Ex 3) La Laura està feliç i a la vegada trista, perquè està vivint el somni que

feia temps que desitjava; viure amb la persona que estima i a demés en molt
bones condicions, en una casa gran i amb la familia adinerada. Per altra
banda, se sent trista, millor dit incompresa, es veu diferent a la resta dels
habitants de Comarquinal, però tot i això no perd mai l’esperança de ser
feliç. Tot cada dia va a pitjor, en Tomàs no té temps per estar amb la Laura i
ella té la sensació de tindreu tot però a l’hora no tenir res. Decideixen tenir
una filla, la felicitat de la Laura ara mateix, tant sol es basa en la seva filla,
però un dia cau malalta i es mor. La Laura cau en una gran depressió de la
qual li costa molt sortir i poder recuperar-se. La Laura coneix al Pere Gilfreda.
En Pere Gifreda, només veure a la Laura s’adona que s’enamora d’ella ja que
li produeix un sentiment tendresa i li desperta un gran interès. A la mateixa
vegada, la jove de Barcelona també sent un sentiment especial per a aquell
jove, amb el qui passa els millors moments i amb el qual torna a veure sentit
a la vida i és feliç. Al final La Laura i el Pere es confessen i es besen. La
Teresa, que odiava la Laura i li tenia enveja, quan s’assabenta de l’amor
entre aquests dos joves, decideix explicar-li a en Tomàs tot el que ha passat
entre en Pere i la Laura. Aleshores en Tomàs la fa fora de casa.

Contextualització: Miquel Llor va néixer a Barcelona (1894-1966). De

família modesta, fou el segon de tres germans. Laura a la ciutat dels
sants és una novel·la escrita l'any 1931 per l'escriptor català Miquel Llor.
L'obra està arrelada al realisme i al modernisme, però que té trets de la
novel·la dels anys trenta, més influïda per Freud i altres autors moderns.
Aquest fragment de text pertany a l’inici del llibre.

Tema: Esta obra ambientada a Vic, narra el viatge de Laura i el seu

desenvolupament com a persona, en la qual s’exposa una imatge
negativa del món rural i catòlic.

Anàlisi del contingut:

Anàlisi de la forma: És una narració amb marcadors temporals i lineal.

L'autor fa servir un narrador extern omniscient, és a dir, en tercera persona
per explicar la història. Al llarg del text s’intercalen monòlegs interiors,
converses entre els protagonistes, estil indirecte, descripcions simbòliques
abundants, etc. El narrador utilitza la ironia per denunciar, entre d’altres, la
hipocresia i la religiositat fingida. Durant la obra, al utilitzar-se també l’estil
indirecte lliure, el lector a vegades no sap si el que està narrant l’historia és
un personatge o és el narrador. Predomina l'ús del present alternat amb el
passat habitual en la narrativa. A la novel·la hi trobem un escenari explícit
únic, Comarquinal que monstra el clima social i la mentalitat col·lectiva de les
províncies. L’espai és tancat, ja que està envoltat per una boira simbòlica que
fa referència al aïllament, soledat, bloqueig ideològic... També hi trobem un
ambient o referent real ( Vic) ,un altre referent espacial (Barcelona ) que
sempre està present. es poden observar bastants simbolismes com per
exemple, té molta importància la boira que aïlla Comarquinal de la resta del
món però també pot actuar com a protecció. El color gris de la boira, és
l'adequat per a les vides monòtones dels ciutadans. Els colors juguen un
paper important. La Laura va de clar o de colors llampants, mentre que les
dones de Comarquinal vesteixen de negre com si estiguessin sempre de dol.
El nom de Comarquinal fa referència a com es viu a les comarques , és a dir,
al camp.