UN COR SENZILL, GUSTAVE FLAUBERT

UN COR SENZILL, FLAUBERT

- Literatura del s.XIX
- Flaubert el publica en un trilogia: 3 contes té + llargada que la d’un conte o També l’ha
mencionat com a novel·la breu o història parla de manera laxa dels contes o Cor senzill: Influència
novel·les realistes o La llegenda de Sant Julià l’Hospitalari: influència llegenda i paràbola o Herodies:
recorda a novel·la històrica
 Difícil definir el gènere de la trilogia
CONTEXT PERSONAL I ESCRIPTURA

Textos posteriors a Madame Bobary crítica: escriptor en decadència fins edició dels 3 contes
- Depressió i esgotament de l’autor

Escriptura de l’autor ++ informat a l’hora d’escriure els seus textos submergir-se en les realitats que vol
descriure

- Esgotament després d’escriure Bouvard i Péuchet

- Cor senzill inspirat en la seva infància QUÈ ÉS AQUESTA OBRA?
- Una gran ironia  editor li demana a Flaubert d’escriure contes amb esperança relata vida obscura
FELICITÉ

- Vida de Felicité (nom irònic) de desengany, misèries i servitud lligada a voluntat de la senyora o
Vida sencera d’entrega als altres/ privada d’amor cap a ella la gent que estima l’abandona
 Ex: Theodore (Déu) qui l’hauria de d’ajudar (vingut de Déu) tot el contrari
 Moment de paper d’heroi toro enmig del camí “venç el monstre”

• Es normalitza + això es manté distància social senyora-Felicité

- Totalment ignorant, ni religió o Tot i que: sense saber-ho està complint un dels preceptes +
importants cristianisme - Arquetip heroi traslladat a vida quotidiana mena de vida de Sant: o
Ironia: al final se li apareix lloro com si fos l’Esperit Sant Felicité és acollida al cel Sants acollits al
cel
 Processó del corpus: Felicité mor comú amb 2 text: S.J. l’Hosp.--> els 2 protas són
elevats al cel
 Ens diu: sants no sempre han de tenir l’origen que es coneix Felicité ignorant de la
religió o Trasllada el paradigma de la figura del Sant al món contemporani amb la
religió gairebé perduda
 És possible l’entrega als sants a l’època contemporània
 (En els 3 contes es pot veure degradació fet religiós)
SORTIDES DE FELICITÉ totes un fracàs

- 1a: Surt a acomiadar-se de Víctor i arriba tard i no el veu

- Va a veure Virgínia, hi arriba però és morta
- Va a dissecar lloro pel camí té accident amb un carruatge (pq és gairebé sorda) cau plena de
sang INICIS DE FELICTÉ (ENS DIU MOLTES COSES) - Felicité + treballadora: o Provoca enveja per
com treballa convertida en objecte, autòmat deshumanització personatge
 - 1r: subjecte de parla: Felicité després: mestressa o Tracte de l’autor amb Felicité: la ignora, com fa
tothom
- Descripció casa: ++ info (casa que havia estat benestant)  cambra de Felicité, la última, gens de
descripció
- L’autor ens parla del que feia a la casa: tot té a veure amb capacitat de treball i d’estalvi
[Manera d’escriure de Flaubain: ++ enumeracions, acumular imatges i objectes + fa que temps passi +
ràpid] + HISTÒRIA I ELEMENTS

- Entrem en la intimitat de Felicité quan se li ha mort tothom se’ns descriu la seva cambra
- Mestressa: senyora Aubain: caràcter altiu i dèspota gairebé ningú va anar al seu funeral o Causa
mort: disgust per la traïció monsieur Bourais, administrador dels seus béns
 Contrast de prioritats mort dels fills no la va portar a la mort – Felicité mor degut
al dolor de la manca d’amor.

1. GUSTAVE FLAUBERT
Neix a Rouen, Normandia. 1821-1880. 1877, recull de tres contes: Un cor simple, La llegenda de Sant Julian
l’hospitaler, Herodes.
- Herodes: fill d’Herodes. Casat amb Herodies, la dona del seu germà. Salomé, filla d’Herodies i fillastre
d’Herodes. Salomé el dia del aniversari d’Herodes va ballar de manera tant sensual que Herodes li va
dir que li aconseguiria el que vulgues. Salomé ho va pensar amb la seva mare i li van demanar el cap
de Sant Joan Baptista. Per això mor sant Joan Baptista.
- La llegenda de sant Julià l’hospitalari: Profecia de Julià deia que mataria als seus pares, se’n va a viure
a Santiago de Compostela, on es casa. Passen anys, pares peregrinen a SC on es troben a la dona. Ella
al descobrir que son els seus sogres, els invita a descansar a casa seva, al llit matrimonial. El diable, li
diu a Julià que vagi a casa, que la seva dona està al llit amb algú més, i ell mata a les dos persones
sense mirar-les. Julià va pul·lulant pel món i a qualsevol persona que li dona algo, li dona les gràcies.
Arriba a la vora d’un riu i descobreix entre les canyes una barca amb un forat. La repara i pensa en
fer una bona acció: com en el riu no hi ha pont, ell farà de centaure Nessos, sense cobrar. Troba
persones que li paguen amb menjar, però altres que li escupen. Passen els mesos, i arriba un leprós.
Es desencadena una tempesta i s’apiada del leprós. Julià amb quatre branques tenia una cabanya,
tenia un llit de fulles seques i el leprós li diu: tinc gana, tinc set... Julià li ofereix tot el que té i ell no li
agraeix. Tinc fred, Julià encen una petita fogata però el leprós segueix tenint fred, així que es posa
dins del llit. El leprós li diu que segueix amb fred, i li demana a Julià que es posi dins del llit sense
roba per donarse escalfor. Diu Flaubert que la pell de Julià era freda com la pell d’una serp. Quan
Julià dona escalfor al leprós, els ulls d’aquest, es tornen daurats. No era un leprós, era un àngel que
havien posat a prova a Julià i ell la va superar. S’emporta a Julià al cel i es santifica. - Un cor simple:
Tant Madame Bovary com Un cor simple es situen a Normandia, a primera meitat del segle XIX. Madame
Aubain el 1809 queda viuda i el 1853 mor. Temps en el conte és monòton i repetitiu, sempre tot era igual, i
quan es cita un any en concret, el gran fet que es destaca és realment intranscendent. Al inici del segon capítol
es produeix una analepsis: pasatge d’una obra literària que porta una escena del passat trencant la seqüència
cronològica. Flashback. Únic salt temporal que es produeix en el conte. Entre els 3 contes, 2 d’aquests tenen
el nom del protagonista com a títol, però un cor simple no, ja que la Félicité destaca pel seu cor simple. En
traduccions al castellà, hi ha versions que Un cor simple passa a dir-se Un alma de Dios. En el conte no hi ha
girs de guió, no passa res important, però el important és el tractament dels personatges, lo ben escrits que
estan. Quan Félicité s’assabenta de la mort de Víctor, està trista però de sobte recorda que ha de treure la
bugada i surt corrents de l’habitació. La Félicité està pensant en la Virginie que està a punt de morir i recorda
que el patí està obert, així que corre a tancar-lo. En la missa, Félicité no sap per què s’emociona amb la missa
del cura. Quan rep la carta sobre la mort d’en Victor ella no sap llegir, així que li ha de donar la carta a la
mestressa (Madame Aubain) perquè li expliqui que diu en ella. La coneixencia literària de la Félicité és les
explicacions d’un nen d’un llibre il·lustrat per la canalla. Cada vegada que apareix Monsieur Bourais, Lulu, el
lloro, sempre es reia. Monsieur Bourais acaba suïcidant-se, per haver robat diners dels seus clients, el qual
havia de gestionar.
Caracteristiques de Flaubert en els llibres:
- Que la literatura sigui un reflex real, un reflex fidel.
- Que es noti la passió per l’estil (aplica el labor limae, poleix, reescriu, afegeix coses, comprova com
sona... bé els seus escrits).
- Critica contra la burgesia, contra l’estupidesa humana que Flaubert sempre encarna en la burgesia.
Emma Bovary i Félicité son diametralment oposada. Amors de Félicité, ella no busca la passió, com Emma
Bovary. Amb Félicité, els pocs amors que té no arriben a bon port: Theodor (finalment es casa amb una altre),
un Polonés (que declarava que es volia casar amb ella però es van enfadar), el vell Comiche (quan el troba
Félicité, ell té un tumor en el braç i arriba un moment en que ell mor i ella li fa una missa). L’amor de la Félicité
és més místic. El nom de la mestressa ens diu que de sobte rebrem a Félicité, comença el conte i es troben
totes dues. Ni Madame Aubain ni Félicité han besat l’amor mundà, elles busquen un altre amor. Madame
Aubain després de la mort del seu marit no ha tornat a intentar buscar el amor. En el rellotge hi ha un símbol
de Vestà, la deessa de la llar i la castedat. El mes de març del 1853 mor Madame Aubain, Félicité la va plorar
com no és habitual que es plori en els amos. El protagonista animal del relat, és el lloro, lulu. En un calaix de
Flaubert van trobar un relat d’una historia narrada per un lloro i sobre la relació que tenia aquest amb una
persona.

1. RESUM
Félicité servía en casa de la Sra. Aubain en su casa de Pont-l’Évêque. La señora era muy envidiada por las
burguesas de la zona, ya que dicha sirvienta ejercía numerosas tareas por una pequeña cantidad de dinero. La
señora en aquellos momentos estaba en déficit económico desde el fallecimiento de su esposo, un joven sin
fortuna que le había dejado además dos niños a su cargo, Pablo y Virginia, además de una gran cantidad de
deudas. La señora no era una persona agradable pero Félicité obedecía sus ordenes sin rechistar y con una
gran eficaz. Además de sus labores también intentaba ahorrar en su propia alimentación. Siempre se levantaba
al amanecer para ir a misa y luego empezar con sus labores. Su forma de vestir era parecida a la de una
enfermera. Su padre había muerto cayéndose de un andamio mientras trabajaba de albañil. Luego falleció su
madre y sus hermanos se dividieron cada uno por su lado y fue acogida por un granjero. Una noche sus
compañeros de trabajo en la granja la llevaron a la verbena de Coleville y allí conoció a un joven. Sus primeros
encuentros no fueron del todo bien pero la relación avanzaba hasta el punto de que él pidió que se casase con
ella. Le contó la historia de que sus padres le habían pagado un sustituto para que hiciera el servicio militar en
su cuenta, pero que algún día que otro vendrían a por el. En un encuentro en los corrales le pidió matrimonio.
Para librarse del servicio militar Teodoro, el prometido de Félicité, se casó con una señora de avanzada edad,
residente en Toucques. Esto le provocó a Félicité un gran disgusto, por lo que decidió marcharse de aquel lugar
y puso rumbo a Pont-l’Évêque. Se paró delante de la hacienda donde ahora trabajaba pidiendo empleo, dada
la casualidad que la burguesa necesitaba una cocinera y viendo que la joven no interponía muchas exigencias
la contrató. Cogió mucho cariño a los hijos de la Sra. Aubain que ahora misma rondaban los siete años el mayor
y cuatro la menor, aunque la burguesa le impedía darle cariños a cada hora, lo que dolía a Félicité. En algunas
ocasiones la Sra. Aubain recibía la visita de su tío el marqués de Gremaville. Aparecía siempre a la hora de
comer. Al final Félicité lo tenía que despachar para que se fuera. También era el administrador de las
propiedades de la Sra. Aubain, por eso se pegaban horas interminables en un cuarto. En una ocasión en que la
Sra. Aubain y sus hijos, junto a Félicité paseaban un toro se interpuso en el camino, logrando la empleada que
sus amos estuvieran a salvo, a través de tirarle al toro tierra a los ojos. Félicité arrinconada por el toro logró
también salir a salvo. La gente del pueblo tuvo esa acción como heroica, aunque Félicité nunca presumió de
ello. A causa de aquel día trágico a Virginia le causó una afección nerviosa y el doctor le aconsejó los baños de
mar de Trouville. Toda la familia se desplazó hasta allí. La casa estaba en muy malas condiciones pero
consiguieron acomodarla. Virginia mejoró mucho a partir de su estancia allí y de los baños. Un día que las
barcas regresaban del mar Felicité encontró a una hermana suya. Su hermana, junto a sus hijos frecuentaba la
hacienda, lo que a la Sra. Aubain le disgustaba. Más tarde el Sr. Bourais aconsejó la educación de Pablo en
Caen, a donde lo mandaron de inmediato. Virginia recibió una educación religiosa, a la que también asistía
Felicité, hasta el caso de que también ella se comulgo. Mas tarde internaron a Virginia en las ursulinas de
Honfleur. La separación de Virginia fue muy dura por parte de la Sra. Aubain, hasta el punto de sufrir un
desmayo. Felicité, para distraerse de la ausencia de Virginia, pidió a la señora si su sobrino Víctor podía ser
recibido en alguna ocasión. Felicité le cogió mucho cariño, pero este murió en uno de sus viajes como marinero
en un barco. Virginia mientras tanto se debilitaba cada vez más. Le aconsejaron una temporada en Provenza,
pero dio igual, al final la pequeña acabó falleciendo. Fue enterrada en el cementerio de Pont-l’Élêveque.
Felicité iba todos los días a visitarla. La Sra. Aubain quedó muy afectada después de la muerte de su hija, hasta
afirmó ver a su difunto marido y su hija en el jardín. Ante eso la Sra. Aubain se encerró varios meses. La relación
de Felicité y su señora mejoro durante largos paseos en los que hablaban casi siempre de Virginia. En cierta
ocasión unos amigos de la señora le obsequiaron con un loro, que después regalaría a Félicité. Félicité le pillo
mucho cariño y le enseño algunas palabras. Un día al dejarlo libre por el jardín se escapó. Felicité casi se volvió
loca por encontrarlo, hasta que por fin el loro volvió a la casa. A causa de esto la sirvienta empezó a enfermar,
quedándose sorda al cabo de tres años. Una mañana que Félicité había dejado al loro frente a la chimenea
debido al frío lo encontró muerto en su jaula. Debido al carió que le tenía la señora mandó que se lo
embalsamaran para tener un recuerdo suyo. Su ama falleció y ella se quedó en la hacienda a espera de que
alguien la expulsara de aquel lugar, pero no fue así. Félicité en su lecho de muerte ve cómo un enorme loro la
lleva al cielo.