AIGÜES ENCANTADES, de Joan Puig i Ferreter (clàssics Castellnou)

ACTE I
1. On té lloc l’acció de l’obra? L’acció té lloc en poble de Tarragona, allunyat de la capital, en la part
alta i muntanyosa. A quina època? Època actual (paral·lela al moment d’escriure), escrita el 1907.

2. Com és descrita físicament Cecília a la primera acotació? ACOTACIÓ: “És una noia magra i
pàl·lida, molt nerviosa, morena i petita. Vesteix i va pentinada amb molta negligència i
originalitat.(pàg. 62)
(correspon al model de dona lletja i fins i tot malalta que apareix a la literatura de tombant de segle)

3. Quan comença l’obra, on la volien fer anar els seus pares, a la Cecília? Al Turó del Calvari a
demanar (pregar) a la Verge dels Gorgs que plogui. (pàg. 63)
Ella i en Vergés són els únics que no hi ha anat.
Per què no hi ha anat? Diu que detesta les comèdies religioses.
“no saben prou com detesto aquestes comèdies religioses” (pàg. 63)

4. Quina personalitat té la Cecília? Es mostra agressiva perquè Vergés s’ha deixat emocionar per
l’espectacle poètic de la processó.
Vergés: “Me pot creure, Cecília, era un espectacle poètic”
CECILÍA: però absurd.

5.Quina metàfora fa servir Vergés per descriure-la? “Em fa l’efecte d’una àliga tancada en un
galliner.” (pàg. 64) El galliner és el poble.

6. Amb quins adjectius definiries la personalitat de Vergés? Poc combatiu i poc lluitador i
conformista. acomodatiu i abúlic (falta de voluntat) (pàg. 64)
Accepta el poble de mestre que li han donat. “els mestres són molts i les places limitades”. Accepta
el seu destí.
Cecília li retreu la manca d’actuació ja que Vergés espera que la seva felicitat vingui dels altres. 6-66
Vergés: “no som pas nosaltres qui hem de canviar les coses” (pàg. 66)

7. Quin concepte té la Cecília de la gent del seu poble? Els veu poc crítics i amb actitud submisa
davant el mossèn del poble.

8. Qui és la Juliana? La mare de Cecília. Entra a casa vestida de negra i amb el rosari a la mà.
Mitjana edat i els cabells li blanquegen.

Què li retreu a la Cecília? Li retreu que no hagi anat a pregar. (pàg. 68)
“Això no està bé, Cecília, el teu pare està molt enfadat” (pàg. 68)
També li retreu que creu que la filla es burla dels actes dels pares i dels del poble.
Cecília ironitza amb fets religiosos i la mare s’enfada.
Cecília: “cadascú és lliure dels seus actes, mare. No us enfadaríeu si jo em comencés a burlar-me
dels vostres actes?
Juliana: massa que ho fas. Cecília: no és cert.
 1
9. Per què ha anat tot el poble en pes a celebrar unes pregàries? A demanar que plogui

10. Qui és Pere Amat? El pare de Cecília i marit de Juliana. Propietari rural. Cacic.

Com va vestit, quan entra en escena? Porta una vesta (túnica dels penitents a sobre) i una cucurulla
(capell en forma de cucurutxo)

Com se’l descriu a l’acotació? És un home alt, roig, de pèl ros, sanguini (temperament arrauxat) i i
violent.

11. Pere Amat està enfadat amb en Vergés i també amb la Cecília. Per què?
Perquè no han anat a la processó.
Amb quina metàfora la descriu, a ella? AMAT: ”és un cavall que necessita fre i no esperons”. (pàg.
72)

13. La Juliana i en Pere Amat defensen que cal no apartar-se mai de la tradició i parlen de com
els seus pares i avis van resoldre sempre les sequeres. Com diu que ho van fer?

JULIANA: “Les sequeres són sofriments i misèries que ens passem els uns als altres amb la vida. Els
vells no van trobar cap altre remei que la fe en la verge dels Gorgs, la nostra patrona.” (pàg. 76) “la
Verge que va sortir de les aigües”. Per tant, s’encomanaven a la verge.

14. Quan marxa Vergés, la Cecília no se n’acomiada perquè en aquell moment no hi és. El seu pare
exclama: “Mal educada! Què ha après allà baix?”. A què es refereix, quan diu “allà baix”? a la ciutat.
(pàg. 77)

15. Per què discuteixen aleshores, un cop més, pare i filla? Com acaben els crits entre pare i
filla?
Discuteixen perquè el pare li retreu que sempre que ell parla de tradicions i costum, ella marxa.
ANAT: per què te n’has anat?
JULIANA: deixa-la estar.
AMAT: hi fas sempre que jo parlo dels nostres costums i creences.

16. Al final acaben discutint fins i tot pare i mare entre ells. Per què?
Perquè Juliana creu que perdrà la filla perquè el pare la tracta molt malament. Tots tres: Cecília li
diu que si no fossin els seus pares no podria viure allà, i que respecta la seva manera de veure les
coses, cosa que el pare nega. Creu que ella no els respecta.
JULIANA: jo tinc por de perdre la meva filla i tu la maltractes.

17. Què els retreu la Cecília, als seus pares? El pare creu que si els estimés, ella faria el que ells
diuen. pàg. 79
AMAT: “l’amor als pares és obediència”, diu pare. Per ella seria un amor que la lliga i la reduiria a ser
esclava de totes les voluntats del pare.
AMAT: quan s’estima se fa lo que els pares volen i es pensa com ells”. Pàg. 80
2
CECÍLIA: és un amor que em lliga”,
CECÍLIA: ”una filla no està obligada a pensar ni fer tot com els seus pares”.

18. Què és el mal, per a la Cecília? Segons Cecília, la ignorància és la font de tots els mals,
CECÍLIA: “el vostre fanatisme, la vostra misèria” pàg. 82. Per tant, el mal és la ignorància.

I què és, en canvi, per als seus pares? Segons el pare, Cecília ha begut de les fonts del mal (llibres,
papers... pàg. 82) , que és la ciutat, que rebutja la tradició i els costums.
AMAT: “llibres, papers... tot anirà al foc”. Pàg. 82

19. Quina notícia porta l’alcalde Joan Gatell? L’alcalde porta la notícia que ha arribat un Foraster al
poble que els ha parlat de la l’aigua i la secada. pàg. 83 (un senyor ben vestit, amb barba rossa, un
galant, alt, ulls blaus, vius...) pàg. 84

20. Vergés també ha sentit les paraules del nouvingut. Què n’opina? Creu que és un home “de
valer” VERGËS: “ el poble no faria malament d’escoltar-lo”. (pàg. 85)

21. Mossèn Gregori, en canvi, què pensa del foraster? Pel mossèn, el Foraster representa el dimoni
MN GREGORI: ”és un revolucionari terrible, un d’aquests sembradors de discòrdies que abunden a
les ciutats”, representa el mal.
Creu que ve a treure la fe “dels vostres cors”. O bé són anarquistes que fan el mal pel mal,
prediquen maldats.

Què li aconsella a l’alcalde que li digui? Li diu que el convidin de part seva a anar a l’abadia, que
vagi a casa del mossèn a parar-hi. “En so de pau es vencen els grans enemics.”

22. Segons el mossèn, per què la filla de Pere Amat i Juliana es comporta així? Llegir pàg. 90-91
“Perquè vivia a casa d’un tia que no hi era mai i no vigilava quines amigues tenia, ni què llegia, fins i
tot va publicar algun escrit que no era com cal. I això durant l’edat més crítica, el millor temps de
l’educació moral, quan el cor i la intel·ligència s’obren pel bé o pel mal” pàg. 91 Diu que va deixar
una filla abandonada a la ciutat.
Li diu que confiï en la Verge, que potser obrarà un miracle. (pàg. 90.)

23. Com acaba l’acte I? Entra el pare a casa i li diu consternat a Juliana i al mossèn que Cecília i el
Foraster s’han trobat al mig de la plaça i s’han abraçat i besat (pàg. 93). La mare crida la seva
culpabilitat. El mossèn calma el pare dient-li que la Verge farà un miracle: li tocarà el cor, es tornarà
bona i la perdonarà. El pare diu que no la perdonarà.

ACTE II
24. En quin espai se situa l’acte II? Un gran pati a l’aire lliure, als darreres de la casa que viu el pastor
Romanill .

A quina hora del dia i en quin moment de l’any té lloc? Mitja tarda d’estiu. (pàg. 94)

3
25. Qui és Romanill? Un pastor d’ovelles Com és descrit? Home alt i ben fet. Porta una brusa curta i
tot afaitat. (pàg. 94)

26. El personatge de Romanill de seguida crida l’atenció per la seva actitud. És religiós com la
resta del poble? Explica-ho amb exemples de les seves intervencions.
No. (pàg. 95)
BRAULIA: Vols dir que plourà avui?
ROMANILL: No voldria pas. Aquests de les pregàries dirien que la seva Verge ha fet un miracle.
BRAULIA: no ho diguis fora de casa això.

27. Qui és la Bràulia? Esposa de Romanill. Dona petiteta. No intervé gaire en l'obra. No té un paper
massa important. (pàg. 95-96)

28. Bartomeu és un altre personatge que es caracteritza sobretot perquè no té diners i malviu
com pot. Quina opinió té Bartomeu de la gent del poble?
Bartomeu és un jornaler (mitjana edat, ni pagès ni menestral. Porta una gran barba i riu sempre
francament. Cabell llarg i rotllat. (pàg. 95)
ROMANILL: què es diu pel poble? -Del foraster
BARTOMEU: pel poble? Sembla estrany que ho preguntis. En aquest poble no es diu mai res. Ningú
pensa ni parla, i ni fa res.... pàg. 97

29. Romanill i Bartomeu tenen una idea diferent del que és ser lliure. Què defensa cada un? Romanill
creu que per ser lliure cal tenir diners i si no tens res no ets amo de res. Bartomeu creu que és més
lliure perquè no té amo.

ROMANILL: lliure si tens coses

BARTOMEU: si no tens res, ets lliure. Pots fer el que vols.

ROMANILL: què em poden fer a mi? Tinc l’amo a la ciutat.. quan els homes són tan lliures com jo...
BARTOMEU: més ho sóc jo, que no tinc amo.
ROMANILL: no és cert, ets més esclau perquè no tens diners. Et creus ser amo de tu mateix? Però si
tu no vals res. De què ets amo?
BARTOMEU: Qui t’ha dit que no valc res?
ROMANILL: L’home val per lo que té. En aquest món la qüestió no és tenir amo, sinó tenir diner.

30. Aleshores apareix el Manso. Com és descrit?

Home de mitjana edat, ros, joiós, a qui la beguda ha envellit i degenerat. Porta bigoti i vesteix
folgadament.
Quina ideologia té? molt conservador i tradicionalista.
MANSO: “Partidari de don Carles, sí que ho sóc, però no de frares i capellans”.
Bartomeu li diu que si no pot veure els frares i capellans que es faci republicà.

31. I més endavant encara, arriba en Vicenç. Qui és i quina ideologia té?
4
És el veterinari. (MANESCAL). Vell, moreno, de pell apergaminada i amb bigoti caigut blanc-groc
com el cabell. Porta ulleres verdes. (pàg. 99)

32. Què venen a fer en Pere Amat i en Joan Gatell a casa d’en Romanill?
Li diuen al pastor si poden parlar amb ell per separat. El pastor diu que el que li hagin de dir ho
poden sentir els altres. Li pregunten si s’ho ha pensat bé, el fet de rebre a casa seva el Foraster. .
Diuen que volen evitar un conflicte. Amat diu que el Foraster no té molt bones intencions. Romanill
se sent amenaçat. I Amat li diu que si va contra les lleis de Déu rebrà un càstig.

AMAT: I si aquest home ve a aconsellar males idees, i a portar la guerra i el desordre, se’l tractarà
com un heretge si se’l apedregarà. Se’l traurà del poble com un apestat. (pàg. 103)

33. De què s’estranya, el foraster, quan entra a can Romanill?

S’estranya que no hi hagi més gent. I que no hi sigui la senyoreta Cecília.
FORASTER: El mestre ens ha abandonat... i la senyoreta Amat, ningú no l’ha vista? (pàg. 106)

Com és descrit, a l’acotació?

El Foraster és descrit com un home alt i gallard, barba i cabells rossos. Ulls blaus i dolços. Vesteix
americana i pantalons blancs. Barret de feltre. (pàg. 105)

34. En Pere Amat i en Joan Gatell han convocat la gent del poble, que s’amuntega al carrer,
davant de can Romanill. Quina actitud mostren, els habitants del poble?
Arriben cridant darrere de l’alcalde, que també crida que vol entrar a veure i sentir el Foraster

35. Amb quin bàndol s’ha posicionat en Vergés, el mestre?

Del bàndol del Foraster “estic a les seves ordres” (pàg. 108)

36. Pere Amat i el batlle, Joan Gatell, discuteixen amb el foraster, fins que finalment l’alcalde li acaba
permetent que parli i expressi el seu pensament. Amb quina condició, però? El deixa parlar a canvi
de tocar certes idees, ni religió, ni la propietat ni digui res contra els costums i creences.
JOAN: “expliqui el seu pensament solament no toqui certes idees, ni la religió ni la propietat ni digui
res contra costums i creences.” (pàg. 110)

37. Primerament és Vergés qui explica al poble qui és el foraster i què ha vingut a dir-los.
Resumeix-ho. (pàg.. 111)
Els diu que un home instruït, enginyer amb molta experiència dels seus viatges a Europa i que ha
vist molta misèria que no ha sabut aprofitar de la Naturalesa.
Ha pensat amb pena en la secada que fa anys cau al poble .
El presenta com a un home capaç de saber aprofitar els recursos/secrets de la Naturalesa per
solucionar els seus problemes. Ell ha descobert el secret de les aigües subterrànies al peu
d’aquestes muntanyes. Allò que creuen que són aigües encantades, són aigües vives. Pàg. 111

5
38. Quan parla el foraster, el poble recela de les seves paraules. Per què se’n malfien,
principalment, ja d’entrada?
Perquè el poble no creu que ho faci de manera altruista. Creuen que vol alguna cosa. El Foraster ho
fa sense res a canvi.
UNA VEU: I per què voleu el nostre bé, què espereu de nosaltres? (pàg. 113)
FORASTER: no espero res, egoista. Si tots fossin com vós...

39. Què els diu el foraster sobre els gorgs de la Verge?

Les aigües que creien encantades – segons l’alcalde curen els malalts- són aigües subterrànies vives
que flueixen.
FORASTER: “Si feu en aquell indret els treballs necessaris, trobareu una gran vena d’aigua que
portarà riquesa als vostres camps.” (pàg . 116)
Aquest discurs provoca un esvalotament general. Pere AMAT crida en contra del foraster perquè
creu que els gorgs de de la Verge són sagrats i miraculosos i no poden ser manipulats per la mà
humana.
FORASTER: aquestes idees que guien els vostres pensaments poden ser falses. (pàg. 115)

40. Quina és la resposta de la gent del poble, encapçalada per Amat?

Amat crida al poble que veu les males intencions del Foraster: són falses les nostres creences.
Intent i crits per fer-lo fora. Crits i protestes a favor i en contra del Foraster. (pàg. 115)

41. Mentrestant, Amat ha fet cridar el rector per un dels homes del poble. Què és el primer que
explica el mossèn quan s’adreça al poble i al foraster?
MOSSÈN: quina necessitat té dels homes el poble si està sota la protecció divina? (pàg. 119)

Explica a la multitud que el poble que està sota la protecció divina no necessita dels homes. (pàg.
119.) Explica que el poble no ha perdut mai la fe.

Llegenda: Un dia un pastor que pasturava pels gorgs mentre resava va veure una gran esplendor
que sortia a flor d’aigua del Gorg major. S’hi acostà i d’allà sortí la Verge dels Gorgs i li demanà que
digues al poble que construïssin una ermita i que des del setial estant vetllaria per ells mentre no
perdessin la fe. El pastor va quedar enlluernat i els altres el van trobar més tard amb una verge de
pedra al costat, que és la Santa imatge que avui veneren. (pàg. 125)

42. Quina casualitat es produeix, just després que parli el mossèn? Comença a ploure Què provoca?
crits d’alegria pensant que hi ha hagut un miracle. La gent s’agenolla menys el Foraster i els seus.
(pàg. 120)
43. Quina actitud mostra la massa d’habitants del poble quan donen per fet que el foraster és
un entabanador i un heretge?
Actitud i crits de rebuig, el volen fora. La gent es tira damunt d’ell. Ell fuig. La multitud corre darrere
d’ell cridant. (pàg. 122)

44. Amb quina frase s’acomiada del poble el Foraster?

“Sou tos aigües mortes, aigües encantades per tota l’eternitat.” (pàg. 122) Aquí us deixo.
6
45. Al final de l’acte II apareix Cecília. En quin estat es troba? Apareix amb els cabells desfets i la cara
amb sang Què fa? Busca el Foraster. Se sobreentén perquè pregunta per ell. CECÍLIA: a on és ell?
(pàg. 124)

ACTE III
46. En quin espai té lloc aquest tercer acte? A la mateixa habitació que l’acte 1, a l’entrada de casa
de Cecília. Comença a fosquejar.
DISCUSSIÓ SOBRE EDUCACIÓ
47. En iniciar-se l’acte, Juliana i Amat parlen de la seva filla. Quina actitud cap a ella han pres?
Creuen que no han sabut educar bé la filla. I decideixen pensar que no han tingut cap filla. ”No cal
que ens fem retrets un a l’altre. No hem sabut pujar la nostra filla”. “ja hem fet el pensament que no
tenim filla”. (pàg. 126)

48. A què es refereix Amat quan diu: “Qui no la creia segura allà dins”? tancada a casa

49. Amat explica que mossèn Gregori l’ha aturat. De fer què?
Amat volia retenir la filla perquè no marxés: agafar-la pels cabells i dur-la davant d’ells.
Per què ara Amat se’n lamenta? Perquè s’ha escapat.

50. Com s’ha fet la sang a la cara, doncs, la Cecília? Saltant per la finestra.

51. Aleshores arriba la senyora Trinitat. Qui és? Esposa de Joan Gatell. Molt religiosa, amiga de
Juliana i està d'acord amb el rector en tot allò que diu. (pàg. 129)

52. Per la Trinitat sabem que hi ha hagut aldarulls. Qui ha disparat dos trets? El pastor Romanill Hi
ha hagut ferits? No (pàg. 130)

53. Amat arriba i diu que està plovent molt i no hi ha ningú enlloc. A què atribueixen el ruixat?
54. Per què el mossèn s’enfada amb Amat?
Perquè Amat li diu que encara que la filla tornés penedida no la perdonaria. El mossèn li diu que no
és un bon cristià. Aneu a missa i compliu però Déu no és al vostre cor. (pàg. 133) MOSSÈN: Amat, no
sou un bon cristià. NO sabeu ofegar les petites rancúnies del vostre cor. Si tornés la perdonaríeu?”
NO
MOSSÈN: aquesta resposta ja és un gran pecat.
55. Quan arriba l’alcalde, de què culpa al mossèn? De no haver sentit el Te Deum, que hauria aturat
els homes apedregant el Foraster perquè haurien anat a l’església a donar les gràcies per la pluja. .
El mossèn diu que ha donat l’ordre al campaner.

El Te Deum és un himne cristià que actualment dura 3 minuts i que se sol cantar en dates i festes
importants de celebració, generalment en lloança o agraïment a Déu. Ve del llatí i significa “A tu,
Déu”, tal com comença el primer vers.

56. Aleshores l’alcalde acaba mostrant dubtes i arriba a afirmar: “Ens hem portat malament,

7
molt malament tots junts, senyor rector”. A què es refereix? Com reaccionen els altres, en
sentir-lo?
Creu que no han actuat bé davant del Foraster ja que l’han perseguit i tirat pedres.
JOAN: “No està lo que s’ha fet amb aquest home” (pàg. 136)

58. Quan arriba Cecília, xopa i enfangada, provoca una nova discussió entre els seus pares.
Què es retreuen mútuament?
Es retreuen l’educació de la filla, com l’han pujada.

AMAT: vosaltres, les mares, no teniu autoritat, no us feu respectar, no sabeu pujar els fills..” JULIANA:
i vosaltres, què feu? Per què hi sou’? No us doneu compte que els fills costen alguna cosa fins que
són grans. I us donen un disgust i després, guerra a la mare”. (pàg. 138)

El pare li retreu a la mare que les mares no tenen autoritat i que no se saben fer respectar. La mare
retreu al pare que no actuen gens en l’educació i que si hi ha problemes la culpa és de la mare.

59. La Cecília es posa de part de la mare i això provoca una nova agressió del pare a la filla.
Com ho intenta arreglar tot plegat, el mossèn?

El mossèn s’emporta a l’església el pare i la mare, i tot i que el pare vol que hi vagi Cecília, el
mossèn li diu que es quedi a casa perquè Déu no hi vol ningú per força. Ho aconsegueix? No,
continua la discussió amb un al·legat feminista cru en contra de la submissió de la dona per part de
l’home.

60. Cecília es decideix a parlar amb claredat i acaba fent un veritable al·legat feminista. Què
argumenta, sobre les dones? Pàg. 141-142 Amb quin adjectiu podríem qualificar unes idees com
aquestes en ple 1908?

Es reflecteix la plena submissió de la dona davant el seu marit, en nom de l'amor..

CECÍLIA (a sa mare):”Vós, no sou ningú, no sou res...com totes les dones...!Treballeu en el vostre
racó i prou...!Sofriu, ploreu per les penes de tots i no podeu canviar res...Vos heu deixat matar,
enterrar per ells...els monstres!”
AMAT :”A qui dius monstres?”
MOSSÈN :”A ningú. La dona, Cecília, la mare l’esposa, és feta per a
l’amor...” Cecília: ”Mentida! per al dolor, per al sacrifici estèril...”
[...]
CECÍLIA: "Vosaltres, tant el pare com vós -la mare-, me creieu dolenta. Esteu previnguts contra mi
perquè vull viure a la meva manera... perquè quan veig la raó, la dic. No compreneu que la dona
pugui arribar un dia a ser alguna cosa... Les dones són les primeres en anar contra vosaltres amb la
vostra submissió a pares i marits..."

61. El mossèn s’escandalitza de les idees de la Cecília però diu que és dia de perdó. Què fan,
finalment, l’Amat, la Juliana i mossèn Gregori?

Se’n van a l’església a pregar per Cecília.

62. Aleshores arriba Vergés i parla amb Cecília del que ha passat. Tots dos estan d’acord que
el foraster no podia fer res per canviar les coses ni per convèncer la gent del poble. ¿Per
8
què?
Perquè primer cal destruir la llegenda.
CECÍLIA: cal destruir la llegenda, abans..., aquest poder que plana sobre el cor dels homes, sobre el
poble enter. = tradició, religió...
Qui podria fer-ho, segons la Cecília? ELS MESTRES
Tots els que tenim la missió d’ensenyar les criatures ( els mestres?) Creu que en l’educació radica el
canvi. (pàg. 146)

63. En aquest moment, Vergés se sincera amb Cecília. Què li demana ell, que faci? Ho farà,
ella?
Vergés li demana que es quedi al poble amb i destrueixin “la llegenda” junts. Ella no s’hi queda
perquè no és capaç de sacrificar les seves ambicions, els anhels de conèixer món. (pàg. 146)

CECÍLIA: “vostè, aquí els grans ideals li fan rodar el cap, faci l’obra que jo no puc fer ... amb
paciència, amb constància, cada dia, cada instant, amb els petits faci l’obra del mestre avenir”(pàg.
149)

64. Quines notícies porta llavors el Manso? Manso anuncia que algú del poble ha ferit el Foraster
d’una pedrada i un cop de bastó al cap. (pàg. 147)
MANSO: han ferit el Foraster.
CECÍLIA: i com ha estat?
MANSO: D’una pedrada i d’un cop de bastó al cap.

65. Què opta per fer, la Cecília?

Decideix marxar del poble “l’àliga deixa el galliner, per sempre...” amb el Foraster. Només ell ha
desvetllat els meus sentiments de dona” (pàg. 148)

66. En acabar l’obra ens quedem amb la sensació que Vergés no farà res per canviar la mentalitat
dels futurs habitants del poble. Per què? perquè el que li demana que faci Cecília no ho fa per ell
sinó per ella. (pàg. 149 ). Ell mateix reconeix que no és fort i que no sent un gran ideal dins seu.
Ella diu que potser va errada però almenys porta una il·lusió dins per la qual lluitar.
SOLUCIONS AL POWER POINT
QÜESTIONS FINALS
TEMA I ARGUMENT
68. Quin és el tema de l'obra?
70. Estructura de l’obra. Llegiu-vos el que se’n diu a les pàgines 36-37 de la introducció.
71. Argument de l’acte I.
72. Argument de l’acte II.
73. Argument de l’acte III.

9
PERSONATGES
76. Definiu breument els següents personatges de l’obra: la Cecília, el Foraster, en Pere Amat,
mossèn Gregori, la Juliana, en Joan Gatell, en Vergés, en Romanill, el Manso, el Sr. Vicenç i en
Bartomeu.
77. Definiu la multitud com a personatge homogeni (tret característic del modernisme). 78.
Després d’haver-los analitzat amb cert detall, proveu ara d’agrupar, d’una banda, tots els
personatges de l’obra que pertanyen a la tradició i, de l’altra, els que podem relacionar amb
la modernitat. En una tercera columna, poseu-hi els que creieu que no acaben definir-se
clarament dins cap dels dos bàndols. Expliqueu-ho.
TRADICIÓ – MODERNITAT – AMB UN PEU A CADA BANDA
SUPERSTICIÓ CIÈNCIA

Pere Amat (pare) Cecília Alcalde, Joan Gatell

Juliana (mare) Foraster Romanill, el pastor
Mossèn Gregori Vicenç(veterinari) Manso?
Trinitat (esposa de ? Manso
l’alcalde)

10