capitol 33

La gent li deia això, que era de suro. I per això podia seguir avant. Quimet està mort, però
pensa en ell com si visquera, pensa que tornarà, amb el Cintet. I així se sent Natalia, tot
potes enlaire, fora de la realitat. Es posa de dol.

Griselda va a veure-la, tota bonica ella. Es porta bé amb Mateu. Natalia diu que té a Toni en
una colònia. Que cosa més trista, diu Griselda. I així és. Quan Julieta ho porta de allà,
Natalia es troba amb un xiquet trist, callat, en els ossos, amb crostes. Julieta porta una mica
de menjar i entre els tres la devoren. Arriba l'hivern. Recluten a adolescents, a vells. Com a
rates a la ratera. La mort és segura. Comença a vendre coses de casa per a poder menjar.
Fa un fred d'espante. La gent es va. El botiguer no la saluda. Enriqueta li porta mig encisam
i li conta que han afusellat a Mateu en una plaça. Una tristesa infinita s'apodera de Natalia.
Es posa blanca. Vende tot el que li queda, el rellotge de Quimet, llit, matalaf, ... Només li
queden les dues monedes que li va donar mossén Juan, que són sagrades per an ella. I
quan no li queda res, va a casa dels antics senyors. És l'única i última solució.

Capitol 34

Nerviosa, Natalia es dirigeix a la casa dels senyors. Sap com obrir la porta, però al final
decideix tocar el timbre. Li obri el senyor, però de seguida és la senyora la que comença a
parlar amb ella. Li demana treball. El senyor la sent, i salta indignat: no vol revolucionaris a
casa, només han portat misèria. La senyor li calma. La senyora diu que no tenen diners.
Natalia conta que Quimet ha mort. Natalia és roja, i això els comprometria. Igual que a
l'anada, a la volta passa per la la botiga dels hules, i es desmaia. Conscient ja, aconsegueix
arribar a casa sola. A pesar que Enriqueta li busca treballets de neteja, no arriba. Els xiquets
estan famèlics i pensa a matar-los. Té al·lucinacions: una mans l'alcen an ella i als xiquets
del llit, que s'han convertit en ous. Fa dies ja que va vendre les monedes de Juan. Cerca
l'embut, amb el vol matar als xiquets ficant-les aiguafort per la boca i després suïcidar-se.

Capitol 35

Però ni tan sols té diners per a l'aiguafort. Així i tot, ix, sense saber per a què. Persegueix
una senyora gruixuda que porta dues veles i que s'envers un home per a posar-se a plorar.
Plou. La senyora obri un paraigua. Arriba a una església. Natalia es troba amb un xic sense
cama, li pregunta per Quimet. Diu el xic que ell ara té la seua botiga i que li va bé, perquè va
fer la guerra amb els altres. Natalia li recorda: és l'aprenent de Quimet. La senyora dona una
almoina a una pobra dona amb xiquet i entra a l'església. També Natalia, que des de que es
va casar no havia entrat. S'admira de la bellesa de l'església. Molta gent dins i en això
Natalia comença a veure una espècie d'al·lucinació, un munt de boletes de llum que pugen
per l'interior de l'església. No esta segura que siga real i tanca els ulls un instant, però
després segueixen ací. Comença a escoltar un cor de veus llunyanes, Natalia ix de
l'església, plou encara, i corre, vol volar, que no li enxampen les boles roges. Pensa que tots
estan morts. Arriba a casa, frenètica, ofegant-se i veu al Mateu dient que no hi ha més remei