La plaça del diamant

Capítol 1

El capítol comença en que la Julieta li ha dit a la Natalia que sortejant unes cafeteres molt
boniques, a la plaça del Diamant on hi ha festa ja que son les festes del barri. Quan arriben
troben a tothom de festa amb molta musica i decideixen anar-hi però a la Natalia li fa vergonya
ja que diu que no sap ballar. Mentre ballen hi ha un noi al seu costat que no para d’apropar-s’hi
a ella i la Natalia vol allunyar-se d’ell. Mentre ballen li diu que esta promesa, que es cuiner i
treballa, diu que es diu Pere. En quim que era aquell noi que ballava amb ella va dir que va
perdre l’americana, i va començar a cridar el nom del seu amic que es deia “Cintet”, no el
trobava. La Natalia deia que tenia ulls de mico, cada vegada que el mirava nomes podia pensar
en aquells ulls de mico tan grans. Estaven ballant i la Natalia diu que el seu promès treballa al
Colón, el Quim va començar a riure. En quim li va preguntar pel seu nom, i va dir que en
comptes de Natalia li diria Colometa. La Natalia no trobava a la Julieta i va començar a córrer,
però darrere tenia a en Quim, que deia que no la podia deixar sola per que tenia por de que
robessin a la seva Colometa. Quan van arribar al gran carrer es va ensopegar a amb les vies del
tramvia i es va caure de cara. Al arribar a casa es va estirar al llit amb roba i no podia parar de
pensar en lo avergonyida que estava.

Capítol 2

El capítol comença en que la Natalia estava esperant a que baixes en Quimet, ja que havien
quedat a dos quarts de quatre i ell va baixar a dos quarts de cinc, quan estaven anant cap al
parc Güell no es van dirigir ni mitja paraula. Quan van arribar la Natalia esperava que li
preguntes si havia deixat a en Pere, però no ho va preguntar. No sabia com dirli que ja li havia
dit a en Pere que ja s’ha acabat tot. Quan es van seure ell el va començar a sermonejar amb el
tema de que a la Natalia li havia d’agradar tot el que a ell li agradava, que encara que ella no ho
suporti ha de ser així, i que ella no entén res. Anaven parlant i va dir que s’havien de casar
aviat, que dos amics l’estaven buscant un pis i que ell faria els mobles per a aquella casa. Que
quan acabessin d’a moblar el pis faria el llit per al nen. El nen va començar a parlar de tipus de
fustes i de sobte li va donar el seu primer peto, hi havia núvols però poc a poc s’en van anar
allunyant. La Natalia deia que en Quim tenia sabor a cafè amb llet. De sobte el quim va cridar:
Tanquen! I van marxar. Van anar carrers avall fins arribar a Passeig de Gracia amb Diagonal, i el
Quimet es va a aturar i va dir pobre Maria, després van seguir i es va tornar a aturar però
aquesta vegada li va dir que no es confies que quan l’enxampi la pegaria.

Capítol 3

La Natalia un dia que sortia de treballar es va trobar a en Quimet, li va començar a dir que
havia de deixar el seu treball, ja que l’amo era un home que buscava lligar amb les
dependentes, que el va veure un dia que no li treia l’ull de sobre. La Natalia el va dir que si no li
tenia confiança que ho haurien de deixar córrer lo de casar-se. Es van discutir, i en Quim va
agafar a la Natalia pel coll i la va sacsejar el cap. La Natalia li va dir que s’anés, i si no ho feia
cridaria a un municipal. Llavors va pensar en el Pera que era un bon noi que mai l’havia donat
cap disgust. No es van tornar a veure fins al cap de tres setmanes, que li va dir que la mare den
Quimet la volia conèixer, la pobre senyora vivia sola, ja que ell i la seva mare e portaven millor
quan estaven separats que quan estaven junts. Era una senyora molt faluga pentinada, amb
moltes onades, i vivia en una casa amb molts llaços, a tot arreu, a les portes, a les claus, a dalt
de la creu de crist... La mare li va preguntar a la Natalia si li agrada treballar a la pastisseria, ella
va dir que si que li agrada, molt que l’únic que volia es que arribessin les festes per a escoltar el
ric-ric de la maquina. A mitja tarda en Quimet li va fer un cop de colze per que ja volia marxar i
així van fer però abans d’anar-se’n la mare den Quimet va donar a la Natalia un rosari negre. Al
sortir va dir que no sabia que per amb el rosari i va dir que el guardes, que els aniria be per al
futur. Mentre caminaven en Quimet li va dir que estava pensant de comprar una moto, i que si
ella havia estat mai darrere de la moto d’un altre noi, ella va dir que no. Van anar al
Monumental a fer el vermut i allí es van trobar a en Cintet, tenia els ulls grossos com una vaca i
la boca torta, els va dir que sabia d’un sota terrat que estava disponible i que el terrat seria per
a ells també. Era al carrer Montseny. En Quimet també va preguntar si ell sabia d’una moto de
segona ma ja que ell treballava al garatge del seu oncle. La Natalia diu que la seva mare mai
l’ha havia parlat d’homes, que els seus pares es van passar la vida discutint i que ella no sabia
res, i ara a casa seva no tenia on recolzar-se ja que el seu pare es va tornar a casar. Al arribar a
casa va deixar el rosari a la tauleta de nit i va agafar una bola de paper que la va tirar al jardí on
estava el seu veí i es va amagar.

Capítol 4

La senyora Enriqueta que vivia de vendre castanyes sempre li donava molt bons consells a la
Natalia, era una bona dona sempre anava molt neta i vivia a la cantonada de l’Smart, sempre
duia mitges blanques i sabates negres. Tenia boca de rap i li agradava molt el cafè. Aquell dia
plovia i estava amb l’Enriqueta i li va dir que li agradava mes en Quimet que en Pere, ja que ell
era mes espavilat, tenia casa pròpia, i tenia plans de futur en canvi en Pere era un manat.
Després l’Enriqueta la va acompanyar a que es compres el seu vestuari de núvia, li va explicar
els seus plans de futur a la nova casa, que estarien mes prop d’ella. Li va explicar que havien de
fer moltes reformes i que volien canviar el paper del menjador, i de l’habitació del seu futur fill.
El diumenge següent van començar les obres, els van ajudar en Cintet, en Mateu i un manobre,
al entrar es van posar a picar la cuina, i la Natalia i en Cintet es van posar a treure l’antic paper i
a posar el nou. Mentre tant el manobre anava baixant les ruïnes. Una veïna del primer es va
queixar i va dir que no s’anessin sense netejar tot allò. De sobte en Quimet va desaparèixer, i el
Cintet va dir que era molt comú en ell, que quan no li agradava alguna cosa s’anava i després
tornava tard amb alguna mena d’excusa, i així va fer. A la mitja setmana van tornar a discutir
per el tema del pastisser. Van tenir una gran baralla i no es van tornar a veure fins tres dies
després que va tornar i li va dir que la havia vist passejant amb en Pere. Ella el va jurar que no
ho havia fet però ell seguia insistint en que si fins al punt que la va fer creure que si i la va fer
jurar que mai ho tornaria a fer i que s’havia d’agenollar i demanar-li perdó. Van anar una altre
tarda a treballar al pis, i en Mateu va dir que nomes li quedava una tard ames i ja estaria
enllestit. Va dir que totes les rajoles se las regalava ell com a regal de boda i tots contents van
anar a prendre el vermut. També en Cintet i en Mateu van dir que els aconseguirien el millor
anell i al millor preu,

Capítol 5

Era el dia de rams i el pare de la Natalia va preguntar quan es casarien, i encara no ho tenien
clar, que quan el pis estigues llest, i va preguntar quan els faltava per acabar el pis i va dir que
depenia del temps que el dediquessin, ja que a la paret hi havia almenys cinc capes. El pare de
la Natalia la va demanar que convides el diumenge a dinar, En Quimet es va posar com una
moto ja que quan va anar a demanar-li la ma de la seva filla el va dir a veure si hi havia sort ja
que ja era el tercer promès. Van anar a beneir, els nens amb palmons i les nenes amb palmes.
Aquell dia van anar a casa de la Mare d’en Quimet a dinar, i també hi era una veïna seva que
s’havia barallat amb el seu marit. En Quimet estava insuportable dient que li faltava sal al plat,
mentre que la veïna i la Natalia el trobaven bé. La Mare es va aixecar i va anar a buscar un saler
amb forma de conill, en que la sal sortia per les orelles. Després de donar molt la tabarra en
Quimet va dir que ja ho entenia, que no havia posat sal al plat per que a la seva amiga no li
agradava molt salat ja que ella va dir que estava cansada de menjar tanta sal. En Quimet no
parava de repetir “El Dimoni” i la seva mare el va fer callar varies vegades. En Quimet va
començar a dir que el dimoni estava a tot arreu, als carrers, a les cases, sota terra, que era
l’ombra de deu. Deia que anava disfressat de mosca vironera, que s’atipava d’escombraires i
d’animals morts. Finalment en Quimet no va menjar gens ni va dir que volia les postres. El
diumenge va anar a casa de la Natalia a dinar, el seu promès va regalar al seu pare un puro, i
ella un braç de gitano. En Quimet va parlar de fustes i de les seves coses, en Quimet va
preguntar a la Natalia que a quina hora volia marxar i el seu pare va dir que la joventut havia de
gaudir i a les 15 ja eren fora amb tot el sol. Van anar al pis i es van trobar al Cintet i a en Mateu
que es van en dur uns rotllos i van dir que trobarien un empaperador que els ho faria d’amics si
en Quimet el regalava unes potes per una taula. Quan el menjador ja era empaperat a la part
de la dreta va sortir una taca, van cridar al empaperador i va dir que ell no tenia la culpa però
en Quimet va dir que si que la tenia ja que això ho sabia abans de posar el paper. Després van
dir que era culpa del propietari del costat i el van anar a picar, ell va dir que no era culpa seva
però que trucaria a algú per a que ho anés a arreglar, van esperar i no va anar ningú, finalment
va pujar ell i va dir que era problema del propietari, que allò era cosa seva i s’havia d’encarregar
ell. El propietari va dir que no era culpa seva i va dir que era culpa d’en Mateu alhora de fer la
cuina, i en Mateu va dir que si s’havia de fer alguna reparació que la pagarien a mitges. Cada
diumenge van al Monumental a fer el vermut i menjar popets, un dia es va acostar un home i
els va dir que estava patrocinant a una cantant molt famós que havia cantat per la reina de
Paris, i venia postals seves. En Quimet el va fer fora d’un crit. Al sortir en Quimet el va dir que
anés cap a casa que ell havia d’anar a fer hores extres a casa d’un que l’havia demanat per
restaurar uns mobles. Pel camí es va parar en un aparador i uns nois la van començar a assetjar
i el mes gitano va cridar “Esta bona”. Això va molestar a la Natalia però no va fer res.

Capítol 6

En Quimet va dir que anirien a veure al mossèn, i li va treure el tema de que havien de pagar el
pis a mitges com si fossin amics, això li va costar crits a la Natalia ja que era el seu pare qui li
administrava els calers, i casi no li quedaven cèntims. Però finalment li va dir que si. Quan ja
eren amb el Mossèn Joan en Quimet va dir que la idea de casar-se li feia mandra i que ell
preferia una cerimònia rapida d’uns cinc minuts i que preferia gastar-se pocs diners. En Mossèn
Joan estava en contra i li va dir que per casar-se s’havia de fer bé, que si no, no s’ha de fer. Tot
el que la Natalia es va endur que casa seva va ser el llit, que es de llautó en Cintet els va regalar
una llum per al menjador de ferro i de color maduixa. El dia del gran dia la Natalia va anar de
núvia i en Quimet anava de fosc, van venir l’aprenent, les tres germanes i dos germans d’en
Quimet, que van anar amb les seves dones. El pare de la Natalia va anar per portar-la a l’altar i
la mare d’en Quimet va anar amb un vestit de seda negra. La Julieta també hi era, en Mateu va
anar, però la seva dona Griselda no va poder anar ja que es trobava malament. En mossèn Joan
va fer un sermó molt bonic d’Adam i Eva i de la poma i la serp i que si l’home va sortir de la
costella de la dona... A tothom li va agradar molt aquell sermó... Després van anar a Montjuic a
passejar i fer gana, mentre els convidats feien el vermut ells es feien unes fotos molt
artístiques. Quan van tornar els convidats no els van deixar res de menjar, i el Quimet va dir
que era igual que anessin a dinar directament, i així van fer. Després van posar els discos i es
van posar a ballar, i la Natalia va ballar amb el seu Pare, també va ballar amb l’aprenent que no
en sabia gaire i en Quimet es reia d’ell. De sobre un grup de gent gran al voltat dels quaranta,
els va dir que si es podien unir a la celebració que estaven dinant per celebrar que una
operació d’apendicitis havia anat bé, i així van fer i es fan fer un tip de riure. El cambrer que
estava servint els licors va preguntar si podia ballar amb la novia, que era una tradició seva que
el donava bona sort, i els va ensenyar una llibreta amb noms i va preguntar si no els importava
si podien apuntar el nom de la núvia en aquella llibreta i van dir que si. Després en Quimet va
demanar que posessin un pas doble ja que s’havien conegut ballant un i el cambrer va passar la
Natalia a en Quimet. Al mati següent la Natalia volia que aquell dia tornes a començar.

Capítol 7

Ja feia dos mesos que s’havien casat, la mare d’en Quimet els va regalar un matalàs, i
l’Enriqueta un cobrellit antic amb flors. A sota del llit hi cap una persona de sobra, i ho sap per
experiència ja que un dia es va posar un vestit de color crema que havia fet ella mateixa i el va
anar a ensenyar al Quimet, al principi no va fer ni cas però després es va aixecar i la va perseguí
corrents fins l’habitació, la va tirar a terra i la va posar sota ell llit, després va començar a picar
el llit dit mentre cridava “castigada”. Aquesta broma després la va fer moltes vegades. Al mati
següent va arribar en Cintet dient que tenia un home que vivia al carrer Bertran que volia
restaurar mols mobles, i amb aquells diners es va pagar la moto de segona ma. La Natalia a la
moto ho passava molt malament, sobretot a les corbes quan estaven casi plans al terra. Un dia
van decidir fer tot el litoral i anar a Badalona a dinar, allí va tornar a dir “pobre Maria”. I a la
Natalia li va començar a rajar el nas. Va anar al lavabo i la va ajudar un home i quan va tornar
en Quimet estava molt enfadat de per que l’havia d’haver ajudat. Cada nit de diumenge la
Natalia ja sabia que s’havia de treure la roba per que tocava fer un nen. Un dia van anaar a la
botiga i la tenia molt bruta sobretot els vidres, li va dir que sals rentaria però en Quimet no va
voler. Al entrar estava l’aprenent que es diu Andreu.

Capítol 8

En Quimet es va estar moltes nits fent una cadira de fusta i va demanar que li fecin els coixins,
quan la va acabar va dir que aquella era la seva cadira i que ningú més podia seure. Va estar
comentant amb l’Enriqueta que s’estimava una miqueta a la mare d’en Quimet, que ella feia
com que se la estimava per que així en Quimet estava mes content, la senyora Enriqueta va dir
que era una manera de ser, que es feia la innocent. El diumenge que era típic dia nuvolat en
Quimet va anunciar que aquell dia farien un nen. La senyora Enriqueta ja feia dies que volia
que li expliques la nit de nuvis però a ella li feia vergonya ja que de petita li havien dit que a la
nit de nuvis trenquen a les noies, i ella tenia molta por d’aquella nit, i quan va arribar el
moment es va posar a plorar, i quan li va explicar a en Quimet es va posar a riure, i ell la va fer
anar a comprar provisions per que es quedarien tota una setmana de de nit de nuvis. Tenia
molta por de morir partida, o de que la destriessin i després l’agüessin de cosir.

Capítol 9

Una nit que van anar a donar una volta el Cintet la Natalia i en Quimet al tornar a casa no
trobaven la clau de la porta del carrer, van estar una estona discutint qui la tenia, però cap dels
tres la va trobar entre les butxaques o el moneder. En Quimet i en Cintet van decidir anar al
taler d’en Quimet i agafar eines per obrir la porta ja que van cridar a un vigilant però no
arribava però quan ja van obrir la porta. Estava fent un forat i en Cintet va dir a en Quimet que
allò era il·legal, però ell va dir que ho taparia al dia següent. Van veure al vigilant donant la
volta a la cantonada i en Cintet va fugir corrents i la Natalia i en Quimet van entrar ràpidament.
Quan van arribar a casa van veure la clau penjada darrera de la porta. Ja s’apropaven les festes
majors, i en Quimet va prometre a la Natalia que anirien a ballar, però quan van arribar no van
sortir de casa ja que en Quimet tenia molta feina, i estava de molt mal humor. Van discutir i
aquest li va treure tota la roba dels armaris i calaixos, i la Natalia va decidir anar a per refrescos
per airejar-se una mica. Quan va tronar es va trobar al seu marit estirat a la cadira que havia
fet. Ella va estar tota l’estona recollint la casa. La Natalia va parlar amb sa mare ia questa li va
dir que de petit ja era molt tossut, que li deia de fer alguna cosa i aquest s’hi negava i s’asseia a
terra i no la feia fins que el pegava. En Quimet es va començar a queixar de que la cama li feia
mal mentre dormia, específicament l’os. Era un fenomen estrany ja que nomes passava quan
dormia, i cada persona amb qui ho comentava deia que no era veritat, que ho feia per tenir la
seva atenció. La mare del Quimet va recomanar a la Natalia que li poses draps calents a la cama
però ell es va negar. Un dia la Natalia anava caminant per la rambla de les flors, i de sobte van
cridar -Natalia!-, ella no es va girar, ja que estava massa acostumada que la diguessin Colometa,
però la van tornar a cridar i es va girar, i era en Pere el seu primer promès i van estar parlant, li
va dir que es va trobar a la Julieta i aquesta li va explicar que s’havia casat. Nomes la va voler
desitjar bona sort, i es van anar. Al mig dia li va explicar a en Quimet i aquest es va posar gelós,
perquè van parlar, però res mes. El que no li va explicar es que va fer tard el dinar per que es va
quedar parada mirant l’aparador de nines de la casa dels hules.

Capítol 10

El capítol comença quan la mare d’en Quimet li explica a la Natalia que una vegada quan en
Quimet i en Cintet eren petits, ella tenia unes Jonquilles plantades, que trigaven molt en florir, i
un dia ells dos van sortir al jardí a jugar i las van començar a aixafar, les van deixar totes del
reves, però ella no els va dir res per que mai ha sigut una persona de dir paraules fortes. La
Natalia ja era embarassada, i quan el seu pare es va assabentar de que estava embarassada, va
anar a preguntar si era noi o noia, encara que fos el que fos el seu nom ja estava acabat. Ella
parlava amb la senyora Enriqueta, que el seu nen es formava dins amb aigua, i primer es
formava el cor i després les venes, els ossos, l’espina dorsal.... A l’estiu la llevadora li va dir que
havia de prendre aire lliure i banyar-se en el mar, i així van fer, van agafar la moto i van anar a la
platja, ho van preparar tot, entrepans, tovalloles, roba. Al arribar va veure les onades, i el mar
que de vegades era gris, d’altres verd, però la majoria era blau. La mare d’en Quimet li va
regalar coses de quan el Quimet era petit i l’Enriqueta benes per al melic. El pare de la Natalia
va dir que si era nen volia que es digues Lluís i si era nena, Margarida, que venia de la seva
besàvia materna. En Quimet va dir que padrí o no padrí seria ell qui decidiria el nom del seu fill
o filla. Ella deia a en Cintet i a en Mateu que seria un nen com una casa. La mare d’en Quimet
va ensenyar una cosa molt estrafolària, era una mena d’arrel, que en realitat era una rosa i si la
posaves en aigua s’obria, que ho faria quan fos el moment, i s’obriria al igual que la Natalia.
Quan estava embarassada li va agafar la mania de tenir tot molt net, es passava el dia netejant,
fins que tot quedes ben lluent i si feia falta ho feia moltes vegades. També dormia malament i
tot li molestava. En Quimet es seguia queixant del seu mal de cama, i la senyora Enriqueta va
dir que el que ell tenia era Tuberculosi dels ossos. A les nits solien passejar ja que havia de fer
exercici i se li inflaven molt els turmells. Un dia al terrat contemplant-ho tot de sobte va venir el
primer gemec.

Capítol 11

Ja era l’hora del part, en Quimet anava de dalt avall resant, la llevadora va anar a buscar aigua
calenta, li va dir que fes força amb les dos barres del llit, i quan tot anava a acabar va trencar
una de les barres del llit. Finalment va ser un nen, quan va néixer pesava uns 4 quilos però al
cap d’un mes pesava 2,5 quilos, cada vegada anava perdent mes pes. El nen per les nits plorava
i no sabien que fer, no volia menjar, ni passejar, ni el biberó, ni cantar-li el feien calmar-lo. La
mare d’en Quimet deia que plorava per que estava a les fosques. En Quimet deia que allò no
era vida. Plorava tota la estona, quan li donaves el pit, no volia aigua, no volia suc de taronja,
quan estava despullat plorava encara més. La Julieta va venir un dia a veure-la i la va portar uns
bombons. Poc a poc va començar a prendre el biberó.

Capítol 12

La Natalia i en Quimet van decidir anomenar al seu fill com a Antoni, i la senyora Enriqueta el
feia riure quan veia les llagostes. La mare d’en Quimet es quedava amb el fill els dilluns per a
que pugues fer la bugada mes tranquil·lament, cosa que no li agradava a en Quimet, ja que una
vegada quan ell no tenia ni un any la seva mare estava molt ocupada fent i desfent llaços que
se li va caure rodolant al terra. Un dia la Natalia estava davant de la botiga de nines, amb el seu
fill, i les veia a lli totes ben posades, dins de la capsa amb aquelles sabates de xarol, tan
bufones amb la cara de porcellana. En Quimet va comprar un embut per al vi just el dia abans
de que arribes el colom, va entrar per la finestra i estava ferit, la Natalia el va curar i el van
posar en una gàbia a la galeria. Va venir en Cintet i va dir que l’havien de deixar anar ja que alo
millor era d’un veí, i van pujar al terrat a comprovar-ho, però no van veure res. Finalment van
decidir fer un colomer al terrat i el pare de l’aprenent els portaria un colom ja que el seu pare
criava coloms. L’aprenent va anar i amb el tercer van aconseguir que s’emparellessin, al primer
el van dir Café i a la segona Maringa. La mare d’en Quimet deia que els havien de donar de
menjar ortigues, i un dia parlant-ho amb la senyora Enriqueta li va dir el mateix.

Capítol 13

Van començar a fer el colomar al terrat, però el mateix dia que en Quimet s’hi va posar va
ploure a bots i barrals, així que ho va fer al menjador de casa. En Cintet va anar a ajudar el
primer diumenge que va fer bo, i quan el van acabar van dir que el volien pintar, un va dir verd,
l’altre blau, i l’altre color xocolata. Finalment va ser blau i la pintora va ser la Natalia ja que en
Quimet estava molt ocupat fent altres coses. Amb l’Antoni dormit va començar a pintar capa i
capa, i el dia que es va seca van pujar tots plegats i van deixar anar els coloms. Primer va sortir
el de color blanc amb les ungles negres, després va sortir el que tenia les potes negres, i els ulls
grisos. Van començar a inspeccionar el territori i en Quimet va dir que eren feliços. En Quimet
va preguntar si quedava pintura blava, ella va dir que si i li va demanar que pintes la barana de
la galeria. Al cap d’una setmana en Quimet va arribar amb una altre parella de coloms molt
estranya que no tenien coll, i va dir que eren coloms monjo. Els vana nomenar Monjo i Monja.
Quan els van entrar al colomar, els antics no els van rebre bé ja que es creien que eren els reis
de l’espai, després va venir amb una altre parella de cua de galldindi, molt presumits amb el pit
enfora.

Capítol 14