La Cellera de Ter

Anna Rodrguez Crdoba 4t B Escola Guilleries

Descripci i situaci
s un municipi amb 14,63 Km2 de superfcie. Est situat al nord de la comarca de la Selva, a 166 m sobre el nivell del mar. Ms de la meitat del terme s muntanys i forma part de la carena oriental del masss de les Guilleries.

Clima
El seu clima s mediterrani, temperat i humit, amb hiverns suaus i estius clids. La humitat prov, en part, de les pluges, que sn fora abundants.

Relleu i hidrografia
El nucli urb est situat al centre de la vall, al peu de la muntanya de Puigdefrou (843 m dalada) Tot i aix, la muntanya ms alta s Sant Gregori (1.088 metres d'alada). El municipi est vorejat pel riu Ter i la Riera d Osor.

Vegetaci i fauna
La vegetaci s majoritriament forestal: alzina surera i arbo amb sotabosc de brucs, estreps i ginesta. Al Ter i a la riera, de fauna hi ha: barbs, bagres, carpes i anguiles. A la muntanya, hi podrem veure esquirols, salamandres, mosteles, teixons

Poblaci
La poblaci de lany 2012 s de 2.066 habitants, ha disminut respecte a lany 2011 que era de 2.105 habitants.

Xarxa de comunicacions
El poble est comunicat amb Girona per la E-141 i amb Olot i Sta.Coloma, per la C-63, on es connecta amb la C-25. Hi ha xarxa dautobusos Teisa i xarxa ferroviria de la Renfe. Hi ha un passads per la riera dOsor i diferents pistes forestals que enllacen amb els municipis dOsor i Susqueda.

Activitats econmiques
Abans: roders, mineria, explotaci forestal, txtil i confecci. Actualment: Indstria de mobles Indstria de productes alimentaris Ramaderia Central hidroelctrica

Histria
Els primers habitants d'aquesta vall es remunten a l'any 100.000 aC i els primers escrits, a l'any 833 dC. Es conserven restes dun poblat ibric. Durant molt temps, els habitants de la vall van estar sotmesos a la batllia i jurisdicci del castell dAngls, regentat pels vescomtes de Cabrera. Lany 1788 el poble recuper la seva independncia.

Oficis Tradicionals
Els oficis tradicionals eren: roder i explotaci surera.

Personatges importants
Dr. Joaquim Codina (1867-1934), metge i botnic eminent. Dr. Calixte Noguer (1864-1928), metge, farmacutic i pedagog. P. Pere Tura, CMF (1886-1969), historiador. Ramon Novich (1913-1936), beat.

Festes i tradicions
Festa Major (4t diumenge de setembre) Festa del Roser (4t diumenge dabril) Fira i festa de la matana del porc (2n diumenge de mar) Aplec de St. Just i St. Pastor (dilluns de Pasqua, 6 de desembre) Festa de la Vila del Moble (4t dissabte de setembre)

Smbols
Lescut del poble s dor i sinople. T dibuixada una cabra envoltada de merlets que indica la dependncia del poble als vescomtes de Cabrera i una creu acompanyada de dues btes daigua, representen les antigues Sagrera i Cellera.

Edificis importants
Esglsia Parroquial: dedicada a la Mare de Du de Sales. Can Dalmau : conjunt dedificis del s. XVI-XVII. La Canal : safareig popular amb una estructura del primer ter del segle XX. Mol de la Plana Estaci del Pasteral

Curiositats
Fins el 1934 el municipi fou conegut com la Cellera dAngls. Els habitants es diuen Cellerencs o Cellerenques. A la zona del Pasteral shi pot trobar una curiosa planta ( Pellaea Calomelanos ), descoberta pel doctor Joaquim Codina, que noms existeix aqu i a lfrica.