RODAMONS a Seva (II)

En Llàtzer Carceller Sabaté, segons consta en la seva partida de naixement, que m’ha enviat
molt amablement l’ajuntament de Ribes de Freser, va néixer en aquest poble el dia 30 de
setembre de 1914. Fill de Joaquim Escarceller, nascut a Villores i de Maria Sabaté, de Ripoll. No
sabem els motius que van fer que canviessin el cognom de Carceller a Escarceller, però així
consta en aquesta partida, per primera vegada. Sí, en Llàtzer, és el nebot d’en Gatus!

En Llàtzer, l’any 1958 viu ja a Barcelona, el seu benefici era una parada de llaminadures al moll
de la ciutat. La seva vida dóna un tomb definitiu quan l’any 1975, el director de cinema,
Francesc Betriu, es fixe en ell per participar en una pel·lícula espanyola anomenada Furia, va
ser el seu primer treball com a actor. Al llarg de la seva carrera participarà en unes vuitanta
pel·lícules, sempre en papers secundaris. Arriba a la fama gràcies a la seva participació en
programes de televisió espanyola com Un, dos, tres .... i sobretot a TV3 amb Filiprim, al costat
de Josep Maria Bachs. Va morir el 26 d’octubre de 2010, a Barcelona.

Tornem a l’Agustí, en Gatus. No sabem el moment exacte en que arriba a Seva, però deuria ser
en acabar la guerra civil, aproximadament el 1940. Vivia al pont del moli del Sors, conegut ara
com el pont d’en Gatus. Es un pont, segurament del segle XVII, de dos arcs de desigual
amplada, el gran sobre el curs del riu, en terme de Taradell, i el segon més enfilat i petit i ja
dintre del terme de Seva. Abans era un camí molt fressat perquè era el camí ral de Taradell a
Seva, camí per homes i bèsties de bast i el camí per anar del Sors de Seva al seu molí del Sors,
ara en queden escasses ruïnes. Mossèn Antoni Pladevall ens ho explica en un article a:
https://www.taradell.com/2013/11/04/el-pont-den-gatus-o-del-moli-dels-sors/ “Des dels volts
de 1940 en feu la seva estada un captaire, conegut com el “Gatus”. Un home pacífic, que
residia en l’arc petit del pont (on rares vegades hi arribava l’aigua), més enlairat sobre el riu.
Un arc que tenia ornat amb pots i testos amb flors i fins bombetes i instal·lació de fils tot i no
tenir-hi electricitat. Era un bon home, però un xic esquerp i fugia de la gent. Hi va residir molts
anys, quasi una vintena, i conegut amb aquest nom per tenir per companyia sis o set gats. Per
això la gent anomenava al pont, el pont d’en Gatus”, per la pronunciació popular de Gatos,
encara que pobre home era ben català”.

Hi ha moltes anècdotes del seu bon fer. M’explica la Carme Coma Boixó: “Amb unes amigues,
vam anar a peu a Taradell a ballar sardanes. Se’ns va fer fosc, mentre tornàvem cap a Seva ja
no veiem bé el camí. En acostar-nos al pont, em vaig posar a cridar: Agustí, Agustí! Ell va sortir
de sota el pont i ens va dir: Què! Se us ha fet tard? Li vam explicar que veníem de ballar
sardanes. Ell es va posar amb una espelma encesa a sobre del pont i ens va anar il·luminant el
camí fins que vam ser a dalt. De vegades, el pont s’inundava per culpa de les pluges. Llavors en
Gatus anava a can Calvet, trucava a la porta i el deixaven dormir en un racó de la casa, prop del
bestiar”.

La Rosa Papell Coma m’explica: “Diuen que quan anava a Taradell no demanava caritat, ell deia
que anava a vendre. Portava plantes de sota el seu pont i les venia”.

La Irene Castany Puig em comenta: “Va arribar a Seva una família de pobres. L’alcalde, en
Josep Jutglar, no sabia on posar-los, finalment se li va acudir que anessin a sota el pont amb en
Gatus. Els hi van acompanyar i s’hi anaven a instal·lar, quan ell va arribar. En veure la nova
família, es va esverar molt i s’hi va negar a compartir el lloc, ja que deia, que era casa seva. En
insistir l’ajuntament, va afluixar, però va proposar cobrar un lloguer. Finalment van compartir
la volta del pont i per separar-se, hi van posar una cortina. El fill de la família era tuberculós. En
pocs mesos va morir i la família poc després va marxar, ja que sovint tenien discussions amb en
Gatus”.
També m’expliquen la Irene i la Carme, que en aquella època, algunes dones de Seva anaven a
treballar a les fàbriques tèxtils de Taradell, a can Costa, al Tint o al Vapor. Començaven a
treballar a les cinc de la matinada. La Irene diu que des de Seva, a la nit, sentien les alarmes
dels canvis de torn. En Gatus les acompanyava un tros, sobretot a l’hivern, perquè no
tinguessin por dels sorolls del bosc. Algunes d’aquestes valentes dones eren entre d’altres, la
Loreto Clot Riera, la Maria Teresa Griera Echevarria, dues dones que venien de La Rovira, ...

En Gatus voltava força, molt sovint anava a Viladrau, sempre a peu. Deia que allà hi tenia
“clients”. Un matí de ple hivern ja començava a nevar, quan en Pere Puig Arumí de can Paio,
que feia de taxista per en Gurri, portava uns clients de Balenyà a Viladrau. A la sortida de Seva
se’l va trobar. Veient el mal temps que venia, es va aturar, en Gatus li va dir que anava a
Viladrau. En Pere li va demanar què esperava captar a Viladrau, que ell li donaria aquests
diners. Que l’esperes, que de tornada el carregaria i el portaria a cal Barraquer, on la seva
germana Filomena, li donaria menjar calent. En tornar en Pere no el veia, va aturar el cotxe i el
va buscar. El va trobar amagat darrera uns arbres. El va convèncer i el va portar a la fonda de
cal Barraquer.

Un altre dia en Gatus va marxar a Girona. Era acabada la guerra i un guàrdia li va demanar la
documentació. Al no tenir-ne, el van tancar al calabós. Al veure’s perdut va començar a
demanar que avisessin al senyor Lluís Cendra Terrassa de Seva, que ell el coneixia i el vindria a
buscar. Així va ser, en Lluís, sempre sensible amb aquest temes, el va ajudar i el va anar a
buscar. També es va preocupar de fer-li fer la seva documentació i li va dir: “Mai perdis
aquests papers”.

En Gatus anava sovint a cal Barraquer, sempre li tenien un plat de sopes calentes per a ell.
Comprava un litre de vi, se’n bevia un quart abans de marxar, un altre quart al arribar als pins
del Sors, de tal manera que quan arribava a can Calvet, ja s’havia acabat. Tornava a cal
Barraquer a omplir de nou la bota. La Filomena li deia: “Ja te l’has acabat? Em sembla que t’hi
haure de barrejar aigua”.

Es veu que sempre portava dos gats a les espatlles. Li donaven pa sec per les cases, ell
l’estovava amb la saliva a la boca i quan era ben tou, l’anava paixent als seus gatets.

En Gatus va emmalaltir i el van portar a les Germanetes del Pobres a Vic. Allà el van cuidar.
Una voluntària que el va tractar, la Carme, en ensenyar-li la seva foto, el va reconèixer, i em va
dir: “Es ell, però aquí el teníem més net i polit”.

Finalment va morir a l’Hospital de la Santa Creu de Vic, el dia 18 de novembre de 1964. Ens va
deixar un bon home. Serveixin aquestes paraules per recordar el seu pas per Seva.

Si algú veu algun error en les dades del post o bé, te més dades sobre persones d’aquesta
família, o te les fotografies que falten a l’arbre que adjuntem, que ens ho facin arribar al mail
genealogiadeseva@gmail.com. També agrairíem que si teniu algun membre d’aquesta família
com a contacte al Facebook, li compartiu la pàgina perquè ho puguin llegir.