Índex

Introducció: (Parcs naturals) 2

1. Situació 3
2. Geologia 4
3. Relleu 5
4. Hidrografia 5
5. Clima 7
6. Fauna 8
7. Flora 10
8. Ocupació humana 11
9. Llegendes. 12
Introducció: (Parcs naturals)
Hola avui és explicar que és un parc natural. Els parcs Naturals són aquells espais
naturals amplis, no transformats sensiblement per l'explotació o ocupació humana i les
belleses naturals són, la fauna, la flora i la Gea. I ara us esteu preguntant i que és un
parc nacional, un parc nacional és un espai natural protegit per llei de la contaminació i
desenvolupament humà. Els parcs nacionals estan inclosos a la categoria II d'àrees
protegides de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.
1. Situació
Localització geogràfica: El parc natural St. Llorenç del Munt i l’Obac. Es

troba al nord de la ciutat de Terrassa; emergeix de la depressió del Vallès i

arriba a la cota dels 1.103 Ma la Mola.

Límits: limita la mura el rocafort la Talamanca sant Llorenç Savall, etc.

2. Geologia

Formació geològica: Aquesta zona està situada al límit sud de la Catalunya

Central en l'anomenada serralada Prelitoral, encara que això és cert des del

punt de vista morfològic i orogràfic, ja que Sant Llorenç del Munt i l'Obac

està perfectament alineat amb els veïns Montseny i Montserrat, però des d'un

punt de vista geològic i estructural pertany a l'anomenada Depressió o Conca

Terciària de l'Ebre, Oligocè terminal-Miocè) Inversió dels relleus anteriors a

causa d'un canvi en el moviment de la falla del Vallès-Penedès

Minerals i roques més abundants: pinyolenc, tapàs, pissarres, esquistos i

quars
3. Relleu

Principals formes de relleu: Oligocè terminal-Miocè) Inversió dels relleus

anteriors a causa d'un canvi en el moviment de la falla del Vallès-Penedès

Cims més importants: La Mola i el Montcau

Colls més importants: la merla, el tudó, el gaig, el pit-roig i les mallerengues.

Coves i cavitats (Òbits, cova Simanya…): Es registren més de 150 cavitats a

Sant Llorenç del Munt, d'un total de més de 300 en el conjunt del massís de

Sant Llorenç del Munt i de la serra de l'Obac

La cova Simanya és una cova del massís de Sant Llorenç del Munt situada al

municipi de Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental. Té un recorregut de 372

m i un desnivell de 8 m.

4. Hidrografia

Per dalt de la Mola passa la divisòria d'aigües entre les conques del Besòs i del

Llobregat, que s'allarga fins a Sant Cugat del Vallès. La xarxa hidrogràfica de

la muntanya està composta, doncs, per dos sistemes que tributen en dos grans
col·lectors: Ripoll, de cabal perenne, tributari alhora del Besòs, i la riera de les

Arenes, de règim irregular i torrencial, tributària del Llobregat.

5. Clima

Tot i que a la plana del Vallès la temperatura mitjana de l'any és d'uns

15°, a la muntanya les temperatures arriben a ser molt baixes a l'hivern

a causa de l'alçada.
 6. Fauna

Hi ha grans espais forestals que permeten que els animals tinguin unes

condicions òptimes per viure. Pels diversos ambients ecològics presents als

terrenys del parc, podem diferenciar clarament alguns tipus d'animals molt

particulars, des dels típics habitants rupícoles fins als animals de cultius

propers a les masies. Passant per la fauna pròpiament rovell, es comptabilitza

una quantitat molt considerable d'espècies animals (prop de dos-cents

vertebrats), la majoria d'un gran interès. Les aus són el grup més nombrós dels

vertebrats. De vegades, es poden veure al cel aus rapinyadores com l'àliga

cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), esparvers i açores (Accipiter spp.), entre

d'altres, els excepcionals voltors (Gyps fulvus) i l'àliga daurada (Aquila

chrysaetos).

També hi ha alguns mussols reals (Bubo bubo), que han desaparegut a gran part

de Centreeuropa, mentre que aquí són presents encara als penyals més

salvatges dels canals.

En les pinedes s'acostumen a aparèixer la serp bastarda (Malpolon

monspessulanus) i la serp d'escala (Elaphe scalaris). També es poden veure,

entre les pedregoses línies de carena del parc, a l'escurçó fort (Vipera

latasti).

A les fonts que hi ha a la muntanya hi ha larves de la vistosa salamandra, i

també capgrossos de diferents espècies de gripaus (Bufo, Alytes, etc.).

 7. Flora

Hi ha moltes espècies d’arbres, com: Per exemple l’alzina. Per sobre dels 800

metres hi ha espècies pròpies dels llocs humits com la moixera (el boix) i el

roure-, que aquests formen boscos molt interessants-. En altituds més baixes

habiten diferents espècies com, pins i arbusts mediterranis, com el bruc i

l'arboç.
 8.Ocupació humana

Des del segle XI fins al XVII, la història de la muntanya està emparentada

amb la del monestir de Sant Llorenç, al cim de la Mola, i amb la dels castells,

concretament els de Mura, Pera i Castellar. En aquests temps resulta

transcendent per al massís i el seu entorn immediat l'establiment del monestir

benedictí, així com l'increment de la població (especialment masies) als

vessants de la muntanya, si bé al sector occidental (serra de Pedritxes,

Castellsapera, Muronell ...) falten gairebé tots els assentaments humans.

Però la població, si la diferència entre la muntanya i les zones baixes sempre

ha existit, s'ha accentuat amb l'anada de les persones de la població rural cap

a les poblacions del pla.

En contraposició a aquest moviment migratori, durant els darrers anys els

vessants del massís s'han vist assentats per la gran expansió de les

urbanitzacions, especialment a la zona vallesana i als municipis de Matadepera,

Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall. Aquestes zones residencials han

ocupat les faldes de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac i s'han enfilat

fins als peus dels cingles.

9. Llegendes.

Hi ha moltes llegendes en aquesta muntanya com la del pescador de La llegenda

compta que un pare i un fill de casa molt humil de Sant Llorenç Savall, no tenien
menjar pels dies de festa major. Per aconseguir menjar van agafar una canya
llarga i van anar a la muntanya de Sant Llorenç, on hi havia un ramat d'ovelles
pasturant, proper a la Cova de Sant Agnès. El pare es va asseure sobre una pedra
a la sortida de la Cova, i amb la canya simulava que pescava, movent-se com si fos
al mar. El seu fill es va quedar a baix a la fondalada. Quan el pastor del ramat el
va veure, va creure que aquell home, estava malament del cap. Li va preguntar:
"Company, està segur que picaran?"
L'home va respondre:
"Si no piquen ara, picaran més tard!"
Després d'una bona estona, va llançar la canya i va trucar al pastor:
"Ara, han picat!"
Va deixar la canya i es va anar corrent del lloc.
En fer-se fosc, pastor i ramat van anar a la cova dels Òbits, però quan va fer
recompte del ramat, s'ha adonat copta que li faltaven dues ovelles.
Aleshores, va pensar en aquell pescador i que no era tan boig.
Es diu que durant aquells dies de festa major, de la casa humil va sortir una
incitant aroma de carn a la brasa.

Cova de Sant Agnès.