TEMÀTICA, RESUM DE L'ARG. I PERS.

DE LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

Com alguns d’aquests autors, Llor es mostra sensible a una sèries de temes entre els quals
enumerem el següents:

 La soledat i la incomprensió de l’individu en un món materialista.

 La incomprensió que pateix la dona en un entorn que li és hostil.
 El culte platònic a la dona. Hauríem de fixar-nos aquí en els noms de dues de les
protagonistes: Laura i Beatriu.
 Visió negativa de les relacions humanes i, en especial, de les relacions amoroses.
 Interès per l’evolució psicològica, de vegades amb ús del monòleg interior, d’altres
presentant records motivats per un objecte, una olor o una impressió.
 La crueltat de les relacions humanes, fins i tot a l’interior de les famílies.
 La incomunicació entre els individus d’una societat.
 En Laura..., també hi són presents el masclisme -les dones queden en un segon terme-,
l’enveja entre dones, de Teresa cap a Laura, i la hipocresia social.
 L'oposició camp (o petita població) i ciutat.
 La marginació de l'ésser humà en un món aliè, no propi.
 La difícil integració d'un personatge marginal, humil, pobre, en una societat benestant
(influència del naturalisme?).

PRIMERA PART
En un vagó d’un tren una noia barcelonina, la Laura, observa amb atenció el paisatge. És una noia
pobra, òrfena i amb moltes il·lusions. S’acaba de casar amb en Tomàs, un noi de poble que és
l’hereu de la família Muntanyola, molt coneguda a Comarquinal. Anava a viure amb ell després
d’un magnífic mes viatjant pel món i se sent més feliç que mai, perquè, per fi, ha conegut l’amor.
Comarquinal li sembla un poble fosc, envoltat per una boira espessa. No li fa bona impressió, però
ella és positiva. Ben aviat començarà a conèixer tota la família Muntanyola, amics, coneguts i gent
del poble. És una família seriosa i molt “santa”, que de seguida comença a trobar defectes a la
Laura, als quals els sembla una noia extravagant, tant per la roba que porta i com pel seu
comportament. Aviat es converteix en el centre de totes les mirades. La Teresa, germana d’en
Tomàs Muntanyola, volia evitar aquest matrimoni fos com fos. Ara, que ella ja és a Comarquinal, se
sent humiliada, i no està disposada a deixar-li ser la mestressa d’aquella casa que sempre havia estat
seva; però aquestes no són les intencions de la Laura, que només vol estar tranquil·la i amb el seu
marit, a qui intenta conquistar i fer seu. Ara sap que haurà de transformar en Tomàs en un home
sensible i fer que comparteixi els seus mateixos pensaments. Surten a fer una volta i aviat en Tomàs
comença a explicar-li històries de tothom, històries que l’esgarrifen; ella només vol viure en pau!
Tot passejant troben Mossèn Joan, i a la Laura li sembla un home bo i sincer. Ella vol que els
acompanyi a ensenyar-los tots els racons que li són desconeguts d’aquest poble; en canvi, al Tomàs
no li agrada la idea de passejar amb el mossèn. Tornen a casa. L’endemà han d’anar a dinar a casa
dels Terra Negra; el cap de família és l’oncle Llibori, ja que el seu germà gran va malbaratar el
patrimoni familiar en poc temps. El senyor Llibori, per tranquil·litzar la seva consciència, acollí la
seva neboda Beatriu i la seva cunyada.
Van passant les nits i en Tomàs sempre està ocupat, o massa cansat per quedar-se amb la Laura
llegint o xerrant una mica; és per això que ella el sent cada vegada més lluny i no sap com retenir-lo
al seu costat. Ella passava el dia anant a missa, xerrant amb el seu confessor i, fins i tot, se li va
acudir fer una reunió cada dijous amb dones del poble per prendre un te amb pastes, tot xerrant de
moda, de cinema... La Teresa, la seva cunyada, l’acompanyava en totes aquestes tertúlies a casa, i
un dia que es van quedar soles, la Laura li va confessar el seu desig de ser amigues. Quan apareix el
seu germà, es trenca aquesta atmosfera de confiança. La Laura i ell discuteixen per culpa de la seva
falta de sensibilitat i, llavors, és quan la Laura s’adona que no l’estima, que sent compassió per
aquell home sense sentiments, just en el moment en què sent que s’aproxima el naixement d’un fill.
Per Comarquinal es comenten tot de detalls íntims sobre la família Muntanyola i la gent s’estranya
que, en quatre mesos que porten casats, la Laura encara no estigui embarassada. En pocs dies es
confirma la seva maternitat. Ben aviat deixaran de ser notícia al poble: en Jaume, l’hereu Terra
Negra, vol casar-se amb la filla de l’enterramorts, una noia pobra que no encaixa amb el seu nivell
econòmic i social, cosa que suposa una deshonra per a la família. Per aquest motiu el senyor Llibori
fa fora de casa en Jaume.
La Laura, decebuda per la manca d’amor al seu matrimoni, s’adonava que aviat començaria un altra
mena d’amor cap aquell fill que havia de venir. Ignorada per tots els membres de la família, la
Laura intenta aconseguir l’amistat de la Beatriu, neboda recollida de l’oncle Llibori, a qui veu molt
sola, i li sembla una bona noia que no es mereix aquesta vida. Encara que li costa sincerar-se,
finalment la Beatriu afirma que vol ser la seva amiga, i així comencen a veure’s tots els dies: surten
a passejar amb mossèn Joan, miren des del balcó i es conten tots els secrets.
Aviat va arribar la fi d’aquell embaràs i quina va ser la sorpresa per a tothom quan van saber que era
una filla! En Tomàs estava enfadat perquè ell desitjava un fill, que fos l’hereu dels Muntanyola,
però la Laura estava encantada amb la seva nena. Tornava a ser feliç i passava totes les hores amb
aquella criatura tan petita. Tenia l’esperança que no sortís com cap altre membre d’aquella família.
La Laura i en Tomàs ja no van tornar a sortir junts, i a ella no li importava. Passava l’estona
aconsellant la Beatriu, dient-li que havia de dissimular l’amor que professava cap a l’estudiant de
capellà.
La Laura era tan feliç amb la seva filla que no li importava cap altra cosa, fins que un dia es va
adonar d’un canvi d’expressió a la cara de la petita. Plorà gairebé tot el dia. Va demanar al metge
que vingués a casa i els va anunciar una possible meningitis, que va acabar amb la vida de la
criatura després de dos dies de sofriment. La Laura sentia un dolor com mai no havia sentit, mentre
en Tomàs la intentava animar dient-li que ja en tindrien un altre, però res no la consolava.
Una tarda, mossèn Joan la va anar a visitar i li va donar la notícia: tornava el seu nebot de París, en
Pere Gifreda, i l’hi va presentar. La Laura va sentir, des d’aquell moment, que havia trobat
companyia.

SEGONA PART
A les sis de la tarda en Pere Gifreda, nebot de mossèn Joan, anava a casa dels Muntanyola a
explicar històries del temps que havia passat fora de Comarquinal, cosa que feia les vetllades més
entretingudes. Hi anava totes les tardes, i va adonar-se que sentia amor per la Laura, aquella dona
que li hagués semblat una més en unes altres circumstàncies, però que en aquell poble, ple de gent
hipòcrita i xafardera, li semblava la noia més encantadora del món. Trobava que no arribaven mai
les sis de la tarda, l’hora en què tornava a veure-la.
D’una banda, la Teresa sentia dia a dia més afecte per aquell noi, que anys enrere la veia com una
santa, i es recorda de com va veure aquella transformació d’adolescent a home fins que va marxar
de Comarquinal. Sent passió, espera impacient l’hora en què arriba a casa seva i aprofita qualsevol
excusa per tocar, encara que sigui una mica, la galta d’aquell noi. Un dia que la Laura havia sortit,
en Pere no va tardar gens a tornar cap a casa i, a l’arribar la Laura i veure que no hi era, va percebre
en la seva decepció que la Laura també estimava aquell noi. Molt enfadada, la Teresa va prometre’s
a si mateixa que començaria a pensar en una venjança, que va anomenar “càstig” per convèncer-se
que estava fent les coses bé. No permetria que aquella intrusa a la família fes quedar malament el
seu germà.
D’altra banda, la Laura tampoc va trigar gaire a adonar-se que li atreia aquell noi, i va mirar de
donar una oportunitat a l’amor. Va començar a procurar veure menys la Beatriu i cada dia parlava
més amb en Pere, la il·lusionava vestir-se bé per a ell i sempre era coqueta, encara que estigués
trista. Aquesta actitud va fer creixent en ella el sentiment de repugnància cap al seu marit i el
sentiment d’odi de la Teresa cap a la sobrevinguda barcelonina.
Aviat mossèn Joan s’adona també d’aquest amor que estan deixant créixer sense evitar-ho, i li diu a
en Pere que s’allunyi d’aquella noia, que és casada, i no farà més que donar-li problemes, a ell que
es deixa endur pels seus encants. No triguen gens a enyorar la presència d’en Pere a la casa dels
Muntanyola. És llavors quan la Laura recupera la idea de guanyar-se el seu marit; s’oblidarà d’en
Pere, fins que un dia mor la tia Madrona, germana de l’oncle Joanet, per culpa de la seva tossudesa
amb la idea que no volia que cap metge la toqués, deixant així el seu destí en mans de Déu. Mentre
tota la família i coneguts eren a l’enterrament, va aparèixer en Pere i, encara que Laura marxa, ell la
segueix i els veu junts i amagats la Teresa.
De tornada cap a casa, la Teresa parla amb la Laura i li diu que, com a càstig, a canvi de no dir res a
en Tomàs, no tornaria a veure aquell noi, i marxarien a les Aulines, unes propietats dels
Muntanyola allunyades de Comarquinal. Allà va començar la venjança de la Teresa, que li va donar
l’alimentació més precària i l’obligà a fer les tasques de casa; però la Laura continuava feliç,
recordant aquell amor que li havien prohibit i pensant en la possibilitat de tornar a veure’l. Després
de l’estiu van tornar a Comarquinal.
Pel poble corren rumors sobre la família dels Muntanyola i en Tomàs, enrabiat, pensa fer callar la
gent portant la Teresa i la Laura a un concert, on trobaran en Pere, cosa que farà augmentar
novament els rumors.
Amb el temps, en veure la Teresa que la situació continuava igual, va confessar a la Laura el seu
amor per en Pere i li va dir que sabia, ara amb més proves, que ella també l’estimava; estava
disposada a callar qualsevol infidelitat amb algun altre home amb la condició que s’allunyés d’en
Pere, però ja era massa tard, perquè en Tomàs ja anava direcció a casa amb la intenció de preguntar
a la Laura si era veritat el que es deia al poble. Després d’una discussió, la Laura se’n va de casa.
Primer va a trobar en Pere Gifreda, que acabarà mostrant un comportament idèntic al d’en Tomàs,
de satisfacció per haver-se rendit a ell, i de l’immediat desig de contacte sexual. La resposta a
aquesta actitud és l’allunyament. Només li queda la família del seu marit, l’oncle Llibori, en qui
confia que podrà trobar refugi. De seguida l’oncle s’hi atansa, se li insinua, i tracta de besar-la.
Horroritzada, decideix tornar a casa seva, però en Tomàs li li ho impedeix.
Per això, la integració de la Laura a un món desitjat, somiat, es veurà frustrada de manera definitiva
i haurà de tornar cap a Barcelona a refer la seva vida. Des d’allà mantindrà contacte epistolar amb
mossèn Joan, a qui li anirà explicant com li va la nova vida, què fa per allunyar-se dels pensaments
que la preocupen, i amb l’esperança que amb el temps poden canviar les coses. Ara se sent lliure,
tot veient que és una mica més a prop de la felicitat i de la tranquil·litat.

Laura. Nom de l'enamorada de Petrarca (s. XIV), que esdevé simbòlic. Personatge central de la
novel·la, al costat de la qual se situa el narrador. Personatge associat a Barcelona, a la ciutat de
costums moderns, a la cultura, però també a la ciutat on hi ha pobresa, on els costums sexuals són
laxos... i on van a parar els comarquinalencs per satisfer els seus desitjos sexuals. És una dona jove,
d'infantesa difícil, que segurament la marcarà, òrfena de pare i mare, viu humilment amb la seva tia
i les seves cosines. De formació autodidacta, amb un cert gust i interès per la lectura i les arts
(influència que prové del seu pare), coneix un dia Tomàs en una festa i s’enamoren. Es casen, i
il·lusionada va cap a Comarquinal, on té les propietats Tomàs. La boira que envolta aquella
població serà un mal presagi. A Comarquinal no trobarà la desitjada felicitat. El seu temperament
sensible als més desafavorits, tolerant, atractiva, moderna, idealista, etc. despertarà l’enveja dels
vilatans. Ella idealitza l’amor, per això no triomfarà en aquest àmbit. Malgrat les dificultats amb
que toparà, es mostra optimista, lluitadora, no es vol deixar vèncer fàcilment, però, malgrat tot,
haurà d’acabar fugint d’aquesta ciutat. Laura encarna el culte platònic a la dona. Els homes, en
parlar d'amor i/o sexe, s'acosten més a les bèsties (fixem-nos com ho mostra Llor a la pàgina 304).

Tomàs. Fill de Comarquinal i hereu dels Muntanyola. Coneix la Laura a Barcelona i s’enamoren.
Es casen i van a viure a Comarquinal. Viuran amb la Teresa, la seva germana. Inicialment es mostra
galant i evoluciona cap a home rude, masclista, insatisfet –sobretot pel que fa al sexe- fàcilment
manipulable i de poques ambicions. Creu tots els rumors que arriben a les seves oïdes a partir de la
seva germana, que és un ésser absolutament intrigant i actua com una gran manipuladora,
bàsicament per salvar els seus interessos: aconseguir en Pere.
Teresa. Germana d’en Tomàs. Exerceix d’antagonista. Associada a Comarquinal, població rural, de
costums conservadors i d'intrigues, envoltada d'una espessa boira que enfosqueix la ciutat vuit
mesos a l'any. És qui viu amb la nova parella, un cop Tomàs i Laura es casen, però segueix sent la
responsable de l’administració de Can Calçot. Personatge infeliç, enamorada de fa anys d’en Pere, a
qui ha vist créixer des de nen i a qui ha de veure ara en braços de la Laura, la seva cunyada, tot
ignorant-la a ella. Es mou per la gelosia que sent per aquesta relació i per la seva repressió, sobretot
sexual. És qui va difamant de manera constant la Laura, no només davant d’en Tomàs, sinó també
davant Comarquinal. S’encarregarà d’allunyar Laura de Pere proposant que passin juntes uns mesos
a les Aulines.

Pere Gifreda. Nebot de mossèn Pere. Advocat jove i modern, de 27 anys que, després de viatjar
força, torna a Comarquinal on coneix la Laura, que acaba de perdre la seva filla, malalta de
meningitis. Com que cada dia visitarà la casa dels Muntanyola, aviat es posarà de manifest l’amor
que les dues dones de la casa –Laura i Teresa- senten per ell. Aquest interès d’en Pere per la Laura
encén la gelosia de la Teresa: decideix aïllar-se amb ella a les Aulines, per veure si en aquell
ambient tan auster pot fer que la Laura oblidi en Pere. Res no surt com pensava: allà la Laura podrà
idealitzar la figura d’aquest home. I aquesta imatge idealitzada també evolucionarà: Pere es
mostrarà, a la tornada a Comarquinal, com un home “real” –diu Laura- un home que mostra quins
són els seus desitjos més carnals, i que propiciarà la fugida de la Laura cap a Barcelona.

L'oncle Llibori. El més gran de la família. Assessor de la Teresa i en Tomàs, els seus nebots. Vidu
i amb tres fills: Jaume, Angelina i Pere. Home amb un clar esperit de classe -no acceptarà que el seu
fill gran, i hereu, es casi amb la filla de l'enterramorts, per ser de classe més baixa- i per tant
l'allunya de la família. per augmentar la seva desgràcia, la seva filla Angelina també morirà de
tuberculosi. Critica la Laura, n'accepta les crítiques i les incrementa, però al final acabarà insinuant-
s'hi quan ella li demana suport, quan tothom la bandeja, cosa que evidencia la seva hipocresia.

Beatriu. Amb el mateix nom de la musa de Dante Alighieri (s. XIII-XIV). Neboda de l'oncle
Llibori, filla del seu germà gran, que va malgastar el patrimoni familiar i que ell va recollir amb la
seva mare. Li diuen "l'avorrida" pel seu temperament: tímida, callada, amb poca facilitat de paraula,
submisa, etc. Inicialment no vol tenir gaire contacte amb la Laura, pel que diuen d'ella, però a
mesura que la coneix s'hi anirà apropant. La Laura és qui li mostra que ha d'actuar amb llibertat i ser
ella mateixa. Només així podrà arribar a estimar l'estudiant de capellà, amb qui s'acabarà casant.

Mossèn Joan. Oncle de Pere Gifreda i conseller seu i de Laura. Conegut amb el malnom de mossèn
"ferro vell", per la seva afició a recollir objectes antics per a la creació d'un museu (encarna un
personatge real -Mossèn Gudiol- qui va crear la base de l'actual Museu Episcopal de Vic). És un
home sensible, bondadós, raonable, aconsella al seu nebot que s'aparti de Laura, tot argumentant
que ell tampoc no ha tingut una vida fàcil, i que per això s'ha hagut de refugiar en l'art i el
col.leccionisme per tirar endavant. És qui serà al costat de Laura quan els habitants de Comarquinal
la rebutgen.

Oncle Joanet i tia Madrona. Oncle i tia de Tomàs, germans, viuen junts. Ell és company
d'aventures amoroses d'en Tomàs, al qual li tocarà patir una cruel situació en què és enganyat pels
seus companys de gresca. En la relació amb la seva germana, es mostra desconsiderat, autoritari. La
tia Madrona, germana de l'oncle Joanet, amb qui viu i li fa de minyona, emmalaltirà i morirà perquè
no es deixa tocar per cap home, ni per un metge.

Senyora Torroella. Dona tafanera de comarquinal, que gaudeix parlant i criticant la gent del poble.
Mare de dues filles, per a una de les qual li agradaria Pere Gifreda. Simbolitza la crítica.
Ventura. Antiga serventa d'una cosina, ara recollida per l'oncle Llibori. Veu Laura i Pere a
l'església dels Josepets, cap al final de la segona part, fet que precipitarà el desenllaç de la novel.la,
quan aquesta informació arriba a orelles de Teresa.