EL QUIJOTE DE LA MANCHA, MIGUEL DE CERVANTES

1. APUNTS CLASSE
1.1. CERVANTES
Va escriure la primera part del Quijote el 1605: El ingenioso Hidalgo don Quijote. Va escriure la segona part
del Quijote el 1615: Del ingenioso cavallero don Quijote. L’obra va tenir molt d’èxit immediatament, ja que el
1612 surt la primera traducció de la primera part. Cervantes a través de Don Quijote explica que pensa de
l’acte de traduir: Me parece que el traducir de una lengua en otra es como quien mira los tapices flamencos
por el revés, que aunque se ven las figures, son llenas de hilos que las escurecen.
El Quijote conté 307 refranys, Don Quijote en diu 67 i Sancho 165. “Con la Iglesia hemos dado” no és un
refrany, sinó una frase enunciativa mal entesa feta un refrany: “con la Iglesia hemos topado”.
El objectiu de El Quijote: intenció humorística i intenció pràctica (lluiten contra l’èxit dels llibres de cavalleries).
Després de la publicació del Quijote, amb la seva parodia, es deixen de publicar. Cervantes era conegut com
“El príncipe de las letras españolas”. Cervantes als 24 anys va participar a la batalla de Lepante i com la mà
esquerra li va quedar impossibilitada li deien “el manco de Lepante”. La batalla de Lepante era la Lliga Santa
contra els otomans (turcs), Cervantes els té molta mania als turcs, lo qual veiem a El Quijote. Quan tornava a
casa, Cervantes va ser captiu dels turcs durant 5 anys, lo qual també veiem reflectit en El Quijote, la historia
del cautivo. Quan Cervantes torna a Espanya viu pobrament. El Quijote és una paròdia, és la antítesis dels
llibres de cavalleria. 2 conceptes bàsics de les novel·les de cavalleries:
- El nom del protagonista.
- D’on ve el protagonista.
En El Quixot no sabem fins el final el nom del protagonista i no es sap concretament d’on ve aquest. La
informació més important no la sabem fins el final. Es comenta que el poble originari de la Mancha de el Quixot
és Villanueva de los Infantes. Alfonso Quijano li feia mal de cap de llegir tantes novel·les de cavalleries i d’aquí
neix El Quixot, com el naixement d’Atena. Zeus va embarassar a Anetis i se la va menjar i després li feia molt
mal de cap. Li va demana a Hefest que li partís el cap, i ell ho va fer. Del seu cap, va sorgir Atena (deessa de la
saviesa).

1.2. DON QUIJOTE DE LA MANCHA

2 conclusions falses:
- Els llibres de cavalleries són veritat històrica.
- Al segle XVII cal ressuscitar la lira cavalleresca.
Alonso Quijano és un home pobre que viu en un poble perdut en la mà de Déu, avorrit i ell vol ser com els
protagonistes dels llibres que llegeix: vol ser un cavaller arran, per ser-ho ha de complir una sèrie de requisits:
armadura (agafa la del seu besavi, de fa dos segles) i la complementa amb el Yelmo de Mambrino (fa servir
com a barret), i finalment, necessita un cavall (Rocinante, nom alt, sonor i significatiu. Va tardar 4 dies en
escollir el nom del cavall i 8 en escollir el seu: Don Quijote de la Mancha (Quij de Quijano, nom autèntic del
prota, i –ote: sufix ridícul que vol dir malo, malote)). També, abans d’enfrontar-se als perills necessita una
dama, la qual troba a Toboso, Aldonza Lorenzo es converteix en Dulcinea del Toboso, un nom músic, peregrino
i significatiu. Ara que ja té l’armadura, el cavall, el nom i la dama ja pot començar, comença el juliol. Segons el
llibre de l’ordre de cavalleria de Ramon Llull, per armar seriosament a un cavaller, aquest ha de pertànyer a la
noblesa, l’aspirant ha de ser jove (ni un nen ni un vell), el lloc de la cerimònia ha de ser aristocràtic (palau,
castell, fortalesa...), ha d’estar acompanyat per donzelles, l’oficiant ha de ser cavaller o rei i ha de mantenir la
mà dreta sobre els Evangelis durant la cerimònia. En la cerimònia d’Alonso Quijano: ell no pertany a la noblesa,
no és jove (té aprox 50 anys), ho fa en una fonda, les donzelles són 2 prostitutes, l’oficiant és el ventero i el
llibre on posa la mà dreta no té res a veure amb els Evangelis. És una farsa. Sancho Panza no és present, així
que no sap que realment no és cavaller de valor.
En una obra com el Quixot, ha d’aparèixer la Guerra de Troia, el Quixot diu: Si jo arribo a viure a la Guerra de
Troia ni s’hauria cremat Troia ni s’hauria destruït Cartago, perquè jo hauria matat a Paris.
Entre 1605 i 1615, el 1614 Avellaneda va publicar un Quixot dient que anava a Saragossa. Cervantes fa que en
lloc d’anar a Saragossa vagi a Barcelona. Durant l’estada a Barcelona visita una impremta que és on fa la crítica
a les traduccions, allà es troba que estan imprimint la segona part del seu llibre, la d’Avellaneda. Trenca el
llibre i marxa. S’adonen que es troben a prop de Barcelona quan s’apropen a un bosc. Uns penjats li donen al
cap a Sancho. Saben que estan a Barcelona perquè hi ha molts bandolers pujats. De cop i volta, es troben
rodejats per 40 bandolers i el seu jefe, Roque Guinart, bandoler que va existir en realitat. A BCN viuen
aventures autèntiques. A la platja de la Barceloneta s’enfronta amb el cavallero de la blanca luna, qui el
derrota. El quixot ha de tornar al poble, on emmalalteix. Abans de morir renega dels llibres de cavalleries.