Joan Sala i Ferrer

bandoler català

Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga (Viladrau, 21 d'abril de 1594[1] -
Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler català[2] que ha romàs com a personatge de
llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de
Serrallonga de Víctor Balaguer.

Va néixer a Viladrau en el si d'una família pagesa benestant. Aviat, però, les dificultats
econòmiques el van empènyer a delinquir. El sobrenom de Serrallonga el deu a la seva dona,
Margarida Tallades, pubilla del mas de Serrallonga de Querós. Al principi, Serrallonga
compaginava l'activitat delictiva amb la vida de pagès. El 1622, però, tot va canviar quan va
matar un veí que l'havia denunciat. Va ser l'inici d'una fugida que va acabar amb la seva mort. El
bandoler es va dedicar plenament a la colla de bandolers que dirigia i a assaltar masies,
segrestar gent per obtenir rescats i cometre assassinats. De veu en veu i fins avui en dia la gent
d'Osona assegura que en alguna ocasió havia repartit diners robats de la posta reial (impostos)
per pobles i viles, llençant-los enmig d'una multitud que l'aclamava, en agraïment per haver-lo
ajudat a amagar-se de les tropes del virrei, postulats romàntics n'aprofitaren la seva fama i
carisma popular per convertir-lo en un heroi del poble. Finalment, va ser capturat el 31 d'octubre
de 1633, pel tinent Ferran Paulí, a prop de Santa Coloma de Farners, i fou torturat i executat
brutalment a Barcelona unes setmanes més tard.[3]
Biografia
Joan Sala i Ferrer

Masia La Sala, casa pairal de Joan

Sala, Serrallonga, a Viladrau.

Serrallonga va ser fill del nyerro Joan Sala i de

Joana Ferrer, va néixer al mas La Sala de
Viladrau el 21 d'abril de 1594. Als quatre anys, Joan de Serrallonga
el 18 de gener de 1598, quedà orfe de mare, i
el seu pare i el seu germà Antoni feren un en un gravat
doble casament amb Margarida i Elisabet,
germanes del mas Riera de Tona, que romàntic
esdevingueren sogra i nora l'una de l'altra. Va
treballar a can Tarrés de Sant Hilari Sacalm,
cosa que li donà l'oportunitat de conèixer
Biografia
Margarida Tallades Serrallonga, la pubilla del
mas Serrallonga de Querós, a uns disset Naixement 21 abril
quilòmetres de Sant Hilari. Joan Sala i
Margarida es casaren, més endavant, a 1594
l'església de Sant Martí de Querós i tingueren
cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Josep Viladra
Baltasar i Isidre.

L'any 1627, perseguit pels soldats de Felip IV,

(Princip
fugí un any al Rosselló, que encara no havia
estat annexionat a França, amb la complicitat
de
de molts catalans, entre els quals els seus
assalts als carruatges reials que recollien els
imposts despertaven molta simpatia. Catalun
L'any 1633, refugiat al Ripollès, troba Joana
Massissa, la segresta i vaguen sols per
Catalunya i França.
Mort 8 gener
1634 (39

Robatoris que li anys)

són atribuïts Barcelona

(Principat
Mas dels ous de de
Jafre (Baix Catalunya)
Empordà).
Serrallonga
Activitat
assaltà el mas el
Ocupació bandoler
15 de febrer de
1634)
1623. Per fer-ho
comptà amb l'ajut
dels germans Borrullet, un dels quals
 havia estat ermità del Santuari de la
Font Santa, veïns de Jafre, els quals
foren penjats més tard a Verges.
Mas Boada de Salitja
Mas Rebronet de les Planes, intent
fracassat.
Robatori dels impostos reials d'un
carregament prop de Vic.
Robatori de la posta amb diners de
l'Estat, febrer de 1628.

Captura i execució
Va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners.

Al Puig de la Força es troben les restes d'un antic castell i una cambra soterrada i fosca, on
diuen que en Serrallonga amagava les víctimes dels seus segrestos.

En Serrallonga va ser executat el 8 de gener del 1634 a Barcelona, a la forca.

Integrants coneguts de la banda d'en
Serrallonga
En una crida de 1633 consten com a membres de la seva quadrilla els següents:[4]

Valentí Oliueres, Pere Puig de

texidor de lli de Castell Tersol
Sant Llorens Joan T. dit lo
Çauall Monjet de Tona
Ramon Montada Joan Gardan, dit
de dit lloch lo garçó de
Hiacynto Vila dit Caldes de
lo Magay de Montbuy
Artes
Llegendari
L'imaginari popular va modificar la figura d'en Serrallonga i el va omplir de virtuts i compromisos
que no havia adquirit al llarg de la vida. El llegendari assegura que:

Robava als rics per repartir als pobres.

Va rescatar la seva estimada dels
nyerros.[5]
La seva vida va convertir-se en objecte de romanços, cançons populars, obres teatrals com la de
Víctor Balaguer o balls parlats com el de Mataró el 1864 i el de Reus el 1865.

Obres literàries sobre la seva

figura

Don Joan de Serrallonga, tragèdia de

Víctor Balaguer
Torna Serrallonga 1640, de Ricard Dilmé
(la història de com aquell bandoler
català, esdevingut mite, va tornar del
seu particular infern i va emprendre un
nou compromís amb la història, tot
vivint la guerra dels segadors).
La vida i la mort de lo bandoler
Serrallonga.
Serrallonga, el bandoler llegendari català,
de Xavier Roviró (Repàs biogràfic i recull
folklòric sobre el bandoler).
Serrallonga, Déu vos guard, de diversos
autors (diversos estudis sobre la
biografia i, sobretot, els balls parlats
d'en Serrallonga, amb el text complet del
ball d'en Serrallonga, en la versió de
Perafita).
 Serrallonga, l'últim bandoler, de Llorenç
Capdevila (primera biografia novel·lada
del bandoler de les Guilleries)
Serrallonga: vida i mite del famós
bandoler, llibre en col·laboració entre
l'historiador Joan Reglà, qui s'ocupa de
la vida i la realitat històrica del
personatge i l'escriptor Joan Fuster, qui
s'acosta a la dimensió literària i popular
del mite.

Audiovisuals sobre la seva

vida

Serrallonga, la llegenda del bandoler

(2008), minisèrie televisiva dirigida per
Esteve Rovira. Una coproducció de TVC,
Oberon, TVE, ...
A l'ombra d'en Serrallonga de Digitàlia
Audiovisuals, documental que explica la
història del bandoler, a partir d'uns
excursionistes que recorren a peu els
paratges més propers a Serrallonga.
Espai Montseny.[6] L'Espai Montseny de
Viladrau és un equipament espectacular
que permet entendre les llegendes i
històries del Montseny. Està dedicat al
tema de les bruixes, dones d'aigua i els
bandolers, i està equipat amb tecnologia
multimèdia d'última generació. Amb
projeccions de gran format, hologrames
 i efectes molt suggestius i
espectaculars, es coneix la història de
bandoler Serrallonga, nascut a Viladrau.

Música relacionada amb el

bandoler

Don Joan de Serrallonga, sarsuela en

tres actes estrenada al Teatre Tívoli el
1922, amb llibret de Francesc Pujols
sobre l'obra de Víctor Balaguer i música
d'Enric Morera.
El grup de música Esquirols va
compondre una peça dedicada al
bandoler a partir del romanç popular
"Torna Torna Serrallonga" que és molt
 coneguda en el món de la cançó en
català i el folklore osonenc i escolta.
Anys més tard va ser adaptada pel grup
Mesclat.
Serrallonga, col·laboració entre Lildami i
el grup Oques Grasses, en el primer disc
d'estudi de Lildami "Flors mentres
visqui"

Referències

1. El van batejar el dia 23 d'abril de 1594,

dos dies després d'haver nascut
2. «Joan Sala i Ferrer (http://www.encicl
opedia.cat/gran-enciclopedia-catalan
a/0062125.xml) ». Gran Enciclopèdia
 Catalana. Barcelona: Grup
Enciclopèdia Catalana.
3. 116 icones turístiques de Catalunya (h
ttp://www.gencat.cat/diue/serveis/pu
blicacions/turisme/icones/116icone
s/arxius/index.html) . Barcelona: Ara
Llibres, s.c.c.l., 2011.
ISBN B-46.2872010 [Consulta: 18 gener
2014].
4. Crida de maig de 1663 feta pel duc de
Sogorb.
5. «Creadors (https://web.archive.org/w
eb/20190627160806/http://digitalia-
audiovisuals.com/) ». Arxivat de
l'original (http://www.digitalia-audiovi
 suals.com/) el 2019-06-27.
[Consulta: 21 abril 2022].
6. «Espai Montseny. L'ànima de la
muntanya (https://web.archive.org/w
eb/20160403235024/http://viladraut
urisme.cat/ca/content/espai-montse
ny) ». Arxivat de l'original (http://vilad
rauturisme.cat/ca/content/espai-mo
ntseny) el 2016-04-03. [Consulta: 28
març 2016].

Vegeu també

Pere Altarriba
Llorenç Coll
Jaume el Barbut
 Panxa-ampla
Perot Rocaguinarda

Enllaços externs

Blog oficial del llibre d'en Serrallonga

1640 (http://www.serrallonga1640.blogs
pot.com/)
Fragments de Serrallonga, l'últim
bandoler (http://www.escriptors.cat/aut
ors/capdevilall/pagina.php?id_text=150
8)
Web oficial de la minisèrie Serrallonga, la
llegenda del bandoler (http://www.tv3.ca
t/serrallonga)
 Pàgina web del Ball d'en Serrallonga
Vilafranca del Penedès (http://www.serr
allonga.com)

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?
title=Joan_Sala_i_Ferrer&oldid=33193991»

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el

4 març 2024 a les 19:01. •
El contingut està disponible sota la llicència CC
BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari.