Apunts fins capítol XX_La plaça del diamant

Personatges:

Natàlia / Colometa:

És la protagonista de la novel·la. Se la veu com una dona débil, ja que fa tot el que el
seu marit vol. Sabem que, al principi treballa en una pastisseria i que li agrada molt la
seva feina. També se sap que està promesa amb en Pere, però aviat renyirà amb ell
per començar una relació amb en Quimet, un home que coneix a la plaça del Diamant.
Està decepcionada amb la seva vida perquè el seu marit es possessiu, gelós i
controlador.

Julieta:

És la millor amiga de la Natàlia la qual anima la protagonista a anar al ball de la plaça

del Diamant. Se la descriu com una noia molt energética que li era igual dormir o no
dormir. Quan Natàlia es casa amb Quimet, perd el contacte amb ella degut a la
toxicitat de la seva relació.

Quimet:
És dels personatges més importants de la novel·la i el marit de la Natàlia, la
protagonista. El coneixem durant la revetlla a la plaça del Diamant quan li demana la
mà a la Natàlia per ballar amb ella. És un personatge masclista que causa una clara
limitació a la Natalia ja que només pensa en ell.

Antoni:

És el primer fill i quan neix la seva germana Rita es torna una mica gelós.

Rita:
És la segona filla dels protagonistes i té una bona relació amb el seu germà, va crear un
vincle amb la Natàlia quan va començar a treballar de netejadora.

Cintet:
Amic d’en Quimet que l’ajuda a la boda. Apareix per primera vegada en el ball de la
plaça del Diamant, juntament amb en Quimet. No és un personatge rellevant. Treballa
en el garatge, juntament amb el seu oncle, i en Quimet li demana consell per comprar-
se una moto de segona mà.

Pere:
Era el promès de la Natàlia abans que ella renyés amb ell per començar una relació
amb en Quimet. Ell queda molt destrossat després de la ruptura. La Natàlia el descriu
com un bon xicot que mai no li havia donat cap disgust. Treballa de cuiner a l’hotel
Colón de Barcelona, davant de la Catedral.

La mare d’en Quimet:

Viu sola, perquè no podria conviure en harmonia si visqués amb el seu fill Quimet. Se
la descriu com una dona faluga, petitona i bellugadissa. La pentina una pentinadora,
amb moltes ondes. És creient, com demostra el Sant Crist que té a sobre del capçal del
llit i pels rosaris que li regala, a la Colometa, el dia que la coneix. Té la casa plena de
llaços. També té algunes obsessions dolentes amb la Natàlia, com ara preguntar-li
sempre si està embaraçada.

Mateu:
És amic d’en Quimet, és ros i té els ulls blaus. Ajuda en Quimet i la Colometa a fer

les reformes del pis. És el contrari del protagonista, en Quimet.

Enriqueta:
Amiga de la Natàlia de confiança de la Natàlia pels consells que li dona. És alta, molt
xafardera, té la boca de rap i el nas de paperina. Sempre va vestida igual, duu mitges
blanques i sabates negres. Sempre va neta i li agrada el cafè. Apareix per primera
vegada en el quart capítol i se n’alegra del casament entre la Colometa i en Quimet.

Mossèn Joan:
És el mossèn que s’encarregarà d’oficiar el casament entre la Natàlia i en Quimet, qui
coneix des que era ben petit.
Espai:
L’acció de la novel·la es situa clarament a Barcelona, més concretamente al barri de
Gràcia, ja que la novel·la parla de llocs reals de Barcelona (com ara la plaça del
Diamant, el carrer Gran, el parc Güell, Montjuïc, la rambla de les Flors el carre
Montseny o la rambla del Prat) i fa referència als esdeveniments històrics del país.
L’obra comença a la pastisseria on treballa la Natàlia, ofici que li agrada molt però
l’acció es desenvolupa al voltant de la plaça anomenada la plaça del Diamant.

Simbologia
- Coloms: aquest és l’element més important de l’obra. Té un doble significat
profund: la llibertat i empresonament de la protagonista. Tota l’obre s’embolta
en el comportament que té la Natàlia amb els coloms, per tant, és un
desenvolupamnet simbólic de la vida de la protagonista. Els altres personatges
importants també es relacionen amb aquest símbol.

- Embut: representa el camí cada cop més angoixant de la vida de la Natàlia, ja

que aquest es va fen més estret i per tant cada cop complica més el pas de les
coses (moltes dificultats a la vida de la Natàlia). Per això diu que els carrers li
semblen més estrets que mai., això fa referència a la vida de la protagonista ja
que cada cop es més difícil.

- Balances: representen l’equilibri que necessita la protagonista. Es troben

gravades al carrer Montseny i li aporten seguretat al tocar-les.

- Ganivet: representa de manera simbòlica la manera d’assassinar el passat i així

oblidar aquest.

- Nines (aparador de la botiga dels hules): símbol de felicitat i il·lusió del temps
de la innocència, troba a faltar la infantesa i joventut que no va tenir.

Resum del més important de cada capítol :

Capítol 1: L’obra comença a la pastisseria on treballa la Natàlia, quan arriba Julieta,

una amiga seva, que li proposa anar a ballar a la plaça del Diamant. Allà, la Natàlia
coneix en Quimet, qui serà el seu futur marit, ja que deixarà a en Pere i li canviarà el
seu nom pel de Colometa.

Capítol 2: La Colometa deixa el seu promès, en Pere, i queda per primera vegada amb
en Quimet al Parc Güell per besar-se. Allà, el futur marit de la Colometa li parla dels
plans de futur que tindran i dels drets de l’home sobre la dona.
Capítol 3: En Quimet es baralla amb la Colometa i li exigeix que deixi de treballar a la
pastisseria perquè el propietari la mira amb uns altres ulls. La mare d’en Quimet queda
fascinada amb la Colometa en conèixer-la. En Cintet, un amic d’en Quimet, els informa
que hi ha un pis amb terrat que poden adquirir.

Capítol 4: L’Enriqueta, una venedora ambulant del barri i confident de la Colometa, li

diu que fa bé casant-se amb en Quimet. Quan veuen el pis, el promès decideix la
decoració i proposa canviar la cuina. En Cintet, en Mateu i la parella treuen el paper de
les parets del pis.

Capítol 5: El dia de rams van a dinar a casa la mare d’en Quimet, que es queixa perquè
el menjar no porta sal. El diumenge següent, van a dinar a casa la Colometa, amb el
seu pare i la seva dona (perquè la Colometa era òrfena de mare) i, després, tornen al
pis per rascar el paper de les parets. Quan han empaperat el menjador, surt una taca,
però cap dels veïns ni l’antic propietari en vol saber res.

Capítol 6: En Quimet porta a la seva futura parella amb el mossèn Joan per decidir com
anirà la cerimònia, que vol que sigui curta. El mossèn contesta que aquestes
celebracions s’han de fer lentament perquè amb el casament es decideix amb qui vols
passar la resta de la teva vida. S’ajunten una bona colla de persones a l’església i, en
sortir, tots es fan fotos. En el ball després de dinar, la Colometa està molt feliç, però en
Quimet no mostra cap sentiment amorós.

Capítol 7: Quan han complert dos mesos de casats, ja tenen el pis en ordre. En Quimet
fa broma dient a la seva parella que la portarà sota el llit i hi saltarà a sobre. Sempre
que van a dinar a casa d’en Quimet, la seva mare s’emporta a la Colometa a l’habitació
per veure si està embarassada. Segons en Quimet, els diumenges són dies de fer un
nen.

Capítol 8: En Quimet fabrica una cadira de fusta només per homes. A l’Enriqueta li
hauria agradat conèixer la nit dels nuvis en detall, però van estar una setmana tancats
a l’habitació. Per a la Colometa, fer un nen els diumenges és fer-se mal a si mateixa.

Capítol 9: En Quimet acusa a la Colometa d’haver perdut la clau de la porta d’entrada

al pis, quan l’ha perdut ell. El marit es passa tot l’hivern queixant-se de mal a la cama,
un dolor que només pateix a la nit quan la Colometa l’ha de cuidar. Un dia passejant i
mirant les flors a la Rambla, la Colometa es troba en Pere, el seu antic promès, i els dos
estan tristos per dintre.

Capítol 10: La Colometa està embarassada i sent com si l’haguessin buidat i omplert
amb alguna cosa. Parla amb l’Enriqueta dels àpats de menjar i, el pare de la Colometa,
ja pensa en un nom pel fill o filla que tindrà. En Quimet replica que serà el seu pare qui
posarà el nom al bebè. La parella va a la platja amb moto perquè a la Colometa li convé
que li toqui l’aire i banyar-se al mar. En Quimet se segueix queixant de mal a la cama i
dels malsons que té, quan qui realment pateix és la Colometa.

Capítol 11: La Colometa té contraccions. Quan és l’hora del part, de tanta força que fa
per parir el nen, trenca la columna del llit de l’hospital i sorgeixen rumors de que el
volia escanyar i que són uns mal pares. També es diu que deixen el nen sol a l’habitació
tancada perquè no para de plorar. El fill passa de pesar 4 a 2 quilos i mig perquè no vol
mamar i s’està desnodrint. La Julieta consola a la Colometa perquè quan la mare té un
bebè, quasi bé no existeix.

Capítol 12: Moltes tardes, la Colometa anava a passejar amb l’Antoni (el seu fill) a
veure les nines. La parella volia fer un colomar i aparellen dos coloms, en Cafè i la
Maringa, però fan ous força grans i la gent diu que els han de donar ortigues per
menjar.

Capítol 13: Quan fan el colomar a les golfes, la Colometa el pinta blau. En Quimet
porta una nova parella de coloms que s’acaba adaptant als que ja hi són i, més tard,
porta una parella de coloms de cua de gall d’indi.

Capítol 14: L’autora del llibre (Mercè Rodoreda) comença a descriure com és la Plaça
del Diamant. A la ciutat arriba aire fresc per la proclamació de la República, però
augmenten els mals de cap de la Colometa. A més, en Mateu està cada vegada més
enamorat de la seva dona. En Cintet decideix obrir les finestres del colomar perquè no
poden viure en reixes i en Quimet tem que no tornin. Però, a partir de llavors, la
Colometa ja pot estendre la roba, perquè abans els coloms li empastifaven.

Capítol 15: En Quimet porta amb moto a l’Antoni. Després d’un any i mig del primer
embaràs, arriba el segon i la Colometa encara ho passa més malament. A la filla li
posen Rita de nom. L’Antoni es posa gelós i es porta malament.

Capítol 16: Li diagnostiquen un cuc a l’intestí a en Quimet, que es pot infectar depèn
del que mengi. Quan treu el cuc, el posa en un pot de vidre i l’Antoni el treu per jugar.

Capítol 17: A en Quimet no li va gaire bé la feina i els falten diners per poder menjar.
Per aquest motiu, la Colometa decideix deixar els nens al menjador de l’escola per
poder treballar als matins netejant una casa.

Capítol 18: La Colometa descriu la casa on treballa perquè la troba com un

trencaclosques. En l’habitatge hi viuen una parella de joves amb el seu fill i els gendres
del pare.

Capítol 19: En el primer dia de feina, la Colometa deixa els nens tancats al menjador
perquè són molt petits i no es poden quedar al carrer amb l’Enriqueta ni amb en
Quimet.

Capítol 20: Els amos de la casa on treballa la Colometa són molt rics i tenien cases de
lloguer. La Colometa deixa uns dies els nens al carrer amb l’Enriqueta, fins que l’Antoni
es cansa. La Colometa presenta en Quimet a la senyora de la casa on treballa.