Ana Beatriz Souza Ribeiro

Capítol 1
Natàlia està treballant a la pastisseria quan arriba la seva amiga Julieta, vestida tota de blanc,
animant-la que vagi a ballar a la plaça del Diamant. Hi haurà sorteig de cafeteres i d’un ram.
Finalment, la Natàlia es deixa emportar. A la plaça hi ha els músics i hi ha unes garlandes de
colors a sobre. Natàlia recorda la seva mare, morta fa anys, i el seu pare, que s'ha casat amb
una altra.

Natàlia viu amb tots dos. Sent que una cinta del vestit li estreny amb dolor la cintura. De sobte,
se li acosta un noi, amb ulls de mico, per convidar-la a ballar, però ella posa com excusa que no
sap i que té nuvi. Al final, i amb l'ambient alegre del ball, accepta. Balla, i recorda la mare, el pare,
la cintura, i el nuvi, que és cuiner. “És igual”, diu el noi, li assegura que en un any seran
matrimoni. Acabada la música ja, la Natàlia comença a córrer, però el noi va darrere d'ella, no
l'anomena Natàlia sinó Colometa, fins que la maleïda cinta que l'estreny es trenca i les enagües
se'n van a terra.

Capítol 2
Natàlia ha quedat amb Quimet al costat del Parc Güell. Un nen passa amb armes de joguina, i un
jove des d'una finestra convida la Natàlia a fer la migdiada amb ell. S'amaga, avergonyida, i
també amoïnada, ja que és la primera vegada que queda amb el Quimet, que arriba una hora
tarda. Natàlia no li diu res, és la primera vegada.

Entren al parc Güell, s'asseuen en un banc. Natàlia vol dir a en Quimet que ha trencat amb Pere,
el nuvi amb qui estava compromesa. Pensa que ha actuat malament amb el Pere. Mentre en
Quimet la sermoneja dient que quan estiguin casats, ha d'estar d'acord amb ell. Perquè, segons
diu, ell sap, i ella no. I a més treu a la llum, una vegada i una altra, un tal pobre Maria. Ha
començat a buscar pis, i com que és ebenista, farà uns mobles extraordinaris. Parla i parla, i de
mentre avança el capvespre. Es besen, i després més... Fins que tanquen el parc i surten als
carrers, vol Natàlia dir-li allò de Pere, però al final
res. Donen voltes pels carrers. Es fa de nit.

Capítol 3
Un dia en Quimet agafa per sorpresa en una cantonada la Natàlia i li deixa anar que no treballi
més a la pastisseria, que ha vist des de fora com l'amo li mirava el cul. Li agafa un gran atac de
gelosia, injustificat, perquè Natàlia assegura que l'home només s'ocupa del seu negoci. Natalia
l'amenaça de trucar a un guàrdia, sent haver trencat amb Pere, que era més bo que el pa.
Enfadada, està tres setmanes sense veure Quimet.

Aquest apareix més suau que la seda, que si la pobra Maria una altra vegada, i passegen, veuen
aparadors on en Quimet li diu que li comprés coses i més coses. Li presenta a la seva mare, amb
qui no viu per portar-se malament. La mare viu sola en una casa plena de llaços, llaç aquí i llaç
allà. Natàlia parla amb ella, que li agrada la feina de pastissera, sobretot fer llaços. Abans
d'anar-se'n, regala a la Natàlia uns rosaris. Quimet mostra força indiferència, és un simple tràmit.
A la sortida, diu a Natàlia que es comprarà una moto, per recórrer el país amb ella. Es troben
amb Cintet, amic de Quimet. Cintet els informa d'un pis en venda que coneix. Després de
descriure’l, el Quimet li demana que no el deixi escapar. I a veure si sap una moto, a través del
garatge del seu oncle. Coses d'homes, de les quals Natàlia no entén. La seva mare mai no li va
parlar dels homes. De fet, els seus pares mai no es parlaven i vivien aliens l'un a l'altre, i així va
créixer la Natàlia. Va a casa i guarda els rosaris.
Ana Beatriz Souza Ribeiro

Capítol 4
Natàlia parla amb l'Enriqueta, venedora de menjar al carrer, a la galeria de casa seva. Veu amb
bons ulls que es casi. És una dona molt neta i ben vestida. Li diuen que el Quimet li convé més,
té negoci i sembla més espavilat que el Pere. Va amb ella a comprar la tela del vestit de núvia.

Va amb Quimet al pis. Estava abandonat, hi ha paneroles. El Quimet vol una cuina nova i decideix
els papers pintats. Diumenge van una altra vegada, amb Cintet i Mateu, a començar l'obra i
treure el paper vell. Però en Quimet s'escapoleix a l'estona, Cintet avisa la Natàlia que és un
gandul, i així és. No apareix fins tard, amb una excusa barata.

Als dies, comença una altra vegada amb la gelosia cap al pastisser. I després que l'ha vist amb
Pere al carrer, cosa que era mentida, però insisteix tant, que a la fina Natàlia accepta demanar-li
perdó i arriba fins i tot a creure que és cert. Van un diumenge al pis. Acaben la cuina i el Quimet
abraça Mateu pel favor, per ajudar-los. Tots van junts a dinar. Parlen de l'anell de casament,
Mateu el pot aconseguir barat.

Capítol 5
És vigília Diumenge de Rams. El pare de la Natàlia li pregunta a casa quan serà el casament.
Natàlia no ho sap, estan encara treballant al pis que llogaran. El pare li diu que convidi el Quimet
a dinar, invitació que el Quimet rebutja, després de trobar-se amb ell al carrer, per la falta
d’interès que mostra el seu pare.

Diumenge, es troben amb Mateu i la seva petita filla al carrer, la gent porta palmells, com és
tradició aquell dia. Dinaran a casa de la mare de Quimet, on hi ha a més una veïna que ha
discutit amb el marit. Quimet inicia una discussió amb la seva mare perquè el menjar no té prou
sal, treu a la llum el dimoni de forma absurda i després irat deixa sense menjar les postres.

Al diumenge següent mengen a casa de la Natàlia, però surten aviat a passejar. Van al pis a
treballar-hi. Mateu és allà. Hi ha una taca al paper que n'han posat nou, i acudeix el propietari veí
per veure-la. S'inicia una discussió, també absurda, sobre qui s'ha de fer càrrec. Finalment, la
parella passejarà, però el Quimet té feina amb clients i la Natàlia es queda sola. Els homes la
miren i li tiren floretes desagradables. Arran d'això, la Natàlia està extraviada, no sap per què és
al món.

Capítol 6
Quimet porta a Natalia on el mossèn Joan, el conegut capellà que els casarà. Però abans d'això,
el Quimet li exigeix que es comprometi a pagar la meitat del lloguer. A Natàlia no li sembla gaire
normal, però al final el seu pare, que és qui li administra els diners, accepta aquesta condició. Ja
amb mossèn Joan, Quimet li adverteix que no es pren gaire seriosament el matrimoni, i per tant
tampoc el casament. El capellà li adverteix que el matrimoni és una cosa molt seriosa, per a tota
la vida, i com a tal ha de ser celebrat, amb vestit de núvia blanc i tal. El Quimet accepta, per
respecte.

Arriba el casament. Natàlia ha portat el llit de llautó al pis de casats i han rebut diversos regals
per moblar la casa. Al casament van tots els coneguts, Mateu, Cintet i la seva família. El sermó
del capellà va ser sobre el paradís, i Adam i Eva. Després es faran fotos d'estudi, mentre els
convidats es dirigeixen al banquet, a Montjuïc. Els nuvis arriben tard. Comença el banquet, ja
Ana Beatriz Souza Ribeiro

s'han acabat les anxoves i les olives. “Que maleducats!”, diu el Quimet. Però al final mengen molt
bé. Comença el ball, Natàlia balla amb el seu pare, amb Mateu, i després va entrant més i més
gent que va al voltant, encara que no coneixen la núvia. L'ambient és de festivitat absoluta. Fins i
tot el cambrer demana un ball a Natàlia, és el seu costum amb totes les núvies. Natàlia està
alegre i feliç, sent que s'acabi el dia.

Capítol 7
Han passat dos mesos des del casament i el Quimet i la Natàlia ja estan instal·lats a la casa. La
convivència és harmoniosa, juganera fins i tot. La parella juga al fet i amagar a casa. Natàlia fa
compres desenfadadament. Quimet fa una feina especial per mediació de Cintet i amb els
diners es compra una moto de segona mà amb què surten d'excursió. Quimet condueix la moto
a tota velocitat i Natàlia passa por freqüentment. Un dia van anar d'excursió per la costa, i la
Natàlia va començar a sagnar pel nas. El cambrer la va acompanyar al bany a tallar l'hemorràgia.
Quimet es va enfadar per això, i va començar, com sempre que s'alterava o emocionava, dient
“pobre Maria” o "si Maria estigués...". A Natàlia ja fins i tot l'obsessiona la misteriosa Maria.

La mare d’en Quimet no fa res més que preguntar si s'ha quedat embarassada. Fan l'amor els
diumenges, “per fer un nen”. Un dia van anar a casa del Quimet a dinar, i com que la Natàlia no
va voler menjar gaire, la marela va fer tombar i va posar l'oïda al ventre, a veure si estava
prenyada. Doncs no. En Quimet es resigna. Diu que no és culpa seva.

Un altre dia, Natàlia va a la botiga-taller de fusteria d’en Quimet. Proposa ajudar el marit a la
neteja. “Que no enredi”, li contesta en Quimet. Li presenta el seu aprenent, l’Andreuet.

Capítol 8
Quimet s'ha afanyat a fabricar un balancí especial per ell. Demana a Natàlia que la cuidi
especialment. S’ho explica Enriqueta, que diu que millor que s'entretingui en això que amb la
moto. I que compta amb la seva mare, que sembla ximple amb els llaços, però que això és per
enganyar. Els diumenges a la tarda feien l'amor. Ella aquella tarda veia les estrelles de mal.

Enriqueta està interessada en la nit de noces, que li expliqui diu. Natàlia li explica que nit de
noces no, que van tenir una setmana de noces, quin horror, el Quimet va comprar menjar per a
una setmana i que la va tancar a casa per estar al llit sense parar. Ella, avergonyida al principi, no
gosava ni despullar-se. Es va despullar ell primer, tenia un cos bonic. De petita li van explicar que
les dones casades morien partides, de la violència amb què els homes practicaven el sexe. Li ho
va explicar a en Quimet i va riure. Enriqueta li va explicar que el seu marit la lligava al llit en creu,
perquè ella sempre es volia escapar.

Capítol 9
Una nit, Natàlia, Quimet i Cintet surten a passejar, i a la tornada a casa, s'adonen que no troben
la clau. Es tiren la culpa els uns als altres, Quimet dient que li havia donat a Natàlia. Al final,
Quimet i Cintet, amb eines del taller, fan un forat a la porta que després dissimulen i poden
entrar-hi. La clau era dins de casa. La veritat és que en Quimet estava nerviós: abans de la festa
major un client li havia regatejat una reparació, i estava de mal humor, la pren contra la Natàlia.

Natàlia l'apaivaga, sense fer-li gaire cas. A la tarda arriba la mare de Quimet i pregunta si s'hi
porta bé. S'arreglen. En Quimet l'interroga sobre allò que han parlat. L'obliga que li faci
Ana Beatriz Souza Ribeiro

massatges a tot el cos pel dolor. Un dia Natàlia es troba amb Pere al carrer, Pere està enfonsat,
sol. Parlen una mica. Natàlia sent una tristesa infinita. De tornada casa, li comenta a en Quimet
que s'ha trobat amb en Pere. En Quimet mostra una indiferència total.

Capítol 10
La Natàlia està embarassada. La mare de Quimet li explica una malifeta que van fer Quimet i
Cintet quan eren petits amb flors que ella havia plantat. Els nens també fan patir, diu. Enriqueta li
prevé profusament contra els desitjos. La llevadora els recomana aire lliure i banys. Fent-li cas,
van a la platja. Ja té el ventre gran. Natàlia passa bonics moments a la platja, bocabadada
davant del mar i el cel. A la tornada van amb moto, fent esses i ràpid. Natàlia es creu morir, però
el Quimet diu que el nen naixerà així amb alta capacitat per al motociclisme. El pare de Natàlia
s'enriqueix perquè en ser Natàlia filla perdrà el seu cognom. Voldria decidir almenys el nom.
Natàlia ho explica a Quimet: “ni pensar”, diu. A la Natàlia li entra la mania de netejar, en Quimet
està nerviós, dorm malament i té somnis rars, que li cauen les dents. Natàlia sol anar a passejar
amb Quimet, està inflamada, sent que alguna cosa li està insuflant aire. Pensa que si la deixessin
anar sortiria flotant per l'aire. I en una d’aquestes, la primera queixa. Ja ve el nen.

Capítol 11
Natàlia mai no va pensar que cridaria tant. Va fer tanta força que gairebé va ofegar el nen i va
trencar una columna del llit. I finalment va néixer, un nen. 4 quilets, però de seguida va començar
a aprimar-se, no volia la llet de Natàlia, que només tenia llet en un pit. El nen plorava a més no
parar. Tots pensaven que moriria. En Quimet estava en un sense viure, no podia suportar
els plors, i van traslladar el nadó a una altra habitació. La llevadora va ensenyar a Natàlia com
agafar el nen. A poc a poc el nen comença a prendre el biberó i a la Natàlia se li cura el pit
esquerdat de tanta llet.

Capítol 12
La mare de Quimet cuida el nadó, l'Antoni, els dilluns. D'aquesta manera Natàlia pot fer la
bugada gran. De totes maneres a Quimet no li agrada que la seva mare tingui cura del nen.
Segueix queixant-se de la cama, Natàlia ho explica a Enriqueta, que no s'ho creu. A les tardes
Natàlia sol anar amb el nen a passejar i es para als aparadors de les botigues de nines, que
observa amb atenció.

Natàlia recull un colom ferit a la finestra i el cura. Quimet proposa que se’l quedin, per distreure
el nen. El ficaran en una gàbia amb forma de casa. Els amics d’en Quimet van a casa: Mateu diu
que millor matar-lo, Cintet, que serà d'algú del veïnatge. Quimet pensa a portar un colom
femella per aparellar-los. Però malgrat portar fins a tres coloms, no fan cries. Els comenten que
preparin ortigues per als coloms, que així agafen força. I tots parlen i parlen sobre els coloms. I
Natàlia ho recordarà, això, i que a més Quimet va comprar un embut aquells dies, que va dir que
calia tractar amb cura.

Capítol 13
Quimet fabrica a casa una casa per als coloms, amb l'ajuda de Cintet. A les golfes fan una
finestra per on surtin els coloms. A Natàlia li fan treure totes les seves coses d'allà, el cistell de
roba, cadires, pinces..., De pintar la casa dels coloms s'encarrega la Natàlia. Quan finalment
porten els coloms, aquests surten tímidament, però aviat s'hi acostumen. Després porten una
altra parella de coloms, i després una altra més.

Capítol 14
Ana Beatriz Souza Ribeiro

Natàlia explica com sol anar al mercat, bulliciós. Tramvies i escombraries fora, i després els
musclos, les triperes que venen les immudes despulles, la seva pescadora i la seva verdulera. I
així, en aquell anar i venir, arriba la República. Quimet entusiasmat. Però sobretot, l'aire fresc que
es respira, que mai més no ho ha tornat a respirar la Natàlia. Mateu està cada vegada més
enamorat de Griselda, fins a embogir. De fet, gairebé es desmaia quan es va quedar sol amb ella
després de casar-se. S'ho ha de prendre amb tranquil·litat, li diuen. Natàlia sent fins a pena.
Quimet parla sobre els coloms, que són com les persones. Cintet els obre la porta perquè
sortissin, i volen, però després tornen. Encara sort, per a Quimet. I així fan des de llavors, per a
disgust de Natàlia, que no pot estendre la roba.

Capítol 15
El Quimet porta el nen a la moto, diu que menys balcó i més carretera. El porta en un bressol de
fusta que adossa a la moto. Natàlia tem per la seva vida. Però després sempre tornen, sans i
estalvis. Quan el nen té any i mig, Natàlia queda una alta vegada embarassada. Natàlia té un
embaràs difícil, amb la por a més de Quimet i els seus viatges amb el nen. El part és difícil i
la Natàlia està en perill de mort, sagna molt. Posen a la nena el nom de la Rita. El seu germà
Antoni de seguida agafa gelosia i li pega, i la Natàlia enganxa al nen. Griselda i Mateu van a
veure la nena, tan bonica la nena, tan maca Griselda, tan enamorat Mateu. I a Natàlia, a
Colometa, li surten ulleres violetes. Ulleres violetes que ja va tenir a l'embaràs i que no se'n van.
Quimet compra al nen una pistola i una porra, perquè doni canya a la seva mare, que protesta
perquè porta el nen amb moto. El nen ha après a fer-se el coix, del seu pare amb la cama,
sobretot si no vol menjar. És massa entremaliat. Amb la pistola de joguina dispara a la mare de
Quimet, a Enriqueta. Quina peça. I Colometa a tancar-lo.