amb copes amples, troncs rugpsps i de mitjana altura i fulles
perennes i esclerofil·les
Matollars que formen màquies, garrigues i estepes

Bosc d’alzina Bosc de surera Matollars

Resistent a la sequera. Adaptats a hiverns Màquina. molt densa, més

Adaptat a tot tipus de sòl.
Produeix gla, utilitzat per
alimentar porcs.
Fulla perenne que no cauen
sempre aprofita la pluja.
Fusta molt dura
Extemadura, Serra del
Guadarrama i Sierra
Morena
Més demanda d’humitat
Fusta dura i extracció de
suro
Adapta a terres de granit i
silici
Meseta Occidental, sud
andalús, NE de Catalunya i
Castelló
de 2m d’alçada
Garriguer. Poca alçada,
romaní, farigola, espígol
Estepes. Zones de garriga
degradada i discontinua
deixant al descobert el terre
pobre. Farigola, espart,
espàrrec.. Sud est de la
península i vall de l’Ebre.

2.3 Paisatge vegetal de muntanya

Localització: Pirineus.

Espècies:

Pis subalpí (1200 - 2400m) Pis alpí(2400-300m) Pis nival(+3000m)

● Bosc de coníferes: ● Atès que solen estar ● Absència de

avet, pi negre i pi coberts per la neu vegetació excepte
silvestre bona part de l’any, algunes molses i
només es plantes rupícoles
● Sotabosc: arbustos desenvolupen parts
de nabius i per on sol pasturar
rododendres bestiar.

● Algunes plantes
rupícoles.

CONÍFERA→ Arbre que té forma de con PLANTA RUPÍCOLA→ és aquella que és

capaç de créixer en un a roca gràcies a la
seva sal mineral.

A la resta de la península trobem també diversos paisatges de muntanya

 MUNTANYES de CLIMA OCEÀNIC MUNTANYES de CLIMA MEDITERRANI

Pis basal: Bosc caducifoil Pis basal:Bosc perennifoli a zones baixes,

Pis Supraforestal: matollar amb breu i bosc caducifoli o pinedes a cotes més altes
ginesta
Cims: Prats Pis supraforestal: arbustos espinosos.

Cims: matoll.

Pis Basal 0 - Pis Intermedi Pis ternocanari Pis canari 1200 Pis supracanari
500m 200/500 - 800m 800 - 1200m - 2200m +2200 m

Molta aridesa Augment

(-2500mm/any) d’humitat i
descens de
Predomini de temperatures
matolls i
plantes Palmeres,
adaptades al dragons i sal
clima com
tabaiba i carbó

ACTIVITATS FETES FINS ARA

3. Els paisatges culturals

Un paisatge cultural és aquell que apareix com a conseqüència d’activitat i resènica

humana. Els paisatges culturals han estat modificats pels humans amb la construcció de
pobles, camins, xarxes de comunicació…

Podem entendre doncs, que les cultures adapten els paisatges per fer possible la
subsistencia dels grups humans

El paisatge cultural està format per 4 elements:

Medi natural. Les cultures s’adapten al seu entorn i es desenvolupen en base a l’adaptació
que en fan

Estructura social. La manera que tenen els individus d’organitzar-se, des de famílies fins a
grups de poder

Comprensió del món. Els individus d’una mateixa cultura tenen maneres semblants
d’entendre i veure la vida. Genera col·lectius imaginaris a través de creences, normes
socials, tradicions…

Transmissió de la cultura. Són elements que fan possible que el llegat cultural no
desaparegui amb la mort dels individus.Llenguatge, músic, llegendes, folklore…
 3.1Eevolució i protecció dels paisatges culturals

La revolució Industrial (⅓ s.XIX) farà mutar els paisatges culturals a Anglaterra i

seguidament s'expandeix per la resta d’Europa i els EUA.

La industrialització implica…

→ Alteració de formes de vida tradicionals i de costums

Migració del camp a la ciutat.

→ Transformació dels paisatges.Creixement de ciutats i augment d’explotacions agràries i

mineres.

→ Capitalisme altera relacions socials i les cambia (altera relacions socials i relacions
econòmiques)

El postmodernisme (2/2 s. XX) tornarà a alterar els paisatges culturals

→ Globalització altera paisatges culturals (deslocalitzacions, expansió de multinacionals,

explotacions terra…)

→Adaptació de costums i tradicions foranies (festivitats,musica,roba,filosofies)

La degradació dels espais culturals va néixer la conseqüència de preservar-los com a

llegat a través plans d’actuació i organització.

UNESCO → Creà un programa per catalogar, preservar i donar a conèixer llocs

d’importància cultural o natural excepcional per a l’herència comuna de la humanitat
972(Sites)

Comitè del patrimoni mundial → Selecciona els sites que són reconeguts com a Patrimoni
de la Humanitat i assigna ajuda financera a petició dels Estats que hi formen part (21 estats)

CEP (canvi europeu paisatge) → Reconeix totes les formes dels paisatges europeus:
naturals, rurals, urbans i periurbans, i tant, els embleàtics com els ordinaris i els deteriorats.

ETE (estrategia territorial Europea) → Aquesta estratègia de la UE pretén un

desenvolupament de l’espai equilibrat, cohesió econòmica i social entre europeus, en ús
dels recursos i la protecció del patrimoni.

ACTIVITATS FETES FINS ARA

4. Polítiques de protecció i conservació dels espais naturals

Els principals espais naturals protegits, gairebé 2000 arreu d’Espanya, es classifiquen en

Parcs nacionals i regionals 16 (2021) Ecosistemes amb poca antropía protegits per:
Riquesa o bellesa i valor ecològic, educatiu, etc…
Ex.Parc d’Aiguamolls (Lleida), arxipèlag de Cabrera (Balears), Parc de Doñana (Huelva,
Sevilla, Cadis).

Parcs naturals. L’acció humana és més present.151 parcs arreu d’Espanya(2021)

La reglamentació d’aquests espais és força estricte.Només a Catalunya en trobem 16.
Ex Delta de l’Ebre, delta del Llobregat, parc natural de Sierra Nevada,etc…

Reserves Naturals. A data de 2021 hi ha 290 reserves naturals

- espais protegits per la seva singularitat i fragilitat on la presència humana es
restirngeix molt a personal no cientific
A banda d’aquesta hi ha d’altres com poden ser monuments naturals o paisatges protegits

4.1 Els espais protegits a espanya

Reserves de la biosfera → Protecció de la biodiversitat que habita en ecosistemes

terrestres i marins per al seu desenvolupament i aprofitament sostenible.

Espanya país gran biodiversitat, fet que a nivell supraestatal, estatal i autonòmic , el fa tenir
una gran superfície protegida.

Els espais LIC (zones d’Europa designades d’interès comunitari per la seva contribució
potencial a restaurar habitat natural, ecosistemes, biodiversitat fauna i flora. Total de 1468,
23,44% de territori = 50 millions d’HA

Els espais ZEPA ( zones d’especial protecció per a les aus) representen un 20,5% de la
superficie terrestre i el 4,84 de la marina (2020). Aquest espais estan integrats en la xarxa
natura 2020 (xarxa d’àrees de conservació

El Conveni Europeu del Paisatge juntament amb les avaluacions

5. Els paisatges de Catalunya

En els darreres dècades, el paisatge al món en general, i a Catalunya en particular, s’ha

vist alterat per..

● Creixement econòmic
● Expansió dels nuclis urbans
● Difuminació dels límits de l‘espai ciutat/camp

L'observació del paisatge de Catalunya, en d'assessormanet de l'administració catalana

que elabora propostes i impulsa mesures de protecció gestió i ordenació del paisatge en el
marc d’un desenvolupament sostenible. Elabora el catàleg d’unitats de paisatges en els que
fixarà uns objectius per la protecció i reconeixement d’aquest.

Tanmateix tromeb el …

Conveni Europeu del Paisatge que és l’encarregat de demanar a le societats d’Europa

que es plantegen quins objectius de qualitat paisatgística volen per als seus espais.
Aquests, en el cas de Catalunya, queden recollits els Catàlegs dels Paisatges, amb la
FALTA

Pla Estratègic dels Espais Naturals Protegits de Catalunya

2014-2017 Aprovació de parcs naturals del Montsec, Capçaleres del Ter i Muntanyes de
Prades (total a Catalunya: 16)

2018-2024 Pla per incorporar nous espais representatius del territori.

6. Activitats econòmiques i repercussions mediambientals

Canvi Climàtic

6.1 Efecte Hivernacle

Hi ha més de 30 gasos responsables d’aquest efecte:

El CO2(50%) és el gas que predomina més a l’efecte hivernacle. Procedeix de la combustió

de carbó, petroli gas natural. Aquests combustibles els cremem a llocs quotidians com casa,
als cotxes… per obtenir calor i energia

Pega de que el canvi climàtic sigui tant brusc: Un canvi brusc no dóna temps a les espècies
a adaptar-se

ANTROPOCÈ: L’home altera tant el patró del clima

El metà CH4 (18%) és un gas olorós que desprenen els arrossars, les zones pantanoses,
les mines de carbó, els abocadors de deixalles, els conductes de gas natural i els fems del
bestiar.

L’òxid de nitrogen (6%) un gas natural en l’atmosfera. Però s0ha incrementat per l’ús de
fertilitzants químics i de la combustió de carburants

Els gasos CFC (17%) S’UTILITZEN en els materials d’envasament de plàstic, en els aires,
en el suro sintètic i algun refigeradors antics. Aquests són molt potents i destrueixen la capa
d’ozó.

D’on mes en surten és Estats Units, Xina, Rússia, Japó i índia

Conseqüències del canvi climàtic…

6.2 Escalfament global i pujada nivell mar:

-Desglaç dels pols i increment del nivell del
mar
-Desglaç glaceres continentals
- Pujada del nivell del mar
- Menys capacitat d’absorció de CO2 de
l’aigua marina
- Migracions forçades
- Reducció flora i fauna marines. Alteració
de cadenes tròfiques
- Reducció de l’aigua potable del planeta
(contaminació)
- Onades més altes i huracans i tifons més
violents

Espanya → prop del 75% de la població´viu a la costa. La pujada del nivell del mar
suposaria una afectació important per a les persones i la costa, que en el pitjor dels
escenaris afectaria a ciutats costaneres com Málaga, Barcelona o A Corunya i que
significaria la desaparició del Delta de L’Ebre, Parc de Doñana o les ries gallegues,a més
d’intensificar els processos de desertificació.

Pluja àcida

Conseqüències:
Vegetació
Contaminació del sòl
Contamina aqüífers/rius
Afectació infraestructures:
- Ponts
- Carreteres
- Edificis
 6.3 Tala d’arbres, erosió i desertificació

Causes: Conseqüències:
- Tala indiscriminada o mal - Increment de CO2 a l’atmosfera
gestionada - Disminució de pluges
- Ramaderia - Sequedat que genera combustible
- Plantacions per als focs
- Urbanitzar terrenys - Retrocés de la vegetació
- Procés de desertització accelerat
- Degradació del sòl
- Modificació del clima i expansió de
malalties

6.4 Empremta ecològica

És un indicador que consisteix en restar els recursos consumits

per cada individu pels recursos generats pel planeta durat un any.
Aquest indicador es mesura en hectàrees

La biocapacitat del planeta és sovint sobrepassada desde fa

anys, esgotant-se els recursos que caldria per abastir la població
mundial abans de que finalitzi l’any

Tanmateix, els recursos consumits varien molt depenent dels

països. Aquests sobrepassen de molt llarg la xifra d’1,7 ha que es
calcula hauria de ser el límit de la petjada ecològica per cada
individu que habita el planeta.

Països on més ha hi ha:

Hemisferi Nord
Països industrials
Primeres del món
Petjada ecològica = Consum de recursos que genera el planeta

TÍTOL DEL TEMA

UD 4: Recursos i energia

1. Els recursos hídrics a Espanya

1.1 Conques i vessants hidrogràfics

Senten per conca hidrogràfica el conjunt territorial que vessa les seves aigües superficials
i el seu aqüífer dins una mateixa conca, alimentant d’aquesta manera un riu principal que
recorre aquesta conca i recull al seu pas les aportacions de qualsevol afluent

Estiatge → nivell de cabal mínim que aconsegueix un riu o llacuna en algunes èpoques de
l'any
Vessant → pendents que porten l’aigua a través de les serralades.

Vessant cantàbric i Vessant atlàntic Vessant

gallec mediterrània

Localització Euskadi, Cantàbria i Dos terços oest de a Terç est i sud est de
part de Galicia península (excepte la peninsula
la franja nord i sud
est)

Característiques - Gran nombre de rius - Conques extenses - Conques petites

- Cabal regular i rius llargs amb desnivells
- Poca longitud degut - Naixement porper important
al relleu muntanyós del a la franja est - Cabal molt
territori - Cabal irregular irregular
- Sequedat en els - Estiatges
mesos d’estiu estiuencs i
desbordaments a la
tardor

Rius importants - Sil (Galicia) - Duero (897 km) - Ebre (930 km)
- Sella (Lleó i Astúries -Tajo (+1007 km) - Llobregat (170 km)
- Narcea (Astúries) -Guadiana (818 km) - Túria (280 km)
- Aller (Astúries) -Gualaquivir (657 - Xúquer (509 km)
- Navia (Galicia i km)
Astúries)

Confederació hidrogràfica → Diversos territoris que gestionen l’aigua que passa pel seu
territori/conca
A Espanya tenim nombroses zones humides reconegudes en el conveni de Ramsar, que es
caracteritzen per biodiversitat abundant d’aquests espais naturals i que sovint, han estat
amenaçades per l’acció humana atròpiques, malgrat la legislació que les protegeix com
alteracions ocasionades pel canvi climàtic.

Espanya, adherida al conveni l’any 1982, té reconegudes i catalogades 72 zones humides.

💦L’aigua dóna vida 💦

RAMSAR, 1957, i a Espanya 1982→ Un conveni per protegir les zones humides

2. Usos i polítiques hidràuliques

Ús agrícola i ramader
-Regadius (14% de les terress cultivades)
Aportació del 50% de la productivitat prové del regadiu
Diversitat de productes i especialització per territoris
66% del total de l’ús de l’aigua
Alimentació del bestiar
Problemes de contaminació de sòl i aqüífers (purins)

Ús industrial urbà
- Obtenció de rius, aqüífers i pantan
- Refrigeració de maquinària, neteja i conducció de residus.
- Usos domèstics.
- Contaminació per abocadors i zones massificades.
- Escassetat en determinades zones del territori (estiu).

Andalusia, castella lleó, castella la Manxa i valència→ Molt regadiu per que tenen molts
cultius de vegetals.

Per garantir l’obtenció i l’abastiment a la població i a les indústries, l’Estat du a terme

diverses polítiques hídriques…

Política de transvasament: Destinades a abastir ciutats i zones on escasseja l’aigua, on no

hi ha una demanda elevada que no es pot satisfer. Alguns de les polítiques de
transvasament han estat polèmiques i han generat tant de persones grups ecologistes, com
ara el polèmic transvasament de l'Ebre.
Dessalinització d’aigua marina. Tot i ser aquest un procés de costos molt elevats fa anys
enrere, la millora dels processos de dessalinització de l’aigua marina ha fet que en els
darrers anys les plantes dessaladores han proliferat. A espanya en trobem 360 plantes
dessaladores d’aigua del mar i 405 d’aigua salobre
Aquestes plantes les trobem tant a la península com als arxipèlags

Gran canaria té moltes plantes dessaladores→ No hi ha aigua potable, i com és una illa hi
ha molta aigua del mar (A més és una zona subtropical).

Recuperació d’aqüífers. Durant dècades, els aqüífers a Espanya han patit molt l’acció de
l’home derivada de la indústria, la ramaderia, l’agricultura. lA SOLUCIÓ PER
RECUPERAR-LOS és controlar-ne els usos i fer-ne un ús sostenible.

Causes i conseqüències…

El 40% dels aqüífers a Espanya estan amenaçats per abocaments tòxics de la indústria
dels purins i pels abocaments, de les urbanizacion en la costa mediterrània. Aquestes
filtracions deteriorament i contaminen l’aigua.

Tanmateix, l’extracció de l’aigua amb pous il·legals per regar zones agrícoles seques,
comporta la destrucció de paisatges naturals i dels mateixos aqüífers

Un altre aspecte important és la salinització dels aqüífers de les zones costaneres, que es
mescla amb l'aigua dolça i altera els ecosistemes

Aqüífers: Aigua subterrània

Purins:

Sanejament dels rius. Per recuperar que durant molts anys han estat víctimes d’abocaments
industrials i de les ciutats, des de fa anys les administracions han estat la creació de
plantes depuradores, col·lectors d’aigües residuals que transporten les aigües
contaminades a plantes depuradores per ser tractades i un enduriment i major control de
la legislació
3. Els recursos energètics a Espanya

FALTA INFO DE LES DIAPOS

Com molts altres països, Espanya és un país deficiari.

Cal citar també al cas particular de l'aprofitament de l’aigua a Espanya per generar energia.
Malgrat els grans denivells que presenten molt rius importants nombre de centrals
hidroelèctriques que hi ha construïdes, l’energia que se’n obté és força comparada amb la
demanda.

Zona de Galicia→ Moltes

4. Energies renovables i no renovables

No renovables→ Carbó, petroli, gas natural, nuclear.

4.1 Carbó
Malgrat la importancia en el passat per la indústria Espanyola, al carbó ha anat perdent
protagonisme amb el pas de les dècades. Els principis jaciments es troben en mines del
Massís Galaico-Lleonès i en la part occidental de la Serralada Cantàbrica. Les
explotacions mineres han passar de ser 146 A PRINCIPIS DELS ANYS 90 a només 12 a
finals 2017, ocupant prop de més de 1.700 treballadors dels més de 45.000 que hi havia.

Espanya a U.E→ Descarbonització (no utilizar més carbó substituir-lo)

PQ: La crema de carbón genera molt CO2. Contamina molt.

Les causes són…

- Esgotament dels jaciments
- Carbó restant de mala qualitat
- Augment de la dificultat perr extreure’l
- Substitució del carbó per altres fonts d’energia

Tanmateix, l’extracció del carbó com també la d’antracita, hulla i d’altres, pateixen una
pressió per parts dels protocols sortits d’acords mundials i europeus, amb els que s’aposta
per l'eliminació progressiva d’aquests recursos altament contaminants que generen poc
rendiment econòmic i emeten importants quantitats de CO2 a l’atmosfera

Mineria a Espanya:
- Anys 90: Molts llocs de treball a les mines de carbó.
- 2017: Comencen a tancar-les.
 4.2 El petroli

El petroli, font d’energia clau en l’economia espanyola, és un recurs pràcticament

inexistent a Espanya. Això fa que l’Estat haigui de mantenir tractes amb potències
productores com Mèxic, Iran o l'Aràbia Saudita per garantir-ne el subministrament

Amb les darreres polítiques dels governs espanyols, han estat obertes refineries per la
fabricació dels combustibles i diverses empreses han signat actuacions FALTA INFO

Espanya compra petroli de molts llocs per tenir bona relació entre ells i tenir molta aversió.

4.3 Gas natural

Tot i tenir reserves de gas natural localitzades a l’Aragó, Biscaia i Cadis, aquestes son
molt insuficients en extracció i només podrien garantir el subministrament a Espanya
durant 40 dies, fet aquest que ens fa dependents de molts països productors.

El gas natural és per a Espanya una font d’energia amb una demanda a l’alça, atès que les
renovables encara no juguen un paper important en la producció d’energia i perquè el carbó
o el petroli contaminen molt més que aquesta

Gas natural prové de sota terra: De restes orgànics, que s’acumulen a terra. És molt
inflamable → A Espanya tenim molt poc.

Perquè serveix: Ús industrial i domèstic.

El gran exportador de gas d’Espanya és Alegria→ Gasoductes que van sota el mar, per allà
passa el gas.

Energía no renovable, però no contamina. En veritat el gas no olora, però les indústries
introdueixen producte química perquè tingui una certa olor.

5. Nuclears i renovables

L’energia nuclear
l’energia nuclear s'obté a partir de la fissió (divisió del nucli d’un àtom) d’urani enriquit.
Aquest procés de fissió allibera una quantitat ingent d’energia que es da servir per escalfar
l’aigua continguda a un reactor. Un cop bull, aquesta aigua es transforma en vapor
ràpidament i s’utilitza per moure una turbina que crea electricitat.
L’energia nuclear és força barata de produir però, com a contrapartida, genera residus
radioactius difícils
d’eliminar i una eventual explosió pot tenir conseqüències catastròfiques per les persones i
el medi.

La producció d’energia nuclear a Espanya representa un total de poc del 22% (any 2020)
del total de les fonts d’energia que s’utilitzen al territori.
Els processos de desmantellament i tancament de les centrals a Espnaya en els darreres
anys, han aturat diversos projectes d’instal·lacions de centrals arreu del país.

Energia nuclear molt neta (pq no genera res de fum), genera molta energia, és barata però
és molt perillosa per la seva explotació i també genera molts residus nuclears→ S'utilitza per
l'ecectricitat.
Els residus es queden 30 mil anys actius→ Es posen en tancs de plom sota el mar. Però ja
no és fa pq la sal forada els tancs. Per això els tancs es guarden en mines ara.
Perills per tirar-ho a l’espai→ Pot petar i escampar-se per tota l'atmosfera.

Catalunya 2→ Centrals nucelars

RENOVABLES, solar - eólica - biomassa - geotèrmica

No tenen límit Naturals

Energia Solar
Tot i ser Espanya un dels països d'Europa amb més hores d’irradiació solar, l’aprofitament
d’aquest recurs és encara força escàs, representat a data de 2020 només 8,1%, del
subministrament energètic. I és que l’any 2012, el govern que hi havia a Espanya va aprovar
un reial decret que afecta a moltes persones particular que havien instal·lat plaques solars
per autoproveïr-se d’aquesta energia.

Amb el canvi de govern i l’anul·lació del decret, l’aposta i utilització de l’energia solar ha anat
creixent encara que a un ritme que la fa estar lluny de ser una font d’energia significativa a
Espanya.
Les centrals més importants les trobes a Badajoz, Múrcia i a Càceres, totes construïdes
entre els anys 2019 i 2020

Avantatges: És molt neta i no fas res de combustió i no contamina res.

Desavantatges: Hi ha indrets que no tenen molt de sol. Necessites molt territori per fer cams
de plaques, has de desforestar.

Energia eòlica
És aquella que s’obté gràcies al vent que mou aspes dels molins connectades a generadors
d'electricitat . El seu cost i manteniment és raonablement assequible i no genera residus.
Malgrat aquests avantages, el fet de dependre de l’acció del vent per funcionar fa que no es
puguin situar molins arreu d’Espanya.Aquests es troben arreu del territori, generant la gran
part d’aquesta energia Castella i la Manxa, Castella i Lleó, Galícia i Andalusia

L’energia eòlica suposa prop del 22% de l’energia produïda a Espanya (2020)

Super neta: No genera residus

Inconvenients: Altera el paisatge (desforestació), molins sorollosos fa alterar la fauna i a les
persones. Depenen totalment del vent (zona de la costa cantàbrica) → Moltes centrals
eòliques.
Molins i manteniment molt car.

Vilafranca del penèdes: Hi ha molins d’energia eòlica.

La biomassa

La Biomassa son els components biològica (residus vegetals i productes naturals) d’un
ecosistema. La fermentació i combustió d’aquesta biomassa genera energia. Tot i ser
pràcticament renovable sense límits, el seu rendiment és molt baix.

A Espanya, el consum de biomassa és molt escàs i és utilitzat bàsicament per famílies i

negocis petits i no pas per al gruix de la indústria. El parc automobilístic que té com a base
del seu combustible la biomassa(biodièsel)és molt reduït

L’energia eòlica es fa servir cremant residus vegetals.

No s'utilitza per les industries pq no té molta energia, s’utilitza domesticament.

6. Els recursos energètics a catalunya

6.1. Aigua

La xarxa fluvial catalana és molt desigual:

→ Zona del nord molta aigua.
→ Zona sud menys aigua.

2 conques a Catalunya

oriental (conques internes) OCCIDENTAL (intercomunitàries)

Dona aigua a 312 comunitats. Dona aigua només 312 comunitats.

Aigua destinada al consum urbà →64%. L’aigua s'utilitza pel reg/bestiar. Ús
Ús agrícola → 36%. domèstic molt escàs.
Mesura d’estalvi d’aigua→ reduir la pressió en que t’arriba l’aigua a casa

Energia i minerals a Catalunya

Catalunya és capaç de generar només el 24,6% de l’energia que consumeix (dades 2017)

Les centrals nuclears d'Ascó I i II i Vandellòs, situades a Tarragona, produeixen quantitats

massives d’energia poc transportable.. Actualment Catalunya depèn en gran mesura de les
nuclears. Segons dades de l'Institut Català de l’Energia de 2017 el 82,1% de l’energia
produïda a escala catalana era d’origen nuclear

Catalunya és deficitària

Centrals nuclears→ ASCÓ I VANDELLÒS→ Es situen a la costa o prop de pantans o

grans llacs per tenir l’aigua per generar vapor o per congelar-la.
Generen +80% energia consumida a Catalunya(2017)
→ Data de caducitat, actualment les centrals que están a Catalunya estan a punt de
caducar.

Mines De Carbó:
- Potents durant el segle 20.
- Focus econòmic molt important.
- Finals del 20 al carbó s’esgota, a més ja no s'utilitzen gaire.
- Carbó no important perquè→ s’ha esgotat

Petroli:
- És gairebé inexistent.
- 46,1% l’any 2017
- S’utilitza pels mitjans de transports.

carbó no, nuclear no tant (tendència a tancar-les)→ plantejament a catalunya és una

reconversió energètica.
hidroelèctrica:
Catalunya→ situades a les zones oceàniques, conca dels pirineus, pantans pallaresa,
Noguera Ribagorçana i el Ter
→ Altrea el paisatge, tala d'arbres.
→ Construcció embassaments → fort impacte ambiental(modifica cabal rius i desplaçament
població)

Minerals no metàlics
Minerals molt importants→ Encara es treballa en la seva extracció

Roques industrials:
→ S’utilitzen per la construcció.
→ Durant el boom immobiliari les mines de roques tenien molta demanda. Però va
començar a disminuir a la gran crisi 2008.