1

Palau de Montortal

Bernat DARÀS i MAHIQUES

Cronista oficial de Carcaixent

BDM

Carrer de la Marquesa de Montortal. Palau

La seua construcció està vinculada a la riquesa que va proporcionar la seda en la ciutat a

determinades famílies burgeses. Pel que fa a la datació, encara que no se n’ha conservat la
documentació original, devia bastir-se a finals del segle XVIII, i que hom identifica amb la
construcció esmentada pel català Bernat Espinalt i Garcia en l’obra Atlante Español, publicada
a Madrid durant els anys 1784-86; fou objecte d’una gran reforma estructural i decorativa al
segle XIX que li donà l’empremta actual. Ja en època contemporània, l’edifici pertanyia a la
família Núñez-Robres i Escrivà, descendents i titulars dels marquesats de Montortal i de la
Calçada.

L’edifici consta dels tres nivells típics: planta baixa, amb una doble portalada, vestíbul i zones de
servei; el pis principal destinat a les estances nobles; i la cambra o les golfes. Destaca la decoració
interior: les pintures murals i la col·lecció de ceràmica, on es poden trobar peces ceràmiques
seriades com són els paviments, plafons i panells decorats amb diferents escenes i, d’una
manera especial, la magnífica cuina.

A la planta baixa podem veure el pedestal romà de Ternils, i plafons ceràmics com ara el d’El
Martiri de Sant Llorenç, provinent de l’Hort de Carreres, signat per Josep Sanchis, i és l’únic plafó
 2

d’aquestes característiques documentat en la taulelleria valenciana. Un altre plafó originari del

palau és el de l’Apoteosi de Sant Llorenç, signat per Joan Bru, contemporani de Sanchis. Els dos
foren realitzats a les Reials Fàbriques de València.

La planta noble és la més interessant. Hi destaca el conjunt decoratiu pictòric de parets i sostres,
en especial les alcoves i el “fumoir”. La decoració es realitzà al segle XVIII i, fonamentalment,
durant la remodelació del segle XIX feta per alumnes de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles,
concretament de l’assignatura de “Flors i Ornaments”. També n’és admirable la decoració
ceràmica. Quasi totes les habitacions tenen un paviment ceràmic a manera de catifa amb sèries
de motius florals procedents en la seua majoria de les Reials Fàbriques de València.

F. Morant Castiella

Palau de la Marquesa de Montortal i Ca la Vila

Però, la peça estrella de la casa —segons l’autoritzada opinió del professor Vicent Guerola
Blay— és, sens dubte, la cuina. És l’últim exponent de cuina neoclàssica valenciana, de principis
del segle XIX, que es conserva in situ. Té uns panells decoratius ceràmics molt gràfics amb
escenes costumistes i on apareixen una sèrie d’utensilis domèstics. Entre els diferents panells,
destaca el de l’escena del Proveïdor galant, on el vestuari dels perssonatges ens remet a la
tipologia i indumentàries pròpies de l’etiqueta valenciana de l’època.

El 1988 fou adquirit per l’Ajuntament i restaurat en la seua estructura original i en la decoració,
per a ser inaugurat pel Molt Honorable president de la Generalitat Valenciana Joan Lerma i
Blasco, sent alcalde de Carcaixent Pasqual Vernich i Talens, el 21 de gener de 1993.
3

V. Guerola Blay
 4

V. Guerola Blay

El Proveïdor galant
5

V. Guerola Blay
6

V. Guerola Blay
 7

La referència nobiliària ens remet a Na Maria Antonia Talens i Mezquita qui si bé residí a la casa,
no gaudí mai de tal títol sinó que el sobrenom li fou atribuït perquè era filla del primer marqués
de la Calçada. És la nostra heroïna local, ben coneguda pel succés que apareix reflectit en la
làpida de la frontera:

CARCAGENTE
A DÑA. ANTONIA
TALENS MEZQUITA
AGRADECIDO POR SU HEROISMO
ANTE EL INVASOR EN EL
13 DE JUNIO DE 1813
CENTENARIO DE LA
INDEPENDENCIA DE 1908

Maria Antònia Màxima Bernarda

Talens i Mezquita nasqué a Carcaixent
el 9 de gener de 1783, filla del primer
marqués de la Calçada, Vicent Talens i
Garrigues i Antònia Mezquita i Cebrián.
El 13 de juny de 18131 la Vila era presa
i ocupada pels francesos dirigits pel
general Jean Isidore Harispe (1768-
1855), que va manar el degollament de
tota la població. És en aquest moment
quan ocorregué el fet protagonitzat per
l’heroïna Maria Antònia Talens i Mez-
quita, que ablaní el cor del general i la
degolla restà en saqueig2.

El 9 de març de 1826 va contraure matrimoni amb Vicent Pasqual Gisbert i Colomina “natural y
vecino de esta Villa, Ayudante Mayor que fue del Regimiento de Cavallería de Almanza”. Va morir
el 13 de març de 1858, als setanta-cinc anys. Amb el llegat atorgat per Maria Antònia Talens —
valorat en més de 12.700 rals—es va finalitzar le decoració de la capella de la Mare de Déu
d’Aigües Vives, sota la direcció del daurador de Xàtiva, Vicent Simarro i Oltra. També va fer
donació a la nostra Patrona d’un mantell, fet del davantal del vestit de núvia, que fou dut als
malalts i vint-i-quatre arracades de perles fines1. Les seues despulles es traslladaren al
cementeri nou l’any 1971.
 8

Recreació de la Batalla de Carcaixent per membres de l’Associació Napoleònica d'Algemesí

Episodi de la Guerra del Francés. Gravat de l'època situat a les rodalies de la vila d'Alzira
Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu - Sant Miquel dels Reis
 9

L'Ajuntament de Carcaixent la va
nomenar Filla Predilecta de Carcaixent, a
títol postum. El lliurament del títol tingué
lloc el 10 de març de 2013, amb motiu de
la Festa de l'Autogovern. L'acte institu-
cional comptà amb la presència del
marqués de Montortal i la Calçada,
Fernando Luis Núñez Robres i Escrivà de
Romaní, acompanyat per sa mare, la mar-
quesa vídua, Pilar Escrivà de Romaní i
Patiño3.

El 15 de juny de 2013, Carcaixent va

commemorar el bicentenari de la sagnant
Batalla de Carcaixent que el 13 de juny de
1813 va enfrontar els exèrcits francés i
espanyol, que es va saldar amb més de
General Harispe 600 baixes en estos dos bàndols.

Un centenar de figurants, entre actors i membres de l’Associació Napoleònica amb seu a

Algemesí, van recrear la batalla que va enfrontar en els carrers de la població les tropes
espanyoles comandades pel duc del Parc i les tropes franceses comandades pel general Harispe,
en el marc de la Guerra de la Independència, en què el poble va aclamar l’heroïna María Antonia
Talens i Mezquita, La Marqueseta, en agraïment per la seua intercessió per a evitar la mort dels
veïns; acte a què van assistir centenars d’espectadors i que va presidir, des del balcó del Palau
de la Marquesa, l’alcaldessa, acompanyada de diversos regidors. Abans, en la Parròquia de
l’Assumpció es va celebrar una missa en sufragi dels morts en la contesa, presidida pel rector
Vicent Richart i Hostench4.

La Marqueseta (Consue Jaular) presidint la Missa en sufragi de les víctimes de la guerra

 10

La Marqueseta (Consue Jaular) presidint la Missa en sufragi de les víctimes de la guerra

 11

La Marqueseta (Consue Jaular) implorant al mig de la plaça el perdó del general Harispe

La Marqueseta (Consue Jaular) implorant el perdó al general Harispe

12
13
 14

El general Jean Isidore Harispe (1768-1855)

 15

V. Benavent Mompó

L'Excma. Sra. Marquesa de Montortal amb Na Lola Botella i membres del Grup de Dances "Les Follies"
Festa de l'Autogovern, 10 març 2013

Benavent Mompó

L’ Alcaldessa amb la Marquesa vídua de Montortal i el seu fill el Marqués de Montortal i la Calçada
Festa de l'Autogovern, 10 març 2013
 16

Arbre genealògic dels Talens

José Talens ∞ Ursula Lloret

1553-1627 1560-1637
|_______ 1580 _______|
|
Teodora Albelda Albelda ∞ José Talens Lloret ∞ Isabel Juana Albelda Grau
València, 1596-Carcaixent, 1629 Metge i Batle 1609-1685
1595-1666
|______ 1614 ________|________ 1630 ___________|
________________________________________|_____________________
| |
Salvador Talens Albelda ∞ Catalina Albelda Pablo Juan Talens Albelda
Batle Batle
1635-1678 1642-1701 1644-1690
|__________ 1662 __________|
_____________|
|
Salvador Talens Albelda ∞ Raimunda Ferrando
1667-1758 ? c. 1667-Carcaixent, 1747
|__________ 1687 _________|
_____________|
|
Salvador Talens Ferrando ∞ Dorotea Colomina Amador
1692-1751 1690-1762
|__________ 1714 __________|
_____________|
|
José Talens Colomina ∞ Leonarda Garrigues Roser
1715-1780 València, c. 1715-Carcaixent, 1792
Regidor perpetu
Fundadors de la Primogenitura de la Calçada
|_________ 1736 __________|
_____________|
|
Vicente Talens Colomina, Garrigues i Roser ∞ María Antonia Mezquita Cebrián
1738-1797 ? c. 1740-Carcaixent, 1816
I Marqués de la Calçada
|_______________ Formiche Bajo (Terol), 1766 ___________|
______________________________|
|
Vicente Talens Garrigues, Mezquita i Cebrián ∞ María del Carmen Ulloa Remírez
1773-València, 1826 Cádiz, 1784-1811
II Marqués de la Calçada El Sol de Andalucía
|________________________ Sevilla, 1809 ________________|
________________________________|
|
M.ª Carmen Talens Ulloa ∞ Miguel Nicolás Galiano Texedor
Alcalá de Guadaira, 1803 Xàtiva, 1798-València, 1863
València, 1879 IV Marqués de Montortal

|_______ València, c. 1831 ________|

_______________|
|
 17

M.ª Carmen Galiano Texedor, Talens i Ulloa ∞ Fernando Núñez-Robres Salvador

? c. 1838-Valencia, 1919 † València, 1903
VI Marquesa de Montortal
|______________________ València, 1867 _____________|
_____________________________|
|
Fernando Núñez-Robres Galiano, Salvador i Talens ∞ M.ª Pilar Rodríguez de Valcárcel i León
València, 1882-1969 València, c. 1885
VII Marqués de Montortal VIII Marquesa de la Roca
V Marqués de la Calçada VIII Comtessa de Pestagua
|______________________ Valencia, 1907 ______________________|
_____________________________|
|
José Antonio Núñez-Robres i Rodríguez de Valcárcel ∞ M.ª Pilar Escrivá de Romaní i Patiño
València, 1915-Madrid, 1972 Madrid, 1927
VIII Marqués de Montortal Comtessa de Pestagua
VI Marqués de la Calzada
IX Marqués de la Roca
|______________________ Madrid, 1961 ______________________|
_____________________________|
|
Fernando Luis Núñez-Robres i Escrivá de Romaní ∞ María Patiño Vilallonga
Madrid, 1963 Madrid, 1967
IX Marqués de Montortal
VII Marqués de la Calçada
Marqués de Montenuevo
Conde de Pestagua
Baró d'Alcàcer
|______________________ Madrid, 1990 ______________|

1 “En 9 de enero de 1783, Yo el infrafirmado retor de la Parroquial de la villa de Carcaxente, Bauticé solemnemente
según el Ritu de la Santa Madre Iglesia Catholica Romana una hija legítima y natural de don Vicente Taléns Garrigues
y de doña Antònia Mezquita Cebrián, consortes; abuelos paternos, don Joseph Taléns y Colomina y doña Leonarda
Garrigues y Roser, consortes; maternos don Gaspar Mezquita y doña Manuela Cebrián, consortes; nombres María
Antònia, Máxima, Bernarda. Padrinos el hermano Assencio y Palau de las Monjas Capuchinas. Nació a 8 de la noche
del mismo. Y por la verdad lo firmo.- Don Vicente Monzó, retor”.

AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1786-1794, sig. 1.17.0, fol. 187 v., part. 4. Per a la biografia d’aquesta podeu
veure: SOLERIESTRCH, E, “La Marqueseta”, dins Estampas biográficas de la villa de Carcagente, 1950, pàg. 121-
33. La Marqueseta, Ajuntament Carcaixent, 1993. FOGUÉS COGOLLOS, F, Sermón de la Madre de Aguas Vivas,
“Remembranzas”, dins Alma Joven, 1908. GIL GARCIA, B, “La Marqueseta”, dins Estilo, núm. 1, València: Tip.
Levante, 1943. DARÀS MAHIQUES, B, “Aportación al estudio de la batalla de Carcaixent en la guerra del francés y
sus protagonistas”, dins Sant Bonifaci màrtir 1994, Confraria, s. pàg.
2 FOGUÉS JUAN, F, Historia y tradición de la Virgen de Aguas Vivas, patrona de Carcaixent, Confraria Mare de Déu
d'Aigües Vives, Sueca, Imp. L. Palàcios, 1982, pàg. 221, 292 i 294.
3 DARÁS MAHIQUES, B, Discurs pronunciat per =====, el 10 de març de 2013, amb motiu de la concessió del
títol de Filla Predilecta, atorgat pel Molt Il·lustre Ajuntament a Na Maria Antònia Talens i Mezquita “La Marqueseta”,
Auditori municipal “Les Dominiques”. Festa de l’Autogovern.
4 ALÓS,C, “Dos siglos del saqueo francés de Carcaixent”, dins Levante-EMV (La Ribera), 15 juny 2013, pàg. 20-21.
VIVES, S, “Carcaixent convierte en mito a la Marqueseta”, dins Levante-EMV (La Ribera), 16 juny 2013, pàg. 42.