1.Fitxa tècnica del llibre​.

Autor: Francesc Gilabert

Llibre: El secret de l’alquimista
Número de pàgines: N’hi ha 164 pàgines i 10 capítols.
Lloc de publicació: Alzira
Editorial Bromera. 1ª edició, 2001. 6ª edició en febrer 2010
·Autor:
Francesc Gilabert i Muñoz va nàixer a Alcoi el 1976. És llicenciat a
Filologia Catalana i actualment exerceix la docència a I.E.S.
Mutxamel (l’Alacantí).
Per a jovens ha publicat: “El misteri de la lluna negra”, “La llegenda
del corsari”, “El fantasma de la Torre”, “El somriure de l’esfinx” i “La
Faula de Torroella”.
Per a menuts ha publicat “La llegenda per a Draco” i “Somni d’una
Nit de Sant Joan”.
També ha escrit obres per adults, com “Els lluitadors” o “València a
cara o creu”. I col·labora en la el·laboració de materials educatius.

2.Tema
El llibre narra les aventures que va dur un jovenet fins a Alexandria a la
recerca de la Gran Obra, del secret de les transformacions i com va influir
tot allò en la seua vida.

3.Estructura
El llibre comença amb un tall de presentació, com l’autor durant un viatge
per la Toscana italiana es va topar, per casualitat, amb l’obra que tenia a
les mans en una llibreria de vell. Era un manuscrit, la traducció d’una
història escrita per un valencià del segle XV que va narrar una curiosa
aventura de la seua joventut.
L’autor conta que ha volgut fer un treball el més comprensible possible
per a un lector del nostre segle, i que com no tenia títol, l’ha pres “El
secret de l’alquimista”.
Després, l’estructura es divideix en 4 llibres:

3.1.Llibre primer​: Anomenat TERRA i que es pot dir, que és la introducció o

presentació de tota la història. Al començament de cada capítol té una
frase breu que introdueix el capítol.
3.1.1.Capítol I​: Els amics del protagonista li demanen que escriga la
seua història i escriu com un cavaller, Alexander Guinart de Ventalluny, es
posa en contacte amb ell i li transmeteix la primera missió de protegir el
medalló secret del Sol i de la Lluna.
3.1.2.Capítol II​: Ventalluny li comunica que podrà fer camí a
València i buscar a la morería on es troba Assis-al-Calab, un bon amic que
li ajudarà fins que es retroben.
3.1.3.Capítol III​: Coneix a Amet, que li ajudarà a trobar a Assis.
Aquest li comunica que el medalló és la clau de l’Atanor, que conté el
secret de l’Art, de l’Art Universal, i com reben la notícia de que Ventalluny
és mort, Jordi s’ha d’encarregar de la missió.

3.2.Llibre segon​: Anomenat AIGUA. Jordi i Amet van desenvolupar totes

les seues aventures en aquest segon llibre.
3.2.1.Capítol IV​: És transportat dins d’un barril a la bodega d’un
vaixell on el capità Pontos, li deixa fer el viatge amb ell i li conta a Amet
que ha de fer una missió molt important.
3.2.2.Capítol V​: En l’Alzione van sofrir un batalla a una galera i per
una ona del mar, la nau va escorar i Jordi es va trobar enmig de les ones,
però Amet li va salvar.
3.2.3.Capítol VI​: Arribaren a Nàpols i recaudaren diners perque
volien agarrar un altre vaixell per anar a Roma.

3.3.Llibre tercer​: S’anomena VENT

3.3.1.Capítol VII​: Es dirigeixen a Roma per terra i mentre Amet es
donava un bany, Jordi es va donar compte que Amet era una dona. Moltes
coses haurien de canviar.
3.3.2.Capítol VIII​: Es van donar un bon esglai, Ventalluny va
apareixer una altra vegada i arriben al palau dels Corzo.
 3.3.3.Capítol IX​: Camar i Jordi arriben per fi al savi Tronalesta i li
diuen que és mort en realitat i que té un impostor, Falconera, i li donen el
mapa amb l’emplaçament del temple secret de l’Atanor a Alexandria.

3.2.Llibre quart​: El seu nom és FOC. En aquest llibre ocorren moments

molt importants del llibre, doncs podem dir que és el desenllaç del llibre.
3.4.1.Capítol X​: Fan el camí per a Alexandría per arribar a una gruta
a les muntanyes de Carambera i ja són capaços d’identificar el significat
del medalló i gràcies a aquesta clau hi van poder agarrar un feix de papirs
per a interpretar però Falconera li estava esperant.
3.4.2.Capítol XI​: Jordi es va veure dins de la pressó d’Alexandria i va
saber que Camar era qui li passava tota la infromació a Falconera. Van
sofrir una desil·lusió molt gran, però també va ser d’ajuda per eixir de la
pressó.
3.4.3.Capítol XII​: Carma li revela com va fer la seua traïció i Jordi li
va perdonar. Però un vaixell va anar darrere de l’Alzione i es va produïr un
incendi. Afortunadament, Carma i Jordi pogueren salvar a Assis i als papirs,
però ella fou ferida al pit. Per últim, hi ha un epíleg on Jordi narra com va
ser la seua vida després d’aquestes aventures tan interessants.
El llibre també conté una breu ressenya i cronologia de la història, des del
punt de vista de la política, de la societat, de l’art i de la cultura, per
ajudar-nos a comprendre millor el text i saber què ocorre, en quin any, i
com afecta als diferents punts de vista donats: la política, la societat i l’art
i la cultura.

4.Personatges​:
Principals:
·Jordi​: És el protagonista del llibre. És un jove llaurador que viu a
casa dels seus oncles ja que els seus pares van morir. Son pare era un
lletrat que va entrar al servei d’un senyor que li encomanà l’administració i
els comptes d’una torre prop del poble on vivia sa mare. Mentre vivien no
li faltaren els diners i va poder anar a l’escola uns quants anys.
Va viure moltes aventures gràcies a Ventalluny, qui li va agafar d’escuder,
i es va fer càrrec de portar el medalló desde València fins a Nàpols i
Alexandria. La seua personalitat li va agradar molt a Ventalluny que no
s’acontentaria amb el destí que les circumstàncies li imposaven.

·Amet​: Personatge que acompanyarà en totes les aventures al

protagonista. Era un jove de la mateixa edat que Jordi. Alt, prim, de pell
color bresquilla. Els cabells llisos s’arremolinaven un poc en una grenya
curta, d’ulls vius.
Li ajudará en tot a Jordi, serà un bon guía, que li protegirá de tota la
gentola de lladres i estafadors. Tot el que havia après, l’havia après al
carrer. Des de ben menut els seus pares li obligaven a captar almoina i
buscar-se la vida als carrers ja que eren pobres. Al llibre conta quines
coses van fer des de els sis anys fins als catorze per a poder sobreviure.
Amet era decidit, desimbolt, tenia una ment analítica i pràctica, capaç de
sospesar els problemes i destriar tots els pros i contres de les coses. Per a
ell, el futur no existia i varia el present, per a ell la vida era una conversa.
Ell era l’àngel de la guarda de Jordi, li va salvar la vida varies vegades.
Però Amet era en realitat una dona, perque la vida als carrers és més fàcil
si et prenen per un home, el seu nom era Camar Amet. Jordi se’n va
enamorar d’ella.

Secundaris:
·L’oncle Joan Bernia​: Arrendatari del mas del Buc, un bon home,
honrat, treballador, pacífic, bon cap de família.
·Tia Elionor i sis criatures​: Formaven la família de Jordi i eren els
millors germans del món.
·Alexandre Guinart de Ventalluny, Cavaller de Montpeller​: De
complexió forta, home de gran fortalesa física. La pell torrada pel sol, però
sense callositats a les mans. La faç altiva, les faccions severes, els llavis
serrats, el nas aguilenc i la cabellera canosa.
Li va fascinar a Jordi i de seguida es va convertir en el seu escuder i li va
encomanar una missió molt delicada: el medalló.
Després de passar moltes aventures amb ell, l’opinió de Jordi es va canviar
quan li van dir que va ser un impostor, però a pesar d’això, li va salvar la
vida en diverses ocasions.
·Assis-al-Calab​: Era un home bru i polit, amb una constitució més
pròpia d’un home de ciència, ja que era metge. Tenia una barba allargada,
estovada i canejant.
Jordi li va portar l’Atanor i ell li va explicar en que consistia el tresor i li va
ajudar fins a Alexandria a descobrir els seus enemics i amb qui podia
confiar per arribar a aconseguir el seu objectiu.
·Falconera​: Mercenari. Tipus astut i sense escrúpols que pretenia
vendre el secret al millor postor. Va ser l’enemic número u de Jordi, i la
seua nau era “Santa Anna de Tizione”.
·Pontos de Maravant​: Senyor de la nau l’Alzione, estava al servei de
sa majestat Alfons el Magnànim i lluità contra els enemics de la Corona i
de la Cristiandat. Era un home polit, de muscles ample, de faç pàl·lida i
xuclada i cavellera rossa i rulla. D’ulls clars. Els mariners sentien per ell
respecte i simpatia. Va acceptar a Jordi i Amet al seu vaixell i va participar
en nombroses aventures amb ells. La seua nau era l’Alzione, que el nom
significa el nom de la filla del vent que morí en la mar per amor.
·Escipió​: Contramestre de l’Alzione. Tenia una cicatriu en la cara,
d’idees tan agudes. Era jove, de pell olivàcia i en cobria el cap amb un
mocador vermellenc que contrastava amb una barba negra. Era el
responsable de fer treballar als mariners. Solien dir que sempre estava de
mala lluna. També mantenia l’ordre i la disciplina.
·Sèpia​: Un vell mariner. Era petit però robust, els cabells blancs,
molt llargs per a ser barber, voltaven una calba enorme, esfèrica i
llustrosa. D’ací li venia el nom de cap de sèpia. Tenia molt bon sentit de
l’ humor. Era xarraire i romancer. Gaudia contant anècdotes i històries, i
n’estimava molt a Jordi i Amet.
·Jaume de Vilaragut​: Cavaller natural de Barcelona, amic de Pontos
de Maravant i com ell Corsari al servei del Magnànim.
·Tronatesta​: Savi germà de l’art, protegit pel mecenatge dels Corzo.
Un individu extremadament prim i pàl·lid. Ell posseïa un mapa amb
l’emplaçament secret d‘Altanor, a Alexandría, i li va explicar que era una
de les cultures més avançades i refinades de la història.

5.Argument
Jordi és un jove elegit per un cavaller, Alexandre Guinart de Ventalluny,
per a protetgir el medalló del Sol i la Lluna. Per aquest motiu va fer un
recorregut per tota la Mediterrània: València, Nàpols, Roma i Alexandria.
En aquests viatges va conèixer a Amet que li acompanyarà, ajudarà a fugir
dels enemics i inclós li salvarà dos voltes la vida. També va conèixer a
Assis-al-Calab que li donarà protecció i li explicarà que és la clau de
l’ Atanor, el secret de l’ Art Universal i al capità Portos que li emportará en
la seua nau l’ Alzione per a arribr al seu destí.
Al llarg d’aquest viatges Jordi va sofrir tres decepcions importants: la
primera que Amet va ser una xica, anomenada Carma, i no un xic. La
segona que Ventalluny no era mort però l’home que havia conegut en
realitat era un impostor, el seu assassí, Falconera i que els dos encaputxats
que els perseguien eren del band que protetgia el medalló, els germans de
l’Art.
El savi Tronatesta li dona a Jordi el mapa amb l’emplaçament del temple
secret de l’Atanor, allí on és el tresor de la Gran Obra ja que era una
manera de protegir tota la cultura d’Alexandria.
A la fi, gràcies a les interpretacions dels símbols del temple i al medalló
van poder entrar i arreplegar el papirs secrets. Després d’aquesta gran
aventura encara li faltava a Jordi entrar a la presó d’Alexandria i va sofrir
una altra decepció, Carma era una traïdora, una espia junt a Falconera.
No obstant ella va ajudar a Jordi a eixir de la presó, va ser ferida al pit.
Jordi la va perdonar i inclós, s’en va enamorar.

6.Lloc
La història transcorre a València, pero el protagonista (Jordi) va
recorrent cap a altres llocs, on li porta el medallò: Nàpols, Roma,
Alexandría...

7.Temps
L’obra es desenvolupa al segle XV. Quan València coneix el seu
“segle d’or”. Des del punt de vista econòmic, es converteix en el centre
comercial més important de la Corona d’Aragó i uns dels principals ports
de la Mediterrània. València tenia una societat plural, integrada per
cristians, jueus i musulmans (mudèjars).

8.Narrador
El llibre comença amb un narrador en primera persona, que durant
un viatge es troba un manuscrit i ell el va traduïr de manera més
comprensible. La història també està escrita en primera persona perque
són les aventures que conta Jordi però a la vegada també está expressada
en tercera persona.

9.Opinió personal
El llibre és molt interessant, perque al ser d’aventures és bastant
amé. A mesura que vas llegint et vas involucrant més en com arribar a
descobrir el misteri, perque els personatges, la pròpia història i les grans
decepcions que va sofrir Jordi fan que no sápigues com va ser el
desenvolupament i com serà al final.
El llibre el recomane a aquella gent que li abellisca assabentar-se de
València, de com era en el passat, en concret al Segle XV, i la resta de
ciutats de la Mediterrània, sobretot de Alexandria i de la seua cultura.