Resum, personatges i llocs de l’obra

Terra Baixa d’Àngel Guimerà

RESUM
L’obra Terra Baixa s’estructura en tres actes, els quals corresponen a
la introducció, el nus i el desenllaç. A més, el ritme és diferent en cada
acte: el primer té un transcurs ràpid i, en canvi, el segon i el tercer el
tenen lent i calmat, amb l’objectiu de donar intriga al lector.

ACTE 1
El primer acte és la presentació dels personatges i les seves situacions.
L’acte comença amb en Xeixa garbellant blat, i la Pepa i l’Antònia que li
pregunten si la Marta es casarà. En Xeixa evita respondre, i llavors
arriba la Nuri, que ve de veure l’ermità i explica tot el que li han dit. La
Nuri confirma que la Marta es casarà amb un pastor i, a més a més,
parla de la situació en què es troben tots plegats: Sebastià és l’amo de
tot, fins i tot de les seves vides. L’ermità ha anat a buscar el pastor i
aquella mateixa tarda es casaran la Marta i aquest. Després arriben en
Nando i en Josep i expliquen que en Sebastià vol que el pastor es casi
amb la Marta perquè aquest és un tros de pa i així no s’assabentarà de
la relació que hi ha entre la Marta i en Sebastià. La Marta, per la seva
banda, surt tot plorant i fa fora tots el xerraires. Ella es lamenta de la
seva sort: no vol casar-se amb en Manelic, el pastor. Tot seguit arriba
l’ermità Tomàs amb en Manelic. En Xeixa coneix la situació real per la
qual es celebra el casament i ho explica a en Tomàs: en Sebastià estima
la Marta però la fa casar amb un altre perquè ell ha de casar-se amb
una pubilla per fugir de la ruïna econòmica. En Tomàs no s’ho creu.
Quan arriba en Manelic es mostra com l’havien descrit, és a dir, com un
home ingenu i simple. Llavors, en Manelic explica la seva història. Cada
dia resava perquè el Senyor li aconseguís una dona, fins que va arribar
en Sebastià amb la Marta i li van oferir el casament. Ell no ho va dubtar
i va acceptar. El poble se’n burla d’ell en certes ocasions, però en
Manelic, que és molt bèstia, els amenaça. En Sebastià arriba i els vol
casar tot seguit, però la Marta plora desconsoladament i no es vol
apropar al seu promès. Llavors en Sebastià l’amenaça amb pegar-la i li
recorda que ell va donar aixopluc a ella i al seu pare quan van arribar
en aquell lloc. Fruit de la por, la Marta accepta, de mala gana, casar-se.
Mentre s’estan casant, en Tomàs parla amb en Sebastià sobre el que li
va dir en Xeixa del matrimoni. En Sebastià ho nega, però en Xeixa jura
que ell va veure com en Sebastià abusava de la Marta. Llavors, en
Tomás s’ho creu i intenta aturar el matrimoni, però ja és massa tard. Al
final de l’acte, en Manelic i la Marta són a casa. La Marta no vol ni mirar
el seu marit, i aquest li explica una història seva sobre com va matar un
llop. Després veuen una llum, que és en Sebastià que ve per a la Marta,
en Manelic que no ho sap i intenta saber qui és, però la Marta el fa anar
a la seva habitació i ella es queda allà esperant en Sebastià amb
resignació. La Marta s’acaba d’adonar que han enganyat en Manelic ja
que desconeix el que passa entre ells dos.

REPORT THIS AD

ACTE 2
L’acte es situa quan han passat 10 dies després del casament d’en
Manelic i la Marta. En Sebastià és fora, però en Manelic està molt
preocupat pel que va veure la nit de noces: la Marta té un amant i en
Manelic desitja matar-lo. En Manelic parla amb la Nuri i li confessa que
ja no aguanta més la situació, tothom se’n riu d’ell i vol saber qui és
l’amant. Sabem per la Nuri que en Sebastià ha manat que ningú s’acosti
al molí si no és per moldre blat. Amb aquesta mesura s’intenta evitar
que la gent xerri i en Manelic sàpiga qui és l’amant. També sabem que
tothom s’apiada de la sort d’en Manelic, menys la Nuri que no sap el
que està passant. Ella estima en Manelic. Després en Manelic es posa
a plorar perquè la dona amb la qual ell somiava no és la Marta. Llavors
ve ella i es mostra gelosa amb la Nuri, que sempre està amb en Manelic.
Així la fa fora tot plorant, i en Manelic també se’n va amb ella. Aleshores
la Marta veu que en Sebastià és un mal home i que en Manelic, en
canvi, és bo. Tot seguit, la Marta es troba amb en Tomàs i tota plorosa
li explica la seva història. La seva mare era cega i captava, un dia es va
morir, i un home que també captava va acollir-la, ja que estava sola al
món. Junts, van arribar un dia plujós a les terres d’en Sebastià. Allà, la
Marta va passar a mans d’en Sebastià i des d’aquell dia que abusa
d’ella. Llavors tenia 14 anys i en Sebastià més de 30. En Tomàs
s’emociona molt amb la història i s’apiada d’ella. Després arriben els
Perdigons (la Pepa, l’Antònia, en Josep i en Nando) amb blat per moldre
per veure si poden xafardejar una mica. La Marta fuig i en Tomás no els
hi explica res, només els hi diu amb una història que els xafarders van
a l’infern. Llavors arriba en Manelic tot enfadat per la infidelitat de la
Marta. I quan els Perdigons li pregunten coses sobre ella i se’n riuen
d’ell, en Manelic s’enrabia molt i li venen ganes de matar-los. Els hi
pregunta, amb fúria, de què reien, però no li contesten. Llavors arriba la
Marta i s’emporta en Manelic a sopar. Llavors parlen del que està
passant en el seu matrimoni, i la Marta li confessa que es veu amb un
altre home. En Manelic vol tornar a les muntanyes, però la Marta l’atura
dient-li que la castigui i la mati allà mateix. En Manelic s’hi nega, però la
Marta el provoca i al final la fereix en el braç. Però en Manelic se’n
penedeix i desesperat explica que ell l’estima i que és seva. La Marta,
emocionada, li vol explicar tota la història, però en Manelic abans la vol
endur lluny d’allà, a la Terra Alta, on tot és perdonat. Tanmateix, quan
estan sortint en Sebastià arriba i els atura. Rabiós, diu que ell és l’amo
de la Marta i que és seva, la Marta, al seu torn, diu que ell és la seva
deshonra. En Manelic ho entén tot i el vol matar, però l’aturen els
Perdigons i el treuen fora, separant-lo de la Marta.

ACTE 3
A l’acte 3, els Perdigons estan retenint la Marta per ordre d’en Sebastià.
Aquest no vol que fugi amb en Manelic i per això la fa tancar. Els
Perdigons veuen que el que estan fent està mal fet i se senten
culpables. No volen tenir res a veure amb aquell embolic, però no poden
contradir el seu amo. Els homes decideixen parlar amb en Sebastià
sobre el que està fent amb la Marta i en Manelic, però no s’atreveixen a
reprovar-li res a l’amo. Mentrestant, la Marta plora a la seva presó i no
vol sortir a veure en Sebastià que la crida. Llavors el Mossèn arriba dient
que a la masia és la seva promesa que l’espera per formalitzar el
matrimoni. En Sebastià troba per un moment més important la Marta
que la seva promesa, però aviat canvia d’idea i se’n va a rebre a aquesta
última. Més tard arriba la Nuri, que no sap el que està passant i pregunta
per la Marta i en Manelic. No li volen dir, però al final li confessen que la
Marta està allà reclosa i llavors surt la Marta que ha sentit la Nuri i
s’abracen. En aquest moment, els Perdigons s’entristeixen per la
situació en què es troba la Marta i deixen de vigilar la porta i se’n van
més lluny. La Marta es queda amb la Nuri i li explica les penúries que
està passant separada del seu estimat. Aleshores, la Nuri, commoguda,
decideix ajudar la Marta a fugir. La Nuri sortiria a fora i es posaria a jugar
amb els Perdigons, llavors cauria i apagaria el llum (com és de nit la
Marta pot fugir en la foscor), el moment de fugir seria quan la Nuri fes
una gran rialla. Es diuen adéu i la Marta es prepara per fugir, però quan
arriba l’hora entra en Sebastià i l’atura. En Sebastià veu les intencions
d’ella i s’enfada molt. Ella intenta fugir, però ell l’agafa. Llavors la Marta
li diu que no l’estima i que s’estima en Manelic. En Sebastià li diu que
l’ha d’estimar a ell, que és seva. La Marta crida en Manelic i prega a en
Sebastià que la deixi, però aquest no en fa cas. En aquest moment,
arriba en Manelic que s’interposa entre la seva estimada i en Sebastià.
En Manelic declara que té la intenció de matar-lo allà mateix perquè la
Marta és seva. Treu un ganivet, però com que en Sebastià li diu que és
un covard perquè ve armat, el llença a terra. Llavors en Sebastià
l’intenta agafar, però en Manelic posa el peu a sobre i ho impedeix.
Llavors, el pastor es llença a sobre el mata, però abans de matar-lo el
posa de cara a la Marta perquè la vegi abans de morir. Quan en
Sebastià és mort, en Manelic crida a tothom. Arriben i veuen el seu amo
mort. Finalment, en Manelic i la Marta, feliços, se’n van junts d’aquella
terra.

PERSONATGES
Manelic: En Manelic és un pastor de la Terra Alta. És una persona
innocent i simple. No té malícia al cor i només actua seguint els seus
instints. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares
i en Tomàs, un ermità, i ha viscut sempre de les seves ovelles. Arriba
de la Terra Alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquil·litat, a la
Terra Baixa, símbol de la corrupció i la malícia, per casar-se amb la
Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. Però el casament és un
engany, tothom se’n riu d’ell i quan descobreix la veritat sobre el seu
casament decideix fugir de la Terra Baixa, plena de corrupció i de mala
gent. Físicament, en Manelic és un pastor força fort, ja que diu que ha
matat llops amb les seves mans. Psicològicament, és un home sincer i
innocent, amb instints animals. Desconeix la malícia i personifica la
bondat. Un exemple de bondat és quan perdona a la Marta la seva
infidelitat sense saber-ne ni tant sols tota la història. Sobre instints
animals, el més significatiu és quan, segons explica la Marta, totes les
nits dorm a terra davant de la porta de l’habitació de la Marta, com si fos
un gos guardià.

REPORT THIS AD

Marta: La Marta és el personatge protagonista de l’obra. És el centre

del triangle amorós entre ella, en Manelic i en Sebastià. Simbòlicament,
ella és l’ovella disputada entre el pastor (en Manelic) i el llop (en
Sebastià). La Marta es pot considerar, en certa manera com en Manelic,
un personatge marginat. Els seus orígens són molt pobres: demanava
caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglésies. Ella
i el seu pare adoptiu van a parar per casualitat a la Terra Baixa d’en
Sebastià, i són acollits pel poble i comencen a treballar al molí. Molta
gent de la Terra Baixa té prejudicis contra la Marta a causa dels seus
orígens, però en Sebastià se n’enamora. La Marta es deixa endur per
en Sebastià des de ben petita, quan arriba al poble, i davant d’ell es
mostra feble. En Sebastià la controla i fa amb ella el que vol, fins que la
Marta es forçada a casar-se i llavors troba en el Manelic un suport per
enfrontar-se al seu amo. El seus sentiments per en Manelic van canviant
al llarg de l’obra. Al començament, li fa fàstic i l’odia perquè pensa que
en Manelic no té cor casant-se amb ella sabent que en Sebastià
abusarà d’ella quan vulgui. Però quan la Marta s’assabenta que en
Manelic desconeix la relació que tenen ella i en Sebastià, canvia la visió
que té d’ell. A més a més, el caràcter innocent i bondadós d’en Manelic
l’enamora i, llavors, és quan decideix fugir amb ell a la Terra Alta.
Físicament, sabem poc de la Marta, tret que és una noia jove.
Psicològicament, és una noia que sap ser amable i dòcil, per una part, i
agressiva, per l’altra. Té un caràcter bastant feble, ja que la veiem
plorant durant moltes escenes i es deixa portar bastant pels altres, fins
que coneix en Manelic i troba la força necessària per enfrontar-se a la
realitat.

Sebastià: En Sebastià és l’amo de tot. Tota la Terra Baixa i el que hi ha

en ella li pertany, inclosa la vida dels pagesos i pageses. En Sebastià
és el típic cacic local del segle XIX. Aquest tenia grans extensions de
terres que eren treballades per pagesos amb uns contractes pels quals
els pagesos havien de donar una part de la collita al senyor i havien
d’oferir-li el seu treball gratuïtament. A més a més, el senyor tenia dret
d’impartir justícia en el seu territori. Així doncs, en Sebastià és un home
amb molt de poder, el qual el converteix en una persona egoista i que
pensa només per a ell mateix. En Sebastià estima la Marta des que la
va acollir a les seves terres un dia plujós quan ella tenia 14 anys, des
de llavors que n’abusa sexualment. Però no s’hi pot casar perquè està
arruïnat i necessita casar-se amb una pubilla rica que el faci sortir de la
ruïna econòmica. Com que cap pubilla no es vol casar amb ell perquè
han sentit que ell i la Marta tenen una relació, en Sebastià la fa casar.
Així doncs, cerca algú de fora del poble que no hagi sentit a parlar del
seu festeig amb la Marta per enganyar-lo i fer-lo casar amb ella. Troba
en Manelic i comença aquí un triangle amorós, en el qual la Marta
variarà els seus sentiments i en Sebastià la perdrà, posant-se molt gelós
i volent recuperar la Marta al preu que sigui. Físicament, en Sebastià és
un home ja madur (té 15 anys més que la Marta). Psicològicament, en
Sebastià té un caràcter molt fort i violent, que s’imposa sobre els seus
subordinats. A més a més, és molt egoista: vol la Marta per ell sol i la fa
seva i, gelós, no vol que en Manelic s’hi acosti. En Sebastià és
l’antagonista d’en Manelic, així doncs, les característiques d’en
Sebastià són del tot contràries a les d’en Manelic. En general, en
Manelic personifica la bondat, i en Sebastià, la maldat.

REPORT THIS AD

Tomàs: És l’ermità que uneix en matrimoni la Marta i en Manelic. No

sap res de l’engany que es porta a terme. Té molta estima a en Manelic
i el considera com a fill, per això sent molta indignació quan s’adona de
l’enredada de la qual se’n sent part culpable per haver estat qui ha portat
en Manelic a aquella situació. És innocent i savi, de molt coneixement.
A més a més, és una persona que sap escoltar i entendre els altres,
com veiem quan escolta emocionat la història de la Marta i la perdona.
En Tomàs viu amb la seva dona a l’ermita des de fa poc, per això
desconeix les coses que han passat en aquella terra, com ara la relació
entre en Sebastià i la Marta.

Nuri: La Nuri és germana petita de les Perdigones. La Nuri, com en

Xeixa, viu a la Terra Baixa però no és com els altres, ella és un bona
persona que es mou per l’amistat i la compassió. La Nuri té un paper
molt important a l’obra. És la que té més seny i bondat de tots els
pagesos, malgrat ser una nena de 14 anys. La Nuri és amiga de la Marta
i, més tard, d’en Manelic, ja que els escolta i fa tot el possible per ajudar-
los, no com els altres pagesos que se’n riuen d’ells i es mouen per la
tafaneria. La Nuri té un gran amistat amb la Marta, la qual li fa de
germana gran, i s’estima molt en Manelic, potser perquè n’està
enamorada. Quan la Nuri actua més decididament en la trama és al final
de l’obra quan idea un pla perquè la Marta pugui fugir amb en Manelic.
Físicament, la Nuri és una noia d’uns 14 anys. Pel que fa al seu caràcter,
és una noia molt simpàtica i riallera, és una persona bona i innocent.
Aquesta innocència fa que sigui objecte de burles dels més grans, però
al final és l’única persona decent del poble.

Xeixa: En Xeixa apareix poc a l’obra. Només apareix a la introducció.

En Xeixa sap tot el que està tramant en Sebastià però no vol entrar en
conflicte i l’únic que fa és anar-se’n d’aquelles terres, de la corrupció.
Abans, però, li explica tota la veritat a en Tomàs, que intenta aturar el
casament quan ja és massa tard. El personatge d’en Xeixa és un dels
poc que gosa enfrontar-se a l’amo de tot (planta cara a en Sebastià) i
marxa del poble. A més a més, és un personatge que, com veiem al
començament de l’obra, no entra en el joc de les tafaneries. Ell,
juntament amb la Nuri, té seny i és honest en una terra corrupta.

Mossèn: El Mossèn és el majordom d’en Sebastià, totalment obedient

a ell. Les seves intervencions a l’obra són bastant puntuals i escasses i
principalment mostren l’obediència que té al seu amo.

Els Perdigons: Els Perdigons són els serfs d’en Sebastià. Dins d’aquest
grup hi podríem considerar en Nando, en Josep, la Pepa, l’Antònia i en
Perruca. Ells no reaccionen, són com el ramat, només reaccionen a
petits estímuls. Reaccionen per la tafaneria, l’afany de saber el que
passa al seu voltant. Obeeixen les ordres d’en Sebastià sense pensar-
ho dues vegades i hi estan sotmesos. Ells no es manifesten, sols en
Xeixa es revela contra en Sebastià. Els seus caràcters són similars: en
el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i la seva tafaneria fan mal
a la Marta. D’això, ells no se n’adonen fins ben al final de l’obra, durant
la qual només fan que criticar i fer cas a l’amo, tot i sabent que és un
tirà.

PERSONATGES PRINCIPALS I SECUNDARIS

El tema principal de Terra Baixa és la lluita entre el bé i el mal, la terra
alta i la terra baixa. Una característica dels personatges de l’obra és que
es poden classificar entre els “bons” i els “dolents”, els que giren al
voltant del bé i els que giren al voltant del mal. La idea del bé es
personifica en el personatge d’en Manelic, mentre que la del mal ho fa
en el d’en Sebastià. Així, els personatges que són al costat d’en Manelic
(el bé) són l’ermità i la Nuri; ambdós personatges són bondadosos i no
tenen malícia. Al costat d’en Sebastià (el mal) hi trobem tots els
personatges que l’obeeixen, des de la Marta fins als Perdigons. Obeir a
en Sebastià els ha corromput. Una altra característica dels personatges
d’Àngel Guimerà és que no són entitats psicològiques, sinó personatges
que actuen impulsivament.

REPORT THIS AD

Els protagonistes de l’obra són en Sebastià, en Manelic i la Marta. A

l’obra, a més, actuen un conjunt de personatges secundaris relacionats
entre si per la seva pertinença a un mateix grup social: els pagesos.
Aquest grup de personatges secundaris fa de contrapunt als
protagonistes. El conflicte passional dels protagonistes s’esdevé sobre
el fons coral que formen aquest grup de personatges secundaris, ja que
el “cor” no pot impedir el conflicte. El grup de pagesos, però, no és un
grup uniforme ni tenen cap “guia” ni “representant”. Dintre del grup, hi
ha personatges que es diferencien notablement, com en Xeixa, que és
un element rebel i es manté al marge dels esdeveniments.

En Manelic és un dels protagonistes de l’obra. Manelic és un pastor de

la Terra Alta. És una persona innocent i simple. No té malícia al cor i
només actua seguint els seus instints. En Manelic és essencialment bo
perquè no ha tingut contacte amb els homes. En tota la seva vida no ha
vist més persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, i ha viscut
sempre de les seves ovelles. En Manelic representa el tòpic del “bon
salvatge”, l’home que no està en contacte amb la societat i així conserva
la seva bondat innata. El contacte amb els homes corromp als homes i
els torna dolents. Com veiem a l’obra, en Manelic no entén les rialles
malicioses i les burles que li fan. No coneix la mentida ni la burla, és
simple d’esperit. En Manelic és un home ingenu, incapaç de fingir i dòcil
i feréstec alhora.
En Manelic arriba de la Terra Alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la
tranquil·litat, a la Terra Baixa, on regna la corrupció i la malícia, per
casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. Però el
casament és un engany i tothom se’n riu d’ell. Quan descobreix la veritat
sobre el seu casament decideix fugir de la Terra Baixa, plena de
corrupció i de mala gent. Quan en Manelic entra en contacte amb la
gent de la plana, canvia la seva manera de veure el món. Llavors
s’adona de la maldat que li envolta i de les misèries de la Terra Baixa.

Físicament, en Manelic és un pastor bastant fort, ja que diu que ha matat

llops amb les seves mans. Psicològicament, és un home sincer i
innocent, amb instints animals. Desconeix la malícia i, de fet, personifica
la bondat. Un exemple de bondat és quan perdona a la Marta la seva
infidelitat sense saber-ne tota la història. Sobre els seus instints animals,
el més significatiu és quan, segons explica la Marta, totes les nits dorm
a terra davant la porta de l’habitació de la Marta, talment com un gos
guardià. En Manelic representa el bé i la bondat. A més, ell és la figura
del pastor, que lluita contra el llop (en Sebastià) per aconseguir la seva
ovella (la Marta). En Manelic és l’essència de la salvatgia, del
primitivisme incontaminat propi de les altures. I, per altra banda, en
aquest personatge es pot trobar l’home modernista, que fuig de la
societat corrompuda.

REPORT THIS AD

La Marta és el veritable protagonista de l’obra. Ella és el centre del

triangle amorós entre ella, en Manelic i en Sebastià. És un personatge
estructural, el que dóna origen al conflicte de l’obra i l’origina. La Marta
es pot considerar, com en Manelic, un personatge marginat. És el típic
personatge guimeranià: un ésser desarrelat i desvalgut, que adquireix
consciència de la seva personalitat quan arriba en Manelic. La Marta
se’ns presenta com una pobra persona a qui els cops patits a la vida
des de ben joveneta han anat modelant fins que s’ha acostumat al medi.
Això l’ha permès sobreviure. Els seus orígens són molt pobres:
demanava caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les
esglésies. Ella i el seu pare adoptiu van a parar per casualitat a la Terra
Baixa d’en Sebastià, són acollits pel poble i comencen a treballar al molí.
Molta gent de la Terra Baixa té prejudicis contra la Marta pels seus
orígens, però en Sebastià se n’enamora. La Marta es deixa dur per en
Sebastià des de ben petita quan arriba al poble, i davant d’ell es mostra
feble. Ella es veu obligada a correspondre’l, és dòcil i en Sebastià la
controla i fa amb ella el que vol. Tot això fins que la Marta es forçada a
casar-se i llavors troba en el Manelic un suport per enfrontar-se al seu
amo. El seus sentiments per en Manelic van canviant al llarg de l’obra.
Al principi, li fa fàstic i l’odia perquè pensa que en Manelic no té cor
perquè es casa amb ella sabent que en Sebastià abusarà d’ella quan
vulgui. Però quan la Marta s’assabenta que en Manelic desconeix la
relació que té amb en Sebastià, canvia la visió que té d’ell. És aleshores
quan sent pietat per en Manelic. Al final, el caràcter innocent i bondadós
d’en Manelic l’enamora i, llavors, decideixen fugir plegats cap a la Terra
Alta.
Físicament, sabem poc de la Marta, només que és una noia jove.
Psicològicament, és una noia que sap ser amable i dòcil, per una part, i
agressiva, per l’altra. Té un caràcter bastant feble, ja que la veiem
plorant durant moltes escenes i es deixa portar bastant pels altres. Fins
que coneix en Manelic i troba la força necessària per enfrontar-se a la
realitat.

Simbòlicament, la Marta és l’ovella disputada entre el pastor (en

Manelic) i el llop (en Sebastià). A més a més, és la representació de la
propietat, ja que a partir d’ella s’origina un conflicte que té com a objectiu
la possessió, el domini i la propietat de la seva persona. La Marta
apareix a l’obra com un objecte a posseir per en Manelic o per en
Sebastià. Ella hi té poc a dir. No pot més que lamentar-se, com fa al
llarg de tota l’obra. És un objecte passiu. La psicologia de la Marta està
construïda de manera determinista, en el sentit que ella no és res més
que el resultat de les circumstàncies que li ha tocat viure. És la idea del
determinisme del medi.

REPORT THIS AD

En Sebastià és l’antagonista d’en Manelic, el representat del mal. Ell és

l’amo de tot. Tota la Terra Baixa i el que hi ha en ella li pertany, inclosa
la vida dels pagesos i pageses. En Sebastià és un home amb molt de
poder que el converteix en una persona egoista i dolenta. A més, és
molt manipulador i provoca el mal allà per on passa. És l’antiheroi, el
personatge que concentra tota la negativitat de la Terra Baixa. En
Sebastià és el responsable de les misèries de la Terra Baixa ja que ell
només es mou pel seu propi interès.
En Sebastià estima la Marta des que la va acollir a les seves terres en
un dia plujós quan ella tenia 14 anys, i des de llavors que n’abusa
sexualment. Però no s’hi pot casar per què està arruïnat i necessita
casar-se amb una pubilla rica que el faci sortir de la ruïna econòmica.
En Sebastià està atrapat entra la passió que sent per la Marta i
l’imperatiu de casar-se amb una pubilla que necessita per sortir de la
ruïna. Com que cap pubilla no es vol casar amb ell perquè han sentit a
dir que ell i la Marta tenen una relació, en Sebastià, no volent escollir
entre els diners i l’amor, la fa casar amb el més innocent que troba. Així,
cerca algú de fora del poble que no hagi sentit a parlar del seu festeig
amb la Marta per enganyar-lo i fer-lo casar amb ella. Troba en Manelic
i comença aquí un triangle amorós, en el qual la Marta variarà els seus
sentiments i en Sebastià la perdrà, posant-se molt gelós i volent
recuperar la Marta al preu que sigui.
Físicament, en Sebastià en un home ja madur. Segons es diu a l’obra,
en Sebastià té 15 anys més que la Marta. Psicològicament, en Sebastià
té un caràcter molt fort i violent, que s’imposa sobre els seus
subordinats. A més a més, és molt egoista, vol la Marta per ell sol i la fa
seva i, gelós, no vol que en Manelic s’hi acosti. En Sebastià és
l’antagonista d’en Manelic, així doncs, les característiques d’en
Sebastià són del tot contràries a les d’en Manelic. En Manelic
personifica la bondat, i en Sebastià, la maldat. En Sebastià simbolitza
el llop que vol caçar l’ovella però també representa el concepte de
poder: el poder que es corromp i es torna repressiu.

En Tomàs és un dels personatges secundaris. Ell és l’ermità que casa

la Marta i en Manelic, i no sap res de l’engany que es duu a terme. Té
molta estima a en Manelic i el considera com un fill, per això sent molta
indignació quan s’adona de l’enredada de la qual se’n sent culpable per
haver estat qui ha portat en Manelic a aquella situació. En Tomàs viu
amb la seva dona a l’ermita des de fa poc, per això desconeix les coses
que han passat en aquella terra, com la relació entre en Sebastià i la
Marta. És innocent i savi, de molt coneixement. Ell no és un malpensat,
com la resta d’habitants de la Terra Baixa. D’alguna manera també és
un personatge marginat perquè, tot i estar en contacte amb els homes,
escapa de la corrupció i manté intacte la seva bondat. A més a més, és
una persona que sap escoltar i entendre els altres, com veiem quan ell
escolta emocionat la història de la Marta i la perdona.
REPORT THIS AD

La Nuri és un altre personatge secundari. Ella és germana petita de les

Perdigones. La Nuri, com en Xeixa, viu a la Terra Baixa però no és com
els altres, ella és un bona persona que es mou per l’amistat i la
compassió. És la que té més seny i bondat de tots els pagesos, tot i ser
una nena de 14 anys. És la innocència personificada, representa la
infantesa, la virginitat, la candidesa i la confiança. Ella encara no ha
estat contaminada pel mal de la Terra Baixa. Al llarg de l’obra, la Nuri
va madurant, fins entendre el sentiment de la Marta vers ella i veure que
el matrimoni de la Marta i en Manelic no funciona gens. Així,
desenvolupa una intuïció que li és de gran ajuda. La Nuri té un paper
molt important a l’obra, és un personatge secundari que incideix molt en
la trama argumental. Les seves incomprensions, els seus dubtes i les
seves pors determinen el moments de més tensió en el drama.
La Nuri és amiga de la Marta i, més tard, d’en Manelic, ja que els escolta
i fa tot el possible per ajudar-los, no com els altres pagesos que se’n
riuen d’ells i es mouen per la tafaneria. La Nuri té un gran amistat amb
la Marta, la qual li fa de germana gran, i s’estima molt en Manelic, potser
perquè n’està enamorada. Quan la Nuri actua més decididament és al
final de l’obra quan idea un pla perquè la Marta pugui fugir amb en
Manelic.
Físicament, la Nuri és una noia de 14 anys, aproximadament. Aquesta
joventut la fa una noia molt simpàtica i riallera, és una persona bona i
innocent. Aquesta innocència fa que sigui objecte de burles dels grans,
però al final és l’única persona decent del poble. Simbòlicament, la Nuri
és el vincle d’unió entre la Terra Alta, a la qual tendeix per netedat de
cor, i la Terra Baixa, a la qual pertany per naixement i família.

Un altre personatge secundari és en Xeixa, el moliner. En Xeixa apareix

poc a l’obra, només a la introducció. És un personatge desencantat que,
al final, es revolta contra el seu amo. El personatge d’en Xeixa és un
dels poc que gosa enfrontar-se a l’amo de tot, planta cara a en Sebastià
i se’n va del poble. En Xeixa sap tot el que està tramant en Sebastià
però no té suficient valor per aturar-lo al principi de l’obra. Així doncs,
no volent ser còmplice del matrimoni fals fet pel Sebastià, fuig de la
Terra Baixa, traient-se així un gran pes moral. Abans però, explica tota
la veritat a en Tomàs, que intenta aturar el casament quan ja és massa
tard. A més, és un personatge que, com veiem a l’inici de l’obra, no entra
en el joc de les tafaneries. Ell, juntament amb la Nuri, té seny i és honest
en una terra corrupta. Però al contrari que la Nuri, en Xeixa té un
caràcter turmentat, que es complau ferint verbalment altres
personatges, com quan retreu a les Perdigones que encara estiguin
solteres.
REPORT THIS AD

El nucli dels personatges secundaris està compost pel fons coral,

representat pels Perdigons, que són els serfs d’en Sebastià. Dins
d’aquest grup hi podríem considerar en Nando, en Josep, la Pepa i
l’Antònia. Ells no reaccionen, són com el ramat, només reaccionen a
petits estímuls. Reaccionen per la tafaneria, l’afany de saber el que
passa al seu voltant. A més, obeeixen les ordres d’en Sebastià sense
pensar-ho dos cops, estan sotmesos. Saben que d’ell depèn les seves
vides. Ells no es manifesten, sols en Xeixa es rebel·la contra en
Sebastià. El caràcter dels Perdigons són similars, en el fons tenen bon
cor, però els seus prejudicis i la seva tafaneria fan mal a la Marta. D’això,
ells no se n’adonen fins ben al final de l’obra, durant la qual només fan
que criticar i fer cas a l’amo, tot i saber que és un tirà. Al final es debaten
entre els remordiments i la submissió que deuen a l’amo. Els homes
volen plantar-li cara, però no s’atreveixen: pot més la covardia i la
percepció de la realitat que les seves pròpies consciències. Aquest
conjunt de personatges es caracteritza per la mediocritat i la covardia.
Com a personatges secundaris que tenen poca importància a l’obra
tenim el Mossèn i en Perruca. En Perruca apareix també molt poc a
l’obra. En una ocasió fa de missatger d’en Sebastià i avisa la guàrdia
civil per acusar en Manelic d’amenaçar de mort l’amo. En Perruca té les
mateixes característiques que els Perdigons: obeeix l’amo i és un
covard. El Mossèn és el majordom d’en Sebastià, totalment obedient a
ell. De fet, és el seu còmplice. Les seves intervencions a l’obra són
bastant puntuals i escasses i principalment mostren l’obediència que té
al seu amo. Aquesta obediència el converteix en un personatge
menyspreable i amb una moral corrupta, que representa molt bé la Terra
Baixa. El nom de Mossèn es deu que va estudiar per a mossèn, però
això no el salva de les passions humanes i la corrupció.

LLOCS
A Terra Baixa l’escenari és el mateix per tots els actes. La diferencia
entre un acte i l’altre és la llum. A l’acte primer està caient la tarda, a
l’acte segon és de matí i al tercer és cap al tard.

L’escenari és el de la cuina d’una casa-molí de pagès. Al fons a la banda

esquerra, hi ha una porta sobre dos graons coberta per una cortina. Al
fons a la banda dreta, hi ha un porta gran que dona a un porxo. Al costat
dret d’aquest porxo hi ha un paisatge amb cases i arbres. A la banda
dreta de l’escena hi ha una porta i, a la banda esquerra, en primer terme,
una llar, i en segon, una porta petita. Al mig de l’escena hi ha una taula
de menjar i pertot hi ha cadires, bancs, eines de molí i sacs de blat. És
un escenari rural.

REPORT THIS AD

Ens trobem a la Terra Baixa, la terra de la qual és amo en Sebastià. La

Terra Baixa simbolitza la foscor, és un ambient claustrofòbic que no
canvia, com veiem al llarg de l’obra. La gent que hi viu té com a principis
morals la falsedat i la tafaneria: la Terra Baixa és la corrupció. Però a
l’obra s’esmenta una altra terra, la Terra Alta, que és d’on prové en
Manelic i es troba a les muntanyes. La Terra Alta és la contraposició de
la Terra Baixa, allà hi regnat la bondat, la veritat i la llibertat. A la Terra
Alta hi viuen els nobles de cor, allà es viu en solitud, i és gràcies a
aquesta solitud que la Terra Alta està lliure de corrupció i maldat. Aquí
podem veure que el missatge que es desprèn és que en la solitud es
troba la salvació, la puresa, i que a través de la solitud hom aconsegueix
alliberar-se de la presó del món corrupte. De fet, el tema central de
l’obra és la lluita entre el bé i el mal, la puresa i la corrupció, la Terra
Alta i la Baixa.

COMENTARI LITERARI D’UN

FRAGMENT
El fragment per comentar és una part de l’escena VI del tercer acte.
Aquest va des del començament fins a la intervenció d’en Josep dient
“Si no fos el Sebastià…”.

L’obra Terra baixa és un drama realista escrit amb estructura teatral per
Àngel Guimerà l’any 1897. A l’obra, s’hi combinen diferents elements
naturalistes i romàntics, i també té certes pinzellades de modernisme.
El naturalisme el podem apreciar en la descripció al detall de les
escenes i la presentació d’un poble típic i rural. El romanticisme
s’aprecia en el simbolismes de l’obra: la contraposició entre la Terra Alta
i la Terra Baixa, l’apel·lació al mite del bon salvatge de Rousseau, etc.
Sobre el modernisme, en podem reconèixer certs elements. El poble,
representat pels Perdigons, és passiu, no reacciona, ni diu res sobre tot
el que ocorre a l’obra, només xafardegen. Aquí podem observar la idea
principal del modernisme: la lluita entre l’artista i la societat, on l’artista
és un messies i la gent no l’entén i no li fan cas. Això es pot observar en
la lluita entre en Manelic i el poble: el poble no l’entén i se’n riu d’ell.
L’obra es por emmarcar dins del període de la Renaixença Catalana,
quan es va tornar a posar en escena el català a la literatura, amb
Guimerà al teatre, Oller a la novel·la i Verdaguer en la poesia.
Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife l’any 1845, però va
viure al Vendrell, a Catalunya. Encara que no era català tenia un
compromís amb el catalanisme polític i era catalanista. Va publicar la
revista anomenada “La Renaixensa” i li van concedir el premi títol de
Mestre en Gai Saber als Jocs Florals del 1877. Guimerà va ser criticat
sovint per ser mestís i ser catalanista. A més a més, era un fill fora del
matrimoni, ja que els seus pares es van casar nou anys després del seu
naixement. Així, va haver de viure amb les condicions de mestís i fill
il·legítim, igual que alguns personatges en les seves obres. Al llarg de
les seves obres hi ha uns tòpics o obsessions que sempre es
repeteixen, com el triangle amorós. Sempre hi apareixen dos
personatges enamorats d’un altre i un d’aquests sol ser el mestís o
marginat que apareix sempre a les seves obres. En Terra Baixa podem
observar aquesta tendència de l’autor a presentar personatges
mestissos i marginals. A l’obra hi han dos personatges marginals: la
Marta i en Manelic. Veiem, doncs, que Àngel Guimerà s’identificava amb
certs personatges de la seva obra.

REPORT THIS AD

L’obra es divideix en tres actes, que consten de 12, 10 i 11 escenes,

respectivament. La disposició està lligada a l’habitual estructura de
plantejament, nus i desenllaç. El fragment que analitzarem pertany a
l’escena VI del tercer acte de l’obra Terra Baixa. Ens trobem cap al final
de l’obra, en un moment important de l’obra. La Marta està tancada al
molí per ordre d’en Sebastià i vigilada pels Perdigons. En Manelic sap
que en Sebastià estima la Marta i vol fugir amb ella, però en Sebastià
no vol perdre la Marta i l’ha tancat perquè no fugi. En aquest fragment,
la Nuri, que no sap el que està passant i és l’única amiga de la Marta,
la va a trobar. Llavors la Nuri retreu als pagesos el que estan fent a la
Marta, retenint-la allà, i aquests s’avergonyeixen de la seva actitud. Tot
i això, no poden deixar fugir la Marta, perquè en Sebastià, l’amo de tot,
no ho vol. El fragment es pot dividir en tres parts: a la primera, fins que
la Marta diu “infeliços!”, arriba la Nuri i surt la Marta plorant; a la segona,
fins la intervenció d’en Nando, la Marta s’enrabia contra els Perdigons
per la seva conducta i exposa el seu desig d’anar-se’n a la Terra Alta; a
la tercera part, els Perdigons es compadeixen de la Marta i
s’avergonyeixen de la seva conducta.

El tema principal del drama és la lluita entre el Bé i el Mal. Aquesta lluita

adopta formes molt variades, es pot veure tant en la contraposició Terra
Alta-Terra Baixa, com en els personatges d’en Manelic (el bé) i en
Sebastià (el mal). Aquest fragment en qüestió aborda diversos temes
relacionats amb aquesta, sempre present, lluita entre el bé i el mal. Per
un costat, està el tema que exposa la Marta en la seva intervenció més
extensa: la contraposició entre la terra alta i la terra baixa. Essent la
terra alta l’espai de la justícia gairebé divina, com si el fet de ser més a
prop del cel “elevés” les conductes, i la terra baixa és l’espai de les
injustícies. Per un altre costat, està el tema que es plantegen els
Perdigons (la Pepa, en Nando, en Josep, l’Antònia i en Perruca) obeir o
no a en Sebastià sabent que en obeir-lo estan fent una injustícia. La
disjuntiva és: obeir l’amo o obeir la pròpia consciència?

Els personatges que apareixen al fragment són la Marta, la Nuri i els

Perdigons. La Marta és el personatge protagonista de l’obra. Ella és el
centre del triangle amorós entre en Manelic i en Sebastià. A més, també
és el motiu de les tafaneries del poble. És el centre de l’obra. És un
personatge molt important, el qual origina el conflicte de l’obra.
Simbòlicament, ella és l’ovella disputada entre el pastor, en Manelic, i el
llop, en Sebastià. Els seus orígens són molt pobres: de demanar caritat
amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglésies. Ella i el seu
pare adoptiu van a parar per casualitat a la Terra Baixa d’en Sebastià,
són acollits pel poble, i comencen a treballar al molí. Molta de la gent de
la Terra Baixa té certs prejudicis contra la Marta pels seus orígens, però
en Sebastià se enamora d’ella. Ella es veu obligada a correspondre a
en Sebastià. És dòcil i en Sebastià la controla i fa amb ella el que vol,
fins que la Marta és forçada a casar-se i llavors troba en el Manelic un
suport per enfrontar-se al seu amo. Físicament, la Marta és una noia
jove molt atractiva.
 REPORT THIS AD

La Nuri és un personatge secundari molt important a l’obra. Ella és

germana petita de les Perdigones. És la que té més seny i bondat de
tots els pagesos, tot i ser una nena de 14 anys. És la innocència
personificada, representa la infantesa, la virginitat, la candidesa i la
confiança. Encara no ha estat contaminada pel mal de la Terra Baixa.
La Nuri és amiga de la Marta, durant tota l’obra fa tot el possible per
ajudar-la, no com els altres pagesos, que se’n riuen d’ella i es mouen
per la tafaneria. En aquest fragment queda molt clara l’actitud de la Nuri
envers la Marta, en contraposició amb la dels altres personatges. La
Nuri vol que la Marta sigui feliç, vol que fugi amb el seu estimat, com diu
a la seva última intervenció. A més, es mostra com a un suport per a la
Marta, com a amiga seva.

Els Perdigons són els altres personatges que configuren l’escena. Són
un grup de personatges que pertanyen a la mateixa classe social i que
actuen compactament. Aquest bloc té un caràcter coral durant tota
l’obra. Formen un contrapès al conflicte del protagonistes. No actuen
decididament a l’obra, però sempre són allà sense fer res en concret.
No reaccionen ni es manifesten sobre el que passa al seu voltant: són
com un ramat d’ovelles. Només reaccionen per la tafaneria, l’afany de
saber el que passa al seu voltant. A més a més, obeeixen les ordres
d’en Sebastià sense pensar-ho dos cops: hi estan sotmesos. Aquest
conjunt de personatges es caracteritza per la mediocritat i la covardia.
Al fragment veiem un clar exemple de la seva immobilitat i desencant:
veuen que retenir la Marta allà està molt malament, però no tenen prou
voluntat per rebel·lar-se contra l’ordre de l’amo.

L’obra transcorre al segle XIX en un lloc indeterminat, que hom pot

deduir que és una plana del centre de Catalunya, en entorn rural.
Desconeixem l’època de l’any i l’hora del dia durant la qual tenen lloc
els fets del fragment. Però no s’allarguen més d’una hora ja que és un
diàleg ràpid en un moment determinat. El tempo del tercer acte, on
pertany el fragment, és lent i calmat, mentre que el primer acte tenia un
transcurs ràpid. Això es fa amb l’objectiu de donar intriga al lector. Pel
que fa a l’escenografia, ens trobem amb l’escenari d’un molí, que és on
està tancada la Marta. A l’exterior, hi són els altres personatges.
Els conceptes que es barregen al fragment giren al voltant del tema
principal de tota l’obra: la lluita entre el bé i el mal. Aquest tema es
concreta aquí amb la contraposició entre la terra alta i la terra baixa i
amb el dilema d’obeir en Sebastià fent el Mal o desobeir-lo per fer que
el Bé triomfi. Sobre la contraposició terra alta – terra baixa, el fragment
deixa clar, de mà de la Marta, que a la terra alta hi regna la bondat, el
perdó i la justícia. A la terra baixa, al contrari, hi ha la corrupció i la
injustícia. Tal com diu la Marta, a la terra alta se li perdonaria el seu
pecat i seria absolta, en canvi, a la terra baixa se’n riuen d’ella i no la
perdonen. Podríem relacionar la terra alta amb la nitidesa, la noblesa,
la llum, la vida interior, l’ambient sa i el món rural; mentre que la terra
baixa representa la corrupció, la misèria humana, la foscor i la ciutat. La
terra baixa és un mite, un món repetitiu que es dona al llarg de la
història, a l’igual que el mite del llop i tots els grups de persones.

REPORT THIS AD

A través del fragment se’ns mostra una escena típicament modernista:

la societat immòbil i corrupte, representada pels Perdigons, empresona
a l’individu que desitja la llibertat, fugir del món. Aquest individu, que a
l’obra és la Marta, seria l’artista modernista. Hi ha un lluita entre l’artista
i la societat (la Marta i els Perdigons). La societat no entén l’artista i se’n
riu d’ell. A l’obra, això s’exemplifica millor amb en Manelic.

El llenguatge de Terra Baixa és realista, expressiu i funcional. Com es

tracta de gent pagesa, parlen un català col·loquial, fresc i dinàmic que
fa el diàleg més viu. A més, la puntuació plena d’interrogacions,
exclamacions i punts suspensius contribueix a accelerar l’acció i a
dinamitzar-la. En aquest fragment tenim exemples que mostren el
llenguatge col·loquial que utilitza l’autor en la seva obra: l’ús de
reiteracions, com “La Marta!, la Marta!” en la primera intervenció de la
Nuri; l’abundor de frases interrogatives i el mot “oi” per demanar la
confirmació del que s’ha dit; l’abundància d’exclamacions i
d’interjeccions; les frases inacabades, com “saps el Manelic?…” en la
segona intervenció de la Nuri; la presència de construccions
castellanitzants, com la utilització de “lo” com a article neutre, “lo meu
marit”; usos arcaïtzants del pronoms, com “te trobaràs”; l’ús de formes
pronominals dialectals populars, com “jo em penso”; l’ús de formes
verbals arcaiques o col·loquials, freqüents en aquella època, com “vui”
en comptes de vull; i l’ús de paraules del llenguatge col·loquial com
“ves!”

Les acotacions al fragment tenen certa importància perquè ens indiquen

com se senten els personatges i les seves accions que no queden
plasmades al diàleg. Per exemple, quan la Marta plora en silenci, o
després quan la Nuri li eixuga les llàgrimes. Un exemple dels sentiments
en les acotacions, és quan els Perdigons estan tristos i plorosos.

Les influències d’Àngel Guimerà que van desembocar en Terra

Baixa són diverses. Altres autors modernistes van influir molt en
Guimerà. En especial, Henrik Ibsen, que va crear el teatre d’idees i un
model teatral que presentava unes situacions i llenguatges realistes i
estava poblat de personatges inconformistes que s’identificaven amb
uns plantejaments no acceptats pel conjunt de la societat; i Nietzsche,
que propugnava una regeneració moral, social i política del món, i
introduïa la idea del poeta com a messies i la idea de l’home superior a
la resta. A més a més, Guimerà va rebre influències del naturalisme i
del romanticisme: del romanticisme destaca la influència de Rousseau
i el seu “bon salvatge”, plasmat en Manelic; i del naturalisme, autors
com Dickens a Anglaterra, Balzac a França i Galdós a Espanya. Amb
tot, Guimerà es va inspirar en problemes típics del seu món
contemporani.

PREGUNTES SOBRE L’OBRA

1. RELACIÓ VIDA-OBRA: Guimerà té una certa propensió a
presentar personatges mestissos i marginals en les seves obres.
REPORT THIS AD

1.1. Com es reflecteix aquesta propensió a Terra Baixa?

A Terra Baixa podem observar aquesta tendència de l’autor a presentar
personatges mestissos i marginals. A l’obra, hi ha dos personatges
marginals: la Marta i en Manelic.
La Marta és una desarrelada. A l’escena IV de l’acte segon explica la
seva història. És una història molt trista: ella captava amb la seva mare
cega, quan es va morir la mare es queda sola i un home l’adopta,
convertint-se en el seu “pare”. Junts van caminar durant molt de temps
fins que un dia que plovia molt van aixoplugar-se a la masia d’en
Sebastià. Aquest va prendre la Marta com a concubina a canvi d’un
treball per al seu pare adoptiu. Aleshores ella tenia 14 anys i en Sebastià
uns 30. I així, tal com diu ella en el llibre, va sortir de la pols dels camins
com aquelles granotetes que es fan amb gotes de la pluja al mig de
l’estiu. Des de llavors té una vida desgraciada essent violada per en
Sebastià quan ell vol.

En Manelic és un personatge marginat que viu a la muntanya, a la “terra

alta”, en solitud, per això també el podem relacionar amb aquesta
tendència de l’autor. És es personatge pur, sense malícia, que contrasta
amb els altres personatges de l’obra. Concorda, doncs, amb la
propensió de Guimerà de presentar-nos els mestissos i marginats
socials com purs i bons, i a la societat que l’envolta, maliciosa.

1.2. Es pot establir alguna relació amb la vida de l’autor?

Àngel Guimerà va néixer a Tenerife l’any 1845, però va marxar aviat al
Vendrell, Catalunya. Era un fill fora del matrimoni, ja que els seus pares
es van casar nou anys després del seu naixement. Així, va haver de
viure amb la condició de mestís i de fill il·legítim, igual que els
protagonistes de les seves obres. Més tard, es va enamorar d’una noia,
però els pares d’ella no volien que es casés amb ell, i no va lluitar per
ella. Es diu que tenia la valentia dels tímids. perquè no lluitava a la vida
real sinó a les seves obres. Escrivia el que li hagués agradat dir o fer, ja
que s’identificava amb certs personatges de la seva obra. Els
personatges de la seves obres sempre estan marcats pel dramatisme i,
de vegades, per fracassos amorosos com el seu. Al llarg de les seves
obres hi ha uns tòpics o obsessions que sempre es repeteixen, com el
del triangle amorós. Sempre hi apareixen dos personatges enamorats
d’un altre, i un d’aquests sol ser el mestís o marginat que apareix
sempre a les seves obres. En conclusió, ell s’identificava amb aquests
personatges marginats i mestissos perquè ell mateix ho era: no era
català i era un fill il·legítim.

2. CONTEXT LITERARI I INFLUÈNCIES: Terra Baixa es

considera una obra que sintetitza elements romàntics,
realistes i modernistes. Digues quins són i exemplifica’ls.
REPORT THIS AD

L’obra Terra Baixa es por emmarcar dins del període de la Renaixença

Catalana, quan es va tornar a posar en escena el català a la literatura,
amb Guimerà al teatre, Oller a la novel·la i Verdaguer a la poesia.
Guimerà, encara que no era català de naixement, tenia un gran
compromís amb el catalanisme polític i era catalanista. Va publicar la
revista “La Renaixensa” i li van concedir el premi títol de Mestre en Gai
Saber als Jocs Florals del 1877. Va ser criticat sovint per ser mestís i
ser catalanista.
A l’obra es combinen diferents elements naturalistes i romàntics, i també
té certes pinzellades de modernisme. El naturalisme el podem apreciar
per les descripcions al detall de les escenes. També perquè se’ns
presenten uns personatges vulgars que es dediquen a les feines
quotidianes i que utilitzen un registre col·loquial. L’obra ens presenta un
poble natural.

El romanticisme s’aprecia en el simbolismes de l’obra. La contraposició

entre la Terra Alta i la Terra Baixa. L’apel·lació al mite del bon salvatge
de Rousseau, el qual diu que l’home es bo per naturalesa i que es
corromp quan està en contacte amb altres persones. Podem observar
aquesta idea en el personatge d’en Manelic. També la Marta presenta
elements romàntics. Es pot apreciar el tòpic de la femma fatala i alhora,
també, el tòpic de la donna angelicata. La femma fatala és la dona molt
atractiva físicament però amb molt mal caràcter, mentre que la donna
angelicata és la dona angelical, atractiva, virtuosa i bondadosa. La
Marta és una barreja d’aquests tòpics. És una dona molt atractiva amb
mal temperament però en el fons és bondadosa i sensible. Per exemple,
superficialment té un temperament molt fort i és esquerpa, com una
bruixa, però hi ha moments en l’obra on apreciem la seva benignitat.
Ella es desfà, per exemple, per en Manelic, ja que en el fons és molt
sensible.
Sobre el Modernisme, podem reconèixer certs elements. El poble,
representat pels Perdigons, és passiu, no reacciona, ni diu res sobre tot
el que ocorre a l’obra, només tafanegen. Aquí podem observar la idea
principal del modernisme, la lluita entre l’artista i la societat, on l’artista
és un messies i la gent no l’entén i no li fa cas. Aquesta lluita la podem
observar en la lluita entre en Manelic i el poble: el poble no l’entén i se’n
riu d’ell.

3. ESTRUCTURA I GÈNERE: Tenint en compte l’estructura

clàssica d’introducció-nus-desenllaç i la trama,
3.1. com es concreta en els diferents actes de l’obra?
REPORT THIS AD

L’obra s’estructura en tres actes que corresponen a la introducció, el

nus i el desenllaç habituals. Així, el primer acte correspon a la
introducció, el segon al nus i el tercer al desenllaç. Per altra banda, el
primer acte té un transcurs ràpid i, en canvi, els dos següents el tenen
lent i calmat, amb l’objectiu de donar intriga al lector.

Al primer acte, la presentació, se’n presenten els personatges: els

Perdigons, la Marta, en Sebastià, com a amo de tot, i en Manelic,
principalment. Després se’ns fa partícips de tota la trama que ha pensat
en Sebastià per poder-se casar amb una pubilla i fer com si la Marta no
tingués res amb ell. S’explica com ha enganyat en Manelic perquè es
casi amb la Marta. El poble es vol assabentar del que està passant. Més
tard, quan arriba en Manelic, tothom es burla d’ell perquè és molt tosc.
Després, es casen la Marta i en Manelic. I quan se’n van a dormir, la
Marta es mostra molt esquerpa amb en Manelic perquè pensa que ell
es còmplice de l’estratagema d’en Sebastià. L’acte acaba quan a la nit
de noces en Manelic veu que algú intenta entrar a la casa. És en
Sebastià que vol abusar de la Marta.

A l’acte segon, en Manelic està molt enfurismat i vol matar la persona

que ahir va intentar entrar a l’habitació de la Marta. La Marta està molt
afligida perquè pensa que sempre fan amb ella el que volen, i llavors li
explica la seva historia a en Tomàs. Aquest s’entristeix molt, i li diu que
en Manelic se’n vol tornar a la muntanya perquè pensa que la Marta
l’enganya amb un altre home. Més tard parlen tots dos. La Marta
demana a en Manelic que la mati, però ell li diu que l’estima. Al final
s’entenen i decideixen fugir junts cap a la muntanya, a la terra alta. Quan
decideixen fugir, en Sebastià els troba i els atura i s’emporta la Marta.
Llavors en Manelic s’assabenta que és ell l’amant i el vol matar, però
l’atura la gent.
Al tercer acte, la Marta es troba reclosa pels Perdigons, per ordre d’en
Sebastià, perquè no pugui fugir amb en Manelic. Al final se n’apiaden i
la Nuri entra i parla amb la Marta. Aquesta li ofereix un pla per poder
fugir. La Nuri distraurà la gent i la Marta llavors podria sortir i escapar.
Però llavors entra en Sebastià i l’atura. Ell vol abusar d’ella, però ella es
resisteix. Llavors entra en Manelic i, lluitant amb en Sebastià, el mata.
Aleshores ell i la Marta se’n van cap a la terra alta.

3.2. a quin gènere pertany Terra Baixa? Justifica la teva resposta.

Terra Baixa pertany al gènere del drama realista. És de temàtica rural.
Als drames hi ocorren situacions de la vida real, capaços d’interessar i
commoure vivament.
REPORT THIS AD

La paraula drama ve de la paraula grega que significa “fer”, i per això

s’associa normalment a l’idea d’acció. El drama és una historia que
narra les accions d’una sèrie de personatges, on hi trobem conflictes,
tensió, contrastos i emocions. A Terra Baixa hi trobem aquestes
característiques, a més s’anomena realista, perquè retrata uns
personatges naturals, quotidians i propers al poble.
4. TEMA PRINCIPAL: Relaciona el títol de l’obra amb el tema
principal que s’hi desenrotlla, tot explicant què simbolitza la
“terra baixa” i la “terra alta”.
Tota l’obra transcorre a la terra baixa, que és on viuen en Sebastià, la
Marta i tots els pagesos. L’anomenada terra alta és d’on prové en
Manelic, i es troba a les muntanyes. L’obra s’anomena Terra
Baixa perquè és la terra que ens presenta, tot descrivint els seus
habitants. Cada terra té la seva simbologia. La terra baixa simbolitza la
foscor: és un ambient claustrofòbic que no canvia, com veiem al llarg de
l’obra. La gent que hi viu té com a principis morals la falsedat i la
tafaneria, ja que hi regna la corrupció. Segons en Manelic, la terra baixa
està plena d’homes i això provoca que la gent es torni dolenta. D’aquí,
podem veure que el missatge que es desprèn és que en la solitud es
troba la salvació i la puresa, i que a través de la solitud hom aconsegueix
alliberar-se de la presó del món corrupte. Pel que fa la terra baixa, dels
personatges que l’habiten se’n podria dir que són corruptes i viuen
sotmesos. En canvi, a la terra alta hi viuen els “nobles de cor”. De fet, el
tema central de l’obra és la lluita entre el bé i el mal, la puresa i la
corrupció, la terra alta i la baixa. En aquestes relacions podem veure
una progressiva desintegració del mite edènic, el qual presenta el món
rural com a paradigma de l’harmonia social. L’obra contradiu totalment
aquest mite, atès que ens intenta comunicar que és a la terra alta, en la
pròpia solitud, quan s’aconsegueix l’harmonia i la puresa interior.
5. PERSONATGES: La Marta és l’únic personatge que té tres
monòlegs en l’obra.
5.1 Es pot considerar el personatge principal? Raona-ho.
La Marta és el personatge protagonista de l’obra. Ella és el centre del
triangle amorós entre en Manelic i en Sebastià. I és, també, el motiu de
les tafaneries del poble. És el centre de l’obra. Al principi se’ns mostra
antipàtica i desagradable però des que ella explica la seva trista vida, la
Marta es fa estimar. Simbòlicament, és l’ovella disputada entre el pastor,
en Manelic, i el llop, en Sebastià.

REPORT THIS AD

5.2 Defineix la relació Marta-Manelic i Marta-Sebastià

Sobre la Marta, en Sebastià l’ha recollit del carrer i és el seu amant, però
la tracta amb violència i agressivitat, en canvi en Manelic, la veu com
una joia, la millor del món i se l’estima. De fet, tots dos se l’estimen, però
de forma diferent: en Sebastià la vol sexualment, com a possessió
sexual, en canvi, en Manelic l’estima romànticament, amb un amor
platònic.

La relació entre la Marta i en Manelic va evolucionant al llarg de l’obra.

Al principi és una relació que comença malament: la Marta odia en
Manelic perquè pensa que no té cor fent el que està fent, és a dir,
casant-se sabent que en Sebastià abusarà d’ella quan vulgui. Més tard,
la seva relació millora a causa que en Manelic li obre el seu cor i li diu
que l’estima molt. Llavors la Marta es segueix mostrant esquerpa, però
interiorment li agrada en Manelic i li conforta molt, ja que ell l’estima de
debò i no la tracta malament, com en Sebastià. Al final de l’obra la Marta
es desfà completament i decideix fugir amb en Manelic, que és l’home
que estima.

En Sebastià abusa sexualment de la Marta des que la va acollir a la

seva casa un dia plujós, quan ella tenia 14 anys. Aquests abusos,
segons fa avinent la Marta, són agressius i violents. En Sebastià no té
la intenció de casar-se amb la Marta perquè vol fer-ho amb una pubilla
rica que el faci sortir de la ruïna econòmica. La Marta està totalment
resignada i no té forces per lluitar contra en Sebastià. De fet, aquestes
forces les treu d’en Manelic.

5.3 Explica quins són els trets que caracteritzen els Perdigons i
fins a quin punt representen la societat.
Els Perdigons són els serfs d’en Sebastià. No reaccionen, sinó que són
com el ramat. Només reaccionen a petits estímuls, per tafaneria i afany
de saber el que ocorre al seu voltant. Obeeixen les ordres d’en Sebastià
sense pensar-ho dos cops, i hi estan sotmesos. A tall d’exemple, quan
tanquen la Marta a casa perquè no escapi per ordre d’en Sebastià. Ells
no es manifesten, només en Xeixa es revela contra en Sebastià. Els
podem relacionar amb la societat pel fet que es volen assabentar de tot,
són molt tafaners i arriben a fer el que sigui per conèixer el que passa.
Per exemple, quan només es pot anar al molí si es té blat per moldre,
els Perdigons agafen blat de la reserva i d’on sigui per poder anar al
molí a xafardejar. També ho podem relacionar amb la societat de
l’època pel fet de estar sotmesos al senyor.

5.4 Quin paper juguen en Xeixa i la Nuri a l’obra?

En Xeixa i la Nuri viuen a la terra baixa, però ells no són com els altres,
ells no estan corromputs i són bones persones.

En Xeixa hi participa poc, a l’obra. Hi apareix al primer acte, a la

introducció. En Xeixa en assabentar-se de tot el que està tramant en
Sebastià decideix intentar aturar el casament de la Marta. Però no hi
arriba a temps, i llavors decideix que no es prestarà a tot aquest joc que
s’està coent. Aleshores, decideix anar-se’n de les terres d’en Sebastià,
de la corrupció. Llavors es troba amb en Sebastià i li diu el que li havia
de dir: que sap tot el que fa amb la Marta i que se’n va, que ell no és el
seu amo ni ho ha sigut mai. Així, es renta les mans i decideix deixar que
es faci el que hagi de passar. Deixa, doncs, en Manelic i la Marta en
mans de la seva pròpia fortuna. Ell, per la seva part, es deslliura de la
servitud i se’n va.

La Nuri té un paper important a l’obra. D’aquesta noia, se’n podria dir

que és la que té més seny i bondat de tots els pagesos. Tot i viure a la
terra baixa no està corrupte, o no completament. La Nuri és una amiga
de la Marta i en Manelic, ja que els ajuda i els assessora. Ella no es mou
per la tafaneria, sinó per l’amistat i la clemència. S’estima molt en
Manelic, i potser hi està enamorada. L’admira molt i per això parla molt
amb ell i s’hi interessa. El seu paper en l’obra el fa principalment al final
de l’obra quan estant la Marta tancada perquè no escapi amb en
Manelic, ella se n’apiada, entra i ofereix a la Marta un pla de fugida
perquè pugi fugir amb Manelic. El pla consisteix que la Nuri apagaria els
llums i distrauria els pagesos, llavors riuria molt i, en aquell moment, la
Marta havia de sortir i fugir. Però el pla no va sortir bé, perquè en
Sebastià va entrar a la casa, parant a la Marta.