TEMA 2: EL CLIMA A CATALUNYA

El relleu marca el clima en què viuen els ciutadans. A Catalunya genera vuit
varietats de clima:

1) atlàntic
2) alpí
3) subalpí
4) mediterrani litoral
5) mediterrani continental
6) mediterrani d’alta muntanya
7) mediterrani de mitja i baixa muntanya

El clima condiciona la vegetació.

Relació entre dominis - vegetació

Espanya
La zona que ocupa un tipus de vegetació se li diu regió biogeogràfica (lloc que
ocupa un tipus de vegetació caracteritzada pel tipus d’arbre).
En relació als dominis trobem quatre tipus de vegetació:
- domini de muntanya: regió alpino-boreal
- domini mediterrani continental: regió mediterrània
- domini oceànic: regió eurosiberiana
- domini canari: regió macaronèsica. Les illes de Macaroneira són les Açores,
Madeira, Canàries i Cap Verd.
La vegetació depèn:
- clima
- relleu: segons l’alçada i l’orientació creixerà un tipus de vegetació o una altra.
- tipus de sòl: nutrients de la terra.
- acció antròpica (accions dels humans)
REGIONS
Regió eurosiberiana

seleactivitat.cat/apunts
La trobem en el domini oceànic. Els seus arbres són de fulla caduca (perden la fulla
a l’hivern) i, per tant, són boscos caducifolis.Comença a caure la fulla a la tardor per
protegir-se de les baixes temperatures. L’arbre entra en un període d’hivernació
(està quasi mort) i com que no vol gastar energia per mantenir les fulles, les llença.
L’arbre detecta quan arriba l’hivern pels canvis de llum.
Els arbres característics són el faig i el roure. El faig genera tanta ombra que
dificulta la vida sota de l’arbre i, per tant, és un sotabosc poc frondós. Altres arbres
que hi podem trobar són freixes (que no formen boscos sinó que neixen aïllats),
castanyers i oms.
L’home ha repoblat i ha plantat pi blanc i eucaliptus, ja que creixen molt ràpid i són
molt utilitzats per empreses de paper i fusta. Aquest tipus de pi crema molt ràpid.
Quan el bosc caducifoli es degrada, apareixen altres arbusts, arbres o plantes,
l’aranyó, la ginesta o el teix.

Regió mediterrània
Presenta un bosc perennifoli. Mai fa fred suficient com per tirar la fulla. A vegades la
perden per falta d’aigua ja que decideixen invertir l’aigua que tenen en alimentar-se
ells mateixos. Això s’anomena estrès hídric.
Té un sotabosc molt poblat.
L’arbre característic és l’alzina. És un arbre adaptat al clima mediterrani ja que
resisteix molt l’aridesa. Com que hi ha vegades que plou molt poc, l’aridesa provoca
incendis. L’alzina, però, és resistent al foc, només es cremen les fulles però no el
tronc.
Altres arbres propis d’aquesta regió són:
- alzina surera: té una escorça molt gruixuda que és de suro.
- arbustos, ginebró (fruit per aromatitzar la ginebra) i savines.
- pi pinyer: fa pinyes i pinyons.
- margalló: tipus de palmera característica de la costa mediterrània. És molt
baixeta.
- plantes aromàtiques: espígol, “romero””...
Quan no hi ha bosc, a causa de la tala o per la gran quantitat de sal en les terres
properes al mar, es crea una formació d’arbustos de punxes anomenada màquia.

Regió alpino-boreal

seleactivitat.cat/apunts
És diferent la vegetació de menys de 2000 m i de més de 2000 m. El límit d’alçada
pel creixement dels arbres és de 2000 - 2100 m.
L’arbre típic és el pi negre (pi resistent a la neu i al fred). Es troba a molta alçada i a
les zones seques.
En canvi, a les zones més humides, l’arbre que hi trobem és l’avet. Aquest s’adapta
a climes de muntanya i a la neu, ja que té unes branques molt flexibles i amb el pes
de la neu aquesta flexibilitat ajuda que la neu caigui. El bosc d’avets s’anomena
avetosa.
A Catalunya hi trobem el bosc d’avets més al sud d’Europa situat al Montseny, per
això és una reserva de la biosfera.
Per damunt dels 2000 m just per sobre de la línia de creixement dels boscos, hi
trobem els prats alpins. No estan creats per l’home, hi ha prat perquè els arbres no
poden viure a tanta alçada.
Per damunt dels prats alpins hi ha el pis nival. No hi ha vegetació, només comunitats
vegetals com herbes o líquens. També hi podem trobar plantes rupícoles, com la flor
de neu.

Regió macaronèsica o canària

Presenta una vegetació endèmica (plantes que no es troben a la península). Totes
comparteixen alguna característica. La diversitat ve donada pel caràcter volcànic i
per l’altitud.
- pis basal: on hi ha la pedra volcànica sense ser erosionada. És la Talaiba
(formació que resisteix a la calor). Hi ha cactus, herbes… També hi ha l’arbre
Drago (es forma de manera aïllada)
- pis termocanari: “mar de nubes”
El bosc característic és la Laurisilva. Està format per arbres de llorer i falgueres.
Només el trobem a la Macaronèsia.
També hi trobem el pi canari. Aquest és diferent al de la península perquè està
adaptat al clima de les illes. Com que hi ha un relleu volcànic hi ha molts incendis.
Està adaptat al foc, és com l’alzina. Crema però no mor.

PAISATGE
Aspecte extern de l’espai. És la combinació del clima, relleu…

seleactivitat.cat/apunts
Sense la presència humana, els paisatges serien naturals. Però s’han afegit i/o
modificat elements naturals o no naturals com ara cases, torres elèctriques,
pastors…
El paisatge potencial seria el paisatge que hauria d’haver en una regió sinó hi
hagués l’acció humana.
No podem dir que hi hagi un paisatge 100% natural, sempre hi ha acció humana de
manera directa o indirecta.
Com que no podem veure els paisatges potencials, classifiquem els paisatges d’una
altra manera:
- paisatges naturals: poca intervenció humana. El domini és dels elements
naturals. Hi trobem dos tipus:
- abiòtics: formats per elements morts com ara deserts, sorra, roques,
neu…
- biòtic: on hi dominen els elements vius com vegetació.
- paisatges antròpics: molt alterat per l’home com ara una ciutat o un camp de
conreu i les seves pastures.

seleactivitat.cat/apunts