1.

- Hbitats a Cunit
En els darrers anys sha realitzat un exhaustiu treball a bona part del territori catal per
tal de cartografiar, a escala 1:50.000, els grans tipus de vegetaci presents al territori,
grcies a la Cartografia d'Hbitats de Catalunya, disponible telemticament a la pgina
web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
(http://mediambient.gencat.net/) dins l'apartat de cartografia ambiental.
A continuaci es presenta els tipus d'hbitats cartografiats a Cunit i seguidament,
sadjunta una figura on es localitzen dins del terme municipal.

Ambients litorals i marins: Platges arenoses nues i amb dunes (o amb

vegetaci nitrfila de terfts). Aquest hbitat prcticament ha desaparegut a
Cunit i noms presenta alguns indicis de recuperaci durant l'poca hivernal

Vegetaci arbustiva i herbcia: Brolles de roman (Rosmarinus officinalis) -i

timonedes-,

amb

foixarda

(Globularia

alypum),

bufalaga

(Thymelaea

tinctoria),... calccoles de terra baixa. Mquies i garrigues amb margall

(Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacea lentiscus), ullastre (Olea europaea
var. sylvestris),... de les contrades mediterrnies clides.Llistonars (prats secs
de Brachypodium retusum), i prats teroftics calccoles, de terra baixa. Aquest
hbitat t una representaci marginal a Cunit

Boscos aciculifolis: Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de

brolles calccoles, de les contrades mediterrnies. Pinedes de pi blanc (Pinus
halepensis), amb sotabosc de mquies o garrigues amb ullastre (Olea
europaea var. sylvestris), margall (Chamaerops humilis), ... de les contrades
martimes clides

Terres agrcoles i rees antrpiques: Conreus herbacis extensius de sec.

Actualment ocupen una superfcie molt petita del terme i es redueixen a petites
fileres doliveres i algun ametller. Vinyes. Conreus abandonats. Presenten un
estat evolutiu avanat i han esdevingut cap a estructures de brolla i mquia.
Ciutats, pobles i rees industrials.

A continuaci s'exposa la llegenda d'aquestes categories anteriors i la distribuci

d'aquests hbitats.

Els principals hbitats de Cunit

No hi ha zones humides continues al municipi i noms hi ha acumulacions puntuals
daigua desprs dpoques plujoses, sobre tot de setembre a novembre. A part de
l'entorn urb podem distingir a Cunit 4 hbitats o ecosistemes naturals.
a) Ambients litorals i marins
Es tracta d'un hbitat format per platges sorrenques nues o amb molt poca vegetaci,
sense formaci de dunes donat el poc pendent i l'escassa extensi de platges, ja que
la rere platja ha desaparegut a la major part del terme i noms queden un parell de
solars, davant de lestaci i entre el C/ Francesc Maci i la Carrerada de Santa
Coloma. Durant l'hivern prolifera vegetaci de platja a tocar al passeig martim,
preferentment en el seu sector de llevant i puntualment a loest a laltura dels C/ Juli
Csar. Sn petits fragments de vegetaci de platja i duna (Cypero-Agropyretum
juncei), vegetaci ruderal de platja (Salsolo-Calkiletum maritimae) i trams on s'hi
desenvolupen pradells d'anuals halfiles (Parapholido-Frankenietum pulverulentae).
Cal tenir en compte l'especial fragilitat que presenta aquest grup de vegetaci, a causa
de lacci de la pressi antrpica que pateixen per freqentaci (sobretot a l'poca
estival).
b) Muntanya baixa propera a la costa

Constitueixen aquest mbit els terrenys propers al nucli urb de menor altura que sn
els primer estrets de la serralada litoral, sempre per sota de lautopista i en ambients
amb una notable pressi antrpica i com afectats per incendis forestals.
En aquest entorn de muntanya baixa el constitueixen relleus suaus amb altures
inferiors als 90 m., sempre orientats a mar i per sota lautopista C32 i es troba format
per un mosaic de conreus residuals, generalment amb vinyes, presseguers i oliveres,
prats o erms procedents de terres de conreu abandonades i petites pinedes, sobre tot
a la zona del Bosc del Cal Ros i besant est de Puig Pels.
En aquest ecosistema molt frgil hi trobem brolles de roman i timonedes amb altres
espcies dambients calcaris de muntanya baixa, una mquia i garriga de margall,
sobretot en el vessant meridional de la Serra de Sant Antoni i algun llistonar marginal
molt local.
c) Zona muntanyosa de la meitat nord de Cunit
Aquest habitat s el ms extens del terreny no urb del municipi i sestn en el
quadrant NE del terme, per sobre de lautopista C32 amb altures compreses entre els
70 i els 190 m. Al ser una zona dorografia complexa, amb graus de desnivell molt
variats, orientacions diferents i afloracions calcries presenta un ampli ventall de
vegetaci.
Est constitut per les pinedes ms extenses del municipi, algunes amb sotabosc de
brolla i altres de mquia i garriga calccola. En aquest hbitat extens i ha petits
reductes obacs, en fons de valls orientats al N., que presenten condicions favorables
amb formacions dalzinar i espcies associades a aquest com s el cas de larbo i el
boix, espcies poc habituals a Cunit i inexistents fora daquest ambient ms humit.
En les zones ms pendents el terreny es fa ms pedregs, amb afloracions calcries,
que originen vegetaci arbustiva i herbcia prpia de roquissars mediterranis. Aix
mateix en punts localitzats entorn al fons de la Riera de Cunit sobserven petits
reductes incipients que recorda a la vegetaci de ribera poc definida.

d) Terrenys agrcoles
Aquest hbitat el constitueixen les terres de conreu situades al centre del municipi, que
fan de frontissa entre la zona ms muntanyosa del municipi i el nucli de poblaci.
Aquest hbitat s el que t una major riquesa de sers vius, tant de vegetaci com de
fauna i que concentra la major part de la biodiversitat del municipi.

Presenta un mosaic de terrenys plans, amb terres de conreus ja siguin actuals o

abandonades, delimitades per petites masses forestals que a banda de donar un
atractiu paisatgstic agroforestal sn un marc alimentari favorable per gran quantitat
despcies, tant de mamfers com daus, que conviuen en aquest hbitat.

2.- Vegetaci de Cunit

La vegetaci a Cunit s tpicament mediterrnia, donades les condicions geogrfiques
del municipi que es caracteritzen per:

Clima suau, amb poques gelades a l'hivern i calors moderades a lestiu.

Precipitacions molt irregulars i mal repartides en el decurs de lany, amb una

estaci seca duradora de juny a mitjans dagost.

Notables ventades de mestral en les estacions equinoccials.

Predomini del terreny calcari, rocalls, sl poc profund i pendents

considerables, a la zona muntanyosa.

Terrenys de sedimentaci a sls ms profunds als fons de valls i plana litoral.

Amb aquestes condicions la vegetaci caracterstica a Cunit s la mquia, tant de

garric com de margall. Les brolles litorals i calccoles, fora abundants prop del nucli
urb, sn del tipus brolla de roman i bruc d'hivern amb esteperola (Anthyllo-cistetum
clusii).
De fet, aquesta comunitat de brolla s un grup de vegetaci que deriva de la
degradaci de la prpia mquia litoral, que li correspon a la resta del municipi, com a
conseqncia dels efectes dels incendis forestals soferts al municipi i de la pressi
antrpica.
Presenta poques espcies arbries amb domini de les pinedes, amb exemplars allats
dalzines, oliveres, ullastres i garrofers. Lestrat arbustiu s especialment ric amb gran
varietat despcies, des de les plantes aromtiques, com el roman, farigola, espgol,
fins al margall, lespcie ms caracterstica o al llentiscle, una de les ms abundants
a Cunit. El substrat herbaci s molt abundant amb gramnies i plantes estacionals, que
destaquen com a ms espectaculars algunes espcies dorqudies.
Comunitats forestals
La vegetaci natural present en els espais naturals de Cunit est formada
fonamentalment per matollars mediterranis termfils, en diferents estats devoluci
vers una mquia estructurada de garric i margall (Ass. Querco-Lentiscetum).

En la majoria de casos, aquestes formacions arbustives es troben cobertes per un

estrat arbori ms o menys dens de pi blanc (Pinus halepensis) i, en un nivell molt
inferior, tamb per ullastre o olivera silvestre (Olea europaea var. sylvestris). En menor
mesura trobem tamb garrofers (Ceratonia siliqua) "escapats" dantics conreus
abandonats. En racons ms humits o de sl profund trobem arboos (Arbutus unedo),
mentre que en zones de careners i vessants rostos de muntanya no massa alterats s
com el cdec (Juniperus oxycedrus), mentre que la savina (Juniperus phoenicea) s en general- fora rara, sensible com s als incendis forestals.
Destaca per la seva curiositat i carcter testimonial, la presncia dalzines (Quercus
ilex ilex) i alzines carrasques (quercus ilex ballota, o quercus ilex rotundifolia) en
indrets localitzats, generalment en fondals ombrvols, per tamb en daltres indrets a
priori ms desfavorables.
En alguns indrets, com ara a la confluncia de la riera de Cunit amb el fondo de Puig
de Tiula, arriben a fer petits agrupament en semi-galeria de ms de mitja dotzena
dexemplars. Pel que fa a lestrat arbustiu que acompanya a la petita zona dalzinar,
est format per la mquia darbo (Arbutus unedo), alguns peus dalzina (Quercus ilex
ilex) i alzina carrasca (Quercus ilex rotundifolia), aix com el marfull (Viburnum tnius),
l'aladern (Rhamnus alaternus), el llentiscle (Pistacia lentiscus), el matabou (Bupleurum
fruticosum) i el galzeran (Ruscus aculeatus).
Pel que fa a lestrat arbustiu i lianoide, hi ha una notable presncia del margall
(Chamaerops humilis), l'nica palmera de l'Europa continental actualment protegida
per la normativa catalana i europea, aix com del llentiscle (Pistacia lentiscus), el garric
(Quercus coccifera), laladern (Rhamnus alaeternus), laladern fals (Phyllirea media),
larot (Rhamnus lycioides), larbo (Arbutus unedo), la gatosa (Ulex parviflorus),
lesparreguera (Asparagus acutifolius), el crritx (Ampelodesmos mauritanica), la roja
(Rubia peregrina) i lartjol (Smilax aspera), entre les espcies ms freqents i/o
destacades. El conjunt de les formacions forestals les podem distingir, especialment
des d'un punt de vista fisiognmic, entre pinedes ms o menys estructurades i
matollars termfils mediterranis. En la primera categoria podem distingir entre una
pineda amb mquia, caracteritzada per la presncia dun sotabosc dens dominat pel
llentiscle i altres arbustos que marca ja una tmida transici entre la mquia i lalzinar
litoral (Ass. Querco-Lentiscetum subass. pistacietossum).
Destaca la presncia del margall (Chamaerops humilis) -nica palmera europea-,
protegit per la legislaci catalana. Trobem aquesta primera formaci en les parts altes
del terme, per tamb a baixa altitud i propera al mar, en alguns sectors de la meitat

sud (muntanya del Clavera, i vesant sud de la Serra de Sant Antoni i tamb al Boasc
de Cal Ros.
A continuaci trobem pinedes amb sotabosc degradat o brolla, generalment per
estassades excessives o altres pertorbacions recents (com ara incendis), que es
presenten sobretot al sud de la C-32.
Finalment, tenim les pinedes de recolonitzaci recent, que solen ocupar terrasses o
feixes ms o menys abruptes i/o pedregoses (generalment antics garroferars
abandonats), en estret contacte amb una pineda madura que forneix la llavor per a la
recolonitzaci. Aquestes pinedes incipients es caracteritzen per tenir una elevadssima
densitat de pinetons (15.000 peus/ha. i ms) descs port, que suposen un elevat risc
dincendi, sobretot en els indrets propers a vies de comunicaci i urbanitzacions.

Les pinedes ms o menys estructurades del municipi corresponen al codi 9540

Pinedes mediterrnies, naturals o antigues, de pi blanc (Pinus halepensis) i de pi
pinyer (Pinus pinea). Les mquies menys densament arbrades i garrigues es troben en
els terrenys mnimament conservats sobre careners i vessants rostos i tenen, malgrat
el menor valor forestal o productiu, un valor botnic i de conservaci tant o ms
rellevant que moltes pinedes, pel fet que les condicions ms estrictes de manca de sl
i humitat i la major penetraci de la radiaci solar causat per labsncia dun estrat
arbori determinen una composici florstica ms propera a la de la comunitat tpica de
mquia litoral de garric i margall. En aquest cas trobem recobriments dentorn del
10% de margall, els quals es troben a la vegada fora ms desenvolupats, fet que
justifica la seva protecci (codi 5333 Garrigues i matollars mediterranis termfils
dominats pel margall), ja recollida en el Catleg dhbitats dinters comunitari a
Catalunya, elaborat pel Departament de Medi Ambient i el Ministerio de Medio
Ambiente.
Aquesta mquia ms pura o amb baix recobriment arbrat es troba sobretot a la Serra
de Sant Antoni, ms puntualment en el Bosc de Cal Ros i en zones daflorament rocs
o tarteres exposades a l'W del Tur de la Garsa, al fondo de Cal Sant i al Tur de
l'Avenc. Tamb trobem encara garrigues o mquies amb un grau de degradaci ms
elevat, en qu abunda sobretot el garric o coscoll (Quercus coccifera) i larot
(Rhamnus lycioides) i on el margall se situa generalment entre el 5 i el 10% del
recobriment. Podem destacar la presncia de comunitats de colonitzaci, dins la srie
de la mquia, en zones generalment culminals amb una pedregositat absoluta i una
absncia de sl importantssima, constitudes quasi exclusivament per lartjol (Smilax
aspera) i el crespinell (Sedum sediforme).

En els indrets ms baixos i humits hi apareixen elements de la comunitat Rubocoriarietum, on hi dominen les bardisses (Rubus ulmifolius) i el roldor (Coriaria
myrtifolia); aix com, diversos peus de figueres (Ficus carica) i de lledoner (Celtis
australis).
Comunitats arbustives (Brolla)
Les comunitats arbustives presents al territori cunitenc cal valorar-les fonamentalment
com a fases degradades de la mquia, a la qual tendeixen sempre que no es
produeixin novament pertorbacions (sobretot incendis, per tamb moviments de terra
i altres alteracions). Les brolles, pel seu carcter oportunista, es troben en zones
afectades per incendis o fortament estassades de manera que cal veure-les com a
comunitats temporals en lespai i el temps.
En el territori de Cunit les brolles que hi trobem corresponen a la prpia dels indrets
calcaris mediterranis litorals, caracteritzades per la presncia del roman (Rosmarinus
officinalis) i el bruc d'hivern (Erica multiflora) (Al. Rosmarino-Ericion), aix com una
muni de petits arbustos, com ara la farigola (Thymus vulgaris) i diverses estepes
(Cistus albidus i C. salvifolius). En funci de laltitud, exposici i desenvolupament del
sl trobem diverses variacions, com ara la brolla de roman mascle amb albada
(Anthyllido-cistetum clusii), present en el carener sud de la Carrerada de Santa
Coloma o, molt ms freqent, la brolla amb gatosa (subass. Ulicetosum). En els
careners ms elevats del nord del terme trobem tamb la bufalaga (Thymelaea
tinctoria),

per

que

no

arriba

formar

comunitats

estructurades.

Altres espcies presents en aquesta comunitat de brolla, per amb un recobriment

menys important sn: la foixarda (Globularia alypum), la farigola (Thymus vulgaris), la
botja descombres (Dorycnium pentaphyllum) i la gatosa (Ulex parviflorus).
Comunitats de praderies, ruderals i arvenses
Les praderies seques mediterrnies, tret de casos comptats, sn tamb comunitats
temporals vers formacions ms estructurades. En la zona de Cunit trobem retalls de
prats secs de llist, en zones daflorament rocs i alterades pel foc (PhlomidoBrachypodietum retusii), com ara certs indrets de la Serra de Sant Antoni i al bosc de
Cal Ros. Ms freqents sn els prats sabanoides dalbellatge (Hyparrhenietum hirtopubsecentis), que poden atnyer alades superiors a 1,5m, propis de sls ms humits,
profunds i ben drenats, els quals proliferen sobretot en erms i zones incultes, amb un
estrat herbaci baix ms o menys ric segons l'indret i que s clarament indicador del
carcter arvense de l'indret.

En indrets amb sls igualment rics i, a la vegada, alterats per moviments de terres,
compactaci, etc. predominen les formacions dolivarda (Inuletum viscosae), prpies
dels erms de les zones planes i tamb de les zones degradades pel trepig,
abocaments diversos, etc. tan caracterstiques prop de les vies de comunicaci.
Vegetaci de ribera
En el terme de Cunit no arribem a trobar formacions vegetals riberenques ben
constitudes, principalment degut a la transformaci ancestral del fondos per a ls
agrcola, perqu les condicions edafoclimtiques no ho faciliten i perqu les condicions
de degradaci daquests ambients persisteixen encara en molts indrets. La vegetaci
que trobem en les lleres gaireb sempre eixutes dels torrents cunitencs sol sser
similar a la que trobem en les rees adjacents, per b que generalment ms
esponerosa.
Malgrat tot, a la riera de Cunit, i en trams molt localitzats d'altres cursos intermitents,
podem trobar fragments de bardissa amb roldor (Ass. Rubo-Coriarietum), comunitat de
ribera degradada, caracteritzada per la presncia d'un arbust fora resistent a l'eixut i
tamb a la pertorbaci humana com s el roldor (Coriaria myrtifolia) i l'esbarzer (Rubus
ulmifolius), que sol sser l'espcie dominant. Generalment prosperen tamb en
aquesta comunitat diverses plantes enfiladisses, entre les quals podem arribar a trobar
excepcionalment l'heura (Hedera helix), de marcat carcter submediterrani. En d'altres
indrets degradats i alhora influts per l'activitat agrria podem trobar-hi petites taques
de canyar (Arundo donax), espcie d'origen americ establerta per la pagesia per la
seva utilitat agrcola.
Es destacable, tot i que no es pot considerar com a formaci de ribera, la presncia de
petites agrupacions d'alzines en alguns indrets propers a la Riera de Cunit, com a
testimoni d'antigues formacions en galeria, que es donen tpicament en aquests espais
higrfils on l'alzinar t un carcter clarament azonal. Cal ressaltar la presncia d'alguns
peus de boix (Buxus sempervirens) en els indrets ms ombrvols i humits dels petits
fondos feudataris de curs baix del Puig de Tiula, en orientaci nord, en un espai en
qu noms la intensa presncia de feixes explica l'absncia d'alzines.
Els conreus, les pastures i els erms
Els conreus ocupaven, fins la meitat del S. XX, la immensa majoria del terme. A Cunit
hi eren ben representats els tres tipus de conreus tradicionals mediterranis: els
cereals, la vinya i els fruiters de sec. Els cereals ocupaven els sls ms planers,
humits i profunds, mentre que els fruiters de sec (sobretot garrofer) ocupaven les
terrasses ms o menys estretes de muntanya, sovint amb sl prim i fora pedregs. La
vinya es trobava en una situaci intermdia. La urbanitzaci creixent del municipi, a la

segona meitat del segle XX, va anorrear una part dels sls ms frtils. D'altra banda,
l'evoluci socioeconmica i la mecanitzaci del camp van comportar progressivament
l'aband de les feixes estretes de muntanya, que tant esfor havien comportat als seus
creadors.
Les comunitats agrcoles que es troben al municipi de Cunit es concentren en una
zona central per sota de l'autopista C-32 (terres de la Baronia i voltants de la Masia de
Cal Pla), juntament amb extensions ms limitades de coreu a la plana que voreja la
Riera de Cunit a llevant del Bosc de Cal Ros i al marge est de la carretera de Calriana,
juntament a la Plana del Castell.
Actualment a Cunit resten fonamentalment camps de cereal (ordi i civada), vinya (Vitis
vinifera) i alguns fruiters de fruita dola (fonamentalment presseguers), amb exemplars
allats de garrofers i ametllerrs. Destaquen algunes fileres d'oliveres prop dels marges,
sobretot prop de la Masia de Cal Pla, que confereixen, malgrat tot, una gran bellesa a
l'entorn rural. De tota manera, la superfcie conreada segueix davallant i augmenten
els erms, alguns dels quals sn pasturats d'una manera ms o menys intensiva.
En el cas de les parcel.les de vinya, aquestes es troben la major part de l'any llaurades
i per tant la comunitat de vegetaci arvense (agrcola) que porten associada s molt
espordica. En els marges dels lmits de les parcel.les d'aquestes unitats de vinya s'hi
desenvolupa una comunitat arvense de sec (Diplotaxion) representada per la
comunitat de ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), i/o lleterassa de camp
(Diplotaxietum erucoides s.l.) amb la subass. diplotaxietosum, on s'hi poden observar
altres espcies com la canyota (Sorghum halepense), la corretjola (Convolvulus
arvensis), el boixac de camp (Calendula arvensis), els lletsons (Sonchus sp) o el gram
(Cynodon dactylon).
Pel que fa als erms, podem distingir entre:

Feixes o terrasses recentment abandonades, generalment ocupades per brolla

de roman amb bruc d'hivern i abundant gatosa (Ass. Rosmarino-Ercion
ulicetosum) amb una recolonitzaci incipient de pi blanc, prpies de zones
rocalloses i de relleus abruptes (generalment antics camps de garrofers).

Zones tamb rocalloses de plana, en qu l'aband dels conreus arboris ha dut

a una formaci de prats secs adevesats, amb escs recobriment de pi blanc i
una presncia abundant de llist (Brachypodium retusum) i altres gramnies.

Zones de plana de sl relativament profund o superficialment poc pedregs,

ocupades per prats sabanoides d'albellatge i altra vegetaci arvense.

Zones ermes nitrfiles o remogudes, ocupades per vegetaci ruderal i nitrfila.

A les vores de les carreteres i, especialment, als talusos de l'autopista trobem

superfcies prcticament desprovistes de vegetaci, si b tenen una escassa
representaci sobre el territori.
A la lnia costanera podem encara afegir-hi la categoria de sorrals desprovistos de
vegetaci, ats que l'escassa amplada de la platja i, sobretot, l's intensiu que se'n fa
s incompatible amb la implantaci i/o manteniment de comunitats vegetals
psammfiles prpies d'aquests indrets.
Els guarets sn prcticament inexistents, si b podem identificar com a tals alguns
conreus de cereals no sembrats, alguns dels quals sn intensament pasturats. La
vegetaci que trobem en aquests espais s la tpica arvense mediterrnia, dominada
per la ravenissa blanca (O. Diplotaxion erucoidis)
La platja
La platja de Cunit es troba fortament condicionada per l's intensiu turstic que s'hi
dna, aix com per la urbanitzaci contnua de la zona de rereplatja. En aquestes
condicions esdev un espai lliure molt valus des d'un punta de vista socioeconmic,
si b naturalsticament parlant es pot considerar un indret prcticament abitic. En
indrets molt localitzats podem trobar encara algun vestigi de vegetaci psammfila
especialment soferta, de caire colonitzador, com ara l'esporobolus (Sporobolus
arenarius), o b de caire lleument nitrfil, com el rave de mar (Cakile maritima) i el
melg (Medicago sp.). Arran d'aigua trobem nicament algunes algues verdes
filamentoses (Enteromorpha sp), arrelades en les pedres d'escollera o de defensa de
la platja.
Arbres monumentals i elements de vegetaci singular de Cunit
Malgrat que no es disposa d'un catleg d'arbres monumentals i espcies de flora
interessant de Cunit, es considera l'existncia de ms de cinquanta espcies arbries,
la major part de les quals extiques o plantades en els espais verds del municipi. Aix
mateix s'identifiquen un cert nombre d'arbres de dimensions relativament notables,
entre els que destaquen els segents exemplars:

Tres margallons (Chamaerops humilis) , de port arbori, situats a la Masia de

Sant Antoni, a tocar de la riera de Cunit.

Dos llentiscles (Pistacea lentiscus) de port arbori situats a la masia de sant

Antoni, encara que un va quedar seriosament danyat en el incendi del 10 d'abril
de 2005.

Un pi blanc (Pinus halepensis) situat tamb a la Masia de Sant Antobi queq va

sobreviure al incendi esmentat.

Una alzina (Quercus ilex ilex) situada a la part alta de la urbanitzaci dels
Jardins de Cunit a tocar amb els Rosers, malgrat que els treballs de neteja
d'una parcel.la continua la van danyar notablement (abril 2006).

Una alzina (Quercus ilex ilex) de gran port i altura situad dins de la zona verda
del C/. Aquari just a l'entrada de Costa Cunit.

Diferents exemplars allats d'alzina carrasca (Quercus ilex ballota o

rotundifolia) que es troben en una obaga del marge dret de la carretera d'accs
a Costa Cunit.

El grup d'alzines carrasques situat a la confluncia del fondo de Puig de Tiula

amb el cam d'accs a la masia del mateix nom.

Un exemplar allat de pi blanc (pinus halepensis) de ms de 45 cm de dimetre,

situat al sud de la Serra de Sant Antoni que sobreviu, amb dificultat, a tres
incendis (maig 1997, agost 2001 i abril 2005)

Un exemplar d'estepa blanca (Cistus albidus) que se situa al marge E de la

rasa del Torrent de la Creueta que drena la C32, al costat del marge de la finca
de La Baronia.

Pel que fa als elements de vegetaci agronmic d'inters paisatgstic, mereixen

destacar-se les rengleres d'oliveres que ressegueixen les feixes dels conreus,
que trobem, entre d'altres, a la zona superior del Fondo del Cove, a la carretera
de Cunit a Clariana i al SW de la Serra de Sant Antoni.

Altres espcies de flora molt destacades al municipi sn dues espcies

catalogades com a rarssimes: l'api salvatge (Apium leptophyllum) i la cervina
menuda (Coronopus didymus). Aix mateix s'identifiquen un parell d'espcies
d'orqudies: Ophrys lutea subsp.lutea i Ophrys fusca subsp.fusca.

S'ha detectat la presncia de la garlanda (Vicia cracca ssp. tenuifolia) a l'alada

de la Masia de Sant Antoni.

S'ha observat l'espcie rara indiana (Aster sedifolius) a la Serra de Puig de

Tiula.

Espcie protegida
Cal considerar que el margall (Chamaerops humilis), espcie prpia de la mquia
litoral i present en abundncia i bon estat de conservaci en alguns indrets del terme
municipal, s una espcie protegida per la legislaci catalana (Ordre de 5 de
novembre de 1984, sobre protecci de plantes de la flora autctona amenaada de
Catalunya, DOGC 493, de 12-12-84). Es tracta de l'nica espcie de flora protegida
del municipi.

3.- La Fauna a Cunit

A Cunit trobem una fauna tpicament mediterrnia, com correspon a un indret litoral i
eixut, discreta pel que fa a la diversitat biolgica i als efectius poblacionals, fet
comprensible si tenim present que les formacions forestals sn modestes, conreus
tradicionals, una marcada absncia de punts d'aigua permanents i una molt acentuada
pressi antrpica sobre el medi.

Aus:

Entre les aus trobem una diversitat apreciable entre les espcies ms prpies de les
pinedes mediterrnies, com ara la mallarenga cua-llarga (Aegithalos caudatus), la
mallerenga carbonera (Parus major), el bruel (Regulus ignicapillus), el gafarr (Serinus
serinus) i el mosquiter (Phylloscopus bonnelli), entre els petits insectvors, als quals cal
afegir la mallerenga emplomallada (Parus cristatus) i la mallerenga blava (Parus
caeruleus), bastant menys freqents; aix com el raspinell (Certhia brachydactyla), el
colltort (Jynx torquilla) i el picot verd (Picus viridis), entre les espcies grimpadores que
s'adapten tamb als conreus arboris de sec.

En els fondals i marges humits i/o ombrvols trobem la merla (Turdus merula), el pit
roig (Erithacus rubecula) i el bitxac (Erithacus rubecula). Tamb entre les espcies a
caball dels llocs oberts i les pinedes tenim abundants tudons (Columba palumbus),
tords (Turdus viscivorus) i gafarrons (Serinus serinus).

En els espais conreats, erms i espais periurbans abunden les garses (Pica pica), la
cuereta blanca (Motacilla alba), la trtora turca (Streptopelia decaocto), la puput
(Upupa epops), el pardal com (Passer domesticus), el pardal xrrec (P. montanus) i
el pins (Fringilla coelebs), i, ms rares, la cadernera (Carduelis carduelis), la piula
dels prats (Anthus pratensis) i la cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus).

En les zones de matollars abunden molt els tallerols de casquet (Sylvia

melanocephala) i la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), a ms de trobar-hi bona
part de les espcies anteriors.

Pel que fa als rapinyaires, espcies que tenen uns requeriments de tranquil.litat i
extensi d'hbitat major, s'han localitzat dues espcies que podrien tenir a Cunit una
part important de la seva rea de campeig, l'esparver (Accipiter nisus), a les boscries
del fondo de Mas Sant i el xoriguer (Falco tinnunculus), a les zones de matollars de la

serra de Sant Antoni i lmit entre Cunit i Cubelles (per sota la C-32). A ms d'aquestes,
s'han vist d'altres espcies sobrevolant el terme, per b que d'una manera ms
ocasional; aquest s el cas de l'aligot (Buteo buteo), el falc peregr (Falco peregrinus)
i el falc vesper (Pernis apivorus).

Mamfers:

Entre els rossegadors i insectvors sn fora abundants, l'esquirol (Sciurus vulgaris) i el

ratol bosc (Apodemus sylvaticus), en les zones forestals, mentre que el ratol de
camp (Mus spretus) i la mussaranya comuna (Crocidura russula) les localitzem en les
zones conreades. L'eri clar (Atelerix algirus) s present en les rees de transici
entre espais oberts i bosquines o marges amb cert recobriment vegetal,. El conill
(Oryctolagus cuniculus) s molt freqent en les zones de matollars i erms herbacis.
Finalment, el talp comu (Microtus duodecimcostatus) el trobem en algunes terrasses
d'origen sedimentari, de sl tou i profund. Fins fa pocs anys era habitual que els
esquirols i els erions entrin als jardins d'algunes urbanitzacions, tot i que darrerament
cada vegada es menys habitual donat que l'expansi urbanstica, tendeix a limitar i
allar les bosses d'hbitats del sud de Cunit en relaci amb la resta del municipi.

Pel que fa als gran mamfers (carnvors i omnvors) tenim la guineu (Vulpes vulpes),
gaireb localitzada al sector nord de la C-32; el senglar (Sus scropha), que t la
mateixa pauta de distribuci encara d'una manera ms acusada; la mostela (Mustela
nivalis) i la fagina (Martes foina), molt ms freqents al sector nord per amb
evidncies de trnsit per sota del calaix de la riera de Cunit. Altres espcies possibles
a

Cunit

sn

el

teix

(Meles

meles)

la

geneta

(Genetta

genetta).

Val a dir que els grans mamfers ms abundants de Cunit sn els gossos domstics,
incloent-hi algun d'assilvestrat, els rastres dels quals es troben arreu, especialment al
sud de la C-32 i tamb en les proximitats de les urbanitzacions dels sectors del nord
del municipi. En menor mesura, tamb es detecta algun gat assilvestrat. Aquest fet t
una rellevncia notable, ats que s dissuassori per a la gran fauna, i empitjora la
situaci de per si delicada dels paquets d'espais lliures del sud del municipi,
actualment sotmesos a una pressi humana relativament important i amb una extensi
d'espais lliures fora reduda per garantir, a mig termini, el manteniment de poblacions
viables de certes espcies en el conjunt dels espais naturals del terme (En aquest
sentit val la pena tenir present, com a valor de referncia, que una famlia de teixons
requereix una extensi de territori o domini vital aproximat de 100 ha).

Rptils:

Entre els rptils s'ha detectat nicament les espcies ms banals, a les quals afegim
les que han estat citades en la mateixa quadrcula UTM CF86 (10x10km) de l'Atles
dels amfibis i rptils de Catalunya i Andorra, descartant-ne aquelles que per llurs
requeriments s dubtosa la seva presncia a Cunit. Aix, les espcies que amb
seguretat sn presents a Cunit inclouen el drag com (Tarentola mauritanica), la
sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), la sargantana comuna (Podarcis
hispanica) i el llangardaix com (Timon lepidus), entre els sauris. Als quals, amb certa
probabilitat, caldria afegir el lludri llistat (Chalcides striatus) i, amb menor probabilitat,
el vidriol (Anguis fragilis) -de requeriments ms higrfils- i el sargantaner petit
(Psammodromus hispanicus) -propi de platges amb vegetaci i erms poc alterats amb
baix recobriment arbustiu. Pel que fa als ofidis, s gaireb segura la presncia de la
serp llisa meridional o rosa (Coronella girondica), de la serp verda (Malpolon
monspessulanus), de la serp de ferradura (Coluber hippocrepis) i de la serp blanca
(Elaphe scalaris).

Amfibis:

Pel que fa als amfibis, s present la granota comuna (Rana perezi), per b que tant la
riquesa d'espcies com el nombre d'efectius ha de ser limitat ats el migradssim
nombre de punts d'aigua a l'abast d'aquestes espcies. En aquest sentit, i per analogia
amb indrets similars del litoral tarragon, s d'esperar la presncia del gripau corredor
(Bufo calamita) i del gripauet (Pelodytes punctatus), espcies altament adaptades als
ambients eixuts crstics, que poden condicionar les seves postes a la presncia
puntual de petits tolls de poques setmanes de duraci. Ms dubtosa s la presncia
del ttil (Alytes obstetricans) i, sobretot, del gripau com (Bufo bufo) i la salamandra
(Salamandra salamandra), espcies totes elles citades en les proximitats de la zona
estudiada i amb uns requeriments de volums i/o persistncia de les masses d'aigua
fora ms exigents.