Cocentaina Desembre 2009

Revista EL COMTAT - desembre de 2009
Amb el suport de lAcadmia Valenciana de la Llengua
El lder valenci dels socialistes, Jorge Alarte, visita Cocentaina en un acte multitudinari
Revista de Cocentaina i Comarca Redacci: c/ Sant Josep - Edifici Escoles Tel. 96 654 45 12 Fax: 96 559 34 65 E-mail: revistaelcomtat@cocentaina.org www. cocentaina.es/Revista El Comtat Edici: Radio Cocentaina, La Veu del Comtat, S.L. P.C.A.: Vicent Sandoval Soler Redacci: Mari Nieves Pascual Collaboracions: Francesc Jover M Dolores Insa Miguel Angel Raigal Mnica Corts Esports: Mari Nieves Pascual Fotografies: Fotos Fletxa Fotos Cocentaina Fotos i Videos Toni i Pili Depsit Legal: A-606/1987 La revista Cocentaina, El Comtat no s responsabilitza de les opinions dels seus collaboradors, ni sidentifica necess-riament amb els treballs publicats amb les firmes dels seus autors.
Cocentaina es converteix en la seu de lasemblea de CCOO de les comarques centrals amb la presncia del secretari general Igancio Fernndez Toxo
LAjuntament, mitjanant la Regidoria de Cultura, felicitar el poble amb un Cd de Nadales gravat pel cor del collegi Sant Francesc dAssis
Un any ms, Cocentaina es va manifestar contra la violncia de genere
S UMARI
Dia a Dia ............................... 2 Francesc Jover ....................... 4 Articles dOpini .................... 7 El joc de la sortija.................... 8 Partits Poltics ....................... 11 Visita Jorge Alarte.................. 15 Reuni CCOO ....................... 16 Corriola ................................. 19 Nadal al carrer ...................... 21 Cd Nadales Convent .............. 22 Comtes, mossn i splica ........ 26 Certamen Coral.......................28 Associaci Hostaleria ............. 31 Collegis .................................33 Violncia de genere ................ 39 Tapis ..................................... 40 Benestar Social....................... 43 Mnica Corts ....................... 44 Herboristeria .......................... 46 Gabinet desttica....................47 Casa Joventut......................... 48 Gala de lesport ...................... 50 Esports .................................. 53 Farmcies i horaris ................. 56
La revista Cocentaina, El Comtat publicar aquelles cartes que ens envien els lectors sempre que, amb independncia dels aspectes crtics que hi continguen, siguen respectuoses amb les persones i les institucions. Els originals hauran denviarse firmats per lautor/a, amb indicaci del DNI, el nom, ladrea i el telfon. Les cartes necessriament hauran destar mecanografiades amb un mxim de 45 linees. Ledici es tanca el dia 20 de cada mes. No es mantindr correspondncia sobre treballs no sollicitats. Portada: Fotos Fletxa Diseo Portada: Grficas Agull Imprime: Grficas Agull
Felices Fiestas de Navidad y prspero Ao Nuevo
COCENTAINA da a da
Avancen a bon ritme les obres dacondicionament del barranc de Fraga, una actuaci que senmarca dintre del Pla E del govern central. A hores dara, est installante el que seran els escalons per poder baixar a la part de baix accedint pel lloc que hi ha entre el Centre Social i el Centre de Salut Est actuant-se al carrer cura Montagud, actualitzant i millorant el sistema dels claveguerams i tuberies per a la millora dels vens de la zona
Estan posant-se les marquesines a la AV. Pas Valenci per tal de facilitar a lusuari de lautobus lespera del mateix
Sha canviat la vorera de la plaa Esglsia per tal dacondicionar els tubs de desaiges
TOUS
d a d i v a N z i l e F
Hasta un 20% descuento en Sol
Passeig del Comtat, 13 - COCENTAINA
IBALENT
Tel.: 96 559 21 03
Claudio Lpez, Peris, singular personatge

Francesc Jover franjodo@alumni.uv.es Fa uns anys vaig iniciar de manera irregular una srie de petites semblances de persones de Cocentaina, o no, per tal de deixar memria i retrels homenatge. Mabelleix reprendre aquesta srie ressaltant la memria dun illustre i popular personatge com era Claudio Lpez Hernndez (1876-1947). Era ms conegut amb el sobrenom de Peris. Segons lacta de defunci, Claudio va nixer a Cocentaina, per es va casar amb una dona de lOlleria (Vall dAlbaida). No he trobat la partida de bateig a Cocentaina i per tant no he pogut confirmar el lloc de naixement. Tot i que havia sigut pastor, carnisser i guarda municipal, darrerament va ser sabater i aix es va jubilar. No obstant lofici de sabater, Claudio era tan hbil fent treballs manuals, que el mateix feia una cistella de joncs que trenava una palma per el Diumenge de Rams. El mateix feia brodats a cobertors i cortines, que vestia sants i persones, o feia randes amb boixets. A ms, era folklorista, versador, sarauista, etc. Claudio, va ser un dels personatges que collaboraren amb el treball de camp que Just Sansalvador va fer recopilant canons populars pels anys 1922, 23 i 24. Sens dubte, estem davant dun dels personatges ms singulars que ha donat Cocentaina entre els segles XIX i XX. Les ancdotes contades de primera m, samuntonen al voltant daquesta persona. Necessriament he hagut de fer una selecci de coses curioses protagonitzades per Claudio Lpez. Son detalls que evidencien el seu tarann ple dhabilitat i humanitat. Tenia a sa casa una petita imatge de la Mare de Du dAgres que utilitzava la fil dels Maseros en la process de la Publicaci de festes de Moros i Cristians. Darrerament no se sap si aquesta imatge est en alguna casa de Cocentaina. No va poder exhibir-se en lexposici de imatges que la Junta de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina va fer per maig de 2005. Tant de bo pogurem recuperar aquesta imatge per al Museu Fester, ja que la famlia Peris, propietria de la imatge, fa temps que va renunciar a la propietat i custodia en favor del Museu Fester de Cocentaina. En la persecuci que va haver-hi de smbols religiosos durant la Guerra Civil (1936-1939), van anar uns milicians a sa casa per endur-se la imatge de la Mare de Du dAgres.
Claudio Lopez Hernandez
PINTUART
* Artculos de decoracin * Dibujos * Pinturas
Passeig del Comtat, 78 Tel: 96 559 25 47 COCENTAINA
Claudio, va negar tindre cap imatge i va deixar que feren un escorcoll per diferents habitacions. Efectivament, no van trobar cap imatge. Sols van veure a un rac damunt duna cadira una nina vestida de sevillana que va passar desapercebuda. Aquesta nina era realment la Mare de Du amb una indumentria que Claudio havia improvisat. En el perode de la Guerra Civil, estava Claudio a la porta de sa casa, plaa del Mercat nm. 1, i va vore passar uns soldats forasters que estaven hostatjats als locals del convent de Monges tancades. Un dells anava visiblement malalt. Claudio sen va adonar i, abans de fer-se de nit, va anar on estaven aquarterats a interessar-se pel soldat. All va veure les males condicions que hi havien per un malalt.
FORN DE PA
ArvimA
RIPOLL
BAR
Vidrieras Artsticas Acristalamientos
INSA
Pastes caseres Especialitat en Cocotets
Av. Pas Valenci, 96 - Cocentaina Tel. 96 559 32 03 - 650 454 951
Av. Passeig del Comtat, 37 C/ Alcalde Gadea, 28 Tel. : 96 559 03 20 Tel. y Fax: 96 559 24 82 COCENTAINA COCENTAINA
Va demanar al caporal daquell destacament militar autoritzaci per endur-sel i curar-lo. El va dur a casa seva, el va gitar al seu llit i va cridar al metge. Efectivament el soldat, que era de Tarragona i duia el cognom de Peralta, estava afectat duna forta bronquitis i sortosament ben aviat es va curar. Aquestes ancdotes serien apropiades per un dossier de beatificaci, per poc habituals tractar-les de manera secular i laica com estic fent-ho. La qual cosa entenc, encara que s un tpic, que no son tots els que estan ni estan tots els que son. Una volta per Carnestoltes dels anys vint, la seva filla Maria volia vestir-se per al ball de disfresses i la seva mare va dir que no podia ferli cap vestit per a locasi. Claudio, el seu pare que ho va sentir va dir a Maria: Pugem dalt i veurem que podem fer. Efectivament dunes Claudio Lopez cortines de lhabitaci de dormir Claudio va fer un vestit a la seva filla i va guanyar un premi de disfressa per la seva originalitat. El ms curis de tot es que no va utilitzar les tisores per a res. Una volta acabades les cerimnies de
Azaila
Carnestoltes, va tornar a posar les cortines al seu lloc com si res no haguera passat. Dissortadament Claudio va patir un fort trauma propi de lpoca: la desaparici del fill major en la Guerra Civil: Claudio Lpez Almiana. Aquest, va morir defensant la Segona Repblica el 27 dagost de 1937, segons certifica el cap de la 11 Brigada Internacional on estava destinat. A ms, diu que va estar soterrat al cementeri de Azaila, un llogaret de Terol a 170 quilmetres de la capital i situat a la dreta del riu Aguasvivas. Son personatges i situacions entranyables que els nostres avis han gaudit o patit. Seria una infidelitat si hui no el recordarem i admirrem els seus valors humans. Per, sobretot si no assumirem i frem nostre, encara que siga tard, el seu condol.
ARTICLE DOPINI
Influencia y manipulacin
Soy una ama de casa que no entiende de poltica, pero algunas cosas que se escriben en la Revista El Comtat no me gustan. Siempre he pensado que cuando hay elecciones, los votantes vamos libremente a las urnas con nuestro voto, sin estar influenciados ni manipulados, as lo siento yo. El Sr. Marset da a entender en su artculo del mes de noviembre que vamos a las urnas influenciados y manipulados por Canal 9. Aunque usted, Sr. Marset, no se lo crea, soy una de esas personas mayores que no solamente ve Canal 9. Tambin me gusta ver la Primera, la Cuatro, la Sexta y otras cadenas -que por cierto, dicen que les apoyan a ustedes-, y nunca se me habra ocurrido decir que los votantes socialistas estn influenciados o manipulados por estos medios de comunicacin. Es por eso que considero que no me dejo influenciar por nadie ni por nada a la hora de emitir mi voto. Sr. Marset, como estamos en un estado democrtico, segn palabras suyas y segn la Constitucin, una puede votar a quien le venga en gana, sin sentirse influenciada, ni manipulada, y sin ser una crdula. Tambin me gustara decirle al Sr. Francisco Jover que, cuando escriba, de una informacin completa, pues a veces o se le olvida o no la sabe. Por ejemplo, en el caso Gurtel, en la Comunidad Valenciana, hay que decir que no hay ningn imputado en el Partido Popular. Sr. Jover, usted que siempre escribe sobre el Partido Popular, tambin podra escribir-informar de cmo van algunos casos que salpican al PSOE, como es el caso Faisn, el caso Mercasevilla, el caso Santa Coloma y algunos otros que no le voy a mencionar. Ruego disculpen si en algo he ofendido, no es mi intencin. No entrar en ningn juego de contestar, pero no me gusta que digan que estoy manipulada por ser mayor. Josefa Desamparados Prez
Un director molt estimat

El passat 11 doctubre, Luis Prez Bernabeu, qui ha estat al capdavant daquesta casa durant molts anys, rebia el premi a tota una vida fent faena: la jubilaci. Tots coneixem qui s Luis i tots sabem de la seua llarga trajectria professional dintre dels mitjans de comunicaci: la seua veu ha acompanyat a moltes generacions a travs de la Cadena Ser i les seues lletres han estat les impulsores daquesta mateixa revista de Cocentaina. El Comtat amb ms de vint anys de vida. El seu bon fer, la seua professionalitat i el seu coneixement en lmbit periodstic, han fet que aquest mestre, deixar la docncia per dedicar-se al mn del periodisme, tasca que ha desenvolupat fins el passat 11 doctubre quan per edat i per mrits propis, li arribaven les vacances permanents. Quan va entrar a formar part del planter daquesta casa, es va haver dadaptar a la manera de treballar dels qui formem la rdio i poc a poc, amb constncia i sacrifici, es va fer un lloc entre nosaltres, dirigint-nos i donant-li una nova vida a aquesta emissora, tamb va incorporar la revista per a tindre un mitj complet que donara servici al poble de Cocentaina i tamb a la Comarca del Comtat. El seu desig sempre ha estat en millorar el lloc de treball i aix, estant ell de director, es va renovar tot el servici tcnic de la rdio: equips demissi, de gravaci, unitats mbils gravadores... actualitzant el mitj a les noves tecnologies, i laltre gran pas fou donar-li color a la revista del Comtat. Amb aquestos dos passos de gegant, la rdio i la revista van guanyar en nivell i qualitat. Per aquest motiu, els treballadors que hem compartit amb ell moltes estones bones i menys bones com sol ocrrer en tots els llocs de treball, varem decidir fer un sopar ntim, no es
tractava dun sopar dacomiadament, sin de benvinguda a una nova etapa de la seua vida i al temps un sopar de reclam per a que no ens oblidara. La vetllada va transcrrer de la millor manera que podia ser, amb bon ambient, recordant ancdotes, compartint taula i somriure i amb un prec per part dels treballadors i un comproms ferm per part de Luis: sempre que el cridem o el necessitem ell estar ahi per ajudar-nos en el que faja falta (i de fet aix est sent). Ara s moment de disfrutar de la famlia, de la seua dona, de la seua filla, el seu gendre... i com no de Guillem, el seu net. La feina de periodisme s molt sacrificada (tot i que hi ha gent que no ho veu): no te horari, no te calendari i no tot sn lloances, ms b al contrari... s una professi dura per al temps restablidora quan reps el suport dels oients o dels lectors. Des daquestes lnees, els qui formen lequip de Rdio Cocentaina volem agrair-li a Luis tot el que ha fet per nosaltres, tot els que ens ha ensenyat i tota la pacincia que ha tingut...ha estat un director molt estimat i nosaltres no li diem adu, sin fins desprs perqu volem tindre Luis per a rato. Felicitats. Professionals de Rdio Cocentaina i la revista el Comtat.
Tots Sants i el joc de la sortija

Joan Jord Sanchis i altres Dins de la varietat dactes que cada any ens ofereix la Fira, enguany nha hagut un que a algunes persones els pot haver sorprs: el joc de les anelles tal com sanunciavatamb conegut per la sortija. I per qu la sorpresa? Per a molts podia ser el desconeixement del joc, o b pensaven que era una imitaci de proves dhabilitat dels tornejos medievals, tantes voltes vists en pellcules. Per per a daltres els ms majorets era la possibilitat de reviure un joc tradicional de molt atractiu en les festes populars dels nostres carrers i pobles en temps no massa llunyans. I en qu consisteix la sortija? s un joc dorigen medieval que sha vingut celebrant durant segles en bona part del territori de lantiga Corona dArag (hi ha referncies de la tradici a la ciutat de lAlguer, en Sardenya). Per les grans transformacions socials que shan produt en les ltimes dcades, i especialment la prdua del protagonisme del sector agrari, han propiciat que haja anat desapareixent en moltes poblacions i, malauradament, quede noms en el record dels majors. Tanmateix, en algunes zones s una festa ben viva i amb gran arrelam popular, el cas ms destacat s el de Ciutadella en lilla de Menorca, on lensortilla, tal com all la denominen, s el motiu central de les festes de sant Joan, on els cavallers tan sols tenen dret a fer-ho hmens pertanyents al gremi agrari es presenten fent mostra de la seua habilitat en el maneig del cavall que el fan alar a dues potes enmig duna multitud que ompli de gom a gom el trajecte fins a la plaa on se celebra lensortilla i on, per mig dun estret corredor que deixa la gent, cavalquen al galop dels preciosos cavalls barbarescs menorquins intentant ensortillar lasta que, a mode de llana porten a les mans, per la sortija anella- que penja duna corda. La sort no s gens fcil i lentusiasme de la gent quan ho aconsegueixen s semblant i permeteu la comparaci a quan un equip de futbol aconsegueix marcar el gol definitiu: la premsa local ressalta en les seues crniques el gran xit que suposa
haver aconseguit aquell any, per exemple, 6 ensortilles. Qui naconsegueix una t un preciat guard: una canyeta verda don penja una cullera de plata. Tota la festa t una jerarquitzaci i un ritual dexecuci propi de lestructura cavalleresca i gremial, prpia del temps en qu es va originar. I qu passava a Cocentaina i a les nostres comarques? Doncs, com en totes les festes tradicionals, mantenia els mateixos fonaments per presentava algunes variacions. Els genets havien de demostrar cavalcant a cavall lhabilitat, la sort (i dac li ve el nom) en passar, normalment una canya o garrot, a travs de la sortija (anell). Els guanyadors semportaven algun guard mes prctic que la cullera dargent, algun pollastre o conill per menjar-sel amb els amics i seguir celebrant la festa. Tamb hi havia alguna modalitat en qu es penjaven directament a la corda el trofeu i amb una badoquera, canya oberta en uns quants talls o rematada per un ganxo, havien denrastrar el trofeu i emportarsel (lalegria seria gran tamb per als qui desprs el compartirien a la taula). I per a ms variants, la vivncia pre-
Garaje Catarro Coop. V.

TALLER AUTORIZADO
Avgda. Xtiva, 39 - Tel.: 96 559 07 01 - COCENTAINA
senciada a les festes de lAlcdia en els anys seixanta, de veure jugar la sortija a jvens als lloms de bicicletes que manejaven amb una m al manillar i amb laltra la badoquera. La mecnica i la modernitat ja imposaven les seues normes... Qualsevol ve de Cocentaina que haja sobrepassat els 70 anys podria contar ancdotes de personatges que, pujant a cavall de la seua prpia haca cavalcaven duna punta a laltra de qualsevol carrer intentant provar sort. Persones que han deixat memria per la seua habilitat i han anat nodrint limaginari individual i collectiu: era espectacular la trepidant baixada pel carrer Gitanos que feia Vicent Ripoll, el Moliner, intentant la sort de passar la lasta per lanella penjada duna corda a mitjan carrer. Aquesta activitat en les festes de cada carrer era, junt a les dansades, la que tenia ms poder de convocatria i la que ms gent aplegava daltres carrers i barris. Durant molts anys, alguns vens han intentant sensibilitzar els organitzadors de la Fira perqu inclogueren aquesta activitat en la seua programaci i, afortunadament, enguany ha estat programada per primera vegada i executada grcies a la collaboraci entusiasta de lEscola dEquitaci de Rafael Llorens, Peluca. No va ser gens difcil de convncer a Peluca i que acceptara realitzar el muntatge daquest acte, i ms quan es va assabentar que son pare, Rafel Peluca, ja volia haver-ho fet. I aix, el mat del dia de Tots Sants la gent que omplia el Pla de la Font esmorzant i contemplant les danses, va tindre loportunitat de contemplar un espectacle que per a la majoria era nou: quatre genets
amb els seus cavalls perfectament abillats a la manera medieval comenaren a pegar les preceptives voltes al caragol (permetre acotat) presentant-se al personal enquadrats en dues formacions rojos i blaus i, desprs duns assajos de la sort, procediren a executar-la davant de la gran expectaci de la gent que contemplava lespectacle i aplaudien entusiasmats quan algun dels genets aconseguia fer ensortija (finalment foren sis). s evident que lexperincia ha sigut positiva, molta gent manifestava la seua satisfacci pel que havien vist i per loportunitat dhaver-ho realitzat al Pla de la Font, lloc emblemtic per als animals en la Fira i que amb aquest espectacle es ressaltava el seu lligam amb el principals protagonistes: cavalls i genets. Tota festa viscuda intensament pel venat, com histricament ho ha sigut la sortija, comporta molts records personals i vivncies compartides que formen part de la manera de ser duna comunitat. La sortija era part dun mn, duna manera de viure que ha canviat substancialment, per una societat sana que dna valor a les coses que ens han fet ser com som no pot oblidar ni ignorar aquestes tradicions. I si les celebra de nou, no fer-ho duna manera testimonial, com qui mostra una relquia. Hi ha costums i tradicions que han anat esmorteint-se i, grcies a la iniciativa de persones i al recolzament social, han tornat a ser tradicions ben vives i compartides collectivament. La sortija ha tornat enguany a la Fira de Cocentaina i, per qu no?, podria arribar a ser un ms dels atractius que cada any ofereix la nostra fira: la Fira de les Tradicions.
Punto de venta en vehculos Nuevos y k.m. 0
Tecno Sport TOYOTA Audi
Nueva marca TOYOTA a su servicio
Volkswagen
Avd xativa n78 cocentaina
Tlf. 96 559 17 66 Fax 96 559 20 12 Mvil 689 009 374
Celebre estas Fiestas en compaa del...
FIESTA DE NOCHEVIEJA
Bar Raspa Avenida
Extraordinaria Cena Fin de Ao con Cotilln y Barra Libre durante toda la noche
DIA DE NAVIDAD
Comida Especial en Comedor Principal
DIA PRIMERO DE AO
Comida de Ao Nuevo en Comedor Principal
DIA 5 DE ENERO
Cena Fiesta Roscn de Reyes
Haga sus Reservas en el Bar Passeig del Comtat, 51 - COCENTAINA Telfono: 96 559 01 55
Feliz Navidad y Prspero Ao Nuevo
11
Tot per al poble per sense el poble Segur que tomba tomba......
En primer lloc, volem manifestar la nostra disconformitat i denunciar el seguit de mentides, manipulacions i tergiversacions que shan vessat en els diferents mitjans dinformaci per part del Sr. Alcalde i regidors del PSOE, en el sentit de qu hi ha hagut consens i informaci en aquest tema de la reurbanitzaci del Passeig. No s veritat. Pel que fa al Bloc, volem manifestar que sempre hem dit que estvem en contra de larrancada dels plataners. Fa set anys governant i ara. Les proves les tenen en les actes de les comissions durbanisme. Pel que fa al Projecte, hem de dir que el Bloc no el va aprovar. Es va abstenir, per no votar en contra, i donant un vot de confiana tot i esperar que es rectificara i es canviara de filosofia i model de vida a Cocentaina, sabent que anava a provocar malestar i que els terminis de lobra i els costos no sn els que es produiran. Poden veure lacta del Ple en qu es va aprovar el Projecte. Per ara, toca parlar del tema i la pregunta s molt fcil. Quin s el motiu pel qual shan darrancar irremiablement els plaraners del Passeig? Perqu es fa? De quina manera es fa? Curiosament tot aix passa amb un regidor de medi ambient que prov del mn ecologista i que ha aconseguit el que no sha aconseguit a Alcoi, s dir, dividir els ecologistes. Si la proposta haguera vingut del PP, com a Alcoi ha passat a la Rosaleda, estarem davant dun procs judicial i els socialistes clamant al cel. Coses de la progressia local. Haurem de redefinir el terme progre. Direu el que voldreu, per el Bloc des de sempre ha defensat els arbres del Passeig, la seua permanncia i tenir-nen cura, especialment dels malalts que neren pocs (i justos per pecadors... tots fora). Loposici som els que enganyem a la gent i la volem confondre. No s eixe el nostre objectiu, tot el contrari; volem que la gent estiga assabentada de tot all que es pot veure i actuar de forma diferent i sobretot mirar la lletra menuda i tot all que es calla; per qu lexperincia ens diu, per desgrcia, que qui t el poder, siga qui siga, ja sassegura amb tots els mitjans al seu abast (televisi, radio, revisteta,...) de fer creure al poble que la seua opci s lnica i la millor, i sn els altes els equivocats. Nosaltres som una oposici modesta per tenim la sort de disposar duna pgina en esta revista (de moment) per dir all que pensem i que siguen els lectors els que ens posen la nota. Que bonic hauria sigut un passeig nou de trinca, en un eixample del poble, on tot estaria planificat des del principi: amb orientaci solar adequada, amb una amplria suficient per a tot (fins i tot carrils bici), amb unes canalitzacions dltima generaci i a prova de bombes, i sobretot plantat darbres autctons (carrasques, galers, fleixos, aurons, llidoners???...). Per aix noms ho poden fer ciutats grans que creixen a pressa, la resta, que som la majoria, anem creixent a poc a poc, com els arbres; i aix s el que li va passar al nostre passeig. No sols ho demostra o ho demostrava el seu arbrat urb sin tamb la fisonomia i laltura de les seues cases, i lamplada del carrer, des del Pla fins al Paquito el Xocolatero. Els vells plataners no entraven (no ho han fet mai) en els esquemes de lequip de govern, simplement els destorbaven per a la seua nova imatge del passeig. Ben b ho deia Vicent Sandoval Este equipo de gobierno no se levanta un dia por la maana y decide cambiar unos arboles porque s, aix ja feia temps que estava pastat. Ha estat nefasta la manera en qu sha fet, no hi hagut cap consens fora de lequip de govern, la majoria de reunions (sin totes) han sigut informatives per comunicar a les diferents associacions i institucions all que havien decidit unilateralment (partiticipaci ciutadana nulla), i sobretot la poca sensibilitat cap a molts venes i vens (de tots els colors) que manifestaven el seu malestar per lactuaci. Per no patiu, nosaltres sm els que tenim visi de futur, i sabem ben b el que necessiteu (per sense tindre en compte la vostra opini) no com altres que practiquen el populisme i la demaggia. Anem a deixar-ho tot de categoria i el que vinga darrere no sha de preocupar de res. Jo que spia no hi ha obres que duren per a sempre, i ja veurem esta com acaba, per qu dirregularitats ja en porta acumulades i no totes com a conseqncia de la precipitaci. Senyor Vicent Sandoval, el arbres no sn tots iguals, el senyor Xavi ( BIOLEG per suposat) ja els divideix en tres categories: autctons, allctons i pobres miserables (el plataner s un dells). Es pot entendre perfectament que es puguen trasplantar i fins i tot tallar alguns arbres quan es realitzen obres de condicionament i de reestructuraci vial. Per pensem que aquesta opci hauria de ser la menys utilitzada, lltima de totes. Sha de donar prioritat als arbres que ja estan; sin, quin futur els espera als que plantem ara? Si a la mnima que destorben aniran fora. Per suposat que s important plantar arbres, per per a nosaltres s ms important fer el possible per mantindrels. I que plantar-ne de nous no semble com una escusa per justificar larrancada daltres. Que voleu que fem? Una resta? Vosts han tallat en esta legislatura ms arbrat urb que sha fet mai a Cocentaina, alguns dells necessaris, per no tots. En els plataners del Passeig heu superat aquest umbral, i per eixe motiu sha generat malestar (venat, associacions, collectius,...); i per suposat heu intentat minimitzar-ho. s el tipus de malestar que es genera quan una cosa no sha fet o decidit encertadament, i malgrat aix es continua sense trcer el cam: nosaltres som els que tenim la ra. Si se nhavera trasplantat algun de ms malalt, no hauria passat res, per no, tots fora. La malaltia no els ha mort i possiblement no ho haguera fet mai, hem sigut nosaltres, b, ells, els del PSOE. El que no t despedici s quan el regidor de Medi Ambient posa tota la carn a la graella per intentar justificar un fet de lecologisme i del respecte a uns arbres que ens han acompanyat silenciosos des de fa molts anys. Podem dir que lecologisme de carrer, el de boca a boca, s lnic que ha mogut fitxa; lecologisme diguem-ne institucional est emmudit per qestions obvies. De moment al PSOE la jugada est eixint-li brodada. Ah t el seu fitxatge que ve del mon ecologista, que es creu el que li diuen, i que defen aferrissadament all que cau pel seu propi pes. nim i endavant!, ah i que no oblide deixar-se algun arbre per a tallar o trasplantar la propera legislatura, que si no li fa falta al partit se nanir al carrer. Que seran, els del Pla de la Font? Que por que feu!!!!!
12 Revista EL COMTAT - desembre de 2009
Subida de Impuestos
En el Pleno del 10 de noviembre, el grupo socialista, Izquierda unida y BNV aprobaron, junto con la abstencin de los no adscritos, unas modificaciones para el ao 2010 en el impuesto sobre bienes inmuebles (IBI o contribucin). Estas modificaciones son: a) Modificar el porcentaje aplicado al valor catastral, que pasa del 0,90% al 0,95% b) Aadir una bonificacin para las familias numerosas, teniendo en cuenta el valor catastral y dependiendo de la categora que tengan. El Grupo Municipal Popular vot en contra por dos razones: 1. No estamos de acuerdo con aumentar el recibo del IBI contribucin. Estamos en plena crisis y no queremos que se pague ms. 2. Propusimos aadir otras bonificaciones (por domiciliar los recibos, bonificaciones por instalacin de sistemas de aprovechamiento trmico o elctrico de energa solar, bonificacin para rentas bajas), y se nos contest que no. ESTAS BONIFICACIONES LAS PUEDEN ESTABLECER PERFECTAMENTE LOS AYUNTAMIENTOS. Es ms, hace unos cuantos aos que se aplican en otros ayuntamientos, al igual que la bonificacin por familia numerosa. Nuestro Grupo Municipal Popular as lo ha solicitado en reiteradas ocasiones. Ya exista una bonificacin para familias numerosas si tenan una vivienda de VPO. Ahora, con la nueva modificacin, sern ms familias las que puedan disfrutar de esta nueva bonificacin. Y pensar que cuando el PP propuso esta modificacin, M Jos Bonifacio, concejala de Hacienda, dijo que no se poda incluir entonces por qu la introduce ahora? Se imaginan ustedes cuantos aos podramos haber disfrutado de esta bonificacin si la coalicin PSOEEU la hubiese establecido antes?. El aumento aprobado del porcentaje aplicado del 0,90% al 0,95%, para nuestro bolsillo, supondr una cantidad considerable. No es lo mismo que aumente el IBI para una persona con un sueldo de 600,00 o de 1.000,00 , que para alguien que tiene un sueldo de 3.000,00 . El Sr. Albors, regidor de EU, dice que pague ms quin ms tiene, pero resulta que a iguales valores catastrales, iguales pagos (sea una persona mileurista seismileurista). Entonces a qu viene este incremento?. Con la subida que ha aprobado ZP (en el 2010 aumentarn los valores catastrales en 1,01=1%), ms la subida de Cocentaina (del 0,90% al 0,95%), tenemos: AO 2009 2010 VALOR COEF. CATASTRAL MUNICIPAL 26.500 0,90% 26.765 0,96% IMPORTE RECIBO 238,50 254,27 cin del IBI. Tomando el ejemplo anterior, dividiendo 254,27 entre 238,50 sale un AUMENTO DEL 6,6%. Es cuestin de coger la calculadora en mano y hacer la operacin. (La Sr. Concejala de hacienda y el Sr. Briet, la podran haber hecho, as sabran cunto aumenta nuestro recibo de IBI). Si quieren hacer el clculo, solo tienen que coger su recibo de IBI del 2009, y por cada 100 euros pagados en el 2010, pagaremos unos 106,66 , o sea un 6,6% ms. Nadie duda de quien ms tenga que pague ms. Se trata de que todos vamos a pagar ms. El gobierno del Sr. Briet, si quiere recaudar ms, se podra preocupar por (es de su COMPETENCIA): a) Comprobar si todos los inmuebles existentes en Cocentaina tienen y, por consiguiente, pagan IBI. b) Comprobar que la realidad fsica de los inmuebles coincida con lo que se paga. Por qu no recaudar ms por incorporar al padrn todo lo que falta? Seramos ms a pagar y no se exprimira al que paga. Y en cuanto a las tasas administrativas, el PP tambin vot en contra, porque algunas de ellas no se deberan cobrar. Por ejemplo, no se debera cobrar por las copias de planos del PGOU de Cocentaina, ya que ste debera estar accesible en la WEB DEL AYUNTAMIENTO. Otra cuestin a tener en cuenta es que al PSOE le gusta decir que pagamos menos que Alcoy, que ahora igualamos a Muro en cuanto al porcentaje del IBI. Pero resulta que vamos a seguir siendo los que ms pagamos. Por ejemplo, una vivienda con un valor catastral de 26.500 , los gastos no son los mismos en ninguna de las tres localidades. Quin PAGA MS?
AO 2009 2009 2009 COEF. MUNICIPAL IMPORTE IBI RECIBO IBI ALCOY 1,02% 270,30 COCENTAINA 0,90% 238,50 MURO 0,95% 251,75 CIUDAD RECIBO BASURA 66,64 106,6 60 SUMA DE LOS DOS RECIBOS 336,94 345,10 311,75 Quin PAGA MS?
Esto supone que despus de la subida de ZP + la subida aprobada por nuestro ayuntamiento = representa un aumento para nuestros bolsillos del 6,6 %., slo en la contribu-
El Pleno del 10 de noviembre habra sido una buena ocasin para introducir bonificaciones en las tasas, como son las bonificaciones por rentas bajas (jubilados, viudas/os, ..), bonificaciones en la basura, entre otras. Pero el equipo de gobierno no ha querido. Estamos en deflacin (bajada generalizada de precios). Tradicionalmente, cuando aumentaba el IPC, siempre se aumentaban las tasas segn el IPC (o ms). Ahora que baja el IPC, no nos bajan ni la basura. Para hacer frente a los gastos municipales, no es cuestin de aumentar impuestos ni de crear tasas. Lo que debera hacer el gobierno del Sr. Briet -entre otras cosas- es disminuir gastos y solicitar a ZP (que dice ser de la izquierda progresista) que haga ya de una vez la ley de financiacin local. Grupo Municipal Popular
13
Camps, un presidente sumido en la parlisis ms absoluta

Los valencianos y las valencianas estamos comprobando da tras da como tenemos un Gobierno regional sumido en la parlisis ms absoluta. Lo ms grave es que esta falta de accin est teniendo lugar en el momento que la sociedad ms necesita tener a su lado un gobierno fuerte por la crisis econmica. El presidente del PPCV y de la Generalitat no reacciona desde que en febrero de 2009 se vio implicado en la red de corrupcin conocida como Caso Grtel. Es cierto que el caso est archivado por el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, presidido por su amigo ntimo Jos Lus de la Ra, pero tambin lo es que tanto el PSPV-PSOE como la Fiscala han recurrido al Tribunal Supremo que tendr que pronunciarse a lo largo de los prximos meses. Y lo ms importante: las investigaciones sobre la red de empresas corruptas a las que contrat la Generalitat ms de 8 millones de euros continan siendo investigadas en el Tribunal Superior de Justicia de Madrid, y los empresarios que entraban y salan de la sede del PPCV como si fuera su casa, continan en prisin. Como recientemente afirm nuestro portavoz en Les Corts Valencianes, ngel Luna, Camps probablemente no tiene un equilibrio emocional adecuado para gobernar el Consell despus de quedar al descubierto sus mentiras. l dijo pblicamente que se haba pagado sus trajes, y que no conoca a lvaro Prez o a Francisco Correa. Todos los jueces del TSJCV que han tenido el caso en sus manos han llegado a la conclusin de que los trajes fueron regalados, incluso De la Ra, y tan solo se cuestiona si eso fue o no delito. Esa es la verdad. Y las grabaciones que figuran en el sumario que han sido publicadas en prensa nos han demostrado que lvaro Prez, alias El Bigotes, y Francisco Camps, se llamaban amiguito del alma en Nochebuena y se decan frases tan sonrojantes como te quiero un huevo. Camps debera haber dimitido ya por vergenza, despus de haber mentido pblicamente, para no hacernos pasar a los valencianos y las valencianas por esta situacin de crisis institucional sin precedentes. Pero en lugar de eso nos obliga al bochorno de los actos de desagravio en la plaza de toros de Valencia, o se inventa encuestas que le dan abrumadoras mayoras para inyectar moral a los suyos. El presidente es rehn de sus mentiras y de un Consell que en lugar de estar formado por consellers est integrado por cmplices de turbios negocios, con polticos con un historial lleno de manchas como Font de Mora en la educacin, Cotino con las empresas familiares o Castellano con las empresas de sus amigos Taroncher. Una prueba de ello es que fue incapaz de renovar su equipo en la reciente crisis-remodelacin del Consell. Ni tiene banquillo ni puede prescindir de nadie de los que le rodean, porque los quiere tener bien atados. En verdad, quien debera ser sustituido es l. En lugar de reaccionar y de hacer algo por el medio milln de parados y paradas de esta regin, se inventa campaas de propaganda que difunde la televisin pblica valenciana, que pagamos entre todos. En esta tesitura, lo ms sensato sera disolver las cortes y convocar elecciones. Por qu no lo hace? Hasta eso le aterra.
Alcohlicos Rehabilitados San Jorge

La sede permanece abierta todos los das, incluidos sabados y domingos, de 530 a 930 de la tarde
c/ Convento (Edificio Guardera) - Telfono: 96 559 28 57 COCENTAINA
DISTRIBUCIN PRIMERA PLANTA DE VIVIENDAS
ltimas viviendas a la venta Elija calidades!

FINANCIA
ESPECIAL HIPOTECA JOVEN (DE 18 A 35 AOS) CONSULTENOS
Promueve: AURA-CASAS, S.L. Informacin en propia obra y en el Tels.: 96 559 27 76 Situacin: Av. Real Blanc, 44
15
Jorge Alarte visita Cocentaina en un acte multitudinari

Redacci El secretari general dels Socialistes Valencians, Jorge Alarte va visitar el dimecres 25 de novembre el nostre poble i ho va fer amb una agenda plena dactes i activitats ja que Alarte es va reunir amb els alcaldes i portaveus socialistes de la comarca per tal danalitzar i coordinar lestratgia poltica. Tot seguit Alarte va aprofitar per reunir-se amb el secretari general de Comissions Obreres, Ignacio Fernndez Toxo que tamb estava a l nostre poble presidint lassemblea general de delegats de CCOO.
A les 6 de la vesprada, el lder socialista va tindre un encontre amb militants i simpatitzants de Cocentaina en la seu del partit on va exposar el treball que est realitzant el partit per tal de recuperar la Generalitat en les properes eleccions.
dels aturats... El comproms de Jorge Alarte a Cocentaina es ferm i es posa de nou de manifest perqu en menys dun mes, el lder valenci dels socialistes ha visitat el nostre poble en dos ocasions: Alarte va voler estar al costat dels contestans en la Fira de Tots Sants i aix, el dissabte de Fira, no va voler perdres aquest certamen contest que s reconegut en tot lestat espanyol, i ara, el passat 25 de novembre va voler renovar eixa aliana i eixe comproms que te amb Cocentaina fent una visita i tenint present la veu dels socarrats i socarrades.
Acte seguit, Alarte es va reunir amb els vens i venes de Cocentaina en un acte multitudinari que va tenir lloc al Centre de Cultura El teular, all, el secretari,acompanyat en tot moment per lalcalde de Cocentaina Rafael Briet i tamb per Josep Marset, va escoltar els precs i preguntes dels assistents, donant resposta contundent i a ms, prenent nota de les demandes per tal de poder respondre a dites reclamacions a travs de lacci poltica dels Socialistes Valencians. El pati de butaques es va omplir de gent que li va preguntar per la situaci econmica, per la llei de la Dependncia, li varen fer preguntes de cultura,
Jorge Alarte ha iniciat una srie de visites a totes les comarques de la Comunitat per tal datendre, de primera ma, les peticions i problemes dels ciutadans, es tracta duna campanya que es presenta llarga, intensa per plena de proximitat no sols cap als dirigents o responsables poltics, sin cap al ve de a peu i una mostra va ser latenci que va tindre en Cocentaina amb tots els qui van acudir al Teular.
Peluquera
Cuidamos de t. Cuidamos de la belleza de tu cabello. C/ Miguel Crevea, 6 - COCENTAINA Tel: 96 559 14 16 - Movil: 610 49 43 95
Carpintera y Mobiliario de Cocina

Subida San Cristbal, s/n. - COCENTAINA Tel. y Fax: 96 559 12 18
Cocentaina es converteix en la seu de lasemblea de CCOO de les comarques centrals

Redacci El secretari general de CCOO (comissions obreres) Ignacio Fernndez Toxo va presidir a Cocentaina lassemblea de delegats de CCOO en les comarques centrals. A lacte hi va estar present tamb Paco Molina, secretari general de CCOO PV, i Manuela Pascual, secretaria general de CCOO de les Comarques Centrals. Els dos varen criticar la passivitat dels consistoris de la comarca per al falta de mesures que generen llocs de treball i pel retard de la posada en funcionament de projectes com ara el Pacte comarcal pel treball. Tot i aix, Molina va lloar lactuaci de lAjuntament de Cocentaina, posant-lo com a eixample perqu s lnic poble que ha elaborat un pla docupaci propi amb un pressupost que ha ajudat a 25 famlies en risc dexclusi social. crisi, per a ms, s una barbaritat ja que ha sigut la davallada del consum la que ha produt destrucci de teixit econmic. Tamb va criticar la demanda de la rebaixa de les cotitzacions a la Seguretat Social, dins lestratgia patronal de minimitzaci del sstema pblic de pensions i substituci per sistemes privats. Segons Toxo, la funci del sindicat s convncer els treballadors qu es pot eixir de la crisi de manera que es perjudique el mnim possible els interessos de la classe treballadora. Lacte va estar inaugurat per la secretria general de CCOO en Comarques Centrals, Manuela Pascual, qui ha destacat les especials circumstncies per les que passen aquestes comarques amb 131.000 persones aturades. Pascual tamb ha destacat la necessitat que es produeixquen inversions en infrastructures que milloren les potencialitats de desenvolupament econmic. La secretaria general sha referit a la necessria aportaci pressupostria del govern autonmic en el desenvolupament de la Llei de la Dependncia que suposaria un nou jaciment docupacions. Pel que fa a Paco Molina, secretari general de CCOO PV, sha referit a les circumstncies especials amb les que una crisi sistemtica incideix amb major contundncia en unes comarques on el decliu dels sectors tradicionals ja evidenciaven la manca dun model de desenvolupament industrial que el govern valenci mai ha sabut acarar, en paraules de Molina ni el govern ni els empresaris hans abut aprofitar les vaques groses per afianar un model econmic que ara fa aigua. Al temps que va denunciar la inutilitat del pressupost de la Generalitat Valenciana.
Calzados para Fiestas de Moros y Cristianos Reparacin de Calzado Cambio de Cremalleras Artculos para el calzaAv. d o Pas Valenci 105 - COCENTAINA
Per la seua banda, Toxo va exigir la reactivaci de la negociaci collectiva i mesures per tal de frenar la prdua de lloc de treball i va aprofitar la seua estada per reunir-se tamb amb lalcalde, Rafael Briet i el portaveu dEU, Ferran Albors. A lassemblea realitzada al Centre de Cultura El Teular hi van assistir ms de 400 delegats sindicals. Briet va assenyalar que estem arribant a la fi duna dura etapa econmica i necessitem un impuls on tots anem junts: sindicats i institucions poltiques. Per la vesprada, Ignacio Fernndez Toxo va mantenir una reuni amb el lder socialista dels valencians Jorge Alarte. En el transcurs de lassemblea, el dirigent sindical va afirmar que la patronal encara defensa que la crisi t loportunitat per aconseguir all que fa anys que reclamen, i que no ha sigut possible assolir acords perqu volien, entre altres, reducci de salaris per mantenir les empreses. En opini de Toxo, aix s injust ja que no estan a lorigen de la
Aluminio-Hierro-Forja Automatismos Ventanas-Barandillas
FAUSTO
C/ Convento, 36 Cocentaina Tel. y Fax: 96 559 02 71
Tel.: 649 31 29 85
Av. Pas Valenci, 107 Tel.: 96 559 26 69 COCENTAINA
17
Es posa en marxa la segona edici dEmprendeaventura

Milagro Sells Els Ajuntaments de Cocentaina, Muro, lAlqueria dAsnar i el CEEI Alcoi han posat en marxa el projecte Promoci de lemprendedurisme i la creaci dempreses innovadores. Es tracta duna iniciativa que semmarca en els acords de collaboraci subscrits i desenvolupats per les quatre entitats durant els ltims anys. Aquesta iniciativa articular una srie daccions concretes amb les quals es fomentar lemprendedurisme i la constituci de noves empreses als tres municipis. Es tracta daccions que es realitzaran de manera coordinada entre el CEEI Alcoi i els tres Ajuntaments implicats a travs de les seues Agncies de Desenvolupament Local. Entre les accions que semmarquen en aquest projecte cal destacar la constituci dun observatori per a difondre entre els emprenedors les ferramentes disponibles per a la creaci dempreses; promoure les accions conjuntes a travs del portal web www.emprenemjunts.es; realitzar importncia daquest programa, tenint en compte la complicada situaci actual, a ms de deixar damunt la taula la possibilitat de reforar el pla perqu vaja ms enll dels premis, concedint ajudes directes per la posada en marxa dempreses. A ligual que en la primera edici, en aquesta segona es concediran dos premis de 3.000 i 1.000 respectivament, lentrega dels quals tindr lloc a Cocentaina en la segona quinzena del mes de desembre. Cal destacar que en ledici 2008, a banda de les dues empreses premiades, nou de les presentades al projecte Emprendeaventura es van convertir en empreses.
activitats de formaci i capacitaci per als emprenedors i les empreses, i prestar un servei datenci especialitzat per a oferir el recurs ms adequat a les necessitats de cada un dels emprenedors (recerca de finanament, elaboraci de plans de negoci, tramitaci i constituci de societats, etc.). La presentaci de la segona edici del programa Emprendeaventura fou el passat 6 de novembre a la poblaci dAlqueria dAsnar i va comptar amb la presncia del director del CEEI, Roberto Pay i els alcaldes Jaume Pascual, de lAlqueria dAsnar, Rafael Climent, de Muro i Rafael Briet, de Cocentaina, destacant aquest ltim la
El PSPV-PSOE de Cocentaina desitja a tot el poble unes Bones Festes de Nadal i un Feli 2010
19
El mes de desembre ens ompli de tradicions

Mari Nieves Pascual Sens dubte el mes gelat de desembre s un mes ple de tradicions a Cocentaina, som un poble viu i amb molta activitat, igual ens dona que siga hivern o estiu, la qesti es mantenir tot all que conforma la nostra histria i ens fa ser diferents i aix ben b ho sap la regidora de Tradicions Maria Jos Bonifacio, som un poble en el que prcticament tots els mesos, tenim un acte o una activitat que ens caracteritza, no parle dels concerts ni de les actuacions de les entitats del poble que ja sarremolinen en un ram de cultura, sin de totes aquelles particularitats que fan que sigam especials: tenim les nostres festes, les nostres costums i les nostres tradicions i les hem de mantenir vives perqu son la nostra identitat: festes de les pedanies, festes del poble, els nanos... i com no, ara al mes de desembre, la corriola. activitat i ells pujaran a menjar-se la corriola en bici. Per el dia de la corriola, 8 de desembre, no acaba ac, perqu enguany tindrem tamb el plaer de comptar amb la presncia de Pep Botifarra, ell i la seua rondalla vindran al Centre de Cultura El Teular i per un preu mdic podrem gaudir duna bona estona regats amb msica de talant valenci, ser a partir de les 19:30h. I aquest mateix dia, 8 de desembre, dia de la Inmaculada Concepci, s tamb el dia en que, tradicionalment es munta el Betlem a les cases per prerar la vinguda del Nadal. Doncs b, des de la regidoria de Tradicions i mantenint tamb aquest esperit nadalenc que en breu ens omplir de goig a tots, te previst que lenllumenat de Nadal i el Naixement estiguen muntats per al cap de setmana i aix que este dia estiga encs, enguany veurem un canvi al Passeig perqu la decoraci s ms gran i ms vistosa, veurem un gran estel blanc al centre i motius nadalencs en roig i blanc al costat; pel que fa al carrer Major, lenllumenat triat respon al nom de mar de estrellas i es tracta duns leds blancs que brillen de deb. Al Pla trobaren lornamentaci que varem adquirir lany passat, aix si, per enguany amb llum incorporada: sn els adornos que pengen de les faroles i que son propietat de lAjuntament , tanmateix el naixement de mimbre estar ubicat a l escenari del Palau per a que puga ser visitat per tots, sobretot la Nit de Nadal que es converteix en un punt de referncia per cantar nadales. El Palau tindr tamb les guinardes grans als balcons a ligual que lAjuntament i a les pedanies els rtols de Bon Nadal felicitaran els visitants, dir en aquest apartat que els electricistes de lAjuntament estan fent totalment nous aquestos enllumenats que es convertiran aix, en una nova adquisici. I una vegada tenim el poble ornamentat, hem de fer valdre les tradicions nadalenques, aix s i hem de
Aix doncs, tot i que les filaes celebren aquesta festa dilluns 7 per la nit amb un bon plat dolla que espante el fred, des de la regidoria de Tradicions sens convida a pujar a Santa Brbara, a degustar el pa red amb la llonganissa roja i compartir una bona estona amb la natura aix si, regat amb les activitats que des de la regidoria organitza Maria Jos Bonifacio per a que el mati siga ben sonat com s habitual, comptarem amb lacompanyament musical de la colla Mal Passet que amb el seus sons alegres ens animen a pujar a Santa Brbara, la cercavila dels dolainers i tabaleters comenar al voltant de les 9:30 del mati. Una vegada en Santa Brbara oferirem mistela per als majors i els ms menuts podran disfrutar dun contacontes, basat en la nostra histria a crrec de Lloren Gimnez que ja va estar ac en el Correllengua. A ms, tamb obrirem lermita del paratge per a que tothom puga tocar la campaneta i fer servir la tradici. Jo des dac anime a la gent a que puje, que soblide de loratge i que faja aquesta excursi a peu perqu all ens trobarem tots, recordar tamb, que el club BTT tamb suneix a aquesta
CONFECCIONES
ROPA DE SEORA Pas Valenci, 89 - Tel.: 96 559 08 19 COCENTAINA
EXPOSICIN y VENTAS Passeig del Comtat, 56 y 64 Tel: 96 559 07 70 COCENTAINA
comenar parlant del concurs de Betlems que un any ms organitza la parrquia de El Salvador, dels diferents concerts que les corals contestanes ens oferten: el collegi Sant Francesc dAssis, el Just Sansalvador i el Cor de Cambra Discantus que amb les seues veus fan ms dol el Nadal, est tamb el festival de Nadaletes que organitza el jnior Generaci Oberta; tampoc hem doblidar la visita que des dalguns collegis de Cocentaina ens fan a lAjuntament, s una delcia el veure els xiquets cantant-nos nadales i demanat lasguilando. Tamb, la nit de Nadal, tenim una tradici que cal mantenir com s lasguilando, s una vesprada bonica on grans i menuts toquen a les nostres portes demanant-nos dolos i fruits nadalencs i on a ms, tenim loportunitat de disfrutar de les Nadales que al comps de dolaina i tabal omplint els carrers contestans grcies a la colla Mal Passet.
avanadeta del que esdevindr a la nit i s que no hem doblidar que ens ha de deixar la bandeja de dolos a canvi de panses, avellanes i palla per al ross, una tradici aquesta que noms s de Cocentaina i que sha mantes en totes les cases. Ja per la vesprada, en els seus camells i amb una crrega de somriure i regals, desfilaran pel Passeig Melcior, Gaspar i Baltasar, saludant a tots els xiquets que estic segura eixiran illusionats a rebrels. La Cavalcada ser conduda per la Penya Barcelonista Contestana, aix ens ho van sollicitar per tal de tancar els actes del 25 aniversari de la seua fundaci. Els Reis arribaran al Pla i faran lAdoraci al Naixement, on Sant Josep, la Verge, el Jesuset, els ngels, els pastorets i tot el poble seran testimoni de lofrena dor, encens i mirra. S de bona gana, que la penya est organitzant el dia amb molta empremta i amb les premisses necessries per tindre una bona Cavalcada. El cartell anunciador del mateix ha estat elaborat per la Impremta Domnguez.
I de lesperit del Nadal passem a la mgia dels Reis Mags, perqu si no passa res, i amb la vinguda de lany nou 2010, ens visitar lemissari real per tal de recollir les cartes dels infants contestans. A les 7 de la vesprada, des del Passeig, lemissari llegir un bndol redactat pel professor Jos Cant, astrnom que grcies a la seua professi ha estat mirant les estrelles i recollint el missatge que els Reis dOrient li han enviat. Ja desprs, i amb lacompanyament de la Penya Barcelonista Contestana, el 5 de gener, ses majestats els Reis Mags vindran carregats dillusions, joguines i dolos per a aquells que shagen portat b, com deia Maria Jos Bonifacio s un dia molt bonic, el dia de la illusi, un dia que agrada a grans i menuts. Aix doncs, a les 3 del migdia i a les portes de lEsglsia de Santa Maria tindrem a un emissari, fent-nos una
Tot a pel que fa a Tradicions, per no hem doblidar que des de lAssociaci de Comer tamb shan organitzat una srie dactes que ompliran de festa tots els caps de setmana de desembre amb activitats de carrer, fomentant aix eixe esperit de compres que tant caracteritza el Nadal i qu millor que fer les nostres compres al nostre poble, oblidar les grans superfcies i sentir-nos com a casa prpia en els establiments de tota la vida, com assenyala Maria Jos Bonifacio en aquestes dates es barregen, com heu pogut veure, varies regidories: la de Comer i Promoci Econmica que ostenta Marcos Castell, la de Cultura amb Rosa Sells, la de Joventut amb Sal Botella i com no, la de Tradicions. Des daquestes lnies voldria felicitar a tots per a que passen unes Bones Festes de Nadal i tinguen un millor any nou, ser ja lany 2010 i els anime a que participen en totes les activitats que hem organitzat. Qu la mgia de Nadal ens ompliga de goig a tothom.
SANTIAGO INSA
FONTANERA
Servicio Fontanera - Calefaccin Instalacin de Gas - Saneamiento - Piscinas Passeig del Comtat, 30 COCENTAINA Tel.: 96 633 59 96
C/. Ausias March, 1 - Tel: 96 650 02 56 COCENTAINA
21
Els comeros de Cocentaina ms vius que mai al Nadal

M.P. Des de la Regidoria de Comer i Promoci Econmica que regenta Marcos Castell amb la collaboraci de lAssociaci de Comer el Comtat de Cocentaina ja estan posant en marxa la campanya de Nadal per tal de fomentar la compra i venda en aquestes dates en els nostres establiments, on trobarem tot el que necessitem i amb un tracte personalitzat i unes atencions que es perden en les grans superfcies. Com en edicions anteriors, enguany trobarem que el dissabte 19 i la el dia 24 de desembre, en el tram baix del Passeig del Comtat hi hauran una srie dactivitats ldiques i ambientaci de carrer per tal de fomentar les nostres compres, al temps que sn activitats que serveixen per agrair la confiana i suport dels vens i venes de Cocentaina en els comeros locals. Les activitats es desenvoluparan al llarg de tot el mati. Per no sols es queda ac la cosa, sin que de nou, si realitzem les nostres compres en els comeros associats tindrem loportunitat de guanyar un xec euros de compra, realitzats en els diversos comeros associats, es regalar un rodabalcons de la Fira i s que tot s poc per fomentar les compres locals i mantenir la confiana amb els nostres dependents. Tamb cada comer realitzar les seues prpies ofertes de Nadal i oferten la possibilitat dadquirir la targeta I+ una nova iniciativa que agafen els comeros locals i amb la que premiaran la fidelitzaci dels usuaris. No s una targeta econmica, sin que s una targeta acumulativa, on cada descompte ser registrat en la mateixa per poder desprs fer-ne us dell. Com veuen, el comer local, junt a la Regidoria de Comer no cessen la seua activitat per tal de donar-li vida als establiments locals i ho fan amb iniciatives i campanyes com aquesta de la que son beneficiaris els compradors. El comer local i la Regidoria de Comer pensant sempre en el benestar i avantatges dels seus clients.
regal de 1.500 euros, gentilesa de lAssociaci de Comer i 2 xecs regals de 500 euros cadascun promogut per la Regidoria de Comer per tal de gastar en els establiments contestans. Els xecs es sortejaran al mes de gener i els tiquets seran validats en cada comer on realitzem les nostres compres. Per encara hi ha ms, perqu per cada 100
Els joves tamb tenen el seu espai al Nadal

Des de la Regidoria de Joventut que regenta Sal Botella i amb el treball de coordinaci i organitzaci de la Casa de la joventut amb Miguel ngel Raigal, shan proposat una srie dactivitats per a aquestes dates de Nadal dirigies als joves. Aix, el diumenge 27 de desembre i amb la collaboraci de la Regidoria de Tradicions, a les 7 de la vesprada i al Centre de Cultura El teular hi haur un espectacle de titelles per a tota la famlia sota el ttol El fantasma dany nou. Amb estrada gratuta, lobra ens presenta al lex, un xiquet que mai ha escrit una carta als Reis Mags i que un dia descobreix un quart rei i decideix escriure-li una carta. El dilluns 28 de desembre es realitzar el viatge a ExpoJove 2009. Leixida ser a les 8:30 del mati i est previst abandonar el recinte de la Fira al voltant de les 6. el preu s de 6 euros i inclou lautobs i lentrada. Les inscripcions shan de formalitzar a la Casa de la Joventut. El dimarts sens presenta el campionat Magic en la seua tercera edici. Per participar cal apuntar-se en la Casa de la Joventut fins els dia 23 de desembre. Rebrem a lany nou, i el dissabte 2 de gener i a la seu de lAssociaci Esportiva La Muntanya (ubicada al C/ Roig de Corella, junt a la fil Cavallets), tindr lloc un campionat dslot. Els inscrits podran entrenar al circuit de ms de 40 metres els dies previs al campionat. Aquesta competici va dirigida a jovens entre 12 i 18 anys. Hi haur ms informaci al respecte i sobre les inscripcions a la Casa de la Joventut. Aquest mateix dissabte tamb hi haur msica, seramb el Concert Grups Joves Contestans, es tracta de 3 grups musicals formats per gent socarrada que demostraran el que saben fer. Els grups que oferiran el concert sn: Perifrics, Black Paradise i Klei amb les variants musicals de Ska, pop-rock i rap. Lacte tindr lloc al Pati del Palau a partir de les 7:30 de la vesprada. I deixem els ms majors, per fer-nos ress ara dels ms menuts, i s que els xiquets dinfantil i primria podran passar un Nadal divertit al Centre de Cultura El Teular amb lescola de Nadal que est repleta de jocs, manualitats, tallers, conta contes, cinema...Aquesta es desenvolupar els dies 23,24,28,29,30 i 31 de desembre i 4 i 5 de gener de 9:30 del mati a 1:30 del migdia. La inscripci s formular a la Casa de la Joventut els dies 14,15 i 16 de desembre i el preu de lescola s de 45 euros per xiquet/a i les places sn limitades. Com veuen, tant la Regidoria de Comer com la de Joventut i la de Tradicions han treballat de valent per tal de tindre uns Nadals divertits i aptes per a tot el mn.
LAjuntament, mitjanant la Regidoria de Cultura, felicitar el poble amb un Cd de Nadales

Mari Nieves Pascual Les noves iniciatives sempre son bones i ms encara si el que fan s implicar a entitats del poble tan valuoses com el Cor de Collegi Sant Francesc dAssis, un cor de veus blanques amb una llarga tradici dintre del panorama musical. Aix doncs una vegada concls el concert de Nadal de lany passat, presidit per lalcalde de Cocentaina, Rafael Briet i la regidora de Cultura Rosa Sells, alcalde i regidora varen dir pblicament que els agradaria poder felicitar el poble de Cocentaina amb un CD de Nadales interpretades pel cor del Convent. Ens deia Rosa Sells que la notcia la van rebre amb entusiasme i de seguida Quino Palac, director del Cor es va posar mans a lobra. La veritat s que sempre s un plaer escoltar el cor de veus blanques, els seus concerts sn fabulosos i qu millor que tindrels a casa prpia i ms en aquestes dates, per a nosaltres s una satisfacci poder felicitar a tot el poble amb aquest treball magnfic que han realitzat i estic ben segura que tots els vens i venes del poble que escolten el Cd estaran dacord en mi. Aquesta s la primera vegada que es fa una cosa aix la iniciativa va sorgir desprs del concert, com sempre ens vam quedar tan embelesats i aix s que des de lAjuntament de Cocentaina i des de la meua regidoria vam treballar de valent per tal de patrocinar aquest cd de Nadales amb el que pretenem felicitar al poble en aquestes dates. Totes les cases rebran un cd s, farem un buzoneo que es sol dir per a que tots puguen gaudir aquestos Nadals de la msica valenciana perqu Quino ha sabut triar un bon repertori de nadales valencianes. Des dac li vull agrair la coordinaci que ha tingut a lhora de la gravaci del Cd. A ms aquest treball compta tamb amb la participaci de les dos entitats corals contestanes com son el Cor de Cambra Discantus i lOrfe Contest Just Sansalvador que se tamb que estan preparant els seus respectius concerts de Nadales, per la cita de presentaci daquest Cd que avui ens ateny ser el 19 de desembre, a les 7 de la vesprada i al Convent dels Pares Franciscans. El Cd es va gravar a les installacions del centre de cultura El Teular, al mes de juny, tot i que la instrumentaci es va gravar en un estudi tancat i a part. Al mes de juny cantar nadales no s gens fcil: fa calor i el torr queda molt lluny... tot i aix el cor del Convent va agafar el repte amb molta illusi, Quino Palac ens deia que la gravaci daquest Cd ha suposat un treball important en quant a formaci, tcnica vocal, convivncia,
maduraci del cor... han sigut moltes hores de treball i sacrifici per part de tots els coralistes i pense que el resultat s molt satisfactori, lexperincia ha estat molt positiva per als membres del Cor i s que no s per a menys, perqu hem gravat un Cd per felicitar a tot el poble. A lhora de triar el repertori Quino ho tenia molt clar havia de ser una cosa molt nostra i per tant les nadales que composen el Cd havien de ser tradicionals valencianes, tot i que nhi ha alguna catalana com les dotze van tocant, per majoritriament son temes valencians i de la zona. Quino va voler que en aquest treball aparegueren tamb les veus de les dos corals contestanes va ser una experincia molt fructfera compartir gravaci amb lOrfe Contest Just Sansalvador, amb ells varem gravar el Fum-Fum-Fum i va ser bonic retrobar-se de nou amb el Cor de Cambra Discantus amb qui hem compartit escenari. Amb el Discantus varem gravar Santa nit de Nadal. La veritat s que el treball s bonic i la maquetaci del cd ha estat a crrec duna mestra del collegi com ha sigut Rosa Ribelles. El Cd es presentar el 19 de desembre en un concert en el que tan sols hi participar el cor del Convent, assenyalava Quino que enguany celebrem la XXI edici del concert de Nadal, i tot i que sempre duem algun cor de fora, enguany hem decidit fer el concert nosaltres soles i centrar-nos aix en la presentaci del Cd, a ms enguany celebrem els 375 anys de docncia al collegi i aix tamb es veur reflectit en el concert. Estic segur que ser un bon concert i vull agrair en nom de tot el Cor del collegi Sant Francesc dAssis la deferncia que ha tingut lAjuntament amb nosaltres.
50 anys al seu servici
Rubn Blanquer Vicent

Sant Francesc, 7 COCENTAINA Tel.: 965 590 724 Fax: 966 500 480 www.tien21.es E-mail: tien21cocentaina@telefonica.net
23
El Concurso de Belenes llega a su XXVIII edicin

Organizacin del Concurso de Belenes Un ao ms y como ya viene siendo tradicional, con las Navidades llega el Concurso de Belenes que organizan la Parroquia de El Salvador y los Juniors M.D. Sol Sortit, en la que es ya su vigesimoctava edicin. La Organizacin quiere aprovechar esta oportunidad que nos ofrece la revista El Comtat para animar a todo el pueblo a participar en este Concurso. Recordamos que pueden participar en l todos los belenes instalados en Cocentaina, construidos individualmente o en familia, por lo que no sern objeto de este Concurso aquellos belenes construidos por asociaciones o grupos que no constituyan una unidad familiar. Los participantes pueden inscribirse en cualquiera de las tres secciones de las que consta el Concurso, cada una de ellas con una dotacin econmica que se reparte en tres premios. Las hojas de inscripcin, junto con las bases del Concurso, se podrn recoger, a principios de diciembre, en cualquiera de las dos parroquias, en el Convento de Padres Franciscanos y en las papeleras del pueblo. Y una vez rellenadas debern ser entregadas, hasta el da 18 de diciembre de 2009, en las parroquias o papeleras. La entrega de premios tendr lugar el sbado da 2 de enero de 2010, a las 20:00 horas, en la Parroquia de El Salvador.
No queremos terminar este artculo sin agradecer de todo corazn la colaboracin desinteresada del Muy Ilustrsimo Ayuntamiento de Cocentaina, as como la de las empresas, comercios y personas annimas, que con sus donativos hacen posible que ao tras ao este Concurso sea una realidad. Como en ediciones anteriores, el cartel lo ha realizado una nia del jnior, este ao ha sido Andrea Ferrando.
POMARES, S.A. asesor a o c na tecn ca

I FI I I
E-mail: info@asesoriapomares.com www.asesoriapomares.com PAS VALENCI, 85 BAJO - Tel.: 96 559 26 82 (5 lneas) - Fax: 96 654 43 21 03820 COCENTAINA (Alicante)
Vos desitgem un venturs 2010
25
Caixa Ontinyent edita Menjars de la muntanya. Entre la Serrella i Mariola

Mari Nieves Pascual La varietat gastronmica de les nostres comarques es rica i variada i aix, un mateix plat, te diverses accepcions segons el poble on estiguem. Tot i aix, els menjars de tota la vida sn un tresor que estan desapareixent degut a les noves modes i tan sols les nostres avies o les nostres mares perseveren en el gran coneixement de la cuina dantany. Per tal de que no es perga aquesta identitat culinria, Obra Social de Caixa Ontinyent ha publicat el llibre Menjars de la Muntanya. Entre la Serrella i la Mariola, un llibre que arreplega, de forma grfica, gran part de les receptes de cuina ms tradicionals de les comarques del Comtat i lAlcoi. Les autores, Inmaculada Baena i Carmina Casillas han fet un gran treball on es mostren un total de 132 receptes darrossos, carns, conserves, olletes, ous, verdures, dolos i coques. Segons assenyalava una de les autores, Inmaculada Baena, la intenci del llibre es perseverar els menjars de la zona ja que els nous temps estan fent que desapareguen i s que ambdues dones, son grans amants de la cuina tradicional i aix ha fet possible la publicaci daquest document grfic, la veritat s que hem disfrutat moltssim elaborant el llibre i sobretot cuinant cada recepta. s un volum que arreplega, creem, la prctica totalitat de la nostra gastronomia i hem intentat fer-lo duna manera neutral, s a dir, hem volgut que tots els pobles estiguen reflectits tot i que no s gens fcil, perqu en cada localitat tenen una manera diferent de cuinar un mateix plat, com s el cas de la pericana. Tot i aix estem molt contentes del resultat i esperem que la gent el disfrute i el gaste. Com diem el llibre arreplega un total de 132 receptes que resumeixen la ms culinria tradici de les dos comarques amb lnica finalitat de recuperar els menjars de sempre i divulgar aquestes tradicions per a que no es perguen.
La presentaci del llibre va tenir lloc el divendres 6 de novembre a loficina de Caixa Ontinyent de Cocentaina i lacte va comptar amb la presncia de la regidora de Cultura Rosa Sells, associacions del poble com ara la de lAlzheimer i la dHostaleria, aix com els mxims representants de Caixa Ontinyent, Roberto Sanz , responsable de lObra Social i Jess Gramage, director de lOficina de Cocentaina. El propi Jess Gramage va voler destacar la importncia del llibre perqu per a ells no s una publicaci ms, sin que sadapta als objectius de les publicacions de lentitat: investigar, recuperar i divulgar els aspectes tpics i ms autctons de la nostra zona i en aquest cas, fomentar la nostra gastronomia i la manera de viure de la gent de la comarca, eixe s el paper i el comproms de Caixa Ontinyent com la caixa de les comarques que reverteix en cada localitat els beneficis que es generen della. Amb aquesta nova publicaci, el fons editorial de Caixa Ontinyent disposa de 27 discos i 79 llibres. El llibre es pot adquirir en totes les oficines de Caixa Ontinyent.
PELUQUERIA UNISEX
J. Molt
Navidad 2010
Felices Navidades y prspero Ao Nuevo
Passeig del Comtat, 18 - Tel.: 96 559 13 79 COCENTAINA
Relojera y Joyera
C/ Ausias March, 6 Cocentaina Telf. 965 590 976
El monestir de les monges clarisses acull als nous comtes, mossn i splica
M.P. Com ve sent habitual, el 19 de cada mes tenim una cita amb la nostra Mareta i s que al Monestir de la Verge es celebra una eucaristia recordant i commemorant el 19 dabril, dia que va ocrrer el miracle de les 27 llgrimes de sang. Doncs en novembre, i una vegada finalitzada la Missa presidida per fra Cobo, fra Pascual i mossn Vicent Esteban, es va procedir a presentar els recent nascut, una xiqueta, de nom Luca va ser presentada a la Patrona per a que la Verge lempare i tot seguit va tenir lloc el canvi de poders de comtes, mossn splica en un acte que ja sha convertit en un clssic. Aix doncs, el comte de lany passat Ismael Jimnez li va fer entrega dun cetre al nou comte Ral Prats; Carla Kadic, comtessa de 2009 li va entregar un rosari a Mnica Prez comtessa de 2010 i Juan Sanz, mossn de lany passat li va fer entrega de la icona de la Verge al nou mossn Alfredo Ruiz.
Tanmateix, els protagonistes que acabaven ac el seu regnat varen rebre un record fotogrfic del que havien sigut les festes passades. Per ltim, Pablo Len, suplicant de 2010 va rebre una carpeta amb la poesia de Francesc Maquez que recitar el 19 dabril de lany que ve, fent-nos vibrar a tots democi. Li va fer entrega del detall Raquel Barrachina, membre de la junta i cosina de Pablo al no trobar-se
present Estrella Ribelles que va ser qui va proclamar la poesia lany passat. Ara la junta de la Pia Uni, presidida per Gil Jord i Pepa Palacios treballen ja de valent per a organitzar el que seran les festes de 2010, per abans cal recordar que el 19 de cada mes soficia una Missa al monestir de les monges i que en gener, es celebrar lEucaristia en la capella de Sant Antoni, lloc on va plorar la Verge, ser el dia 17.
edificio Jaume I - Cocentaina

(entrega inmediata)
- Instalacin completa aire acondicionado frio-calor, sistema Inverter individual - Carpintera interior en madera de Haya - Carpinteria exterior oscilobatiente - Trastero incluido - Garaje opcional - Posibilidad alquiler con opcin a compra
M.A.U.R.I. S.L.
CONSTRUCCIONES - REFORMAS REHABILITACIONES
Informacin y venta: Avda. Jaume I, 30-1 A - Tel.: 609 363 884 e-mail: m.a.u.r.i.66@hotmail.com
La Coral Belles Arts de Sabadell, campiona de la XXIX edici del Certamen Coral Fira de Tots Sants
Text: Mari Nieves Pascual/ Fotos: Jos Peris La Fira de 2009 va concloure amb el Certamen Coral, una cita ineludible que en 29 anys sha consolidat com un concurs esperat i al temps desitjat, un certamen que a ms, es pot seguir a travs de Rdio Cocentaina i a travs dinternet, fent possible que les noves tecnologies dugen la mgia del cant all on ens trobem. Com b varem assenyalar en edicions anteriors, tres eren les corals participants provinents del nord, centre i oest: Eskifaia Abesbatza dHondarribia, Matrium Cantat de Madrid i Coral Belles Arts de Sabadell, els tres grups competien per un primer premi de 3.000 euros que a ms, s el passaport per participar en el Firacor, un segon premi de 1.800 euros, un tercer de 1.200 euros i un ansiat premi del pblic dotat amb 600 euros. Per el Certamen ha sigut molt ms, perqu abans del mateix, dos professors infantils de msica,Manel i Patricia (membres de Discantus) van passar pels tres collegis contestans fomentant el cant coral en uns tallers per a xiquets que shan convertit en una activitat extraordinria i divertida per als menuts que veuen com la seua veu s tamb un instrument al que li poden traure profit i conformar belles melodies musicals. Puntualment a les 7 del 7 de novembre sobria el tel del Centre de Cultura El Teular i ho feia amb la presncia dun dels grans comunicadors de la msica: Fernando Argenta, conductor, durant molts anys, del programa de Rdio Clssica Clsicos populares i del programa televisiu El Conciertazo . Va fer una presentaci divertida, amena i amb la naturalitat i improvisaci que el caracteritza, fent incapeu en que cantar en un cor, pot fer sortir llaos que van ms enll de la simple amistat. Argenta es va sentir cmode a Cocentaina i ens va confessar que coneixia el Certamen grcies als seus companys Araceli Gonzlez o Ricardo de Cala que ja havien xafat aquest mateix escenari, al temps va destacar la riquesa musical que te tot el territori valenci ja que s la Comunitat on ms msics trobem per metre quadrat. Va iniciar el Certamen la coral Eskifaia Abesbatza dirigida per Gorka Aierbe, els bascs que sempre a Cocentaina han triomfat; els segons en xafar lescenari varen ser els madrilenys, Matrium Cantat dirigits per Javier Blanco i tancaren el concurs la Coral Belles Arts de Sabadell. Els tres cors, obriren la seua actuaci amb Melodia al vent, una obra composada exclusivament per al Certamen i que tots els presents esperaven escoltar per la curiositat de la mateixa, ja que com b saben, la pea tenia unes certes versemblances amb limmortal Paquito el Chocolatero unint-se aix el Certamen als actes organitzats per celebrar el centenari del naixement de Gustavo Pascual. Lobra va ser encarregada al compositor Ignacio Yepes sobre una bonica lletra del poeta contest Vicent Valls que evocava el despertar i el sentir de la festa. Yepes es mostr satisfet del resultat i de la interpretaci dels tres cors, per ms encara perqu les entitats digueren que aquesta era una obra de repertori, no una obra de concurs sin que la tindrien present en els seus programes interpretatius.
Electricitat
installacions antenes . domtica porters electrnics . sonoritzaci aire acondicionat . acumuladors de calor
Rafael Als Carbonell Pas Valenci, 61 Telf.-fax 965 590 699 Mbil 670 652 536 03820 Cocentaina
29
guanyadors daquesta edici. El seu director va agrair el suport rebut tot i que al temps sentia una gran responsabilitat ja que aquest premi significa tornar al Firacor i s el que aix suposa, i ms tenint en compte les corals que han guanyat les passades edicions. Ens hem sentit molt b, crec que hem connectat amb el pblic i encara que tot s millorable pense que hem fet un bon paper i hem estat a lalada del Cor, hem ofert tot el que tenem.
A lhora del descans, el Certamen compt enguany amb la participaci del cor de la Fecocova dirigit per Ramn Gil Trrega qui al temps era membre del jurat. En aquesta edici, a banda de Gil Trrega i com no, de Ignacio Yepes, el jurat estava format per especialistes del mn de la msica i del cant com ara Ana Luisa Chova, Eduardo Cifre i Ruth Revert, actuant com a secretari, sense vot, Josep Robert Sells. La manera de puntuar s una de les ms viables, ja que al desestimar la puntuaci ms alta i ms baixa, es lleven els favoritismes que pogueren existir. El jurat no ho va tindre fcil, sobretot a lhora de decidir el segon i tercer lloc, ja que el primer va despuntar amb 5 tants de diferncia i entre el segon i tercer a penes hi va haver un punt de discrdia. Desprs de les paraules dAureli Tormos, coordinador del
Certamen, de Francisco Hernndez, president del Cor de Cambra Discantus i de lalcalde de Cocentaina, Rafel Briet, va ser Josep Robert Sells, director tcnic del concurs i secretari del jurat qui va procedir a llegir lacta de la XXIX edici del Certamen Coral Fira de Tots Sants. El primer premi en desvetllar-se va ser el del pblic que per segon any consecutiu va diferir del jurat, ja que de 292 vots escrutats i amb 137, el Matrium Cantat va ser mereixedor del favor del presents. Els madrilenys va obtindre tamb el tercer premi, lEskifaia Abesbatza va guanyar el segon premi i els catalans, la coral Belles Arts de Sabadell varen ser els
Aix es tancava una nova edici del Certamen Coral i al temps sobri un nou cam que ens deixar en la 30 edici del concurs, un event que s possible grcies a la comissi organitzadora del mateix formada per Aureli Tormos, Francisco Hernndez, Josep Robert Sells, Vicent Pascual, Rafel Castell, Marcos Vilaplana, Jos Peris i a limplicaci dels membres del Cor de Cambra Discantus, sense oblidar el recolzament econmic de la Regidoria de Fira de lAjuntament de Cocentaina, de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, de la Diputaci dAlacant, de lInstitut Valenci de la Msica, de la CAM, de lInstitut Alacant de Cultura Juan Gil-Albert , de Textisol, Pascual Botella, Antecuir i del xicotet comer de Cocentaina. Per cert, la nit va acabar amb un sopar de tots els participants a la fil Maseros, un sopar de convivncia que sol acabar a altes hores de la matinada.
MOTOCICLETAS EQUIPAMIENTO SERVICIO OFICIAL RECAMBIOS AFILADO DE CADENAS MOTOSIERRAS CORTACESPEDES
Av. Pas Valenci, 26 (frente Barrio de Fraga) Tel: 96 559 33 80 - COCENTAINA
Leditorial Marfil rep el premi al millor llibre de text editat en castell en la Comunitat Valenciana
Redacci El passat divendres 20 de novembre amb motiu del Dia del Llibre Valenci, que commemora la data en qu es va realitzar la primera edici del Tirant lo Blanch, es van fer entrega al Monestir de Sant Miquel de Reis (seu de la Biblioteca Valenciana) de la Xena edici dels Premis als Llibres Millor Editats de la Comunitat Valenciana. En aquesta ocasi Marfil va rebre de mans de la Consellera de Cultura i Esports, Trini Mir, el Premi al Llibre de Text en castell millor editat de la Comunitat Valenciana del any 2008 a lobra per lobra un mundo de sonidos D Es tracta dun llibre innovador tant des del punt de vista pedaggic com del disseny grfic, mitjanant el qual els autors, Juan ngel Picazo i Germn Monferrer han realitzat aquest material didctic pensant per lalumnat dEducaci Secundria Obligatria que cursa lassignatura de msica. En aquestos 10 anys de premis de la Generalitat Valenciana, Editorial Marfil ha estat premiada en les edicions segents: - 2001: Premi al Llibre de text en castell millorr editat de 2000 per Historia del mundo contemporneo - 2002: Premi al Llibre de text en valenci millor editat del 2001 per Matemtiques aplicades a les Cincies socials III(2n Batxillerat) - 2003: Premi al Llibre de text en castell millor editat de 2002 per Curso prctico de Dibujo tcnico (1 Bachillerato) - 2004: Premi al Llibre de text en castell millor editat de 2003 per Matemticas 2 E.S.O. - 2005: Premi al Llibre de text en valenci millor editat del 2004 per Msica 3r E.S.O. - 2006: Premi al Llibre de text en valenci millor editat del 2005 per Un mn de sons 2 - 2008: Premi al Llibre de text en valenci millor editat del 2007 per Dilegs 1. A ms, Marfil tamb ha obts diferents reconeixements a nivell estatal en els premis que concedeix el Ministeri dEducaci: - 1993: Quint Premi als Llibres Millor Editats en lany 1992 en la Modalidat de Llibres dEnsenyana. Convocatoria del 1993 per
Msica 2 (2 Primaria) - 2000: Primer Premi als Llibres Millor Editats en lany 1999 en la Modalitat de Llibres dEnsenyana. Convocatoria del 2000 per Matemticas I (1 Bachillerato) - 2002: Segon Premi als Llibres Millor Editats en lany 2001 en la Modalidad de Llibres dEnsenyana. Convocatoria del 2002 per Matemtiques II(2n Batxillerat). Aquest any en qu leditorial compleix el 20 aniversari de la nova gerncia de Marfil, aquest premi es suma als diferents guardons que distints collaboradors daquesta editorial han obts: - Paco Roca, Premi Nacional de Cmic atorgat pel Ministeri de Cultura. - Miguel Calatayud, Premi Nacional dIllustraci, atorgat pel Ministeri de Cultura. - Bienve Moya, Premis Nacionals de Cultura (Cultura Popular) de la Generalitat Catalana. Des dEditorial Marfil volen compartir amb tota la gent aquest reconeixement que els encoratja a continuar la seua tasca en ledici de materials curriculars de qualitat per a leducaci dels ciutadans i les ciutadanes del segle XXI.
MANOLO SANZ ROMERO
A NZ
electricidad
Reparaciones Elctricas Instalaciones Particulares e Industriales

C/. Literato Azorn, 22 - COCENTAINA Telfono: 96 559 28 33
Felices Navidades y prspero Ao nuevo
31
Lassociaci dhostaleria celebra la junta general ordinria

M.P. Lassociaci dhostaleria de Cocentaina, presidida per Manolo Brotons ha celebrat la junta general ordinria dels socis, aquesta va esdevindre al local de lentitat, ubicat al carrer Convent i va tenir lloc el passat 19 de novembre. De lordre del dia cal destacar lanlisi de la situaci de les terrasses i les taules al carrer en la Fira, la creaci duna nova pgina web o laportaci didees per a lorganitzaci de la propera Setmana Gastronmica. Lassociaci estrena nova junta, un fet que ja vrem avanar en edicions anteriors, i el seu president Manolo Brotons es mostra amb ganes de treballar i aconseguir tot el que faja falta per al benestar, qualitat i prestigi dels baristes contestans, aix doncs un dels principals objectius ha estat lactualitzar la base de dades dels socis amb unes fitxes que hauran arribat a cada establiment, fer targetes de presentaci, crear una pgina web per a lentitat fet que obrir els bars i pubs contestans a nous horitzons al temps que sadapten a les noves tecnologies i crear un codi postal per rebre el correu. Tamb cal destacar la proposta realitzada a lAjuntament de tindre la terrassa tot lany. Per a Manolo i la seua junta , aquestos objectius son importants, per no podem oblidar el fet de la formaci i tant s aix que en breu, els baristes socis de lentitat podran participar en el curs dels Plans dHigiene impartits per lempresa Vijusa, els membres interessats en el curset poden sollicitar informaci en De Sucre o en el Nou Raspa. Manolo agraa especialment la participaci dels socis en la reuni, al temps que els animava a continuar treballar de valent per lassociaci per tal de mantenir les nostres arrels gastronmiques i culinries tan demandades per tots els qui ens visiten i pels propis vens de Cocentaina que tenim com a costum, anar al bar a fer-se una picaeta.
Sha renovat el Consell Escolar a Cocentaina

Redacci El dijous 26 de novembre es van celebrar eleccions a tota la Comunitat Valenciana per tal de renovar els Conselles Escolars. A Cocentaina, de bon mati, els collegis Real Blanc, Sant Joan Bosco, Convent dels Pares Franciscans , lInstitut Pare Arques i la FPA Beniassent van obrir les seues portes per tal de que els membres (alumnes i professors pogueren votar). Els resultats han estat els segents: - C.P. Sant Joan Bosco: nmero de votants 277. Pares i mares: MJess Mart Cardona, Antoni Barcel Rodrguez, Franjo Maquez Richart i David Torr Enguix. Alumnes: Ana Figueroa Domnech, Daniel Prez Oltra i Maria Cardona Montelegrino. Professors: Joan Jord i Sanchs, Elies Molt Pay, MCarmen Maquez Casanova. Representant de personal administratiu i serveis: Enrique Morri Gmez - C.P. Real Blanc:nmero de votants 235 Pares i mares: Yolanda Olcina Va, Ana Camps Sells i Sonia Gonzlez Garca Alumnes: Dbora Lucas Gmez, Rafael Mart Gandia i Laia Valor Barcelona Professors: Jess M beda Botella, MJos Vilaplana Puig i Aitana Sempere Jord. - Collegi Sant Francesc dAssis: Pares i mares: Alicia Cardona Jover Alumnes: Aida Carvajal Gonzlez, Anna Coloma Brotons Professors: Rosa M Server Domnech, Jorge Prez Oltra. - Institut Pare Arques: nmero de votants 623 Pares i mares: Encarnacin Garca Fuentes, Cristina Romn Albors i Abigail Gonzlez Masi. Alumnes: Naiara Prez Rodrguez, Vicent Gisbert Ferrer, Sal Santonja Miralles, Mriam Ferrndiz Castell. Professors: Antoni Barcel Rodrguez, Angel Juan Martnez, Josep Martnez Sanchis, Ignasi Catal Santacreu i Nria Prez Soler. -FPA Beniassent: nmero votants 399 Professors: Cristina Lloren Berenguer Alumnes: Dolores Ortolano Prats
SERVICIO DE LIMPIEZA INTEGRAL

Avgda. Pas Valenci, 132 - COCENTAINA Tel. y Fax: 96 633 23 84 Movil: 665 510 800
Moda Jove
Passeig del Comtat, 18 - COCENTAINA
expert
VIAL
FELICES NAVIDADES
Calendarios y Felicitaciones Personalizadas
D A D E V O N
Te hacemos tu Libro de Fotos en 10 minutos por 19,90 euros
expert
Passeig del Comtat, 5 - T elfono: 96 559 04 77 - COCENT AINA Telfono: COCENTAINA
VIAL
33
La castanyera visita el Real Blanc

C.P. Real Blanc Ai! Qu s aix que es mou per all? Qui s eixa? Du un mocador al cap, un davantal, i una falda que li fa campana! s la Castanyera! I que fa ac en el Real Blanc? Ha vingut de la muntanya a contar-nos una histria i portar-nos castanyes! Aix va ser com tots els xiquets i les xiquetes dInfantil rebien la visita de la Castanyera al pati de lescola. Lemoci es mesclava amb la por, per al final tot fou una gran alegria i sorpresa. Desprs dhaver escoltat la seua histria ens convid a la seua festa que tindria lloc aquella mateixa vesprada al pati de lescola. Aquella tarda, molt emocionats, els xiquets i xiquetes sorgirem al pati. Quina sorpresa! Estava la Castanyera torrant castanyes i a ms... una fira per jugar i gaudir! El tren de la bruixa, les birles, les dianes, els cotxes de xoc, el tragaboles i a ms a ms, a berenar roses i castanyes! Fou
una vesprada molt intensa i emocionant.
Fem la ruta dexposicions de la Fira

Els alumnes del primer cicle de Primria van realitzar el divendres 6 de novembre, una visita a la Casa-Estudi de Luis Ardevnez i Norma Prats. Van visualitzar diverses obres pictriques i un xicotet nombre descultures, algunes delles interactives. Luis i Norma van explicar com van realitzar algunes daquestes obres i els materials emprats (pintura, sorra, materials reciclats, pell, fusta, portes velles, etc), aix com la tcnica de gravat. Tots vam gaudir destar en el taller de dos pintors contestans, destar amb ells i de conixer les seus obres. Els agram la seua disponibilitat per apropar-nos al seu treball dartista. Continurem la visita al Palau per veure les exposicions: Un Univers per descobrir, que va sorprendre els xiquets per la bellesa de les imatges i sobretot per conixer per primera vegada els meteorits. Surya i artistes solidaris per Qeros (Per) on es van sensibilitzar al conixer que hi ha xiquets que no poden anar a lescola perqu viuen en zones molt abandonades. Agull de Cocentaina, aquesta exposici com lanterior, han servit per a que conegueren algunes obres dels artistes contestans. Hem de recordar que visitrem lexposici:Els musulmans al Comtat, la setmana de la Fira. s una exposici que ha servit als nostres alumnes per tal que siguen un poquet ms conscients de com vivien els nostres avantpassats, ja que shavien treballat diferents aspectes de la Fira a la classe i al carrer.
Visiten larxiu municipal

El passat 27 doctubre els alumnes de 6 de primria visitaren la Biblioteca Municipal, per a rebre informaci sobre els documents antics que estan conservats a lArxui Municipal. M Dolores Insa, arxivera municipal, va aconseguir que els nostres alumnes feren un retrocs en el temps i reflexionaren sobre levoluci de lescriptura: des de quan van comenar a escriure en pell de cabra, a fer servir la primera tinta artesanal i les plomes doca, fins arribar als nostres dies i fer servir lordinador. Van conixer qu era un document i un microfil. Van veure com eren les tapes duns documents antics i les caracterstiques que els diferenciaven segons lpoca quan es van escriure. Com ancdota, els va sorprendre la poca quantitat de documents antics que resten a lArxiu Municipal com a conseqncia dun incendi que va haver-hi. Els documents ms antics que es conserven sn un de lany 1269 i un altre que fa referncia a lorigen de lactual Fira de Cocentaina que data de 1346. La visita va ser molt enriquidora per la informaci rebuda i per la implicaci dels alumnes amb les preguntes de la nostra arxivera municipal. Aquesta activitat ha servit per ampliar els coneixements del tema treballat de lEdat Mitjana. Persianas, Cortinas Rieles, Venecianas y Estores
LA TORRETA
Roberto Pascual Sells
REPARACIN y VENTAS
C/. Estacin de Ganda, 2 Tel.: 96 650 02 83 COCENTAINA
Caf Bar
COCENTAINA Tel.: 96 650 10 87
Av. Pas Valenci, 63-65 Tel. 96 559 11 90 Cocentaina
RAFAEL
C/.Mayor,16-COCENTAINA Tel.: 96 559 34 22
Llum al final del tunel

Claustre del C.P. S.J. Bosco Des de fa ms de 20 anys, la nostra escola ve sollicitant insistentment la unificaci dels dos edificis en que est repartida. Per moltes raons: per servei als pares que tenen ms dun fill, per optimitzar els horaris del professorat, per manca despai i per adequar-nos a les dependncies que les noves lleis deducaci han anat contemplant. Durant tot aquest temps hem donat prova de molta bona voluntat suplint les deficincies amb tota mena de solucions temporals (ubicaci daules en edificis i installacions provisionals, dobles torns dhorari, reconversi despais comuns en aules,...) mesures aquestes que han suposat encara ho s- un gran esfor per a pares i mares, alumnes i professorat i tot amb lobjectiu de que la qualitat de leducaci no sen resentira. Altra prova de la bona fe en les nostres actuacions ha estat que disciplinadament hem seguit el conducte reglamentari (Ajuntament - Direcci Territorial Conselleria) per a presentar les nostres peticions; independentment de qui estigus al cap i sense prendre cap travessa, ni pontejar cap persona o autoritat.
del futur incert. Per no, ara ja podem dir que hem comenat a veure la llum del final del tnel. s durant el curs 2006/07 i desprs de molts tramits per part de lAjuntament besllumrem una claroreta. Sens comunicava que anava a redactar-se el projecte dimplantaci el qual una vegada acabat donaria pas a la redacci del projecte bsic. Aquesta llumeta va anar augmentant i es va fer ms gran quan aquest juny realitzaren les cates per a lestudi geolgic dels terrenys. Ara, la llum va prenent la forma deixida quan aquest darrer 1 doctubre saprovava el projecte bsic, uns dies ms tard rebiem la visita del gabinet darquitectes que sencarregar del projecte dejecuci i el dia 28 doctubre, per f, podiem contemplar amb els nostres propis ulls lesmentat projecte. Com ja sabem que passar de la foscor a la claror massa rpid pot ser perjudicial i com que tamb sabem cm miren per nosaltres, noms desitgem que el trajecte que queda per a arribar al final no tarde massa anys. I vost que ho veja.
Podeu endevinar que no ha estat un cam gens fcil. Ha hagut moments en que davant la passivitat, les falses promeses, el mutisme o la sordesa daquells que ms inters haurien de tindre en que tot anara b, hem hagut dalar la veu, aix s, respectuosament irnics. Fins i tot a vegades ens hem sentit castigats per fer les coses b, per tenir les installacions molt ben conservades, per solucionar els problemes a mesura que anaven sorgint, per tenir iniciatives,... Si sou capaos de tot aix per a qu en voleu ms? Tot el temps i les raons que gastrem, ms les imprecises senyals que ens arribaven de dalt, ens van fer caure en la desesperana , com si hagussem entrat en la foscor del tnel
- Material Oficina - Informtica - Consumibles - Mobiliario Oficina - Papelera
SUMINISTROS OFIMTICOS COCENTAINA
Cooperativa Agrcola Catlica, Coop. V. Cocentaina

Mossn Eugenio Radun, 6 - Tel.: 96 559 02 67
Avda. Pas Valenci, 93 - Tel. y Fax: 96 650 00 17 - COCENTAINA e-mail: sofco@eresmas.com
Ins Guzmn Escrib sha presentat als premis excelncia de la fundacin Funcae
Collegi Sant Francesc dAsis Este estiu es van lliurar els premis de la Fundaci per a la Qualitat de lEducaci (FUNCAE). Estos premis estan dirigits a donar un impuls i reconeixement a les millors trajectries acadmiques dels alumnes dESO, aix com un suport a les famlies que veuen com lesfor i lestudi dels seus fills tenen tamb la seua recompensa. En definitiva, els alumnes sn premiats pel treball, linters per lestudi i la voluntat que han posat per obtindre bons resultats en el curs 2008/2009. Ins Guzmn va ser seleccionada, juntament amb 40 estudiants ms de la seua edat, entre 15 i 16 anys, per finalment va ocupar les places de reserva. Aix i tot, com a obsequi i agrament, va poder gaudir dun cap de setmana a lalberg de Ventamina a Bunyol dedicat a lart, a la natura i la fotografia. Moltes activitats varen tindre estos alumnes durant els tres dies a lalberg castellonenc; una excursi a la muntanya Mala Cara; van aprendre a fer aret amb el que oferix la natura (land art); una activitat noctura de mirar les estreles i les seves constelacions.... Lltim dia els pares destos alumnes varen poder compartir amb els seus fulls tot el que havien fet durant el cap de setmana.
Encara que el temps no hi va acompanyar, hi va haver molt bon ambient, i tots sho varen passar geniral. Es van expressar mitjantant la natura i van trobar una nova possibilitat de futur, per el ms important va ser que van conixer nous amics, amics que tal vegada siguen per a sempre. Ins anima a tots els xavals perqu participen en estos premis. Ara cal posar-nos les piles per a presentar-nos als segents Premis Exelncia 2009-2010.
Es compleixen 375 anys de docncia al collegi Sant Francesc dAsss (1634-2009)

Alumnes de Llat de 4t ESO Enguany es compleixen 375 anys de docncia al Convent. Va ser en 1634 quan el Pare Inza, guardi en aquell any, contracta els servicis dun mestre de gramtica llatina per als franciscans que ac vivien i estudiaven. Feia en aquell moment 72 anys de larribada dels franciscans al nostre poble (1562). Sn quasi ja quatre segles de docncia al nostre collegi. A nosaltres, els alumnes de Llat de 4t de Secundria del Convent, aquesta notcia ens ha fet molta illusi, ja que ens considerem els successors daquells primers alumnes. Hui dia, el Llat s una assignatura optativa dins el nou pla destudis que contempla la LOE. Nosaltres lhem escollida perqu, tot i que s una llengua morta, s molt important per al camp de les Humanitats i les Cincies Socials. A banda, s la llengua oficial de lEsglsia Catlica i suposa la base del nostre vocabulari, tant valenci com castell. Quan alg demana treball presenta un curriculum vitae; molts joves del poble sn membres dels Juniors; quan sorprenem alg solem agafarlo in fraganti i quan anem sense temps, ho demanem tot ipso facto . Els nostres professors i professores ens recorden diriament la necessitat daprofitar el temps (carpe diem) i quan ens equivoquem, solem dir que errare humanum est. Per aix, estem contents de poder seguir estudiant Llat, tal i com ho van fer els alumnes que per aquestes aules han estudiat abans que nosaltres, des de fa 375 anys.
Bar
Chesco
Rei en Jaume I, 35 - COCENTAINA Telf. 630 809 114
Alimentaci Ramadera
Servicio de Fontanera en general Gas y Calefaccin
C/. Ben-Khanis, 1 COCENTAINA
Almuerzos y Tapas Variadas

C/. Alfonso V, 3 - COCENTAINA
Pinsos i Accesoris per a tota classe danimals de companyia
LLORENS
Tel.: 96 559 22 92
Tel.: 96 559 34 21
Avgda. Pas Valenci, 120 Tel: 96 559 00 27 - COCENTAINA
37
La asociacin de alumnos de la Fpa Beniassent participa en una publicacin a nivel europeo

Fpa Beniassent La apertura del curso ha sido una buena ocasin para presentar la publicacin que se ha editado con los resultados de los trabajos realizados en el seno del proyecto europeo PILPE, primer proyecto europeo en el que participaba nuestra Asociacin de Alumnos, junto con socios de Espaa (CEP de Belmonte-Cuenca), Alemania, Noruega, Lituania, Turqua y Dinamarca. Esta pequea publicacin, bajo el ttulo PROMOVER LOS PROCESOS DE APRENDIZAJE DE LAS TIC EN EUROPA (PILPE), sin grandes pretensiones, ofrece una visin de la actitud de los alumnos de los centros participantes en el proyecto ante las nuevas tecnologas y del inters que despierta entre ellos. Entre los resultados, hay que resaltar los obtenidos por los miembros de nuestra asociacin, los cuales reflejaron en sus respuestas un gran inters en todos los temas re-
Sandra Cozzi, responsable del nuevo proyecto LINA
Mariola Bentez, presidenta de la Asociacin de Alumnos y Maribel Gomis, coordinadora del proyecto PILPE (20062008) presentando la publicacin
lacionados con el aprendizaje del manejo del ordenador y la navegacin por Internet. En esta publicacin, los socios aprovechan para emitir conclusiones y alguna sugerencia fruto del resultado de los cuestionarios y encuestas realizadas durante el perodo de duracin de este proyecto (cursos 2006/2007 y 2007/2008). Se facilitaron ejemplares de la publicacin a las autoridades municipales de Muro y Cocentaina que asistieron al acto de apertura del curso 2009/2010 en el centro FPA Beniassent de Cocentaina, as como a todo el que estuviera interesado en el proyecto. A continuacin la asociacin present el nuevo proyecto europeo en el que participarn durante los dos prximos cursos. El proyecto LINA sobre arte y literatura en el que participan centros de educacin de adultos de Escocia, Irlanda, Holanda, Eslovaquia, Dinamarca y Alemania, este ltimo como centro coordinador del proyecto.
Floristeria
ribelles
Decore esta Navidad con flores
Felices Fiestas !
Avgda. Pas Valenci, 88 - Tel.: 96 559 07 72 COCENTAINA
Que tus sueos se hagan realidad Pide tu PAPELETA en nuestros comercios asociados Que la suerte te acompae 1 Cheque de 1.500 Euros 2 Cheques de 500 Euros
39
25 de novembre: dia contra la violncia de gnere

Manifest contra la violncia de gnere
La violncia de gnere s un problema que ens afecta a totes i tots, encara que no som conscients fins a quin punt en la nostra quotidianitat podem fer alguna cosa. La nostra societat, moderna, desenvolupada i plural, encara segueix sent eminentment androcntrica, on sassigna un rol determinat als homes en funci del sexe i les dones tenen un paper de subordinaci respecte als homes. Malgrat que a les lleis es parle digualtat, en les nostres relacions emergiexen els signes ms reaccionaris daquest androcentrisme, en valors que es trasmeten i eduquen els menuts i joves . Leducaci en la igualtat dels dos sexes t un llarg cam per fer. Avui es pot entendre que una xiqueta jugue amb un cami per no mesurem igual quan s un xiquet qui juga amb una nina o es pinta. Hem de rebutjar la violncia en totes les seves manifestacions, la relaci de les persones ha de basar-se en la igualtat i el respecte, i encara ms en les relacions afectives. Lestima no s possessi ni gelosia. Hem de ser contundents amb els maltractadors, perqu avui lluny de minvar la violncia cap a les dones va en augment; el nombre dagressors joves sha incrementat en un 75% en cinc anys. A ms, quan parlem de maltractaments no parlem sols de les dones que moren, tamb hi sn les que pateixen abusos psquics de les seves parelles. Per alguna cosa esta fallant en la nostra societat; la desigualtat, la violncia i la injustcia no sn responsabilitat exclusiva dun sector de la poblaci. La violncia de gnere ens implica a totes i tots. El marc jurdic que sha elaborat des de les diferents administracions jutja el fet ja produt, per no arriba a les arrels del problema ni incideix en tota la seva dimenssi ms complexa. s ac on entrem tots (encara que en diferents graus de responsabilitat) i on
afirmem que la violncia de gnere s un problema que ens implica a totes les persones. No podem esperar que la judicialitzaci siga lnica soluci al problema, hem danar ms enll si veritablement volem resoldrel. Des de leducaci reglada, leducaci en casa, els mitjans de comunicaci, educadors de carrer, el nostre propi exemple... hem de canviar els hbits, alguns dells tan arrelats a la nostra societat que es fan invisibles per que, en un moment donat, sn els germen de la violncia de gnere. La violncia sempre genera violncia i no podem combatre un problema daquesta magnitud amb cursets de defensa personal, una via que, pel que sembla, agrada molt a lAjuntament dAlcoi per que desenfoca la veritable qesti de fons i no afronta, per tant, la soluci. No podrem avanar si deixem inalterats els models sexistes que encara dominen els nostres comportaments i el nostre imaginari; poca cosa resoldrem mentre les relacions de parella i lideal amors continuen basant-se en la desigualtat i en la possessi.
Mrmoles Nacionales y de Importacin Piedra Natural Granitos Nacionales y de Importacin Lpidas
Avgda. Xtiva, 41 Tel: 96 559 31 25 - Fax: 96 559 17 14 COCENTAINA e-mail: marmolespacos@hotmail.com
El Tapis inaugura un any ms la seua exposici de Nadal

Mari Nieves Pascual El passat 6 de novembre, els alumnes del Tapis aconseguiren, un any ms, deixar embelesats tots els presents amb els seus treballs manuals i ho feien en la inauguraci de lexposici ubicada al hall del Centre de Cultura El Teular. La gent, que va respondre de valent, va veure les manualitats i ms dun sen va anar a casa carregat. Als tradicionals articles de fusta (pintats i decorats minuciosament), hi ha que afegir el que est sent un reclam com sn les diferents ornamentacions nadalenques: angelets, naixements, decoraci per a larbre de Nadal, centres de pinyes... i enguany, fins i tot, imans per a la nevera. Tot i que en aquesta edici la major atracci se la van endur els objectes de bijuteria: arracades, collars i anells, un regal que a tota xica sempre li fa goig. Abans de la inauguraci, Rosa Sells, regidora de Benestar Social va presentar un audiovisual que recull el treball que es realitza des del Tapis, al temps que ens presentava als seus alumnes. Lacte va comptar amb la presncia dels regidors de la Corporaci Municipal i del propi alcalde, Rafael Briet.
Mentre la gent gaudia dun plantaet, la inauguraci va concloure amb lactuaci del cantautor Andrs Valor que feu les delcies musicals. La mostra del Tapis coincideix amb el Certamen Coral, fet que propicia que els seus treballs siguen admirats per un gran nombre de pblic provinent denlloc que no deixa passar loportunitat de visitar lexposici. La valoraci de lexposici es cataloga de forma molt positiva i aix sens dubte s grcies a la gent i al suport que reben per part de la Regidoria de Benestar Social de lAjuntament de Cocentaina am b Rosa Sells qui no deix de lloar el gran treball, sacrifici i esfor de cada alumne del Tapis i no hi ha que oblidar que el Tapis no sol exposa a Cocentaina sin que el seu treball ha anat a molts pobles de la comarca del Comtat on tamb han disfrutat de les seus manualitats. Com ve sent habitual, el Tapis no va defraudar i els seus alumnes, principals protagonistes daquesta histria, junt a les seues monitores, foren excellents amfitrions i demostraren el seu talant en lart de la manualitat.
Mesn El
Parral
Brasera
* Carnes a la Brasa * Comida Casera * Almuerzos Variados * Seleccin de Tapas * Vinos y Aperitivos
Av. Pas Valenci, 74 Tel.: 96 559 25 52 COCENTAINA
41
Formaci a lassociaci dalzheimer de Cocentaina

Afama Els mesos doctubre i novembre han segut uns mesos formatius per a lAssociaci de Familiars i Amics de Malalts dAlzheimer, AFAMA Cocentaina. El dissabte 17 doctubre es celebraren les III Jornades dAlzheimer al Pas Valenci. Aquesta tercera edici es desenvolup a la localitat de Teulada, on es tractaren temtiques tant importants com; ltims avanos en el diagnstic i tractament de la malaltia dAlzheimer, els problemes de memria, el tractament no farmacolgic, terpies vries, aix com un resum de la situaci actual de laplicaci de la Llei de la Dependncia al Pas Valenci. La jornada estava dirigida a familiars, cuidadors, estudiants i poblaci en general. DAFAMA Cocentaina assistiren 6 treballadores i 6 membres de la junta directiva. El 23 doctubres foren les II Jornades Nacionals de CEAFA (Confederaci Espanyola dAssociacions de Familiars dAlzheimer). En aquesta ocasi la Treballadora Social i la Presidenta dAFAMA es desplaaren s Madrid per assistir a aquesta activitat formativa titulada Organitzaci, gesti i qualitat. Sabordaren temtiques com
la justificaci de subvencions, la prevenci de riscos laborals a les associacions que ofereixen serveis, la qualitat aplicada a les associacions i la importncia de la declaraci dutilitat pblica, reconeixement recientment concedit a AFAMA Cocentaina. Per ltim i al mes de novembre es va impartir la vuitena edici del Curs de formaci per a cuidadors de malalts dAlzheimer. Del 9 al 26 de novembre els diferents professionals que treballen a lassociaci oferiren una informaci adequada i especialitzada als assistents (un total de 22 persones). Aquest curs t lobjectiu de dotar als assistents de coneixements i recursos per poder atendre adequadament a la persona afectada per la malaltia dalzheimer. Es tracten les diferents rees que es veuen afectades, s a dir lrea biolgica, psicolgica i social, ja que lalzheimer s una malaltia bio-psico-social donat que hi ha una alteraci de la persona a nivell biolgic; dany cerebral, a nivell psicolgic; prdua progressiva de les capacitats intellectuals de la persona, i social; alteraci en les relacions socials de la persona afectada i de les persones que lenvolten.
Caf Bar
NOU RASPA
Chimeneas
Tot en fotografia i video digital

COCENTAINA Av. Pas Valenci, 104 Tel.: 96 650 04 63 AGULLENT C/ Major, 12 Tel.: 96 2907454
Av. Pas Valenci, 120 - Tel.: 96 559 30 32 COCENTAINA
Sirvent
Avgda. Pas Valenci, 22 Tel. y Fax: 96 559 34 79 COCENTAINA
Piedras Rsticas, Losas y Pizarras Decoracin y Mobiliario de Jardn Chimeneas con Piedra Natural, Mrmol y Refractarios Chimeneas y Estufas de Acero y Fundicin Barbacoas y Hornos
Campaa de invierno Talleres Sedano

Puntos vitales de seguridad -Frenos -Amortiguadores -Luces -Neumticos -Anticogelante -Batera -Escobillas de limpia
Re gr vi at s i ui n ta
Oferta vlida hasta el 28-02-2010
Descuentos en manos de obra i recambios en reparaciones posteriores Presentar este cupn
Talleres Sedano
Avgda. Xtiva, 38 - Tel.: 96 559 28 04 - COCENTAINA www.talleressedano.com
43
Benestar Social
Dia contra la violncia de gnere
El passat mes de novembre es van realitzar diverses activitats, de les quals mostrem algunes imatges, a ms daltres com van ser la jornada de convivncia del diumenge 15 Ahora que puedes sal pitando, la lectura del manifest el da 25 i la representacin del musical My Fair Lady.
Presentaci de la guia sobre drets assistencials a les vctimes de violncia.
Del morado al negro
Xiulada al Centre Social
Aula oberta: Taller de Cuna

Per segon any consecutiu lAjuntament de Cocentaina no perd de vista la importncia de preocupar-se per la formacin dels seus jvens, per la qualcosa continua donant suport a lIES pare Arques de Cocentaina en el projecte Aula Oberta, financiant el taller de cuna. Este es desenvolupa en el Centre Social Real Blanc els divendres d11 a 13 hores. Este curs escolar van inicia el taller el mes de setembre confeccionant ells mateixos els davantals i els gorros de pinxe; i ja el 13 de novembre, tots equipats, comenaren amb les receptes elaborant creps, en altra sessi va ser truta de crelles i xurros, Tot baix la supervisi i direcci de la profesora del taller. Recordem que el taller de cuina lintegren jvens entre 14 i 15 anys
Alumnes del taller
I a ms a ms
Al llarg del mes de desembre es realitzarn activitats intergeneracionals en el centre de RESPIR municipal amb els centres educatius locals. I tamb el 2 de desembre tindrem un taller delaboraci de corrioles amb la col.laboraci de Roberto Faus. La Direcci General de Famlia, Menor i Adopcions dAlacant informa de la sessi informativa sobre adopcions que tindr lloc els prxim dia 14 de desembre , al carrer General Pintos n 21 dAlacant, on podrn acodir totes aquelles persones que estiguen interesades en el tema.
El cerebro del bebe

Mnica Corts Domnguez Psicloga Clnica A pesar de su enorme complejidad, el cerebro de un beb es el rgano menos formado en el momento de su nacimiento, ya que la estrechez del canal del parto limita en gran medida su volumen. Durante los prximos aos, su cerebro crecer de manera notoria, al igual que el resto de sus rganos, pero lo har de una forma significativamente diferente. As como los pulmones ya son capaces de llevar a cabo su misin desde el parto, y simplemente van aumentando su tamao para obtener el oxgeno necesario para un cuerpo cada vez mayor, el cerebro no slo crece fsicamente, sino que tambin se transforma internamente. Crea nuevas conexiones en funcin de las vivencias que tenga. Estas conexiones le ayudan a formar sus pensamientos, sus sentimientos y su forma de comportarse. Cuando un beb nace, su cerebro es un enorme conjunto de neuronas, a la espera de formar la intrincada estructura cerebral que de adulto le permitir hablar, leer, razonar y sentir todo tipo de emociones. Algunas de las neuronas ya tienen una misin especfica y su funcionamiento ha sido activado por los genes para llevar a cabo las tareas bsicas para la supervivencia fuera del vientre materno, como el respirar, llorar o succionar. Pero existen billones de neuronas que an no han sido activadas y que tienen la potencialidad de formar parte de cualquier proceso cerebral futuro. En los aos 70 se realiz un experimento con gatitos. A un gatito sano se le tap un ojo desde su nacimiento durante varias semanas. Tras destaparlo se comprob que el gatito no tena visin en ese ojo ni fue capaz de adquirirla con posterioridad. Se vio que el nmero de conexiones entre la retina del ojo tapado y la parte del cerebro responsable de la visin era minsculo en comparacin con el ojo destapado. La conclusin estaba clara: es necesario proporcionar los estmulos adecuados durante un perodo de tiempo preciso para que la estructura cerebral se forme correctamente. Al parecer nuestro cerebro acta bajo el principio salo o pirdelo para siempre. Si no se produce la estimulacin de un rea a tiempo, las neuronas mueren y ya no resulta posible recuperar esa funcin. No hay dos cerebros que sean iguales! El cerebro de cada beb est programado de una manera diferente ya que la vida de cada beb tambin es diferente. La forma en que se cuida del nio le ayuda a decidir la forma en que el cerebro se programa. Es muy importante amar y hacer que el nio se sienta amado, para ello necesitamos conocer y satisfacer sus necesidades que l expresa mediante el llanto. Si estas expresiones emocionales no son satisfechas, algo se rompe en su interior, se siente inseguro y desatendido. Hacemos caso de los consejos que nos incitan a descuidar los llantos de los bebs, a hacerles esperar para que aprendan que en la vida no lo van a tener todo. Lo hacemos pensando que les estamos educando y haciendo un bien, creando a una persona con fuerza psquica suficiente para luchar contra los pormenores de la vida, contra las dificultades de la edad adulta. El problema es que estamos anticipando los hechos y estamos creando problemas e insatisfacciones a unas personitas que no estn preparadas para gestionarlas y superarlas. En resumen, dejando huella en esta primera infancia que es en realidad la base de la salud mental del adulto. Hay que sostener en brazos al beb, llevarlo a los sitios, tocarlo, hablarle mucho, cantarle, mantener el contacto visual, sonreirle, jugar. todo lo que genere placer, porque las pruebas parecen demostrar que las sustancias bioqumicas relacionadas con el placer ayudan a que se desarrollen las funciones superiores del cerebro. Los nios no necesitan juguetes caros para ser ms inteligentes. Lo que los nios necesitan es ser cuidados con mucho amor y poder explorar las cosas nuevas sintiendo que estamos cerca. Podemos ayudar al crecimiento del cerebro del beb mostrndole cosas nuevas que estimulen su imaginacin, proporcionarle estmulos agradables y sobre todo, darle mucho amor. Feliz Navidad!
Mnica Corts Domnguez

Psicloga Clnica
Curso de coaching De la pasin a la accin (Haz realidad tus sueos) Infrmate !
C/. Inmaculada Concepcin, 9 - Tel.: 96 650 01 63- 03820 COCENTAINA C/. Gabriel Mir, 12 - 5 - Izq. - Tel.: 679 49 28 05 - ALCOY www.monicacortespsico.blogspot.com
Herboristera medicinal
Rafael Ferrer
Caita de oro.
Hierba de la esquinancia, Valenciano: Herba prima, Canyeta dor, Serpentina. Familia Rubiceas, Compuesta por 4.500 especies.
Recoleccin
De preferencia en la floracin, tiene un largo periodo siempre que el tempero sea favorable con humedad.
Uso
Beber antes de las comidas principales en tres tomas diarias.
Frmula
Decoccin. 50 g, por litro de agua, despus de un clico nefrtico. Para eliminar arenillas. (Infusin) 30 g, por litro de agua.
Hbitat
En lugares arenosos de zonas calcreas, desde tierra baja y remonta hasta los 2000 m.
Floracin
Desde Mayo hasta Otoo segn altitud, renace de la misma cepa anualmente durante largo tiempo. Pasa desapercibida cuando no est en flor.
Virtudes
Es muy apreciada como planta Diurtica desde Catalua hasta Andaluca por la efectividad de expulsar arenilla en las micciones. El Dr. Loscos hacia mencin ya en el ao 1879, en el tratado de plantas de Aragn.
La pgina de la
Vos presentem aquest mes la campanya d'esqu de l'IVAJ per a aquesta temporada que ja comena. Enguany hi ha novetats com el Bus Blanc de dos dies a Terol o els viatges de cap de setmana sense autobs. Recordeu que cap al mes de febrer nosaltres organitzem una eixida a Sierra Nevada.

Un any ms, l'IVAJ ha convocat la campanya d'esqu per a la temporada 2009/10. A ms de les ofertes habituals de cap de setmana, ponts festius i setmanes completes, tamb teniu la possibilitat del "Bus Blanc": prcticament tots els dissabtes i diumenges de la temporada podeu anar un dia o dos a esquiar a Valdelinares o a Javalambre (per uns 30 euros un dia i 90 el cap de setmana). Informeu-vos d'aquesta modalitat a la Casa de la Joventut. Tamb enguany, per als caps de setmana a Grand Valira teniu la possibilitat d'optar per la modalitat "sense bus" (des de 85 euros). Recordeu que aquests viatges sn per a joves entre 16 i 30 anys (excepte els grups organitzats on l'edat mnima s de 12 i no hi ha lmit per als acompanyants). Els preus indicats sn amb el Carnet Jove o amb el +26. En cas de no tenir-los, el preu s'incrementa en uns pocs euros. A continuaci trobareu l'oferta de Caps de Setmana, Nadal, Cap d'Any i Reis. Al nostre blog teniu el calendari complet de viatges d'esqu (casajoventut.blogspot.com)
Oferta Caps de Setmana: Des del 29 de gener fins el 14 de mar (consulteu les dates concretes de cada eixida). El preu inclou el transport (des de Valncia o Alacant), dos nits d'allotjament (en habitacions mltiples d'hotel, albergs o apartaments), mitja pensi, forfait per a dos dies, guia acompanyant i assegurances. El material d'esqu o snowboard i les classes no estan incloses en el preu i els trobareu a part. Estaci Preu Mat. esqu Mat. Snow. Classes VallNord (Andorra) 144,00 22,00 33,00 33,00 Sierra Nevada (Granada) 209,00 20,00 20,00 24,00 Espot Esqu (Pirineu Catal) 135,00 0,00 30,00 22,00 Grand Valira (Andorra) 176,00 22,00 34,00 54,00 Port-Ain (Pirineu Catal) 131,00 25,00 29,00 23,00 Astn (Pirineu Aragons) 149,00 20,00 36,00 24,00 Oferta Nadal: Inclouen transport (des d'Alacant o Valncia), allotjament en hotel en mitja pensi o aparthotel (aquests disposen de cuina), fortait per als dies indicats, guia i assegurances. Dates Estaci Nits Dies esqu Preu Mat. esqu Mat. Snow. Classes 26-30/12/09 Port-Ain 4 4 221,00 29,00 44,00 46,00 26-30/12/09 Espot Esqu 4 4 290,00 0,00 28,00 45,00 27/12/09-1/01/10 Grand Valira 5 4 363,00 38,00 54,00 60,00 27/12/09-1/01/10 Boi Tall 5 4 347,00 39,00 55,00 52,00 28/12/09-1/01/10 VallNord 4 4 363,00 38,00 56,00 62,00 28/12/09-1/01/10 Sierra Nevada 4 3 331,00 26,00 26,00 35,00 30/12/09-4/01/10 Port Ain 5 4 307,00 29,00 41,00 46,00 1-5/01/10 VallNord 4 4 350,00 38,00 56,00 62,00 1-6/01/10 Grand Valira 5 4 343,00 38,00 54,00 60,00 2-6/01/10 Espot Esqu 4 4 266,00 0,00 29,00 52,00 2-6/01/10 Les Angles 4 4 268,00 26,00 43,00 63,00 30/12-4/1 Port-Ain 5 5 319,00 46,00 68,00 52,00
Tot a i molt ms ho trobars a:

Pl. del Teular, s/n tel/fax/sms 96 559 27 95 www.cocentaina.es casajoventut@cocentaina.org http://casajoventut.blogspot.com
Espor ts Esports La gala de lesport 2009 torna a omplir el Centre de Cultura El Teular amb els premis de la temporada
El divendres 20 de novembre, el poliesportiu municipal de Cocentaina va canviar el xandall per la jaqueta de mudar, les sabatilles esportives, per la sabata i les pistes per lescenari del Teular i s que, des de la Regidoria dEsports de lAjuntament de Cocentaina, amb la collaboraci del Consell dEsports locals, shavia organitzat la novena edici de la gala de lesport: la festa de tots i per a tots els esportistes. La gala no va defraudar, i va complir les expectatives esperades, aconseguint un ple absolut al Teular i comptant amb la presncia de prcticament tots els regidors de la Corporaci Municipal, amb la mxima autoritat del poble, Rafael Briet i el regidor desports Sal Botella. Lacte, en aquesta ocasi, va estar conduit per Jorge Cloquell, Kocky, jove jugador del Ye Faky i que est cursant els estudis de periodisme.A diferncia daltres anys, la gala de 2009 es presentava ms emotiva que mai degut a certs premis i a les mencions, aix doncs era el primer any que sentregava un premi a ttol pstum a dos grans del futbol com varen ser lvaro Prez i Fernando Clavijo, moments daquestos que posen la pell de gallina sobretot al veurels en laudiovisual que el coordinador desports David Segu i el collaborador Marcos Martnez havien preparat. Altre moment especial va ser el moment de les
mencions dhonor: per una banda al Ye Faky per la celebraci del seu des aniversari; al Patronat per celebrar els 25 anys jugant a futbet, a Rafa Valls que ja sha convertit en un clssic a lhora de rebre mencions i tamb es va donar una menci especial a la comissi organitzadora de lHomenatge a Jos Luis Molt, per la seua tasca realitzada en dit acte que va marcar un abans i un desprs dintre del mn esportiu contest. En aquest 2009, David Belda va estar guardonat com a Millor Esportista grcies als mrits aconseguits en el mn del ciclisme durant la temporada; la jove patinadora Malena Solbes va ser guardonada com a Millor Esportista Promesa; el Club de Tennis Cocentaina es va endur el premi a la Millor Entitat pels xits aconseguits en la lliga interclubs; el Club Frontennis va ser guardonat amb el premi a la Millor Escola; i per ltim el de millor collaborador va ser per a Francisco Castillo, actual conserge del poliesportiu i persona molt volguda per tots els usuaris del mateix. Amb les paraules de Sal Botella, regidor desports i de Rafel Briet, alcalde de Cocentaina, va concloure aquesta gala de 2009 i des de la Regidoria dEsports, amb el coordinador David Segu i el Consell Local dEsports preparen ja la gala de 2010 que arribar a la seua desena edici
51
Guardonats en la gala de lesport 2009

Tot seguit els mostrem la gala de lesport i els seus protagonistes guardonats en imatges
Millor Escola: Escola de Frontennis
Millor Entitat Esportiva: Club de Tennis
Millor collaborador: Francisco Castillo
Guardons a ttol pstum: lvaro Prez i Fernando Clavijo
Millor Esportista Promesa: Malena Solbes
Millor Esportista: David Belda
Menci dhonor: Rafa Valls
Menci dhonor: Patronat futbet sala
Menci dhonor: Ye Faky
Menci dhonor: Comissi organitzadora de lhomenatge a Jos Luis Molt
LEsplai contest de veterans es colloca entre els 4 primers

Tres victries, 9 punts i una imatge envejable, aquest s el balan de lEsplai Contest de veterans per al mes de desembre, i s que novembre deixa una victria front el lder de la categoria, ocorria a la Morera i davant de lAlzira. Guanyaren per 2 a 0 amb gols de Jos i Nacho. La setmana segent, 14 de novmbre, els de Cocentaina es desplaaren a Ontinyent on tamb sendugueren els tres punts al vncer per 1 a 2. Aquesta es va convertir en la primera victria a domicili i els gols foren marcats per Jos i Andrs. LOntinyent va retallar distncies degut a un penal dubtos, que els de la Vall dAlbaida no varen desparofitar. I lltima crnica ens eixa sorpresos, perqu no s una fantasia, sin que s una gran realitat, lEsplai guanyava per un escandals 11 a 2 al Benimuslem, en el que va ser un partit ple despectacle i on els de Cocentaina marcaven a plaer, tocant el bal i fent-se els amos del camp. En aquest encontre varen jugar: Romero a la porteria; andres, Javi, Juan i Cortell en defensa; Pablo, Valor, Ferri i Ruben al mig del camp,; i Nacho i Jos de davanters. Desprs entraren Ramn Garrido, Jordi Vilaplana, Jos i lex.
Mal inici de lliga del Club de Volei Cocentaina en aquesta temporada

El Club de Volei Cocentaina va comenar la lliga amb una derrota davant el C.V. Xbia. Va ser un partit ron dels socarrats. Van perdre els dos primers sets per 25-22 i 2523, resultat ajustat que va augmentar en el tercer set on perdien per un clar 25 a 15. En aquest partit van jugar Ral Romero i Juan Vicente com a collocadors; Ismael Sansalvador com a oposat; com a centrals Jos Luis Vidal, Juan Luis Diana, Christian Ibiza i Miguel ngel Molina i com a receptors, ngel Fernndez, Esteban Sales i Natxo Ruiz. Per altra banda, el club de volei Muro continua amb bona ratxa,; el club murer, entrenant pel contest Anselmo Mart i que compta amb jugadores de Cocentaina va guanyar al Sant Vicent per 0 a 3 amb parcials de 10-25, 12-25 i 11-25. I en la tercera jornada, el club femen aconseguia la quinta victria conseqtiva front La Romana amb parcials de 2520, 10-25, 16-25 i 13-25. Les jugadores del club sn Bienve i Vanesa com a collocadores; Cristina, Ftima i Almudena com a receptores; i Elizabeth i Andrea com a centrals.
53
El Contestano est imparable en aquesta temporada

A cinc punts de lAlcoiano B i en tercera posici, el Contestano est duent una temporada de vertigen, un deixes lligues que conviden a pujar a animar als rogets i on els deixebles dOctavio Muoz ofereixen espectacle al terreny de joc, amb bons partits, bones jugades i sobretot amb esportivitats dintre i fora del camp. La primera crnica daquest mes ens deixa una golejada front el Beniopa, guanyaren fora de casa per 2 a 6 en el que va ser la quarta victria consecutiva. Els de Cocentaina anaren de menys a ms i tot i que els primers minuts foren del Beniopa, prompte els rogets es van crixer demostrant la seua valia. En el minut 23 de la primera part, Chodi establia el 0 a 1 i cinc minuts desprs, era de nou Chodi qui en un contra colp establia el 0 a 2. En la primera meitat encara va vindre el 0 a 3 i aquest va ser obra dun magistral xut de dreta de Rafeta (qui debutava en lequip junt a German). En la represa, el Contestano va eixir relaxat i frut daix, el Beniopa retallava distncies, per Chodi, en el 62, donava la tranquillitat al Contestano en el que va ser el seu hac trick. en el 81, Mateo marcava l1-5 desprs duna jugada molt elaborada i ja en els minuts de descompte, Octavio aconsegu el definitiu 2 a 6. La setmana segent i en La Morera, el Contestano empatava a 3 front el Portuarios, un empat que sap a victria tot i tenint en compte que perdien per 1 a 3 tot i que un dels gols a favor dels de Cocentaina va ser marcat en prpia porta al minut 13 presagiant un bon encontre. Tot i aix, els gols dels rogets arribaren al segon temps de les botes de Germn i Ignacio aconseguint arrancar un punt i mantenir la quinta jornada consecutiva sense perdre cap partit. Doncs b, els dOctavio Muoz no defraudaren el seu pblic i en Finestrat aconseguien guanyar per 0 a 2, convertint-se en lequip revelaci i marcant el millor inici lliguer de fa molts anys. El Finestrat te un dels camps ms complicats de tot el grup per les seus redudes dimensions, per aquest efecte no va molestar per a res al Contestano perqu des de primer moment va establir el seu domini al terreny de joc. El primer gol va arribar al minut 23 amb Mateo sorprenent al porter rival amb un xut lluny i quasi a la fi de la segona part, Gonzalo guanyava el ma a ma amb el porter establint el definitiu 0 a 2 i sumant tres nous punts. En aquest encontre el mster va alinear a Ramn, Bort, Gallego, Rafeta, Santi, Ignacio, Chodi, Antonio Reina, Mateo, German i Octavio. Tamb entraren Eric, Gonzalo, Jaume i Jimnez.
Pel que fa a la regularitat, encapala la classificaci Ignacio amb 16 punts, seguit de Santi i Reina amb 15; Mateo amb 14 i Octavio i Gallego amb 11. Pel que fa als pitxixis trobem a Reina, Chodi i Mateo amb 4 tants marcats i a Octavio amb 2 gols. I si el primer equip va b, res a envejar te el Juvenil que entrena Vicent Pascual ja que desprs de la victria front lEsides Caramanxel per la gran golejada de 7 a 3, ocupen la segona posici. Dir en aquest apartat que el Juvenil est oferint tamb la seua millor cara protagonitzant grans golejades. Pel que fa a lInfantil i Cadet, ambds equips aconseguien un empat front lAlbaidense, els Infantils 2 a 2 i els Cadets 1 a 1. I ja es va avanar en aquesta revista del Comtat, el Contestano compleix 90 anys de vida, un club quasi centenari i amb aquest motiu, la directiva est organitzant una srie dactivitats per tal de celebrar dita efemride. Aix doncs, el dissabte 12 de desembre, a les 8:30 de la vesprada i al Centre de Cultura El Teular tindr lloc la representaci del sainet Festes per a morir-se a crrec de la companyia Bolos Teatre. Les entrades es podran adquirir a loficina contestana de Mutualidad de Levante (al passeig del Comtat 55) i a la Casa de la Joventut. Per a banda de la representaci, tamb aquest mateix dia sinaugurar una mostra de fotografies del Contestano: imatges dara, dabans, de sempre que demostraran els 90 anys de vida del club roget. La directiva del Contestano convida a tothom a unir-se a aquesta efemride esportiva ja que parlem, tal volta, de lequip ms veter de totes les disciplines esportives i informen que hi hauran ms activitats que aniran desvetllant-se al llarg de lany.
Els millors pilotaris es donen cita a la Fira Contestana

La passada Fira de Tots Sants va acollir un dels ms prestigiosos campionats de raspall, ja que al nostre poble es van donar cita les primeres figures daquest esport autcton. Aix doncs hi va estar present Pascual, el seleccionador descala i corda de la Comunitat Valenciana que s ms conegut com a Pigat II de Genovs.
Els finalistes junt a Pascual, seleccionador descala i corda
El club BTT Montcabrer continua amb les seues activitats

El passat mes de novembre, el club BTT Montcabrer, a banda de les rutes de costum va comenar un xicotet repte amb un grup que est iniciant-se a mn del mountain bike, aix doncs, el 15 de novembre, el grup diniciaci va realitzar una excursi a Agres. Per altra banda, el club ha realitzat una eixida que els va deixar en la Font Roja, (varen eixir dIbi realitzant un recorregut de 25 quilmetres) recorrent el parc per la zona que hi ha habilitada i autoritzada per a lus de la bicicleta. I per a aquest mes de desembre, hi han dos activitats que en els pocs anys de vida que duen estan consolidantse com activitats clssiques: per una banda pujaren a Santa Brbara a menjar-se la Corriola amb les bicis i per altra, est previst que pujen al Montcabrer (muntanya de la que han pillat el nom del club) a acomiadar lany. Per a ms informaci sols cal acostar-se a la seu del club ubicada al Pla de la Font.
La partida final, la van guanyar Moro i Ismael del club de Pilota Cocentaina, es van enfrontar a Terrilla i Rafa, va ser una gran final que va congregar a un gran nombre de pblic. Els encontres de pilota es juguen al carrer Cervantes, conegut tamb com Carrer de Fora i ara, com el Carrer de la Pilota.
En altre ordre de coses assenyalar que el Cocentaina B ha estat el primer equip mixte de la histria contestana, format per Rosa Gonzlez i Rafa Agull que han disputat els quarts de final, ho feren front lAlzira N i guanyaren per 15 a 25. La tornada es va disputar el dissabte 28 a lAlqueria. Per altra banda, recordar que la pilota est tornant a ser un esport sollicitat i a hores dara el club contest disposa duna escola. Les partides solen disputar-se els dissabtes a partir de les 3 de la vesprada en el carrer Cervantes i els vestuaris es troben als locals del Patronat que han cedit el lloc per a que els pilotaris puguen fer s del lloc.
El Centre Excursionista Contest ha realitzat la travessia pel paratge catal de Montsant

El passat divendres 13 de novembre, 34 expedicionaris entre els que es trobaven els membres del Centre Excursionista Contest emprenien el viatge cap al nord, cap a Cornudella del Montsant. I dissabte de mati, i una vegada esmorzats, varen comenar la seua primera excursi: partint de lermita de Santa Magdalena pel GR171, caminant costera amunt fins arribar al Carabass. Desprs continuaren en descens per les vessants dun barranc fins arribar al toll de lou, des dall seguiren i descendiren fins el barranc de Vidalbar. Un empinat i sinus cam va dur els excursionistes fins el pil de Senyalets en lalt de la Serra Major on varen parar a dinar. Lexpedici es va reprendre, dirigint-se cap el grau de Salfores i dac baixaren, amb molta cura, el grau fins arribar a morera del Montsant posant punt i final a la primera travessia programada per al cap de setmana. Ja el diumenge, i amb el mateix horari del dia anterior, iniciaven el seu recorregut partint de Morera del Montsant, pujant pel grau de Carabassers i baixant pel grau de Barrots. No apte per a nen i persones amb vertigen indicava el cartell, per els intrpids excursionistes feren ots sords al cartell per tal de complir la seua travessa i comenaren la pujada al primer grau:uns trams equipats amb cordes, escales i algun que altre agarrador sobre la pedra li donaven un punt democi al recorregut. Una vegada pujat el grau de carabassers, varen continuar per la part alta de la Serra Major, arribant al balc del Priorat que els ofer unes grans vistes de la comarca i dac baixaren el grau de barrots posant punt i final a un cap de setmana inoblidable per als membres que participaren en aquesta excursi. Per parallelament a aquesta travessa, el Centre Excursionista Contest continua eixint totes les setmanes.
55
Cocentaina acoge el 1er. Torneo Internacional de Ajedrez Fira de Tots Sants

Joaquin Corb El Club de Ajedrez Cocentaina organiz su 1er. Torneo Internacional. Este evento ha nacido con un novedoso formato de premios generales y especiales, siendo acumulables, en total ms de 2.000 euros, con numerosos trofeos, medallas, y dems regalos como libros, y suscripciones a revistas de ajedrez, lo cual hizo las delicias de los participantes. Participaron 55 jugadores provenientes de la Comunidad Valenciana, y de otros puntos de la geografa espaola como Albacete y Barcelona. Se jug en los salones del Hotel Odn de Cocentaina y por Sistema Suizo al mejor de 6 partidas rondas, en partidas de 15 minutos por jugador. De los 55 participantes, 8 Maestros Internacionales, 2 Maestros FIDE, y la mitad con puntuacin internacional ELO, hizo que el torneo tuviera un fuerte nivel. Y la mayora de los nios y jvenes fueron aportados por los Clubes del Cocentaina, Tabiya Alcoy, Alicante, Onteniente, y Ruy Lpez de Elda. El torneo dio la oportunidad a jugadores locales y no
locales, jvenes y seniors, de enfrentarse a Maestros titulados y a jugadores ms experimentados, con el fin de presentar dura batalla y aprender. As vimos luchar contra Maestros a Emilio Rico y Aitor Domnech del Cocentaina, y a Jose Antonio Pons, Javier Navarro y Antonio Cabrera del Tabiya Alcoy. En definitiva una gran fiesta del ajedrez en Cocentaina.
Cocentaina celebr el 11 intercambio de escuelas de ajedrez Fira de Tots Sants

escolares de estas localidades gracias al ajedrez; adems de conocer, apreciar y disfrutar del Patrimonio Cultural e Histrico de Cocentaina. Para ello, por la tarde, tuvo lugar la Competicin por Equipos, que tuvo un emocionante final de torneo para decidir al Campen, ya que 4 equipos podan optar al ttulo en la ltima ronda. Qued subcampen con 12 puntos la Escola dEscacs de Cocentaina, cuyos componentes fueron Aitor Domnech, Pau Serra, Helen Fura, Diego Lpez y Bruno Corts. A continuacin se celebr el torneo individual para decidir al mejor jugador del evento, entre los mejores tableros, Antonio Cabrera del Tabiya Alcoy mejor 1er. tablero, Pau Serra del Cocentaina mejor 2 tablero, Jose Mohedano del Miguel Hernndez mejor 3er. tablero.
Breus desport
- El Iris Contestano de bquet que milita en la lliga dAlcoi est tenint un inici de comptetici expectacular i s que amb 6 jornades, duu 5 partits guanyats i tan sols 1 perdut. Aix doncs, amb 11 punts ocupa la quinta posici a la taula classificatria, empatat amb el tercer i quart i a tan sols un punt del primer i segon classificats. a ms German Briva es troba entre els mxims anotadors de la temporada. - El Contestano Calix es va proclamar campi del Trofeu el president dAlcoi. Ho va fer desprs de guanyar 31 a 28 a Amigos del Calix; 28 a 19 a la zona Verde i 25 a 35 al Briston, els de Cocentaina sols varen perdre un encontre, i fou davant del Manchegos per 35 a 30. - Pel que fa a la lliga local de Petanca sn lders en solitari Esteban i Jos amb 19 punts.
Se celebr el pasado Sbado 24 de Octubre el 11 Intercambio Cultural de Escuelas de Ajedrez en Cocentaina Fira de Tots Sants 2009, que ha sido organizado por el Club de Ajedrez Cocentaina. Participaron 27 nios, nias y jvenes procedentes de Alicante, Alcoy y Cocentaina, de 6 a 17 aos de edad, en un evento cuyos objetivos adems de potenciar la base de este deporte, han sido la de aproximar en paz y amistad a los
SOLER
CALZADOS
Felices Navidades
Plaza Apstoles - COCENTAINA
FARMCIES DE COCENTAINA
Dies de Gurdia
Jos Luis Als Riera P/. del Pla, 15 Telfon: 96 559 01 66 Francisco Hernndez Navarro Av. Pas Valenci, 76 Telfon: 96 559 09 28 M Cristina Als Riera Passeig del Comtat, 40 Telfon: 96 559 00 07 Blas Fuster Bonet Av. Ferrocarril, 19 Telfon: 96 559 05 26
DESEMBRE: 1 - 7 - 11 - 12 - 13 - 17 - 23 - 29. DESEMBRE: 4 - 10- 16 - 19 - 20 - 22 - 28. DESEMBRE: 3 - 8 - 9 - 15 - 21 - 26 - 27 - 31. DESEMBRE: 2 - 5 - 6 - 14 - 18 - 24 - 25 - 30.
TELFONS
Ajuntament Policia Local Gurdia Civil Bombers Creu Roja Centre de Salut Centre de Salut Cita Prvia Res. Sanit. (Urgncies) Res. Sanit. (Centraleta) Cementeri Poliesportiu Casa de la Juventut Biblioteca Municipal Centre Cult. El Teular Oficina de Turisme Centre Social R. Blanc Rdio Cocentaina Museu Casa del Fester Correus i Telgrafs Aeroport (Alacant) Aeroport (Valncia) Renfe (Alcoi) Renfe (Valncia) Tanatori del Comtat Tanatori Comarcal Mariola 96 559 00 51 96 559 01 21 96 559 00 68 96 559 24 51 96 651 65 63 96 559 16 11 96 650 06 24 96 652 88 00 96 553 74 00 96 559 11 29 96 559 11 54 96 559 27 95 96 559 08 69 96 559 34 29 96 559 01 59 96 559 30 80 96 559 09 64 96 650 07 49 96 559 12 57 96 691 90 00 96 370 95 00 96 552 12 60 902 240 202 96 559 23 25 676 488 785 96 559 15 58 608 762 444 663 031 403 670 538 157 96 552 05 62 96 349 99 49
SERVEI DARREPLEGADA DE BROSSA

El servei darreplegada de brossa es realitza tots els dies.
El servei darreplegada domiciliria dutensilis vells es realitzar els dies 15 de cada mes. Cal avisar abans cridant al telfon: 96 533 52 04.
ECOPARC
Dilluns, dimecres, divendres, dissabtes i diumenges: de 10 a 13 h. Dimarts: de 16 a 19 hores.
HORARI DAUTOBUSOS
Diumenges i festius. 12,20:30 i 22 h COCENTAINA-GANDIA Laborables a les 9:20 i 16:20 h. COCENTAINA-PLANES Laborables, a les 14:35 i 20:05 h. ALCOI-ALACANT (Directe) Laborables: 8:30 h. (Per Ibi) Laborables: 12:30 i 15:00 h. (Per Xixona) Laborables: 18,00 h. Dissabtes: 15:00 i 17:00 h. Diumenges i Festius: 13:00 i 17:00 h. ALCOI-COCENTAINA-MURO Laborables: 5:00, 6:30, a partir de les 7:30 servei cada 30 minuts fins les 20:00 h.Ultims viatjes a les 21:30 i 22:30 h. COCENTAINA-VALNCIA Laborables: 6:10, 8:25, 10:10, 13:10 i 17:10 h. Dissabtes: 7:10, 10:10, 17:10 h Diumenges i festius: 9:10, 18:10 i 20:10 h VALNCIA-COCENTAINA Laborables: 6:20, 10, 13, 16 i 19:30 h Dissabtes: 10, 13 i 19 h.
TAXIS
J.M. Galera Martinez Tele Taxi 24 Horas Vicente Pascual Prez P. Snchez Fernndez
AUTOBUSOS
La Alcoyana (Alcoi-Alacant) Travicoi (Alcoi-Valncia)
HORARI DE TRENS
COCENTAINA-VALNCIA
De dilluns a dijous: 6:24 - 8:59 - 15:24 - 19:24 . Divendres: 6:24 - 8:59 - 15:24 - 19:54. Dissabtes: 6:24 - 8:59 - 15:24. Diumenges: 8:59 - 15:24 -18:14 - 19:24. Consulteu els festius.
y d o a v d i e v u a N N o z i l Fe pero A prs

Cocentaina Desembre 2009

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cocentaina Desembre 2009

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Revista EL COMTAT - desembre de 2009

Amb el suport de lAcadmia Valenciana de la Llengua

Un any ms, Cocentaina es va manifestar contra la violncia de genere

Felices Fiestas de Navidad y prspero Ao Nuevo

Revista EL COMTAT - desembre de 2009

Revista EL COMTAT - desembre de 2009

Claudio Lpez, Peris, singular personatge

Claudio Lopez Hernandez

Vidrieras Artsticas Acristalamientos

Pastes caseres Especialitat en Cocotets

Av. Pas Valenci, 96 - Cocentaina Tel. 96 559 32 03 - 650 454 951

Revista EL COMTAT - desembre de 2009

Revista EL COMTAT - desembre de 2009

Un director molt estimat

Revista EL COMTAT - desembre de 2009

Tots Sants i el joc de la sortija

Garaje Catarro Coop. V.

Revista EL COMTAT - desembre de 2009

Punto de venta en vehculos Nuevos y k.m. 0

Tecno Sport TOYOTA Audi

Nueva marca TOYOTA a su servicio

Celebre estas Fiestas en compaa del...

Bar Raspa Avenida

Feliz Navidad y Prspero Ao Nuevo

Revista EL COMTAT - desembre de 2009

12 Revista EL COMTAT - desembre de 2009

Revista EL COMTAT - desembre de 2009

Camps, un presidente sumido en la parlisis ms absoluta

Alcohlicos Rehabilitados San Jorge

DISTRIBUCIN PRIMERA PLANTA DE VIVIENDAS

ltimas viviendas a la venta Elija calidades!

Revista EL COMTAT - desembre de 2009

Jorge Alarte visita Cocentaina en un acte multitudinari

Carpintera y Mobiliario de Cocina

16 Revista EL COMTAT - desembre de 2009

Cocentaina es converteix en la seu de lasemblea de CCOO de les comarques centrals

C/ Convento, 36 Cocentaina Tel. y Fax: 96 559 02 71

Av. Pas Valenci, 107 Tel.: 96 559 26 69 COCENTAINA

Revista EL COMTAT - desembre de 2009

Es posa en marxa la segona edici dEmprendeaventura

Revista EL COMTAT - desembre de 2009

El mes de desembre ens ompli de tradicions

ROPA DE SEORA Pas Valenci, 89 - Tel.: 96 559 08 19 COCENTAINA

EXPOSICIN y VENTAS Passeig del Comtat, 56 y 64 Tel: 96 559 07 70 COCENTAINA

20 Revista EL COMTAT - desembre de 2009

C/. Ausias March, 1 - Tel: 96 650 02 56 COCENTAINA

Revista EL COMTAT - desembre de 2009

Els comeros de Cocentaina ms vius que mai al Nadal

Els joves tamb tenen el seu espai al Nadal

22 Revista EL COMTAT - desembre de 2009

LAjuntament, mitjanant la Regidoria de Cultura, felicitar el poble amb un Cd de Nadales

50 anys al seu servici

Rubn Blanquer Vicent

Revista EL COMTAT - desembre de 2009

El Concurso de Belenes llega a su XXVIII edicin

POMARES, S.A. asesor a o c na tecn ca

Vos desitgem un venturs 2010

Revista EL COMTAT - desembre de 2009

Caixa Ontinyent edita Menjars de la muntanya. Entre la Serrella i Mariola

C/ Ausias March, 6 Cocentaina Telf. 965 590 976

26 Revista EL COMTAT - desembre de 2009

edificio Jaume I - Cocentaina

28 Revista EL COMTAT - desembre de 2009