“DARRERA LES PASSES DEL FADRÍ DE SAU”

El fenomen del bandolerisme.

El bandolerisme apareix com a conseqüència de la crisi econòmica
i social de la Catalunya del moment. El camp no produeix prou i
alguns fadrins veuen en el bandolerisme un mitjà de subsistència.
Molts catalans s’hi veuran abocats.
Un altre factor determinant que explica l’auge del bandolerisme és
l’existència de senyors bandolers.
Es tracta dels darrers senyors feudals catalans enfrontants entre
ells i al mateix temps també enfrontats a la nova política de
relacions de Catalunya i la corona castellana. D’aquí el component
“polític” del bandolerisme de l’època.
Els dos bàndols nobles enfrontants més coneguts eren els Nyerros
i els Cadells i totes les ramificacions que s’estenien al territori a
causa dels lligams familiars i nobiliaris. Els barons de Savassona
estaven entroncats familiarment amb el senyor de Nyer i tenien
un petit exèrcit que podien usar en accions contra els nobles
contraris.
En aquest petit exèrcit de Savassona hi van participar tan en
Serrallonga com el Fadrí de Sau.

Jaume Melianta, el Fadrí de Sau.

Jaume Melianta, també conegut com a Fadrí de Sau atès que era
nascut l’any 1607 en aquest poble, va entrar en el món del
bandolerisme de molt jove. Tindria uns quinze o setze anys quan ,
cap a 1622 o 1623, va cometre el seu primer robatori i va entrar
en contacte amb en Serrallonga, iniciant la vida de bandolers al
mateix temps.
En Serrallonga va adquirir la condició de cap de quadrilla el 1627 i
el Fadrí de Sau va esdevenir home de confiança i lloctinent del
cap. Els trobem junts en moltes de les accions i així ho revela el
sumari judicial.
Amb tot s’ha de tenir clar que la quadrilla bandolera era una
societat d’iguals. Podia existir una jerarquia, però la unió d’aquells
homes i dones era més de confiança en els caps que no pas de
submissió jeràrquica. Sense aquesta confiança mútua segur que la
quadrilla no hauria subsistit.
Una prova d’això ho trobem en els repartiments dels botins , que
sempre es feien a parts iguals.

1
També n’és prova que les decisions relatives a les actuacions a fer
també es prenien en comú. En una ocasió Serrallonga diu d’anar a
matar els germans Pandissos de Rupit, però en Jaume diu en el
procés judicial que no hi va anar. En una altra ocasió és el Fadrí
qui proposa anar a matar un veí (en Maneja de Sau, com diré més
endavant) i els altres li fan costat.

Del Fadrí de Sau es diu que va ser un bandoler arrauxat i dels més
contundents de la quadrilla i és cert que el procés sumarial conté
una bona relació de fets delictius en els quals va participar.
Una de les raons per les quals la part del sumari dedicada a ell és
tan extensa és, precisament, perquè va ser fruit d’una llarga
delació que va fer en ser capturat, conmutant la pena de mort per
la de remar a galeres a perpetuïtat.
Entre els delictes que va cometre i que demostrarien el seu fort
caràcter va ser la mort d’Antoni Maneja de Sau l’any 1626.

2
El bandoler, com altres de la quadrilla, també es feia acompanyar
d’una noia. En el seu cas l’amiga era Mariana Padrines. Cal
considerar que aquestes noies acompanyaven de grat els
bandolers, doncs en ocasions, quan anaven a fer algun robatori,
les deixaven en cases de fautors.
Un exemple és quan les van deixar amb Antonia del Brancs del
Mas Sellabona de Rupit, a qui li pagaven el servei doncs “era
pobra dona”.
Aquest “pagament dels serveis” ens permet parlar del tema del
bon bandoler . No existeix el bandoler tipus “robar als rics per
donar als pobres” (vaja, el Robin Hood català) .Queda clar que als
rics de la contrada no robaven , doncs com hem dit la quadrilla
estava al servei quan calia dels nobles nyerros de Vic i Savassona;
però els bandolers pagaven serveis com al Mas Sellabona, dinars i
sopars que feien en cases de gent pobre o fins i tot havien deixat
de robar un marxant en veure que si ho feien el deixarien arruïnat.

El Fadrí de Sau també devia ser, com en Serrallonga, un home

presumit a qui agradava destacar l’autoritat per la vestimenta. En
una ocasió el cavaller nyerro Vicenç Valls li va regalar unes mitges
. En una altra ocasió va anar al Pla de Mondoys a recollir vestits
que li havia fet el sastre de Rupit .

En quan a la vida bandolera, sols apuntar que eren homes i dones

que anaven sovint amagats en cabanyes del bosc, en balmes o
recollits en cases de fautors on els solien donar menjar i
acolliment. En la majoria de masos sols entrava a dormir o menjar
a dins en Serrallonga, la qual cosa ens parla de la seva autoritat,
però el Fadrí de Sau, com a lloctinent seu també ho havia fet en
ocasions .

Els actes delictius podien ser diversos:

- Assalts a masos (per exemple a les Sponses, on disparen a un
mosso que cridava “via fora”).
- Plagis o segrestos (per exemple el plagi de Cloperes d’Osor per
qui van demanar 60 lliures que havien d’entregar a l’ermità de
Santa Bàrbara)
- Assalts a camins rals , a traginers i marxants.

En quan a la persecució cal dir que el Fadrí va tenir diferents

topades amb sometents i batlles de la zona. En una brega amb el

3
sometent de les Sponses fou ferit d’un tret a l’espatlla. Entre els
batlles que els perseguien hi havia el d’Osor, el de Sau i el de
Vilanova de Sau amb qui van tenir una topada el novembre de
1630 .

En una de les topades maten a Jaume Bruguer, batlle de Sau, i el

Fadrí també és ferit en la brega .

Quan la persecució s’intensificava la quadrilla fugia cap a la

Catalunya Nord, refugiant-se en terres nobles fautors, de Nyer i el
Viver. L’any 1631 ho va fer en tres ocasions. En la seva darrera
fugida a França , precisament, el van detenir.
Va ser l’any 1631. Es trobaven al poble de Durban, a les Corberes
franceses

La fi del Fadrí de Sau

A primers de novembre de 1631 el Fadrí havia passat la frontera
amb l’ànim de refugiar-se al castell de Viver. No hi van arribar.

En el municipi de Durban, a la comarca francesa de les Corberes,

just a la ratlla amb França, van ser detinguts per Oliver de Gleu, el

4
senyor del castell de Durban, quan estaven hostatjats en l’hostal
de la vila.

En el sumari judicial el mateix Durban explica la detenció.

Foren empresonats a més del Fadrí de Sau, en Pere Joan Plaer,

Jaume Masbernat, Jaume Viola, Guillem Estany, Lo Clavell i Rafel
Melianta (germà del Fadrí).

Olivier de Gleu va lliurar els presoners a l’agutzil espanyol Bernat

de Cabrera , qui pagà la quantitat de nou-centes lliures per la
captura.

Tancats ja a les presons de Barcelona Jaume Melianta va negociar

i aconseguir eludir la pena de mort que l’esperava. Va negociar
amb el Duc de Segorbe i a canvi de fer una relació detallada de
fautors i col·laboradors de la quadrilla , va salvar la vida i la del
seu germà.

Així, en comptes, de morir penjats a la forca van acabar remant a

galeres a perpetuïtat.

La sentència es va dictar el 18 de juny de 1632.

Vilanova de Sau , terra de bandolers.

Vilanova va ser en aquella època un niu de bandolerisme. Eren
terres dels barons de Savassona i, per tant, homes del lloc eren
armats del petit exèrcit d’aquests.

El dia 11 de març de 1618, precisament en la rectoria de Vilanova

de Sau fou on en Joan Sala i Ferrer, de Viladrau, i la Margarida
Serrallonga, van concordar capítols matrimonials. És , per tant, en
aquest lloc on en Joan Sala va adoptar el cognom de la muller i va
passar a ser en Joan de Serrallonga.

També és un veí de Vilanova , Antoni Saleta i Morgades, mercader

establert a la ciutat de Barcelona, qui va cuidar i atendre la
Margarida Serrallonga quan va estar empresonada a la ciutat
durant el judici del seu marit i hi ha va néixer el darrer fill de la
parella, l’Isidre.

5
A Vilanova podem diferenciar entre gent bandolera i fautors i
protectors.

De bandolers de Vilanova en el procés sumarial n’apareixen dos:

l’Antich Tallades i en Lluís Talladades.

A l’Antich Tallades les autoritats l’havien agafat i portat a

Barcelona, i ell havia negociat que el deixessin anar a canvi de
delatar els companys bandolers. Però sembla que va enganyar les
autoritats i mai va trair els companys.

En Lluís Tallades, àlies Lo Gollut, era sastre de Vilanova. Fou

sentenciat el 14 de juny de 1632 a Barcelona. La seva sentència
ens serveis per a il·lustrar el càstig que s’imposava a aquells
homes: “assotat als llocs de costum de la via pública (això és el
recorregut Bòria avall que feien pels carrers de Barcelona),
llevades les orelles, i finalment penjat de la forca”.
Abans, però, el reu era torturat per a, segons la justícia del
moment, assentís i digués la veritat sobre el que ja havia explicat
en la confessió.

De fautors i col·laboradors dels bandolers d’aquest lloc, el Fadrí de

Sau en fa extensa relació en de la seva confessió:
- Francesc Caminades, dit lo Bigaire de Vilanova
- En Company, que avisa els bandolers quan el batlle de Vilanova
els perseguia
- En Bartomeu Tallades
- En Serra
- En Joan Fagedas
- l’Arbós
- En Crous
- En Torrents de Sant Andreu de Bancells
- En Llorenç , també de Sant Andreu, que li guardà la Marianna
Padrines vuit dies, mentre el Fadrí era a robar
- L’Antoni Vilar
I la gent del Mas Claver

Pot sorprendre també l’enemistat que devia existir entre veïns.

Així, l’Arbós li havia demanat al Fadrí que matés en Serra, com
també l’Antoni Vilar li demanà que ho fes amb en Torrents. En tots
dos casos el Fadrí s’hi negà atès que tenia amistat amb tots ells.

6
Les autoritats locals de Vilanova, al servei dels Savassona, haurien
donat també protecció al Fadrí de Sau. Això canviaria amb el
temps. La pressió del Virrei als nobles acabà fent que aquests
giressin l’esquena als seus protegits i, així, cap a 1630 ja donaven
ordre als batlles de perseguir els bandolers.

Els batlles de Sau i Vilanova participarien a partir d’aleshores en la

persecució dels homes d’en Serrallonga i del Fadrí. D’aquí les
reiterades topades d’aquests l’any 1630.

En una data incerta van anar a casa de Jaume Bruguer, batlle de

Sau, i el mataren per la persecució que els feia. En aquell episodi
el Fadrí de Sau va ser ferit.

El novembre de 1630, en els boscos de Sant Andreu de Bancells,

foren sorpresos pel batlle de Vilanova i un comissari reial. Hi
hagué moltes escopetades però ningú va resultar ferit.

Un episodi que també defineix la contundència de les accions dels

bandolers fou l’ajusticiament d’un traïdor a la plaça de Vilanova:

“Estant sopant a can Fagedes de Vilanova de Sau, va arribar a la

casa l’Antoni Soler del mas de la Badia de Carós. Els bandolers,
ensumant que era un traïdor, li van trobar verí i es veu que ell va
reconèixer que , efectivament, els volia trair. En Serrallonga va
ordenar que el portessin a la plaça de Vilanova i allí, bo i lligat, li
tiraren quatre o cinc escopetades i el deixaren mort”.

Aquest episodi ens explica com de contundent devia ser la “justícia

dels bandolers” i segur que devia deixar atemorida a la gent de la
vila.