Natàlia: És el personatge principal de l'obra.

A mesura que l'obra es va ampliant Natàlia

canvia d'actitud sobre tot al casar-se amb el Quimet.Natàlia es un personatge inocent, plena
de bondat i inteligencia, malgrat això al casar-se amb el Quimet, va canviar i va deixar de
ser la jove i lliure que sortia a ballar a les festes i que treballava a la pastiseria per a
convertir-se en la seua esclava. Clarament la Colometa després d'haver viscut mil histories
durant la guerra i postguerra queda una mica trastornada. Al fin al del llibre veim una Nàtalia
cremada, vella, insegura i sobretot boja

Quimet: És l'espos de la Natàlia, aquest personatge té com a característica ser un home

possesiu i molt masclista, pot ser un tipus d'home molt comú en aquella època. Quimet Només
pensa en ell mateix, vem com té a la Colometa com un objecte .Quimet va llevar la identitat a la
Natàlia .Li agradava era treballar, menjar, queixar-se i sobretot que li fessin més atenció de lo
normal, com quan deia que li feia mal la cama I utiliza un metode per a que la Natàlia li fes més
atenció i és poses gelosa, nombran a Maria , una altra dona.

Toni: És el fill major del matrimoni de la Natàlia i el Quimet,destaca per ser un nen que de petit
va ser molt entremaliat i molt ploralenc pot ser a causa de una difícil infantesa, ja que va rebutjar
des de molt petit el pit de la seva mare. Però el personatge de l'Antoni ( que comneça a dir-se
Toni a partir del casament de la seva mare amb l'adroguer) começa a canviar en quant el seu
pare se'n va al front d'Aragò, però sobretot quan retorna de la colònia. En arribar de la colònia,
Antoni deixa de ser com era abans, ya no parla no fa res. Però a partir del casament de la seva
mare amb l'adroguer l'Antoni torna a parlar i es sent més viu. Finalment exerceix el servei militar
a Barcelona i tal com ell va dir, es suposa que en acabar treballarà d'allò que li agrada, ser
botiguer a la tenda de l'Antoni.

Rita: És la germana petita del Toni. Va viure tota la seva infantesa en un ambient tenebros com
és la guerra. Era una nena que tenia uns trets molt parescuts als del seu pare.. És va casar amb
en Vicenç, el cafeter de la cantonada.

Enriqueta: És la veina de la Natalia, aquesta és com de la família de la Colometa. És una dona

que és preocupa de la Natàlia i la seva família, i fa tot allò que pot per a que sortiguen endavan.

Cintet: Un gran amic del Quimet, amb el qual es pasava el dia amunt i avall, era un home que en
savia de construcció ja que ajuda sempre al Quimet als seus projectes. Aquest també va anar
amb els seus amics a la guerra.

Mateu: És un altra amic del Quimet i la Natàlia. Estava casat amb l'amor de la seva vida la
Griselda, la qual li va posar les banyes amb un altre home. Es considera un gran amic de la
Natàlia fins i tot com un germà. Aquest va ser afusellat, a causa de la guerra, a una plaça.

Antoni l'adroguer: Aquest personatge durant l'obra no té quasi importancia, ja que només és
l'adroguer de les veces. La Natàlia començarà a treballar a casa l'Antoni, i poc després es
casarán tots dos a petició de l'Antoni. L'adroguer és un home bondadós però infeliç per no poder
formar una família i a més viure sol, estimava moltisim a la Natàlia i la respectava com a dona, i
tenia molt d'afecte amb els nens sobretot a l'Antoni, el seu ull dret.

Mare de Quimet: És un dona extranya però a la vegada molt inteligent ja que vol donar un
aspecte de inocent però en realitat és una farsa. Aquesta dona sempre va voler tenir una
nena,així quan el Quimet era petit el solia vestir com si de una boixa es tratès, pot ser una de les
causes del desamor per part del Quimet a la seva mare.
Julieta: Amiga de la Natália que apareix al començament de l'obra però tot just la festa de la
plaça del Diamant desapareix i fins la guerra civil no es torna a veure. Treballa a les colonies de
nens refugiats i ajuda a la Natàlia a que el toni entri a la colònia. Ella esta enamorada de un noi.

Griselda: és la dona del Mateu, una dona molt jove que per causes desconegudes deixa al
Mateu per un altre home.

Vicenç: És un bon al·lot que treballa de cafeter al bar del cantó. Aquest es casa amb la Rita, la
qual al principi no volia però acava enamorant-se

● Capítol 37: En el primer dia de treball de la Colometa a casa l’Antoni,

l’adroguer li ensenya l’habitatge. A més, la Colometa fa una descripció
detallada de la casa.
● Capítol 38: La Colometa ha pogut sortir de la pobresa gràcies al sou i les
paperines de menjar de l’adroguer.
● Capítol 39: L’adroguer li demana que es casi amb ell, però no pot tenir fills
perquè la guerra el va mutilar. Per primera vegada des de fa temps, la tornen
a anomenar Natàlia.
● Capítol 40: Al cap de tres mesos es casen i, amb la guerra acabada, l’Antoni
(l’adroguer) arregla la casa.
● Capítol 41: Els nens tornen a estudiar i l’Antoni contracta una dona per fer
les feines de casa perquè no vol que ho faci la Natàlia. El nen agafa molta
estima a l’Antoni i a l’Enriqueta.
● Capítol 43: La Natàlia troba a faltar els coloms perquè els considera
alliberadors i nets
● Capítol 42: La Natàlia no vol sortir de casa perquè té por de la vida i la Rita
creu que en Quimet podria estar viu. Surten a passejar i la Natàlia es
desmaia.
● Capítol 44: L’Antoni parla amb en Toni (el fill de la Natàlia), que li diu que no
vol continuar estudiant i vol seguir el negoci de l’adroguer.
● Capítol 45: Un noi del bar de la cantonada demana casar-se amb la Rita.
L’Antoni i la Natàlia parlen amb ella però diu que no vol, que prefereix veure
més món.
● Capítol 46: La Natàlia i l’Antoni fan el possible perquè la Rita es casi amb en
Vicenç i el promès li envia flors i la convida a menjar al bar, però es cansa del
fet que la Rita no li faci cas. L’Antoni li diu a la Rita que aviat el veuran vestit
de militar.
● Capítol 47: La Rita accepta casar-se amb en Vicenç per no fer-lo patir més i
comencen a preparar el casament.
● Capítol 48: Fan el casament i tot va molt bé. En Toni va al dinar vestit de
militar i la Rita li diu a la seva mare que es va enamorar d’en Vicenç des del
primer dia.
● Capítol 49: La Natàlia s’adreça al pis on va viure amb en Quimet i amb un
ganivet escriu a la porta “Colometa”. Després, la Natàlia fa un crit alliberador i,
quan torna a casa, abraça al seu segon marit, l’home que l’ha salvat de la
pobresa. La novel·la es clou, doncs, amb la mort metafòrica de Colometa, que no és
altra cosa que la mort de la seva joventut i l'entrada de Natàlia a l'edat adulta.