JACINT VERDAGUER:

Vida: Verdaguer neix a 1845 a Folgueroles (Vic). Era fill d’una família molt humil de
pagesos, i com era una família pobre amb bastants fills, no els podien alimentar bé i els
van portar al seminari.
Als 15 anys va començar a escriure poesia i li agradava molt recollir cançons populars
(tradicional).
Verdaguer també cuidava la terra perquè ajudava als seus pares, que eren pagesos.
A 1865 es va presentar als jocs florals i li donen els segons premis, que es premien en
accèssits. Verdaguer es va presentar a recollir el premi amb una barretina i vestit de
pagès i això els hi va encantar als romàntics.
A 1870 és ordenat sacerdot, es fa capellà i la parròquia li dona Banyoles d’Orís com a
destí. És aquí on comença a escriure una de les seves obres més importants:
- L’ATLÀNTIDA
Però llavors va contraure tuberculosi, una malaltia que els metges li diuen que no pot
continuar vivint a la muntanya i que li aniria bé anar a viure a un lloc de mar.
A Barcelona hi havia uns homes riquíssims que tenia un transatlàntic que feia
Barcelona-Cuba (Comillas Güell). Llavors es va enrolar en el vaixell Guipúscoa que feia
aquest trajecte.
Durant aquests 2 anys, la salut es va refer, va millorar i els marquesos Comillas van
contractar a Verdaguer com a sacerdot privat de la família i també era l’almoiner:
Donava almoina als pobres.
Així s’hi va passar 16 anys vivint a casa dels marquesos de Comillas, sent el seu
confessor i repartint almoines als pobres de Barcelona.
Van fer un viatja amb els marquesos a Terra Santa i li va passar alguna cosa espiritual i
quan va tornar a Barcelona, quan el marqués li donava diners, ell n’agafava més per
ajudar més als pobres. A més a més, va començar a practicar l’exorcisme.
El marqués va parlar amb un bisbe de Vic sobre Verdaguer i li van diagnosticar follia.
Llavors li van treure la capacitat de donar missa i el van tancar a Verdaguer als Santuari
de la Gleva durant 2 anys, i ell tenia la sensació d’estar empresonat.
Verdaguer va pensar que no era just tancar-lo per practicar l’exorcisme i per repartir
més diners.
Llavors, Verdaguer va fugir i va tornar a Barcelona i es va amagar a casa d’uns homes
que l’ajudaven amb les pràctiques exorcistes (treure-li el dimoni de dins).
Tot el que li van fer va provocar que quedés molt tocat físicament.
Estant a Barcelona va reposar forces perquè es volia defensar i va escriure una sèrie
d’articles aplegats sota el títol “En defensa pròpia”.
Això va ser un escàndol perquè la societat es va dividir:
- DEFENSORS: Defensaven a Verdaguer.
- DETRECTORS: Criticaven a Verdaguer.
Ell també arreplegava totes les seves crisis escrites en poemes = “Flors de calvari” 1896
(publicació).
El bisbe de Vic el va perdonar perquè va veure la situació de Verdaguer i va decidir
reconciliar-se amb ell. Verdaguer volia tornar a donar missa i el bisbe li va donar
aquesta facultat i li van donar la parròquia de Betlem.
A Verdaguer això li va durar poc perquè va morir l’any 1902 perquè estava malalt. Fins i
tot, un home de Vallvidrera (burgés ric) se’l va emportar perquè morís en pau: va morir
amb 57 anys de tuberculosi (semblava que en tingués 80)
Era un home molt intel·ligent perquè coneixia molts llocs (va fer molts viatges amb els
marquesos de Comillas).
Poemes èpics:
La poesia èpica (epopeia): Extenses narracions en vers que expliquen fets heroics que
tenen un fet decisiu per l’historia d’un poble.
A les olimpíades es va llegir un fragment de l’Atlàntida (poema èpic de Verdaguer):
Hèrcules obra l’Estret de Gibraltar, puja i funda Barcelona.

- L’ATLÀNTIDA: és una obra típica del romanticisme i està escrita en versos

alexandrins amb cesura 6+6.
Està format per:
o Introducció: (la història comença pel mig) Colon naufraga i un ermità
l’acull i li explica la història de l’Atlàntida.
o 10 cants: Volen casar a Hèrcules amb Esperis, ell no vol i fuig. Amb
aquesta fugida obra l’estret de Gibraltar i tot s’inunda. Hèrcules va
fundat ciutats i pobles fins que arriba a Barcelona.
o Conclusió: Colon després d’aquesta història vol cristianitzar el món que hi
ha a l’altra banda de l’Atlàntic i descobreix Amèrica.
És una història que barreja:
o El descobriment d’Amèrica
o Enfonsament de l’Atlàntida (mític)
És totalment romàntic perquè els protagonistes de l’Atlàntida són la natura i
Hèrcules simbolitza l’home que lluita per dominar la natura.
És un poema èpic perquè arriba a Barcelona, la funda, i també per les històries
d’Hèrcules, Colom i el descobriment d’Amèrica.

- EL CANIGÓ: El poema consta de 12 cants i un epíleg:

o 12 cants: Transcorren sobre l’ant 1000, quan Catalunya comença a ser el
que és ara: orígens de Catalunya.
El protagonista és un cavaller anomenat Gentil que ha de cuidar l’ermita
de l’atac dels moros. A Gentil li expliquen que al Canigó hi ha unes fades
(llegendes) i quan arriben els moros, Gentil marxa a Canigó, on es troba
amb Flor de Neu, que es va fer passar per Griselda i el va seduir.
Mentre, els moros van derrotar als cristians i quan torna Gentil se’n
penedeix i es fa monjo. Encara així l’oncle de Gentil (Tallaferro) va salvar
als cristians dels moros i va matar a Gentil.
Van pujar la creu de Gentil i quan les fades (sers malignes) ho veuen
fugen.
o Epíleg: Transcorre sobre el S. XIX (època en que ho escriu).
Diàleg entre 2 monestirs:
 Sant Martí del Canigó (a dalt)
 Sant Miguel de Cuixà (a baix)
Estan en runes i hi ha una personificació dels monestirs que parlen; es
divideix en 3 parts.
Aquesta obra es coneix com “el crepuscle de les fades”.
Apareix molt la natura, sobretot el paisatge dels Pirineus.
Verdaguer representa la consolidació definitiva de la Renaixença:
 Guimerà: recupera el teatre.
 Verdaguer: Recupera la poesia.