PAG 235-290

L'AILLAMENT
A n a s s I s m a e l i
G e r a r d . R
 DIVISIÓ DE LES PARTS
Primera part
Mort de la tia Madona: Vetlla a casa de l'oncle Joanet Retrobament de la Laura i el Pere després d'una
(germa de la difunta) temporada sense veures, el Pere li declara el sevapasio.

La trobada social es presentada com un fresc de la Reacció de la Laura davant del rostre real de l'amor fet de
societat provinciana de Comarquinal. desig

Es posen en evidencia: l'esperit iconoclasta, anticlerical Rebuda hostil de Teresa i sentència final d'anar a les
Tomas de Muntanyola Auline

-La superstició enfront de la racionalitat cientifica: la tia Retir a les Aulines, possessió de la família Muntanyola al
Madona i l'oncle Llibori camp

El món imaginari de la Laura , la idealització de Pere i la

tornada
 DIVISIÓ DE LES PARTS
Segona part

Represa de l'activitat social després de l'estada a les

Nit d'aventures sordides de Tomas i els seus amics de
Aulines.
trifulgues. L'oncle Joanet s'afegeix a la colla. Final
inesperat i quasi trágic per al vell.
El concert: reaparició de Pere, que es proposa la
conquesta de Laura com un repte personal.
Enfrontament definitiu Teresa-Laura. La cunyada
confessa el seu amor per Pere Gifreda i es rebaixa fins a
Trobada dels dos joves a l'església de Sant Felip Neri:
oferir a la seva rival l'encobriment de tota aventura
Pere suggereix a Laura una fugida amorosa, la felicitat
amorosa i la cessió de la seva autoritat a la casa, a
lluny de Comarquinal.
condició que la protagonista renuncii a Pere.

Ulls que sempre sotgen: ara els de Ventura, la "mitja

Tomàs espera, covard i taciturn, la trobada amb l'esposa.
senyora" de casa de l'oncle Llibori. La dona ho explica
Abans, ha cremat els ulls a un canari perqué el seu refilet
tot a Teresa.
sigui més dolç. L'ocell cec i ferit: metáfora de Laura.
Aquesta introdueix en l'ànim de Tomas l'ombra de la Els dos germans fan fora Laura de casa dels Muntanyola.
sospita, i li recomana que no dormi a casa aquella nit.
 EXPLICACIÓ DELS PUNTS

Mort de la tia Madona: Vetlla a casa de l'oncle Joanet (germa de la

difunta)

La trobada social es presentada com un fresc de la societat provinciana

de Comarquinal.

Es posen en evidencia: l'esperit iconoclasta, anticlerical Tomas de

Muntanyola

-La superstició enfront de la racionalitat cientifica: la tia Madona i

l'oncle Llibori
 EXPLICACIÓ DELS PUNTS

Retrobament de la Laura i el Pere després d'una temporada, el Pere li declara el seu pasion.

Reacció de la Laura davant del rostre real de l'amor fet de desig

Rebuda hostil de Teresa i sentència final d'anar a les Auline

Retir a les Aulines, possessió de la família Muntanyola al camp

El món imaginari de la Laura i la idealització de Pere i la tornada

 EXPLICACIÓ DELS PUNTS

Represa de l'activitat social després de l'estada a les Aulines.

El concert: reaparició de Pere, que es proposa la conquesta de

Laura com un repte personal.

Trobada dels dos joves a l'església de Sant Felip Neri: Pere

suggereix a Laura una fugida amorosa, la felicitat lluny de
Comarquinal.

Ulls que sempre sotgen: ara els de Ventura, la "mitja senyora"

de casa de l'oncle Llibori. La dona ho explica tot a Teresa.

Aquesta introdueix en l'ànim de Tomas l'ombra de la sospita, i

li recomana que no dormi a casa aquella nit.
 EXPLICACIÓ DELS PUNTS

Nit d'aventures sordides de Tomas i els seus amics de trifulgues.

L'oncle Joanet s'afegeix a la colla. Final inesperat i quasi trágic per al
vell.

Enfrontament definitiu Teresa-Laura. La cunyada confessa el seu

amor per Pere Gifreda i es rebaixa fins a oferir a la seva rival
l'encobriment de tota aventura amorosa i la cessió de la seva
autoritat a la casa, a condició que la protagonista renuncii a Pere.

Tomàs espera, covard i taciturn, la trobada amb l'esposa. Abans, ha

cremat els ulls a un canari perqué el seu refilet sigui més dolç. L'ocell
cec i ferit: metáfora de Laura.
Els dos germans fan fora Laura de casa dels Muntanyola.
TENIU ALGUNA
PREGUNTA?
Gracias per la
vostra atenció