L'Hospitalet de Llobregat

Dreceres rpides: navegaci, cerca

l'Hospitalet de Llobregat

(En detall)

(En detall)

Localitzaci

Municipi del Barcelons

Casa de la vila

Estat

Espanya

 Autonomia Provncia mbit funcional Comarca

Catalunya Barcelona Metropolit Barcelons

Gentilici Pressupost Superfcie Altitud Poblaci (2012[1])

Densitat

Coordenades Organitzaci Entitats de poblaci

Alcalde:

Hospitalenc, hospitalenca 201.702.500 12,50 km 8 msnm 257.057 hab. 20.564,56 hab/km UTM(ED50) 31T 424992 4579383Coord.: 41 21 45 N, 2 6 12 E (mapa)
1
Nria Marn i Martnez
[2]

Codi territorial Agermanament

081017

Bezons (Frana) Centro Habana (Cuba) Managua (Nicaragua) Tuzla (Bsnia i Hercegovina)

L'Hospitalet de Llobregat s una ciutat del municipi del mateix nom dins la comarca del Barcelons, situada al marge esquerre del riu Llobregat. Limita a l'oest amb els municipis d'Esplugues de Llobregat, Cornell de Llobregat i el Prat de Llobregat, i a l'est i sud amb la ciutat de Barcelona, amb la que t una continutat de la trama urbana. Amb una poblaci de 258.642 habitants (2010), s la segona ciutat de Catalunya per habitants.

Taula de continguts

1 Medi fsic 2 Histria [4] o 2.1 Prehistria o 2.2 Iberorom o 2.3 L'Edat Mitjana o 2.4 L'Edat Moderna o 2.5 Segle XIX o 2.6 Segle XX 3 Poltica i Administraci o 3.1 Darreres eleccions municipals 4 Districtes 5 Cultura o 5.1 Festes de primavera 6 Esports o 6.1 Centre d'Esports l'Hospitalet 6.1.1 Histria d'un club 7 Hospitalencs famosos 8 Demografia

9 Vegeu tamb 10 Notes 11 Enllaos externs

Medi fsic
L'Hospitalet est dividit geolgicament en dues meitats. La meitat nord (A) forma part del Samont. Est formada per argiles, llims i concrecions calcries i cdols. Data del Plioc i el Quaternari antic. I es caracteritza pels seus turons. La meitat sud (B) forma part de La Marina. Est formada per sorres i llims d'origen alluvial que pertanyen al delta del riu Llobregat. Aquests sediments daten del Quaternari. Originalment l'Hospitalet tenia una superfcie de 22 quilmetres quadrats, per el 1920 va perdre 900 hectrees de la zona de la Marina que van ser annexionades per Barcelona[3] i que actualment formen part de la Zona Franca.

Medi fsic de l'Hospitalet. A: Argiles i llims, amb concrecions calcries i cdols. Data del Plioc i el Quaternari antic. B: Sorres i llims d'origen alluvial (delta del riu Llobregat). Data del Quaternari.

Histria [4]
Prehistria
Les primeres restes materials de certa importncia trobades a l'Hospitalet daten del segle IV aC i corresponen a la Cultura Ibrica, encara que s'han trobat proves de presncia humana durant el Paleoltic i el neoltic a la vall del riu Llobregat. Entre les peces trobades hi ha una pea de cermica datada aproximadament al 3000 aC. Trobar d'altres restes prehistriques pot ser difcil degut al procs de suburbialitzaci del territori que

ha pogut destruir-les. A aquesta poca la part del municipi anomenada la Marina encara era sota el mar.

Iberorom
A l'Hospitalet s'han trobat nombroses restes de l'estada dels romans, a partir del segle II aC, com el "Cap de Medusa", una pea d's funerari l'original de la qual es troba al Museu Arqueolgic de Barcelona. Entre el 150 aC i el 75 aC es fa efectiva la presncia romana amb edificis com les sitges de la Torrassa o del darrere de l'edifici Vanguard i l'ermita de Santa Eullia de Provenana. A aquesta poca i fins al segle V s'han trobat restes de vaixells enfonsats en la zona de la Marina.

L'Edat Mitjana
Per no s fins al 908 quan el terme de Provenana apareix en documents escrits.[5] El nom original del municipi es deu a que es desenvolupava a l'entorn de la parrquia de Santa Eullia de Provenana.[6] En aquella poca, els lmits del territori dibuixaven una superfcie que era el doble de l'actual: al nord s'estenien fins a la serra de Collserola i els municipis d'Esplugues; a l'est, fins a Sarri, Sants i el port, i a l'oest, fins al riu Llobregat. El centre de la vila era l'esglsia de Santa Eullia, per la la poblaci estava dispersa per tota la zona. Els orgens de l'Hospitalet actual es troben en el segle XII al voltant de l'esglsia de Santa Eullia de Provenana (barri de Santa Eullia) i de l'Hospital de la Torre Blanca (barri del Centre). Durant l'ltim quart del segle es funda l'hospital, probablement per l'ordre religiosa-militar de Sant Joan de Jerusalem o dels hospitalers, que serveix com a centre d'atracci de poblaci. Es tractava d'un hospital de pobres, s a dir, un alberg on es practicava la beneficncia. El 1375 es demana una concessi reial per construir un nou hospital que faria ms les funcions d'alberg que d'hospital. L'any 1401 hi ha la primera referncia a Spitalet. Durant el tercer quart del segle XIV es produeix un descens degut a diverses epidmies i conflictes bllics.

L'Edat Moderna

Finestral gtic d'un edifici del Carrer Xipreret La poblaci es mant estable durant el segle XVI. A aquesta poca es perfila el Carrer del Xipreret, un dels punts de la ciutat on s'han conservat ms edificis histrics. Durant el segle XVII el nombre de catalans vivint a la zona es baix ja que la major part sn immigrants occitans. A finals del segle s'arriba a la xifra de 500 habitants. Cap l'any 1787 s'especula que hi havia 1633 habitants. Aquest augment reflecteix l'augment de l'esperana de vida que passa dels 30-31 anys del segle XIV als 40 del segle XVIII. L'Hospitalet era una vila tradicionalment agrcola i per l'autoconsum fins a finals del segle XVIII, moment en el qual s'installen les primeres fbriques txtils.

Segle XIX
L'expansi del segle XVIII es va frenar durant la Guerra del Francs (1808-1814), en la que l'Hospitalet va estar durant diferents etapes en la lnia del front. La poblaci va caure a uns 900 habitants entre el 1815 i el 1820. La situaci va canviar el 1819 quan es va inaugurar el Canal de la Infanta. Vers la dcada del 1850 una xarxa de squies ja permetia regar totes les terres de la Marina, el que va incrementar la productivitat de la terra i va permetre la introducci de nous conreus. En les dcades centrals del segle, el producte principal fou el blat de moro. Al Samont, la vinya tamb va tenir una gran expansi, fins l'aparici de la filloxera. Durant tot el segle XIX, l'Hospitalet fou un poble principalment agrari, per la industrialitzaci anava creixent, donada la proximitat amb Barcelona. El txtil a Santa Eullia i els materials de construcci a Sant Josep foren els sectors fonamentals.

Segle XX
A principis del segle XX, la ciutat experimenta un gran desenvolupament industrial i un espectacular creixement demogrfic. El 15 de desembre de 1925, el rei Alfons XIII li atorga el ttol de ciutat. Als anys 60 i 70, durant la dictadura franquista, l'Hospitalet incrementa en gran quantitat la seva poblaci a causa de la immigraci de persones provinents de la resta de regions d'Espanya, per aquest creixement no va ser acompanyat de l'acondument necessari, fet que va provocar la mobilitzaci dels ciutadans. No va ser fins a la tornada de la democrcia que la ciutat va comenar a canviar, i va ser dotada d'escoles, poliesportius, mercats, centres culturals i parcs. Complerts aquests objectius, a la fi dels 90 l'Hospitalet inicia una segona transformaci, una modernitzaci per ser un municipi de pes dintre de l'rea metropolitana de Barcelona.

L'Hotel Hesperia de l'Hospitalet

Edifici de Bellvitge

Poltica i Administraci
Llista d'alcaldes des de les eleccions democrtiques de 1979
Perode Nom de l'alcalde Partit poltic

1979 - 1983 Juan Ignacio Pujana Fernndez 1983 - 1987 Juan Ignacio Pujana Fernndez 1987 - 1991 Juan Ignacio Pujana Fernndez 1991 - 1995 Juan Ignacio Pujana Fernndez a partir de 1994 Celestino Corbacho Chaves

1995 - 1999 Celestino Corbacho Chaves 1999 - 2003 Celestino Corbacho Chaves 2003 - 2007 Celestino Corbacho Chaves 2007 - 2011 Des del 2011 Celestino Corbacho Chaves a partir de 2008 Nria Marn Martnez Nria Marn Martnez

Darreres eleccions municipals

Resultats electorals de L'Hospitalet de Llobregat, 2011
Candidatura Partit dels Socialistes de Catalunya - PM Partit Popular Convergncia i Uni ICV-EUiA-EPM Plataforma per Catalunya Esquerra Republicana de Catalunya-Els Verds-AM Ciutadans - Partido de la Ciudadana Els Verds-Grup Verd Europeu Escons en Blanc Ciudadanos en Blanco Pirates de Catalunya Candidatura d'Unitat Popular-Poble Actiu Units per l'Hospitalet (SolidaritatReagrupament) Unificaci Comunista d'Espanya Identitat Catalana En blanc Nuls Total 85.930 Cap de llista Nria Marn Martnez Juan Carlos del Rio Pin Vots Regidors/Consellers % Vots 32.919 15.693 13 6 4 2 2 27 38,89% 18,54% 12,31% 8,90% 7,31% 2,68% 2,13% 1,56% 1,56% 0,99% 0,64% 0,49% 0,22% 0,18% 4,03% 1,48% 50,16%

Meritxell Borrs i 10.421 Sol Alfonso Salmern 7.532 Muoz Daniel Ordoez Gonzlez Eduard Surez Rovira 6.192 2.265

Noem de la Calle 1.802 Joan Oms i Llohis 1.320 Sebasti Llorach Camprub David Esteve i Lpez David Soriano i Tach Maria Lourdes Martnez Bruguera Nria Surez Hernndez Esther Pinell Garcia 1.320 837 541 415 183 155 3.408 1.274

Districtes

Vegeu els articles dels barris a la categoria Barris de l'Hospitalet de Llobregat. [amaga]

Barris de l'Hospitalet de Llobregat

Districte I Districte II Districte III Districte IV Districte V Districte VI Centre Sant Josep Sanfeliu Collblanc La Torrassa Santa Eullia La Florida Les Planes Can Serra Pubilla Cases Bellvitge El Gornal

Districte econmic Granvia L'H

Cultura

Seu d'Spanair a l'Hospitalet de Llobregat. La Confraria 15+1, fundada l'any 1978, organitza processons laiques que en els darrers anys s'han convertit en un dels actes ms populars i multitudinaris de la Setmana Santa a Catalunya. Al municipi es troba la Fundaci Arranz-Bravo i el Museu d'Histria de l'Hospitalet.[7]

Festes de primavera
Les Festes de Primavera son unes festes que se celebren des de l'any 1980 al voltant de Sant Jordi a L'Hospitalet i segueixen el patr habitual d'una gran festa major de ciutat: centralitzaci, ocupaci del carrer, protagonisme de la cultura tradicional catalana, grans activitats culturals i nombroses activitats socioculturals.[8]

Esports

El club de futbol ms important de la ciutat s el Centre d'Esports l'Hospitalet, a la Segona Divisi B. La resta de clubs sn el Hospitalet atltic, Pubilla Casas, la Florida, la Unificacin Bellvitge, el Santa Eullia, el Can Buxeres, el Gornal, l'Hospitalense, el Milan l'Hospitalet i el Bolvia, a banda dels filials de la Unificacin Bellvitge, Hospitalet atltic, Hospitalense, Pubilla Casas i el Gornal. L'Hospitalet tamb t clubs de bsquet. El ms important, el CB L'Hospitalet, milita actualment a la lliga LEB, 2a divisi estatal. Tamb s molt important l'ISS, equip d'atletisme d'mbit europeu conegut abans com a Integra 2 o Hospitalet Atletisme. En futbol americ destaca L'Hospitalet Pioners i en beisbol l'Hrcules l'Hospitalet. En triatl, el TriatL'H (Triatl Hospitalet) es present a nombroses competicions Nacionals. En waterpolo dos equips juguen a categories estatals. El Club Nataci L'Hospitalet ho fa a la Primera Divisi Masculina desprs d'haver jugat a Divisi d'Honor la temporada 2006/2007, i l'AE Santa Eullia ho fa a la Segona Divisi Masculina. D'aquesta manera, la ciutat de l'Hospitalet s una de les dues ciutats catalanes (juntament amb Barcelona) que tenen dos equips en alguna de les tres categories del waterpolo estatal. En waterpolo femen, tots dos clubs competeixen a la Segona Divisi.

Centre d'Esports l'Hospitalet

Estadi de la Feixa Llarga. Histria d'un club Aquell nou club que sorg al 1957 competiria a la Tercera Divisi, grup VI. El seu primer terreny de joc fou el de Torre Melina, que ja havia estat ampliat prviament i es va creure, aix, que seria el ms apropiat per a la nova entitat. Malgrat tot, les clusules de la fusi que dona com a resultat el nou equip mantenien la necessitat d'un nou camp de futbol, promesa municipal que fou complida just a l'any. L'actual camp d'esports municipal fou inaugurat al 1958, i amb un enfrontament amb el FC Barcelona. La temporada segent, i degut als bons oficis del nou entrenador, Zronimir Monsider, els bons resultats no es varen fer esperar; a punt va estar de la promoci.

Al 1960 van ser campions de grup. Per l'poca dorada del club no arribar fins al 1963, quan desprs d'una promoci d'infart s'aconsegueix entrar a la 2a divisi. Nous entrenadors i quasi nou equip i un total de tres temporades per endavant de permanncia a segona. La crisi de joc, resultats, i de tota l'entitat arribar a partir de 1967. A 3a divisi i a Regional, entre aquests dos escenaris esportius es mantindr el nostre equip un bon grapat d'anys, fins que al 1982 tornaven a 2a. Aqu es mantindr, amb alts i baixos, fins que al 1985 es guanya el trofeu Nostra Catalunya; els anys vuitanta la histria de l'Hospi remunta fent molt bones temporades, donant incls algun jugador, com Jaime Quesada, que fitxaria per equips de 1a divisi. L'any 1999 el CE L'Hospitalet es traslladar a l'estadi de beisbol, dels Jocs Olmpics del 92, que desprs de ser remodelat es convert en l'Estadi Municipal del CE L'Hospitalet. En les ltimes temporades ha estat en varies ocasions a punt d'ascendir a 2a Divisi A.

Hospitalencs famosos

Quico Sabat: anarquista i lluitador antifranquista. Ferran Adri: cuiner de fama internacional. Antoni Ros-Marb: director d'orquestra. Vctor Valds: porter del Futbol Club Barcelona. Antonio Chavarras: director de cinema. Marc Recha: director de cinema. Jos Antonio Durn: director de cinema Joan Saura: poltic. Nria Espert: actriu. Amparo Moreno: actriu. Jose Corbacho: actor. Albert Lopo: jugador del Getafe CF. Sergio Gonzlez: jugador del Deportivo de la Corua. Dani Flaco: cantant. Antonio Orozco: cantant. Jordi Alba: jugador del Futbol Club Barcelona.

Demografia
Evoluci demogrfica 1497 f 1515 f 1553 f 90 1920 50 1930 77 1940 1717 504 1950 1787 1.361 1960 1857 3.072 1970 1877 3.643 1981 1887 4.295 1990 1900 4.948 1992 1910 6.905 1994

12.360 37.650 51.249 71.580 122.813 241.978 294.033 276.198 270.541 266.242 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 -

255.050 248.521 241.782 244.323 250.536 248.150 253.782 256.065

1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci de fet; 1990- : poblaci de dret (ms info.)