Pablo Aparicio Martinez

A Comarquinal, una ciutat fictícia que representa Vic, la boira segueix sent espessa, grisa i
negre, una boira que protegeix a la Laura que a la vegada l’arrela a la ciutat i a ella mateixa,
aquesta protecció és de cara a la modernitat i fa una funció hermètica, la qual no deixa que
entri ni surti res, això és degut a que Comarquinal és representada com una ciutat rural on
no hi ha arribat aquesta modernitat. Tant és aquesta boira que fa que fins i tot les imatges
penjades a les façanes estiguin xopes. És un element no vivent, a travès de la boira
coneixerem el seu estat d’ànim.
Durant la nit les senyores de bones families és quan surtien al casino, al cafè o en altres
indrets, per comentar les novetats de la metròpolis, aquella nit se les va enduur totes la
Laura degut al seu vestuari íntim que va veure la seva cunyada Teresa.
Al matí següent la Laura va ser despertada per un raig de Sol el que li va recordar a
Barcelona, la forastera vol aixecar-se del llit però no pot pateix esma, que li a perdre la
orientació i pateix de feblesa. A l’hora d’esmorzar es dona compte de tots els luxes que
estava vivint amb els Muntanyola i recorda que amb quinze anys, no sabia res de gramàtica
i contava amb els dits, això si, sabia totes les castes de gossos de luxe, ben mirat era cosa
del pare, qui sempre li havia ensenyat el gust per coses inútils.
Gràcies al bon posicionament d’en Tomàs finalment la Laura va saber més o menys
geografia i alguna cosa de matemàtiques. La tieta Amèlia, viuda amb una filla, li va donar
aquesta petita educació, i va saber adherir-se molt bé amb la seva cosina, Maria.
Un dia del Sant d’una amiga comparegué Tomàs de Muntanyola, qui va començar a ballar
amb una noia de cos ben modelat dins d’un vestit molt elegant; la tieta havia dit d’anar al
teatre, en Tomàs hi va assistir i saludà a totes les senyores d’una manera que enamora a
qualsevol. En un entreacte ell se li va seure al costat i van estar parlant fluidament i en el
segon li va enviar caixa de bombons. Quan ja son a punt de dormir la Laura fa una reflexió
“L’amor? Qui sap si n’hi ha de l’altre mena, sublim i dolorosa.”
Durant un matí la Laura s’aixeca de cop i el silenci d’aquell santuari de la rutina, per un
piano. En Tomàs s’aixeca per l'enrenou tot descabellat i amb la roba arrugada, el que
contrasta amb la Laura el barnús entreobert que deixa veure-la pràcticament nua, en
veure-ho el seu marit l’envolta amb els braços i li diu que el besi, ella si nega, és en el
moment en que en Tomàs aixeca a la Laura i se la emporta al llit. Ell baixa a esmorzar amb
aires d’haver triunfat, mentres ella es queda al llit plorant i sentint una gran humiliació.
Per la tarda tot és més tranquil i passejant per Comarquinal, la Laura se sent segura i
refiada, ja que va agafada del braç d’en Tomàs un braç ferm que li proporciona tot el que
sempre havia volgut.
Desprès d’una llarga conversa als horts, la Laura li expresa a en Tomàs que té por de
perdre’l i que s’avergonyeix de ella ser tan pobre i ell tan ric, ell li diu que li comprara tots els
vestits que vulgui per així poguer lluir-la. La Laura es pensa que està realment enamorada
d’aquest home, perquè tornaria a ser pobre per poder seguir amb ell, que tenir tots els
diners del món i perdre en Muntanyola.
Es dirigeixen cap a Cal Calçot, on en Tomàs li comenta a la Laura sobre un altre oncle seu,
en Narcís, en acabar d’explicar-li, fa un comentari sobre els barcelonins que a la Laura no li
agrada però calla per por “No passa com a Barcelona, on no se saben la meitat dels
tràfecs, i com que ja esteu fets a veure’n molts i d’estranys, no en feu tant de cas com
nosaltres.”
Es troben el doctor Grau, germà de la Torruella i s’hi queda a parlar, després es troben al
Mossèn Joan Serra (Ferro Vell), serà el guia espiritual a Comarquinal i li diu a la Laura que
vigili amb tant de repòs.