Comunitat Valenciana

HISTÒRIA
Edat antiga

S'ha constatat la primera presència humana a les terres

valencianes prop del segle XL aC.

El País Valencià es considera una part molt important de la

civilització ibera.

Aquest poble, té el seu origen en les poblacions indígenes de

l'edat del bronze que van mantenir uns intensos intercanvis
comercials i culturals grecs i fenicis, , com reflecteix la seua
producció artística, la més important expressió de la qual és la
Dama d'Elx.

Les guerres entre cartaginesos i romans, el resultat de les quals

fou el sotmetiment de tot el litoral valencià a l'autoritat de Roma a
principis del segle III aC, no van eliminar la cultura ibèrica,
perquè encara hi trobem importants manifestacions artístiques
autòctones, com ara les terrisses pintades amb motius figuratius o
narratius.

Edat mitjana

Després de la desintegració de l'Imperi romà, des de principis del

segle VII fins a les primers del segle VIII, gran part del territori
estigué subjecte al Regne visigot de Toledo, i l'altra part, des de
Dénia fins a Cartagena estigué sota dominació de Bizanci primer,
i del Regne de Tudmir després, amb centre a Oriola. El pacte
d'Abd al-Aziz amb Tudmir en l'any 713 permeté l'entrada dels
àrabs a la península, amb la qual comença una de les etapes més
importants del País Valencià, l'època de l'Àndalus.
L'any 1233 el rei Jaume el Conqueridor enceta la conquesta dels
territoris marcats per tres segles de presència sarraïna: els regnes
taifa de Balansiya, Dènia i Múrcia.

Tot just fundat el regne, es feren repoblacions amb colons

cristians d'origen català i aragonès. Aquests cristians
reestructuraren l'economia i organitzaren el territori al voltant de
les viles amb representació a les Corts valencianes.

L'any 1304 el regne s'estén fins a Oriola per la sentència de

Torrelles, i ja estava proveït d'un estatus políticament independent
amb els Furs de València des de l'any 1261, i la societat
valenciana desenvolupa la seua identitat privativa, tot i compartir
rei, cultura, i llengua amb els territoris hispànics de la Corona
d'Aragó.

Edat moderna

Després del prestigi econòmic, social i cultural al llarg del segle

d'or propiciat per l'expansió mediterrània de la Corona
catalanoaragonesa al segle XV, i després de diversos conflictes
socials, el país finalment cedeix pels Decrets de Nova Planta el
1707, amb què es desmantella el regne i passa a formar part del
Regne d'Espanya assimilant-lo a la legislació castellana, i se'l
priva d'autonomia, llengua, i cultura pròpies.

Edat contemporània i actualitat

Durant el segle XIX, el País Valencià amplia les àrees

d'agricultura, sobretot relacionades amb el conreu del raïm,
l'arròs, els tarongers i l'ametller. El pas cap a la indústria el situarà
en el quart lloc de l'estat espanyol fins a l'actualitat. A principis
del segle XX, la societat valenciana reivindica l'autogovern del
País Valencià i, després d'un primer intent durant la Segona
República espanyola i després d'un període de totalitarisme del
1939 al 1975, finalment disposa d'autonomia el 1977 durant la
Transició espanyola. Durant la segona meitat d'aquest segle,
sorgeix un nou sector econòmic que pràcticament substitueix el
lloc de l'agricultura quant al nivell d'ingressos econòmics, el
turisme. Amb l'aprovació del seu Estatut el 1982, recupera el seu
govern propi, la Generalitat Valenciana, que n'assegura
l'administració.

SITUACIÓ DEMOGRÀFICA
La Comunitat Valenciana, es estreta i allargada. Està situada a
l’est de la Península Ibèrica, al litoral del Mar Mediterrani.
LÍMITS

 Limita al nord amb Catalunya (Tarragona).

 Al sud amb Murcia.
 Al oest amb Castella la Manxa (Conca i Albacete).
 Al nord-oest amb Aragó (Terol).
Té una extensió de 23.255 km2. Amb una longitud de costa de
518km.
POBLACIÓ
Actualment la població de la Comunitat Valenciana es d’uns
4.959.343 habitants.
La ciutat de València i la ciutat d’Elx són les més poblades.
Es la quarta comunitat més poblada de l’estat.

PROVÍNCIES
La Comunitat Valenciana està formada per:

 3 províncies.
 34 comarques.
 540 municipis
Les províncies són:

 Castelló de la Plana.
 València (CAPITAL DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA)
 Alacant.
Municipis de més de 20.000 habitants: València, Alacant,
Castelló de la Plana, Alcoi, Vila-real, Xàtiva, Vinaròs, Benidorm,
Sagunt, Elx, Dènia, Torrevella, Vall d’Uixó, Orihuela, Paterna...
 CIUTATS MÉS IMPORTANTS

VALENCIA ALACANT CASTELLÓ DE

LA PLANA
Torrent Elx Vila-real
Sagunt Sant Vicent del Borriana
Raspeig
Paterna Elda La Vall d’Uixó
Manises Torrevella Vinaròs
Burjassot Alcoi Almassora
Alfafar Benidorm Onda
Catarroja Dènia Penyíscola
Alzira Gandia Nules

La llengua de la Comunitat Valenciana és el CATALÀ

(VALENCIÀ) i el CASTELLÀ.
ECONOMIA
La Comunitat Valenciana és la quarta província amb l’economia
més alta del país.

Amb un clima mediterrani i un règim de pluges escasses, els

recursos naturals del País Valencià són minsos pel que fa als
minerals. En recursos hídrics, hi ha una demanda d'aigua superior
a la oferta, i aquest desequilibri és especialment greu a les
comarques del sud del país.

El sector que genera menys economia es el sector primari, seguit

del sector secundari i el que genera més economia es el sector
terciari.

Sector primari

Agricultura

En les zones de secà destaquen:

 L’ametller.
 L’olivera.

En les zones de regadiu destaquen:

 Cítrics (taronja i mandarina).

 Arròs.
 Pomeres.
 Presseguers.
 Caquis.
 Hortalisses
La vinya es un paisatge natural a moltes comarques i des de fa
temps s’elaboren vins de qualitat en molts llocs de la comunitat,
són famosos els moscatells i vins dolços olorosos de les zones
d’interior de la Marina Alta i Marina Baixa.

Degut a la gran varietat de producció agrícola existeixen diferents

Denominacions d’Origen i Indicacions Geogràfiques Protegides:

 Vi d’Alacant
 Vi Utiel-Requena.
 Vi de Valencia.
 Xufa de Valencia.
 Cítrics valencians.
 Arròs de Valencia.
 Begudes espirituoses d’Alacant.
 Raïm del Vinalopó.
 Nispro de Callosa d’en Sarrià.
 Turró Jijona y Alacant.
 Carxofa de Benicarló.
 Caqui Ribera del Júcar

Pesca i ramaderia

No hi ha gaire pesca ni ramaderia.

Sector secundari

Industria

La industria representa el 16,3% de la producció total el 2010.

Les rames més importants de la industria valenciana són:

 Fabricació de productes ceràmics (rajoles).

 La indústria agroalimentària.
  La indústria química.
 La indústria tèxtil.
 La pell.
 El calçat (la major concentració de la indústria del calçat a
Europa).
 Fabricació de joguines mecàniques i nines.
 La indústria del gelat i el torró.
 La indústria del moble.

Sector terciari

Serveis

Representa el 71,1% de la activitat econòmica, la cinquena part

correspon a l’activitat turística i la part restant al sector
immobiliari.
GASTRONOMIA
La gastronomia del País Valencià fa referència a les preparacions
gastronòmiques fetes i consumides arreu del País Valencià.

De tots els plats que la componen el més conegut

internacionalment és la paella valenciana.

Ingredients de la paella valenciana:

 Arròs.
 Conill.
 Pollastre.
 Bajoques.
 Cargols.
 Garrofons (faveta blanca).
 Tomata.

Recepta:

 Primer és posa l’oli a la paella, quant l’oli està calent, és tira

el pollastre i la conill.
 Quant la pollastre i el conill estan ben daurats es tiren les
verdures i després els garrofons.
 Després s’afegeix el tomàquet i l’all.
 Quant està tot ben sofregit és tira l’aigua, és deixa bullir uns
45 minuts fins que tot estigui ben cuit.
 Per últim és tira l’arròs i els cargols, és deixa bullir uns 20
minuts més, després és deixa reposar 5 minuts i llest per
menjar.
 Plats típics

 Arròs amb costra (COLLOSA D’EN SARRIÀ).

 Arròs a banda (COSTA DE LA COMUNITAT

VALENCIANA)

 Anguiles amb all i pebre (ALBUFERA DE VALENCIA).

 Fideuà (GANDIA).

 Rossejat de fideus (GANDIA).

 Bajoques farcides (ALCOI).

 Coques salades i dolços (CASTELLÓ DE LA PLANA).

 L’olla (COMARQUES XURRES).

 Carxofa de Benicarló (BENICARLÓ).

 Embossada de Vinalopó (VINALOPÓ).

 Torró de Xixona (ALACANT).

 Arnadí ( carabassa i sucre) (XÀTIVA).

 Nispro de callosa d’en Sarrià (CALLOSA D’EN SARRIÀ).

 Orxata d’Alboraia (ALBORAIA).

 MONUMENTS
 Lonja de la seda (declarat Patrimoni de la Humanitat).
(VALÈNCIA)

 Escultura de la Dama d’Elx. (ELX)

 Castell de Peñiscola. (PEÑISCOLA)

 Castell de Gandia. (GANDIA)

 Castell de Dènia. (DÈNIA)

 Castell de Xàtiva. (XÀTIVA)

 Catedral de València. (VALÈNCIA)

 Morella. (MORELLA)
 Les Torres de Serrans. (VALÈNCIA)

 Monestir de Santa Maria de la Valldigna. (SIMAT DE

VALLDIGNA, VALÈNCIA)

 Molí de vent de Xàtiva. (XÀTIVA)

 Sant Mateu. (SANT MATEU, CASTELLÓ DE LA
PLANA)

 Palau d’Altamira d’Elx. (ELX)

 Catedral d’Oriola. (ALACANT)

 Ciutat de les arts i les ciències. (VALÈNCIA).
PAISATGES NATURALS
El País Valencià hi ha:

 15 Parcs Naturals.
 1 Paratge Natural.
 1 Reserva Natural.
 3 Reserves Marines.
 9 Zones d’especial protecció per les Aus.
 6 Aiguamolls d’importància Internacional.
Paisatges Naturals de la província de Castelló:

 Illes Columbretes (PARC NATURAL I RESERVA

NATURAL). Zona d’especial protecció d’Aus i Reserva
Marina

 Tinença de Benifassà (PARC NATURAL)

Paisatges Naturals de la província de València:

 L’Albufera (PARC NATURAL, ZONA ESPECIAL DE

PROTECCIÓ D’AUS I AIGUAMOLL D’IMPORTANCIA
INTERNACIONAL).

 Parc Natural de Xera (PARC NATURAL)

Paisatges Naturals de la província d’Alacant:

 Salines de Santa Pola (PARC NATURAL, ZONA

D’ESPECIAL PROTECCIÓ D’AUS I AIGUAMOLL
D’IMPORTANCIA INTERNACIONAL).
 El Montgó (PARC NATURAL)
PERSONATGES DE LA COMUNITAT
Filosofia i Religió

 El pare Jofré (Fundador de la primera institució psiquiàtrica

del món).
 San Vicens Ferrer.
 Juan Luis Vives.
Art

 Mariano Benlliure (Escultor).

 Joaquín Sorolla (Pintor).

Literatura

 Sor Isabel de Villena.

 Guillén de Castro.
 Vicente Blasco Ibáñez.
 Ferran Torrent.
 Manuel Vicent.
 Joan Fuster.
Ciència i Medicina

 Antonio José de Cavanille (Botànic i naturalista)

 Manuel Candela ( metge ginecòleg, fundador de la
ginecologia valenciana)
 Pedro Cavadas (Cirurgià plàstic, conegut per realitzar el
primer transplant de cara a Espanya).
Música

 Vicente Martín y Soler.

 José Serrano Simeón, el Maestro Serrano (autor de l´himne
regional de València)
 José Iturbi .
 Concha Piquer.
 Nino Bravo.
 Raimon (Cantautor).

 Camilo Sesto.
 Francisco.

Cine i Televisió

 Luis García Berlanga. (Guionista i director de cinema).

 Joaquín Prat.(Presentador de ràdio i televisió).

Deports

 Guillermo Amor (Futbolista)

 Juan Carlos Ferrero (Tenista)

 FESTES MÉS IMPORTANTS

València:

 LES FALLES.
19 de Març ( Sant Josep)
 Alcoi:
 FESTA DE MOROS I CRISTIANS.
23 d’abril (Sant Jordi).
Algemesí:
Festa de la Mare de Déu de la Salut
7 i 8 de Setembre
LA MUIXERANGA