AIGÜES ENCANTADES

· Cecilia→ Té les idees molt clares i és capaç de tot per a portar-les a terme. Es la filla d'Amat
i de Juliana, des de petita va viure amb els seus pares, però va a anar a la ciutat a continuar
els seus estudis, allí es va donar compte com la creença en un Déu podia tapar els ulls a la
gent i evitar que veiessin que en realitat la ciència podia triomfar sobre la raó. Aquesta noia
esta tota l'obra enfrontada amb el Mossèn, el seu pare i la seva mare pels seus ideals. És
partidària del foraster, per això al final se'n va amb ell.
· Vergés→Es el mestre del poble, des de el principi comparteix les mateixes idees que la
Cecilia, l'intenta fer canviar d'opinió respecte als seus pares però a la vegada li dóna
recolzament a l'hora de posar els seus pensaments i sentiments al descobert. Al final de la
novel-la Vergés demostra un afecte per la Cecilia. (No som pas nosaltres els qui hem de
canviar les coses)
· Pere Amat→És un propietari rural. Ferm, autoritari, orgullós, violent i partidari de la religió
catòlica. Creu que la seva filla ha estat maleïda ja que al tornar de la capital tot el que ell
l'havia inculcat havia desaparegut, està totalment en contra amb les teories que el foraster
intenta demostrar al poble per acabar amb la sequera. Està al bàndol de Mossèn Gregori
juntament amb Joan, amic i company. És molt estricte amb la seva filla.
· Juliana→Intenta canviar els pensaments de la seva filla però d'una forma més moderada
que la del seu pare, en certa part també està d'acord amb el que la seva filla diu, però
darrera hi ha el seu marit i el Mossèn que intentaran canviar-la d' idees. Al final de l'obra
arriba a adonar-se de que la seva religió i les seves idees no son tan bones com ella pensava
en un principi.
· Mossèn Gregori→ És el mossèn del poble. Tot ho justifica amb la religió, està totalment en
contra de les idees de Cecilia i del Foraster, fa creure a la gent que son enviats del dimoni o
simplement que intenten acabar amb la religió al seu poble. Intenta per tots els medis que
Juliana es posi en contra de la seva filla i recolza les accions de Amat, però evitant la
violència.
· Joan Gatell→ És el batlle del poble, està molt Iligat a Pere Amat i al Mossèn, però és un
dels pocs que es preocupen i escolten al Foraster, es mostra molt interessat en el que diu
respecte als Gorgs de la Verge. No és tan radical com Amat i més tard serà totalment diferent
que ell en l’aspecte d’idees.
· Trinitat→ És la dona del Batlle i amiga de Juliana. En tot moment dona suport a Pere Amat
respecte les decisions i els comentaris que fa sobre la seva filla. Fins i tot, a vegades, arriba a
contradir les opinions i fets del seu marit Joan perquè estan en contra del pensament
tradicionalista del poble.
· Mansó→ Home de mitjana edat, ros, la beguda l’ha envellit i degenerat. És carlí però no es
considera religiós. És jornaler. En un principi vol escoltar el foraster però acaba tornant a les
seves idees religioses.
· Romanill→Home alt i ben fet. Recolzava el que deia el foraster i no les idees catòliques. Era
pastor d'ovelles.
· Foraster→La novel la gira en torn a les seves idees renovadores per al poble, arriba per
intentar acabar amb la sequera que amenaça l'economia del poble, però la forma de
recuperar-la no es recolzada per tothom. Enginyer i viatjant, valent, calmat, coratjós, realista.
Manté una posició científica. Per intentar trencar amb la mentalitat de costums creada en el
poble, es desterrat i apedregat per els ciutadans. La Cecilia està enamorada d'ell.
· Senyor Vicenç→ És el veterinari del poble, aquest home és molt apreciat per Romanill ja
que el considera com un savi perquè té llibres i un gran nivell cultural. Està a favor de la
teoría del foraster però no aconsegueix fer entendre al poble que utilitzar els gorgs es una
bona idea.
· Bartolomeu→Home de mitjana edat amb barba, sempre riu. Era un jornaler que es
guanyava el pa de la seva pròpia suor, estava totalment en contra de Mansó perquè aquest
era molt avariciós i molt ric. Partidari del foraster.
· Braulia→ És la dona de Romanill (el pastor). Dona petiteta. No intervé gaire en l'obra. No
donava massa recolzament al seu marit ja que era religiosa.

RESUM
1r acte→L’obra comença a casa d’en Pere Amat i la seva esposa Juliana. La Cecília, poc
religiosa, causa un conflicte amb els seus pares. L’acte es desenvolupa amb diferents
discussions entre la Cecília i els seus pares, amb la religió com a tema principal. La Cecília
amenaça als seus pares d’anar-se’n si no accepten la seva manera de pensar, i el pare d’ella,
l’amenaça dient-li que no acabarà la carrera i li cremarà els llibres i, gustosament, la farà fora
de casa. El senyor Vergés, el mestre del poble, la recolza.
Enmig d’una discussió, apareix en Joan Gatell, alcalde del poble i espòs de la Trinitat,
anunciant l’arribada d’un foraster que assegura portar solucions pel problema de sequera i
que vol parlar amb l’alcalde, i decideixen anar a buscar al Mossèn Gregori. Aquest es
posiciona en contra del foraster i les seves idees. La Cecilia, en assabentar-se de l’arribada
del foraster, el va a buscar, ja que havien sigut amics. La Juliana i l’Amat es desesperen i
s’indignen, perquè en rebre al foraster, ella l’abraça i el besa. El capellà demana un miracle
que encarrili a la noia.
2n acte→L'escena comença al pati al costat de la casa del pastor Romanill. Està esperant el
foraster, al qual ha ofert la seva casa perquè parli als veïns. Arriba Bartomeu abans de l'hora
a la qual s'ha convocat la reunió i en aquestes arriba Mans, amic de Bartomeu. Aquests
discuteixen per les seves diferències: uns republicans i els altres carlistes. Arriben Joan,
l'alcalde, i Amat. Volen convèncer a Romanill que no faci la reunió amb el foraster a la seva
casa. El pastor no es deixa convèncer i fa fora de la seva casa.
Entren alguns homes i amb ells el foraster. Se senten veus fora: és l'alcalde amb un munt de
gent. Entren a patolls al pati. Amat, entre ells, cridant, amb l'agutzil i més autoritats. I també
amb ells el mestre, que es disculpa al foraster, diu que fa el que pot en aquesta problemàtica
situació. El foraster diu que va venir en to de pau, però li han declarat la guerra.
Finalment, deixen parlar al foraster i el presenten: un enginyer que ha viatjat molt, ha vist la
misèria però també com sortir d'ella. Diu haver descobert aigües subterrànies, que són
vives, reals, no encantades. Alguns aplaudeixen, però altres li criden.
El capellà diu que el poble sempre ha sofert desgràcies de tota mena, i ara la sequera. Que
no han de perdre la fe i sortiran d'això. Després d'aquestes paraules, comença a ploure. Tots
creuen que és un miracle i volen tirar al foraster, al que Romanill s'oposa.
Apareix la Cecília, amb els pèls esvalotats, i pregunta pel foraster. Llavors li conten que el
poble se li ha posat en contra i ningú li ha defensat i que ha fugit.

3r acte→Aquest acte es desenvolupa a casa dels pares de la Cecília, mentre continua

plovent sense parar. La mare es lamenta per la situació: la gent del poble ha vist la Cecília
despentinada i amb sang a la cara. El pare, en canvi, només vol que torni per imposar-li de
nou les seves normes i tenir-la dominada.
Arriba la Trinitat per consolar a la Juliana, donant-li esperança amb tot d’arguments
religiosos. Tot seguit entra el Mossèn i, més tard, en Joan, entusiasmat de perseguir la gent
mentre apedregaven al Foraster. Els hi diu que el Foraster tenia raó, que les aigües que
segons tothom havia enviat Déu no solucionen el problema de la sequera. Després d’això, ell
i la seva dona, la Trinitat, se’n van.
Quan estan a punt d’anar a missa, arriba la Cecília, bruta i xopa. Diu que només vol
canviar-se la roba i anar-se’n de casa per sempre. Llavors es discuteix amb el seu pare i ell
l’acaba pegant. A la mare li sap greu. La Cecília s’estima la seva mare, però li fa pena, com la
resta de dones submises.
És hora d’anar a missa i tots, menys la filla, marxen de casa. Arriba el mestre Vergés. La
Cecília està enfadada, ja que havia deixat sol al Foraster. Més tard arriba en Manso a donar-li
un encàrrec a la noia de part del Batlle: el Foraster està malferit en un hostal.
El mestre es declara a la Cecília, però ella decideix anar-se’n del poble per sempre amb el
Foraster, i això fa.