APUNTS AIGÜES ENCANTADES

PERSONATGES
Pere Amat: El pare, propietari rural. Alt, violent. Cristià.
Juliana: La dona de Pere Amat. Cristiana.
Cecília: Filla, estudiant de mestra. Prima, pàl·lida, nerviosa, petita.
Vergés: Mestre del poble.
Mossèn Gregori: El rector.
Foraster: Jove, alt, ulls blaus, ros. Enginyer.
Joan Gatell: El batlle del poble. Home seriós. Cristià.
Trinitat: La dona de Joan. Cristiana.
Romanill: Pastor d’ovelles. Home alt i ben fet. Republicà.
Bràulia: La dona de Romanill.
Senyor Vicenç: Veterinari. Home vell i moreno, veu cascada. Molt savi.
Bartomeu i Manso: Jornalers. Bartomeu home de mitjana edat, gran barba i
sempre riu, republicà. Manso home de mitjana edat i ros, carlí (no es partidari dels
frares i capellans though) li agrada beure.

Tema principal: lluita entre la tradició, la ingenuïtat contra el coneixement racional

i científic.
Altres temes: l’amor, religió, societat masclista, rol de la dona...
ACTE I
Ens situem en un poble de la província de Tarragona, a la muntanya. Vergés entra
a casa la Cecília, mentre la resta del poble està fent missa. Ella somia en poder
ser un ocell i volar i ser lliure, ella vol anar-se’n a la ciutat. Els dos troben bastant
absurd totes aquestes plegaries, el mestre es queda al poble per la plaça que té
de feina.
Entra la mare, decebuda perquè la seva filla no va a les pregàries, igual que el
mestre. Cecilia diu que el poble no gosa donar cara el seu problema (les sequeres,
no plou), demanen ajut a Déu plorant i pregant. Arriba el pare, diu que l’han criticat
molt al mestre per no haver anat a l’Església, ell s’enfada amb la seva filla, es un
cavall sense frens, parla sobre com de bonic ha sigut la pregaria, inclús el rector
ha plorat, hi ha fe que plogui aviat.
Els pares critiquen als joves que no segueixen les tradicions dels seus
avantpassats, mencionen una mica la llegenda de com la Verge va sortir de les
aigües. Cecilia diu que ella no ha fugit encara perquè ells son els seus pares però
ella no pot creure el que ells creuen, (les seves ideologies i costums), però ella els
respecta. La mare l’estima molt i sempre intenta que el seu pare la pari de cridar.
Cecilia diu que una filla no està obligada a pensar o fer-ho tot igual que els pares
(pensament més progressista, el pare diu que ella l’ha d’obeir, costums antigues).
El pensament dels pares es molt ignorant, ella intenta explicar que els joves (els
de la ciutat, on es produeixen els canvis) intentaran lluitar contra aquesta
ignorància. El pare l’amenaça amb cremar-li els llibres i papers.
Arriba el Joan amb les noticies que ha arribat un foraster parlant de l’aigua i a
secada, pensa que és un home perillós. Sembla que ell coneix un medi que farà
que no els hi falti aigua, aigua dels gorgs “sagrats”. El Vergés suggereix que es
reuneixin tots a la casa de la Vila i que l’escoltessin. El foraster és “amic” de
Cecilia, ella i el mestre marxen a buscar-lo mentre arriba el Mossèn a casa. Ell diu
que el foraster es un revolucionari que ve a sembrar les seves tempestats
(ideologies). Ell suggereix que el Joan li digui que vagi a casa seva, a l’Abadia a
parlar amb ell, la pau és el millor mètode.
La Juliana es preocupa molt per la seva filla, la Trinitat li diu que segurament
canviarà, el Mossèn diu que es un petit càstig perquè la van deixar a la ciutat,
sense cap mena de protecció ni vigilància que la seva tieta quasi mai no la veia,
no l’han criat bé. Juliana demana pietat per la seva filla. Torna Pere i diu que
tothom ha vist a la seva filla abraçant i besant al foraster, aquí la mare es derrama
dient que és una filla indigna, el Amat s’enfada moltíssim i que no la perdonarà
mai.
ACTE II
Estem al mig del carrer amb el corral del Romanill. Ell diu a la Bràulia que no
voldria pas que plogui que els de les pregàries es creurien que ha sigut la Verge.
Arriba el Bartomeu, explica que no l’han deixat parlar a cap lloc i que estan
preparant-ho tot perquè parli al portal de la casa del Romanill. Parlen de qui dels
dos es més lliure, un té l’amo a la ciutat, però l’altre no té diners.
Arriba el Manso, amic de Bartomeu, ell és Carlí, els altres dos són republicans.
Arriba el senyor Vicenç, parlen de que ell és molt savi i que estan esperant a que
arribi més gent. Arriben a la portella el Joan i l’Amat, venen a parlar amb el
Romanill, li diuen que li podria anar malament a ell com a l’home fer aquesta
reunió, que saben que l’home no ve amb bones intencions, que s’ho pensi molt bé
abans de protegir al foraster que Déu els pot castigar. L’adverteixen que potser el
poble el traurà a cops de pedres. Els homes que estan allà diuen que la Cecilia es
un tresor i que si continua la cosa així que al final marxarà i no tornarà més.
Arriba el Foraster i uns quants habitants que el segueixen, però hi ha molt poca
gent. Més tard comença a arribar més gent fins que arriba Amat, el batlle, el
mestre i tota la resta del poble. Obren el portal, el foraster pregunta per Cecilia,
però el mestre li diu que potser el seu pare l’ha retinguda a casa. Demanen silenci,
el Vergés explica que el foraster és un enginyer que ha rebut experiència dels
seus viatges per Europa. Ell ha descobert unes aigües subterrànies que passen
per les muntanyes, diu que els gorgs que pensaven que eren morts, aigües
encantades, són vives que podrien baixar a regar el seus camps. El foraster
intenta parlar però el tallen sempre i es crea molt xivarri amb gent a favor de
deixar-lo parlar o no. Ell per fi diu que als gorgs poden trobar una vena d’aigua que
els proporcionaria aigua als seus camps, Explica una mica com des de petit ha
dedicat temps a l’estudi i els seu pare el va fer connectar profundament amb la
naturalesa. Els demana que deixin enrere la llegenda religiosa dels gorgs i que
entrin en la realitat. Arriba el Mossèn.
Explica la llegenda, on un pastor va veure dels gorgs i li va aparèixer la Verge
demanant-li que l’edifiquin una ermita i ella els donarà beneficis. El pastor es va
quedar cec per la llum i altres pastors el van trobar amb una verge de pedra al
costat. De repent es posa a ploure, creuen que és un miracle de Déu, fan fora al
foraster el persegueixen pel poble. Cecilia apareix mb la cara plena de sang, ella
pregunta pel foraster i quan sap on és corre rere seu.
ACTE III
La Juliana està plorant que la seva filla ha marxat, el Amat diu que l’hauria
d’haver-la arrossegat cap a casa pels cabells. (Resulta que s’havia escapat tirant-
se per la finestra). Ella té esperances que es produeixi un miracle i que la seva filla
torni, Amat diu que si això passa la privarà dels estudis i farà feines de casa.
Arriba la Trinitat i li diu que ha de tenir la consciencia tranquil·la, però la mare no
pot, no l’enviaran mai mes a la ciutat. Arriba el Mossèn i li diu que es tranquil·litzi
que la seva filla serà guiada pel von camí, Trinitat diu que segurament tornarà
plorant demanant perdó.
El Mossèn s’ha ofès al veure que Amat no estaria disposat a perdonar a la seva
filla, arriba el Joan dient que no ha pogut aturar el poble. Joan diu que aquesta
pluja no podrà salvar els sembrats ni les collites, tot és mort, fa 3 anys que perden
collita. El Joan diu que tot és inútil, ell acaba afirmant que el foraster tenia raó, ell
havia presentat un medi real per combatre la sequera. Sona el tedèum, han d’anar
a l’església però el Joan vol anar a la carretera per assegurar-se que no li ha
passat res al Foraster. El Mossèn diu que li han torbat el pensament al batlle.
Entra Cecilia, ve a canviar-se que va xopa, el seu pare la vol fora de casa i no la
vol personar. Culpa a la mare de no saber criar als fills, i ella fa una reflexió dient
que els homes no es donen compte que els fills costen moltes coses fins que són
grans i llavors es disgusten. El Mossèn els diu que la deixin a casa i que vagin a
l’Església.
Cecilia dona una xarrada feminista dient que les dones son molt submises i es
deixen dominar pels omes, ells maten les animes i després les dones son les
dolentes. Els homes són monstres i les dones s’han deixat matar i entrar per ells.
Les dones són esclaves. Els seus pares l’estimen com a filla però l’odien com a
dona. (marxen a l’església, arriba el Vergés).
Ella està enfadada amb el mestre perquè la deixat sola entre la multitud, el foraster
no es podia defensar sol, ha sigut poc valent però tampoc podia fer-hi res. Cecilia
diu que l’única manera de fecundar la realitat es destruint la llegenda, hi ho
podrien fer ells dos que són mestres (ella està estudiant per ser mestra). Ella vol
viatjar, i Vergés confessa que l’estima i que vol que es quedin els dos al poble.
Arriba el Manso. Ell explica que han ferit al foraster i està a l’hostal de la carretera,
diu que en un punt va maleir a tot el poble i havia renegat el seu Déu etc.. Manso
se’n va cap a l’Església amb tots els altres (sembla que ja no defèn al foraster).
Cecilia explica que se’n va, viatjarà amb el enginyer. Ella demana que el mestre
faci l’obra que ella no pot fer (educar als més petits amb la raó), però sembla que
Vergés no té el coratge per fer-ho, ell es quedarà entre les aigües encantades.
Cecilia acaba dient que si algun progres ocorre en el futur, no serà portat per
homes com ell.