1 LLIURAMENT 8

2 Nous elements reclamats

3
4 Després de la mort de l’avi, vaig anar a viure amb l’oncle Felip a Barcelona per
5 estudiar Dret. Els caps de setmana pujava a l’Ametlla per veure l’àvia i la Tina,
6 passàvem les tardes jugant a la brisca i parlant de l’avi.
7 En Felipó estava trencat de dolor. Havia trobat a la caixa forta una gran
8 quantitat de diners i una carpeta plena de papers, que li mostraven un home ben
9 diferent del que creia conèixer.
10 No va ser capaç de llegir-los tots de cop. Cada vespre, seia al seu despatx,
11 segona porta a mà dreta i la deixava entreoberta com a senyal que volia que hi entrés.
12 M’asseia al seu davant i contemplava tot aquell paperam que certificava la
13 mentida en que havia viscut tota la família, la traïció d’aquell pare idolatrat, les estafes,
14 els robatoris i tantes altres activitats indignes. Hi havia tots els detalls, l’avi ho havia
15 deixat tot escrit i documentat. Va ser un exercici d’honestedat o tan sols l’orgull de
16 creure’s el millor? En qualsevol cas, l’oncle no es cansava de remenar aquelles
17 factures, aquells bitllets de tren amb destins tan diversos per tota Europa.
18 Has vist, Magalí? L’abril de 1939 encara era a París, mentre nosaltres, a
19 l’Ametlla sobrevivíem gràcies a la venda de vestits i joies de la mare. I el 1944,
20 s’hostatjava al Gran Hotel de Lisboa mentre la nena gran de la Mersedes va ser a
21 punt de morir d’aquelles febres d’origen desconegut i...
22 No es cansava mai de posar la vida del seu pare al costat de la nostra.
23 Comparava cada viatge luxós, amb cada xarampió, escarlatina o amb qualsevol
24 dificultat domèstica. Aquells papers es van convertir en una obsessió: repassar-los,
25 comentar-los i analitzar-los fins al darrer detall.
26 Sobre la banda dreta de l’escriptori, sota la làmpada amb pantalla verda i
27 serrellets, hi havia dos sobres: un amb el conte que en Felip Valls no es va cansar mai
28 d’explicar als seus fills: Rondalla del noi que tenia tres fulles de bruc i un altre més
29 petit, amb aquelles paraules il·luminades:
30 “Qui l’obri coneixerà el secret de la custòdia del Rei Martí l’Humà”.
31
32 Oncle, li deia jo de tant en tant perquè no obriu el sobre del secret?
33 Em fa por el que hi pugui trobar. He investigat sobre la custòdia de Martí
34 l’Humà. L’he anat a veure al Tresor de la Catedral. Es considera una joia d’importància
35 capital per la història de Catalunya. Si sabés que és falsa i que el teu avi va tenir-hi
36 quelcom a veure...

1 1
2
1 Això és impossible!!! l’interrompia jo també l’he vist i és preciosa! No pot
2 ser falsa!
3 Ai, Magalí!... Si sabessis quantes obres considerades artístiques no ho són! I
4 el teu avi és un dels artífexs d’algunes d’aquestes malvestats!
5 Li feia vergonya saber-se fill d’aquell home i que els valors que li havia inculcat,
6 eren precisament els que ell no practicava. Intentava esborrar el seu record, però tot
7 se n’anava en orris quan visitava la seva mare:
8 Felip, fill meu, que bé que has vingut! Em recordes molt al teu pare, l’home
9 més bo del món... t’hi assembles tant que, per alguns moments, puc creure que encara
10 és aquí! Amb la mort de l’avi havia oblidat qualsevol ulls que no fossin els d’ell. El
11 temps i la pena per la seva absència, havien capgirat la història aproximant-la a una
12 realitat que ella desconeixia.
13 El fill baixava el cap i no gosava ni mirar-la. Em mirava a mi, i els ulls se li
14 tornaven cristal·lins i se li omplien d’aigua.
15 Mai li va passar pel cap de dir-li res.
16 Quan va morir l’àvia, vam acordar cremar tots els papers. Cada nit uns quants,
17 a la cuina, procurant que no sortís massa fum que pogués espantar els veïns. L’únic
18 que va guardar fou el sobre del secret tancat... jo estava segura que l’havia llegit i no
19 me n’havia dit res. També va preservar la rondalla del noi que tenia tres fulles de
20 bruc, escrita amb lletra de l’avi.
21 Ho guardava per mi, per quan ell no hi fos.
22
23
24 La Pilar em diu que hi ha una senyora a la porta que demana parlar amb
25 l’oncle. Ell fa la migdiada a la galeria i no el vol despertar. Deixo el llibre cap per avall,
26 obert i mal posat per tornar-hi tot seguit em desempallegui de la inoportuna senyora.
27 Se m’escapa un crit:
28 Tina!
29 La Tina feia cinc anys que havia tornat al seu poble de Sòria, on, a banda del
30 fred, li quedaven germans, nebots i cosins. La mort de l’àvia l’havia decidit, tenia més
31 de vuitanta anys i res a fer a Barcelona, on li vam oferir quedar-se.
32 Magalí! Com estàs? Voldria parlar amb... en Felipó.
33 Entra, si us plau! Però... Com has vingut? Et passa alguna cosa?Em giro
34 cap a la Pilar Si us plau, desperti el meu oncle i porti una mica d’aigua fresca a la
35 saleta.

1 2
2
1 Agafo la Tina pel braç, pensant en quant temps ha passat des que ens vam
2 acomiadar, jo creia que definitivament. Entrem a la saleta. La trobo prima i encongida,
3 envellida.
4 Veuràs, és molt important que parli amb ell. He vingut de Sòria només per
5 això. Estic molt cansada, però ho he de fer. És molt important.
6 Però... on t’hostatges? Vols que et prepari una cambra? L’oncle ve de
7 seguida i ara et portaran aigua o el que vulguis Estic sorpresa, descol·locada, no
8 entenc què hi fa la Tina aquí i què vol del meu oncle... potser un problema legal greu?
9 No pateixis, soc a casa d’un renebot meu i demà matí tornaré cap a casa
10 meva, al poble i...
11 Tina! L’oncle apareix, despentinat i sense entendre massa la situació
12 Què passa?
13 Ella se li llença als braços, plora i només diu:
14 Felipó!... Déu meu!... Felipó!
15 L’oncle Felip es desfà com pot de l’abraçada i l’acompanya al sofà on l’asseu.
16 Es queda al seu costat, ella no li deixa anar les mans. Ell em mira amb cara de
17 desconcert, no sé si per la interrupció del son o per l’escena inesperada.
18 Poc a poc, la Tina es va assossegant. Rebusca en la bossa negra, que havia
19 estat de l’àvia, i treu un mocador. S’eixuga les llàgrimes. L’oncle li dona un vas amb
20 aigua que ella beu molt lentament.
21 Abans de parlar, mira i remira l’habitació, acaricia l’entapissat florejat del seient
22 i, en els seus ulls, veig el record del temps en que s’havien escollit els mobles i teles
23 d’aquella sala. L’oncle havia deixat que la seva mare decorés aquella sala amb vistes
24 al passeig de Gràcia i la Tina devia recordar els mostraris sobre la taula del menjador
25 de l’Ametlla i a l’àvia repassant-los una i altra vegada fins a decidir un estampat, un
26 tipus de cadira o sofà... tot fins l’últim detall.
27 Finalment, amb serenitat, deixa anar unes paraules:
28 Perdoneu la meva aparició. Necessitava dir-te una cosa Es mira en Felip
29 Només a tu.
30 La veu era més seca del que recordava i em va impressionar la brevetat del
31 missatge i el tuteig. Em vaig aixecar, els vaig oferir unes herbes o un cafè recordant
32 que ella en bevia a tothora sense que li fes cap efecte.
33 Dos caps de cabells escassos i blancs, van fer el signe de negació.
34 Vaig sortir tancant la porta, deixant-los amb el silenci i la llum de la tarda.
35
36

1 3
2
1
2 Pilar, encara parlen? M’havia adormit sense adonar-me’n, potser per
3 haver-me refugiat a la seva butaca i tapar-me amb la manta que havia deixat l’oncle a
4 mig son.
5 No... La senyora acaba de marxar i l’oncle no ha sortit encara.
6 Ha marxat? Sola?
7 Si, li he dit si volia que l’acompanyés a buscar un taxi i ni m’ha respost. És
8 ben estranya aquesta dona.
9 Vaig cap a la saleta i el trobo amb el cap entres les mans, plorant amb
10 desconsol, sense paraules.
11 L’abraço, pregunto, no em respon.
12 El deixo desfogar-se, espero que s’assereni, però triga una bona estona.
13 Li demano a la Pilar que prepari til·la per tots dos, tinc un mal presagi... no n’hi
14 ha... doncs serà camamilla.
15 Finalment, l’oncle em demana estar sol al seu despatx i tanca la porta.
16
17 La resta de la tarda em va passar molt lentament. Al vespre i a través de la
18 porta, li vaig demanar si volia sopar. La resposta fou: No, gràcies. Bona nit. Quan vaig
19 poder adormir-me encara no l’havia sentit sortir.
20
21 Al matí plovia.
22 L’oncle seia a la cuina, amb una tassa de cafè amb llet i la mateixa roba del dia
23 anterior.
24 Seu, Magalí. T’ho he d’explicar, però em costarà. És l’estocada final del meu
25 pare... Després del que em va dir la Tina... Com és que el món continua rodant?
26 Mira sense veure, al sostre i més enllà... Lentament fa un glop que triga a
27 empassar... Llavors continua Deixa’m dutxar-me i després fent un cafè, et relataré
28 el que m’ha dit, no té cap sentit amagar-t’ho.
29 No va poder ser. Va morir mentre l’aigua li regalimava per sobre, encara amb el
30 mateix vestit del dia anterior. Vaig ser jo qui va tancar l’aixeta. Els metges que van
31 arribar amb l’ambulància no hi van poder fer res.
32 Després dels dies de dol, les cerimònies i el funeral, vaig pensar que no podria
33 viure sense saber què havia passat i un mes després, de bon matí, vaig agafar el
34 cotxe, carretera i manta i vaig fer cap a Sòria.

1 4
2
1 Més de cinc hores, amb la companyia de la música de Beethoven i el record de
2 l’oncle. Travessar els camps de Castella a finals d’un novembre fred, em feu entendre
3 la duresa del país veí i la fortalesa dels pocs que encara hi romanen.
4 La vaig trobar en la mateixa adreça que ens havia deixat feia tant temps,
5 encara més empetitida. I m’hi vaig enfrontar, amb duresa i sense pietat. Necessitava
6 saber-ho. Ella, en conèixer la mort d’en Felipó, com ara el tornava a anomenar, es va
7 desmuntar i m’ho va dir tot.
8 L’engany d’ella a la mare, l’engany de la mare al pare i l’engany del pare a la
9 mare. La descripció del germen d’una tragèdia que, finalment, s’havia desfermat. La
10 vaig escoltar, no la vaig poder comprendre, ni tampoc a l’avi, ni a l’àvia. Massa
11 mentides concentrades en el mateix lloc, contrastant amb aquella aparença de
12 respectabilitat.
13 La tornada fou ràpida, sense aturar-me ni un sol cop, intentant deixar enrere

14 mentides i morts.

15 Però la mort de l’oncle, silenciosa i volguda, obrí una altra porta.

16 Una porta que era dins dels dos sobres que em traspassava.
17 Avui, tres d’abril de l’any dos mil disset, una força desconeguda m’ha fet agafar
18 el sobre que encara roman tancat i preparar-me pel gran viatge. Avui tinc la força per
19 retrobar els meus fantasmes.
20
21
22 15.
23 Desitja un cafè? Un suc de fruita? D’aquí una hora aterrem. L’hostessa em mira
24 sol·lícita, amb una cara amable que deu haver assajat moltes vegades.
25 Soc en el vol d’ Aeroflot 9639. Em dirigeixo a Moscou, concretament a l’Hotel
26 Metropol. M’espera una guia traductora que m’acompanyarà tota la setmana. Ella no
27 ho sap, però és la meva germanastra.
28
29 Bon dia, senyora Valls, espero que hagi tingut bon vol. El meu nom és Irina.
30 Vol que l’ajudi amb la maleta? El cotxe i el xofer ens esperen a la sortida.
31 Molt de gust. No cal, gràcies, puc jo sola. Cap on hem d’anar?
32 Per aquí, a l’esquerra, segueixi’m.
33 Un cop dins del cotxe, enorme i amb els vidres tintats, la guia intenta iniciar una
34 conversa:

1 5
2
1 Vol que parlem del que visitarem aquests dies? He vist la llista que m’ han
2 passat a l’agència i ja he demanat permisos especials que necessita per consultar
3 determinats documents. Voldrà fer una mica de turisme també?
4 Senyoreta, disculpi, però estic bastant cansada. Li faria res que parléssim de
5 tot això demà? L’esperaré a les 8,30 al saló on es serveix l’esmorzar, ja avisaré per a
6 què la deixin passar.
7 Molt bé, com vostè vulgui. Tan sols la informo que tindrà el cotxe i el xofer a
8 la seva disposició en tot moment. En Nico, parla l’anglès perfectament, crec que vostè
9 també es pot entendre en aquesta llengua.
10 No tinc cap problema.
11
12 Entrar a l’hotel em trasllada a un món que creia desaparegut. Cortinatges,
13 entapissats, catifes, uniformes, guants i cares servils. Gairebé espero veure sortir la
14 família dels tsars de qualsevol racó. Un cop instal·lada a l’habitació amb les finestres
15 en direcció a la plaça Roja, tal i com havia demanat, desfaig la maleta i ho endreço tot
16 en un, curiosament, modern armari que disposa de caixa forta en el seu interior. Hi
17 deixo el sobre secret que no he volgut deixar a casa i memoritzo una contrasenya que
18 serà vital no oblidar.
19 Encara que ja som a finals d’abril, fa fred a la vella capital. M’abrigo i surto al
20 carrer. Fosqueja, però queden restes de llum del dia. Com si conegués el territori, em
21 dirigeixo a la famosa plaça, entrant per una arcada que em descobrirà una gran
22 esplanada que envolta la zona sud del Kremlin.
23 Sé on vaig. Ho he preparat sobre plànol. Sola. Sense testimonis.
24 Vaig justa de temps però em deixen entrar. El seu anglès és macarrònic. Ja soc
25 dins. Tinc 20 minuts escassos. Em relaxo i deixo que els meus ulls recorrin l’espai
26 fosc, en penombra on predominen tons vermellosos i rosats d’un marbre especial. La
27 seva presència ho omple tot. Ell descansa. Fou un dels motius que va determinar les
28 dates del viatge, la setmana vinent tancaran per fer els retocs necessaris al seu
29 aspecte. Em sento més emocionada que quan vaig visitar Egipte i Jerusalem. Potser
30 per què sempre he hagut d’amagar la meva admiració per aquest home:
31 Vladímir Ílitx Lenin. I què no hagués donat per haver pogut fer aquest viatge
32 abans de l’any 1961, quan encara descansava al seu costat Ióssif Stalin.
33 Sé que aquestes secretes fidelitats als líders del comunisme son vistes amb
34 horror per la societat. Es disculpa a Marx, que fou el seu pare intel·lectual, però es
35 maleeix a aquells que van intentar que la utopia fos possible. Sempre ho vaig tenir
36 clar, no hi ha revolució sense sang. La sang que s’ha de vessar per aconseguir que el
37 llop, que sempre ha mantingut el seu poder entre els homes, sigui vençut i neutralitzat.

1 6
2
1 I calen moltes injustícies a fi de que la Justícia s’inclini a favor dels dèbils... I dels
2 pobres, sobretot dels pobres.
3 Surto quan m’ho demanen, o més aviat m’ho ordenen. Reconfortada per haver-
4 me reconegut com soc. Tantes lectures prohibides i tants pensaments amagats, que
5 reforcen el meu convenciment íntim en la inutilitat de les paraules boniques, sempre
6 falses. La realitat és lletja. Abans de tornar a l’hotel, on sé que trobaré la falsa bellesa
7 de la desigualtat, camino una bona estona. Sense allunyar-me gaire, m’embadaleixo
8 amb la vista de les cúpules de la Catedral de Sant Basilià il·luminada.
9 Quan el fred em comença a entrar en els ossos, vaig a l’hotel i, sense sopar,
10 em fico al llit per rellegir el vell llibre de poesies de Maiakovsi, encara folrat amb paper
11 de diari per dissimular. Així em reconcilio amb la meva ànima.
12
13 “Jo arribaré a vosaltres, al llunyà horitzó comunista, no com un aventurer líric
14 esseninià, El meu vers arribarà, remuntant les serralades dels segles, per damunt de
15 governs i poetes. El meu vers envestirà i violentarà el pes dels anys, i sorgirà visible i
16 cert, massís i rude...”
17
18 Vladímir Mayakovski “Poemes”
19
20
21
22 La veig entrar amb precaució. Li faig un senyal des de la taula al costat de la
23 finestra on m’estic. Per arribar a aquell saló, s’han de recórrer diversos passadissos
24 plens de quadres que expressen el poder i la magnificència de les antigues famílies
25 tsaristes ja desaparegudes.
26 No sé què en deu pensar ella de tot allò, a mi m’entren ganes de calar-hi foc.
27 S’asseu davant meu amb un tímid bon dia. Amb la llum del dia, veig una dona
28 d’uns cinquanta anys, jo sé que en té cinquanta-tres, amb cabells d’un ros apagat i ulls
29 clars de color indefinit. Cara inexpressiva de pell molt blanca, senzilla, sense cap tipus
30 de maquillatge i vestida amb roba discreta passada de moda. Més tard observo que
31 du un calçat còmode de taló ample i baix.
32 No vol prendre res i treu una llista impresa amb anotacions a mà que posa
33 sobre la taula.
34 Senyora Valls això és el que vostè ha demanat poder visitar. Entenc que fa
35 una investigació sobre algunes persones i fets de la Segona Guerra Mundial. L’ajudaré
36 en tot el que pugui, ja tenim els permisos necessaris.

1 7
2
1 Moltes gràcies, Irina. Si no et fa res, m’agradaria que em diguessis Magalí i
2 em tutegessis. Parles molt bé la meva llengua, quasi com una nadiua, On l’has
3 estudiat?
4 D’acord. La veritat és que és la meva llengua materna, o millor dit, paterna.
5 No diu res més, i, en aquest moment, no insisteixo.
6 El primer que vull investigar son els registres del setge de Stalingrad, voldria
7 saber si ha algun llistat dels soldats que hi van participar, dels que van sobreviure i
8 dels que van desaparèixer o morir.
9 Sí. És el primer que havia previst, avui mateix hi podem anar. Els registres
10 estan tots digitalitzats actualment; però si ho vol... vols, també podem demanar accés
11 als documents originals, vostè... tu, tens els permisos necessaris per fer-ho.
12 D’acord, doncs som-hi! Segur que no vols prendre un cafè?
13 Un cop dins del cotxe, la Irina m’explica que l’edifici al que ens dirigim està als
14 afores de Moscou i que trigarem més d’una hora i mitja en arribar, el trànsit a la ciutat
15 és molt lent. S’ofereix per anar-me mostrant el que veiem mentre travessem la ciutat i
16 jo la deixo fer sense posar massa atenció. He de dir-li que desitjo estar sola per
17 consultar els documents, no vull que vegi que el nom que busco és el del seu pare,
18 encara que tampoc sé si el coneixia. Segons els meus informes, va viure pocs anys
19 amb ell.
20 He de buscar la manera d’acostar-m’hi i explicar-li.
21 Encara és massa d’hora.
22 Després de sortir dels barris més deteriorats que envolten la ciutat, recorrem
23 carreteres llargues, rectes, entre camps sense sembrar. Em recorden la pel·lícula de
24 “Doctor Zhivago”, però sense neu ni bellesa. Finalment, entrem en un bosc amagat
25 darrera d’un revolt i arribem a una clariana en mig de la qual s’hi troba un edifici
26 típicament soviètic, que sembla amagar-se de la vista de fora estant. No té finestres,
27 és un bloc gris amb una portalada de vidre on s’arrengleren soldats inexpressius. A
28 l’esplanada on aparquem, hi ha pocs vehicles i diverses càmeres que semblen seguir
29 les nostres passes. Amb la documentació que portem passem tots els controls. Ens
30 dirigeixen a una sala on hi ha una taula allargada amb tres ordinadors no gaire
31 moderns. Un dels guardes es queda a dins, dret al costat de la porta.
32 Mira, Irina, no voldria que t’ho prenguessis malament, però això ho he fer
33 sola. Necessito que em posis l’ordinador en llengua anglesa, m’han assegurat que tots
34 tenen aquesta possibilitat, i després t’apartis per a que jo pugui consultar-lo amb
35 intimitat.

1 8
2
1 Com vulguis, però sàpigues que tot el que facis aquí queda gravat no hi ha
2 res que ells no sàpiguen... ho diu com avergonyida, potser del que és el seu país.
3 Ho sé .Poc s’imaginava, que era ella qui jo no volia que veiés el que
4 cercava.
5 Li prego que segui una mica apartada, però no massa lluny per si tinc algun
6 problema...
7 Un cop em posa l’ordinador adequat, seu en una cadira incòmoda com totes
8 les que hi ha i treu un llibre de la seva bossa.
9
10 He trigat més de tres hores a consultar-ho tot i encara una altra a repassar-ho.
11 El nom de Juli Díaz de la Torre no apareix per enlloc, tal i com havien pressuposat els
12 investigadors, l’oncle i jo mateixa. Una vegada més, havia falsificat documentació per
13 no deixar cap petjada.
14 En tornar al cotxe li demano al xofer que ens porti a algun lloc on puguem
15 menjar. En un barri desangelat als afores del sud de la capital, un local amb un cartell
16 mig caigut amb signes ciríl·lics, que jo suposo una espècie de fonda. En un ambient
17 que no passaria els controls sanitaris occidentals, mengem els tres una sopa d’alguna
18 cosa que s’assembla als naps i després una espècie de Gulash. Un cafè infame i
19 tornem a ser al cotxe. Jo penso com enfocar la conversa pendent amb la Irina.
20 I em decideixo per la manera més directa.
21 Irina, hem de parlar. Potser t’estranyarà el que et diré, però quan vaig
22 planificar aquest viatge des de Barcelona, vaig demanar específicament que fossis tu
23 la meva guia.  Ella em mira amb cara de sorpresa dient:
24 Caram, no sabia que els meus serveis fossin apreciats a Barcelona. Moltes
25 gràcies. Qui..?
26 No t’equivoquis. El que jo volia era parlar amb Irina, filla de Juli Díaz de la
27 Torre... Li deixo uns segons perquè paeixi el que li acabo de dir. El rostre se li
28 enfosqueix.
29 Però... com saps qui és el meu pare?
30 Ho deixo anar:
31 Perquè també és el meu.
32
33

1 9
2