AIGUESSENCANTADES, de Joan Puig i Ferreter (1908)

1) Anàlisi física i psicològica dels personatges:

Cecilia: Noia magra i pàl·lida, molt nerviosa, morena i petita. Té les idees molt clares i és capaç
de tot per a portar-les a terme. Es la filla d’Amat i de Juliana, des de petita va viure amb els
seus pares, Cecilia i Amat, però va a anar a la capital a continuar els seus estudis, allí es va
donar compte com lacreença en un Deu podia tapar els ulls a la gent i evitar que veiessin que
en realitat la ciència podia triomfar sobre la raó. Aquesta noia està tota l’obra enfrontada amb
el Mossèn, el seu pare i la seva mare pels seus ideals. És partidària del foraster, per això al final
se’n va amb ell.

FORASTER: És un home que arriba al poble amb idees revolucionaries. És el símbol del progrés,
i es manté ferm en la seva postura tot enfrontant-se a les forces tradicionalistes. Les seves vies
de coneixement són racionals, científiques i emocionals, i argumenta que les aigües sagrades
no son mortes, sinó que poden portar vida i benefici al poble.

Vergés: És el mestre del poble. És un personatge poc valent que bascula al llarg de l'obra i no
s’acaba de posicionar en cap dels dos grups enfrontats. Per amor a Cecilia sembla que esta
disposat al canvi, però a l'hora de la veritat no acaba de fer mai el pas cap a l'acció. És incapaç
de desfer-se del pes de la tradició a causa dels lligams amb les autoritats, i no pot prendre una
postura radicalment oposada a la del poble perquè com a mestre la seva feina depèn dels qui
governen.

Pere Amat: Marit de Juliana i pare de Cecilia. És un ric territari, Ferm, violent, autoritari,
orgullós i partidari de la religió catòlica. Creu que la seva filla ha estat maleïda ja que al tornar
de la capital tot el que ell l’havia inculcat havia desaparegut, està totalment en contra amb les
teories que el foraster intenta demostrar al poble per acabar amb la sequera. Està al bàndol de
Mossèn Gregori juntament amb Joan, amic i company. És molt estricte amb la seva filla.

Juliana: És la mare de Cecilia i esposa d’Amat. Dona de mitjana edat.Intenta canviar els
pensaments de la seva filla però d’una forma més moderada que la del seu pare, en certa part
també està d’acord amb el que la seva filla diu, però darrera hi ha el seu marit i el Mossèn que
intentaran canviar-la d’ idees. Al final de l’obra arriba a adonar-se de que la seva religió i les
seves idees no son tan bones com ella pensava en un principi.

Mossèn Gregori: És el mossèn del poble, un home de mitjana edat i a qui tothom escolta i
respecta. Per això té el poder de posicionar la massa del poble i a les forces dominants creients
i tradicionalistes en contra de les idees revolucionàries que porten Cecilia i el foraster al poble.
Representa l'oligarquia religiosa i s'oposa radicalment al canvi i al progrés: veu el foraster com
a una amenaça, com a un enviat del dimoni.

Joan Gatell: Joan Gatell és el batlle del poble i el marit de Trinitat. Representa les institucions
publiques a l'obra i es el personatge que pateix una de les principals evolucions en aquesta. Al
principi, es manté com un personatge fidel als ideals tradicionalistes i religiosos. No obstant
això, al final de l'obra, empatitza amb el foraster i està disposat a escoltar les seves idees
progressistes, revolucionaries i científiques. És un personatge basculant al llarg de l'obra.

Trinitat: És la dona del Batlle i amiga de Juliana. En tot moment dona suport a Pere Amat
respecte les decisions i els comentaris que fa sobre la seva filla. Fins i tot, a vegades, arriba a
contradir les opinions i fets del seu marit Joan perquè estan en contra del pensament
tradicionalista del poble