Resum article llarg:

Salvador Vidal i Bisbal, que va viure de l’any 1832 al 1909, i que fan referència a fets i
esdeveniments succeïts a Igualada. Ell va regentar el negoci de merceria de Cal Perico com
a successor que era del seu pare, Isidre Vidal i Bertran, i del seu avi, Pere Vidal i Juler .
Salvador Vidal i Bisbal era molt ordenat i, de tota la correspondència que feia referència al
negoci, en guardava còpia en els llibres copiadors de cartes, tal com aleshores n’era
costum. És per aquest motiu que hem pogut conèixer també fets rellevants de la vida
igualadina, com ara problemes socials de l’època, dades dels governants de la nostra ciutat,
notícies, vivències i festes que ell considerava bo d’explicar, etc., així com fets del seu carrer
que creia que podien interessar al seu cunyat Ignasi i a la seva germana Bonaventura, que
vivien a Barcelona.

Tanmateix, potser el que m’ha portat a fer aquest relat és per les referències i detalls que
dona de la guerra dels carlins. En el llibre d’Antoni Carner, L’entrada dels carlins a
Igualada,1 s’explica que, durant l’any 1873, cada quinze dies trobem un alcalde nou a
Igualada. Així doncs, explicaré els fets relatats pel besavi Salvador, molts dels quals no
consten en cap his tòria igualadina. Poc després, Carner va escriure també l’article «La
entrada de los carlistas en Igualada.

Als quals haver els va posar presos a la prevenció o casa de la Vila. Arriba la nit després del
toc de vàter, les feres es posen sobre les armes i donen principi en descàrregues i amb crits
infernals i les cornetes no trepitjaven un instant, i això va durar hora i mitja com a mínim i el
principal focus de la insubordinació va ser al barri de St. Agustin i plaça de la Creu, perquè
es posessin en llibertat els soldats presos i així ho van aconseguir, quadrant-se molt bé el
gefe de la guàrdia que va matar un corneta.

Els soldats tots es van posar sobre les armes i no s'entenien entre ells. El resultat ha estat el
capità que va posar pres els individus, mort i 3 soldats més i algun ferit. El general i tots els
jefes no veient-se segurs aquesta matinada a les 2 han sortit amb alguns soldats per a
Castellolí i també li han seguit els voluntaris i guàrdies civils. Si bé en aquella hora una mica
intempestiva anaven casa per casa trucant als soldats, la major part s'han negat a sortir i els
tenim en aquesta.

A la segona carta, del 2 de juny, és reafirma en els motius de la revolta, o sigui el fet de
faltar al moment de passar llista i que els posessin a la presó. Velarde per evitar vessament
de sang o per no considerar segur, va sortir d'aquesta divendres a les dues de la matinada
amb tota la tropa que va poder reunir, i es van quedar aquí una bona porció d'infanteria i
alguns guàrdies civils que al migdia del mateix divendres van sortir d'aquesta sense cap
gefe i es van dirigir a Piera i d'allà a Esparraguera,

Reproducció d'un quadre de J. Calderé que mostra l'entrada dels carlins a Igualada, al
carrer del Born no dubto que diversos veïns o pobles immediats a la població s'hauran
cregut que a la població passava una cosa extraordinària poc satisfactòria, perquè alguns
veïns d'aquesta en el moment se n'han preu cupat algun, i per fi els han combençut el toc
d'alegria de les campanes.