CAPÍTOL 9

La Pauleta, després d'una conversa amb el seu marit Jordi, intenta intervenir en la
relació entre l'Eladi i la Delfineta, amb l'esperança de consolidar la posició de la seva
família mitjançant un casament entre ells. Pauleta veu en l'Eladi una oportunitat per al
seu fill i la seva família, ja que considera que l'Eladi pot assolir una posició que el seu
marit no ha aconseguit. Tot i els esforços de Pauleta, nota que la Delfineta comença a
allunyar-se de l'Eladi i a mostrar menys interès en ell.

Mademoiselle Blanche, la companyia francesa de la Delfineta, està molesta per una burla
anterior i decideix marxar, sense deixar pistes de la seva sortida. La Pauleta visita
Blanche per intentar obtenir informació sobre la relació entre l'Eladi i la Delfineta, però
la conversa acaba en un desmai de Blanche, que s'escapa sense deixar rastre.

La família Foix, a casa de la qual viu la Delfineta, especula sobre els motius de la sortida
de Blanche, amb la Caterina, la mare, culplant la Pauleta de la situació. En Foix, el pare,
intenta mantenir la calma i busca entendre la situació. La Delfineta es nega a acceptar un
casament imposat pel seu pare i expressa la seva preocupació per la desunió familiar.

CAPÍTOL 10
El mateix dia, en Eladi, en aixecar-se, es va sentir una mica confús pensant en el que
Blanxeta podria pensar d'ell. Considerava que la seva absència a la cita era una grosseria
que les dones no perdonarien fàcilment. Tot i que no estava enamorat de la noia, no
volia perdre el terreny guanyat en la seva campanya per conquistar-la. Creia que la
Blanxeta era atractiva i que podria fer-hi caure, ja que semblava que ella estava encisada
per ell. A més, pensava que això despertaria la gelosia de Delfineta, la qual cosa podria
ser útil per al seu propòsit. Tot i això, es va preguntar per què va deixar córrer la cita,
però es va justificar dient que no hi havia res més a fer a part de conversar al despatx i
no volia perdre el moment d'impuls. Així, va sortir de casa cap al despatx, però el dia va
estar ple d'activitat al despatx i al Bolsín, i no va trobar l'oportunitat per cercar Blanxeta.

Mentre tant, la Pauleta, la mare d'en Eladi, durant el sopar, va explicar el desmai de la
tarda com un descobriment misteriós, provocant que en Jordi, el pare, pensés en les
relacions de la seva filla amb mademoiselle Blanche. Tot i això, com que no tenia
coneixement de la relació, va tranquil·litzar-se. En aquell sopar, la conversa dels homes
va discórrer per altres temes sense donar gaire importància al que explicava la Pauleta.

Entre tant, mademoiselle Blanche estava a l'Univers, consumint els seus neguits. Al dia
següent, en obrir el balcó, va veure el palau de la Llotja i va recordar l'Eladi. Tot i voler
evitar-lo, el seu pensament no podia allunyar-se'n. Sentia una dualitat de sentiments,
una barreja de energies que la feien sentir fora de lloc. Va decidir buscar feina i marxar
de casa en Foix per allunyar-se d'aquella situació.
Més tard, la Leocadia, una amiga seva, va anar al despatx d'en Foix per demanar les
seves pertinences i explicar el desmai de Blanche. En Foix, preocupat per la situació, va
voler més explicacions, però la Leocadia va defensar la innocència de Blanche.
Finalment, en Foix va cedir i va permetre que la Leocadia recollís les coses de Blanche,
però respecte als diners, va demanar que Blanche els recollís personalment.

La Leocadia va aconseguir que Blanche accedís a anar al despatx d'en Foix. Quan va
arribar, en Foix va intentar tranquil·litzar-la i va oferir-li protecció i ajuda financera,
però Blanche, sentint-se ofesa, va rebutjar l'oferta i va marxar precipitadament, deixant
en Foix sorprès per la seva determinació.

Finalment, en Foix, ple de negoci i amb l'objectiu d'ocupar-se de l'Eladi, va deixar passar
la situació amb Blanche i es va centrar en els seus assumptes empresarials.

CAPÍTOL 11
Caterina i la seva mare, Mònica, conversen sobre la nova vida que porta Caterina després
de casar-se amb Francesc. Mònica expressa el seu descontentament amb el ritme de vida
de Caterina, que ha canviat des que es va casar, i critica el fet que la riquesa els ha fet
esclaus dels tràfecs socials i els ha allunyat de la família. Mònica també mostra
preocupació pel fet que la noia està fent tardes a casa sense sortir, i Caterina li explica
que està esperant una sorpresa que potser vindrà de França. La conversa gira al voltant
de les expectatives socials i els desitjos personals, i Mònica insisteix que l'important és
la pau i la llibertat, no la riquesa i la parafernàlia. La narrativa es desplaça cap a la vida
de les germanes Emília i Rachel, que viuen lliurement a Barcelona, ​amb un estil de vida
luxós i convencional del món parisenc. Emília, l'endollada de la casa, rep els seus amics
artistes a casa seva, mentre que Rachel s'adapta a les normes socials en les relacions
amb els visitants. La història revela les dinàmiques familiars i socials entre les dues
famílies, mostrant els conflictes interns i les aspiracions individuals dels personatges.

CAPÍTOL 12
En aquesta escena, Montserrat i la Pauleta decideixen anar a comprar capells a una
modista. Mentre esperen per veure la modista, es troben amb Blanche, una jove que
sembla conèixer la Pauleta i que està fent l'article a una altra clienta. La Pauleta es posa
nerviosa en veure Blanche i comença a fer comentaris crítics sobre la seva situació a
casa dels Foix, insinuant que pot tenir una relació amb el marit de la Blanche.

La tensió augmenta quan la Pauleta exigeix veure la modista i la noia de la botiga s'hi
nega. La Pauleta es mostra cada cop més enfadada i comença a fer comentaris
despectius sobre la situació de Blanche a casa dels Foix, suggerint que pot estar tenint
una relació amb el seu marit. Això provoca un xoc entre la Pauleta i la noia de la botiga,
que es nega a complir les seves demandes.
Finalment, la Pauleta decideix marxar sense veure la modista i explica a Montserrat tots
els problemes que té amb els Foix i la seva determinació a venjar-se. La Pauleta revela
tots els seus pensaments i ressentiments sobre la seva situació a casa dels Foix i la seva
intenció de prendre'n venjança.

CAPÍTOL 13
En aquella tarda, la família Foix es disposa a assistir a una festa organitzada per Giró, un
ric propietari, per inaugurar la seva torre a Pedralbes. Caterina, la mare, demana a la
seva filla, Delfina, que acompanyi el seu marit Francesc i la seva filla a la festa. Tot i que
Delfina es mostra reticent, accedeix acompanyar-los.

Durant el trajecte al landó, Delfina es troba en un estat d'ànim conflictiu, especialment a

causa de les interaccions amb un jove que la molesta amb els seus comentaris. Es
reflexiona sobre les expectatives socials i els confusos sentiments que experimenta cap
al jove.

Mentre viatgen cap a la festa, la família Foix discuteix sobre els negocis i les perspectives
financeres, amb en Francesc expressant la seva confiança en els seus plans d'inversió i
en la seva visió del futur.

En la seva arribada a la festa, Delfina observa amb ironia la ostentació i el

comportament afectat dels convidats, com les Llopis. Mentre explora els voltants de la
torre, el seu pare discuteix amb en Giró sobre la història de la propietat i les seves
millores recents.

Durant la festa, Delfina rep elogis dels seus amics sobre la bellesa de la propietat i
contempla el paisatge urbà i rural que s'estén davant d'ella. Les seves germanes, però,
estan més interessades en els joves de baixa extracció social que han arribat a la festa.

Tot i la pompa i la circumstància de l'esdeveniment, Delfina continua sent escèptica

sobre els valors i les motivacions de la societat en què viu, especialment en relació amb
el seu futur personal i les expectatives socials.

Després, la família Foix i els seus coneguts assisteixen a una festa organitzada per Giró,
un home adinerat, per celebrar la inauguració de la torre a Pedralbes. Durant la festa, els
convidats comenten sobre altres assistents, especialment les Llopis, i observen el seu
comportament amb un cert escepticisme i crítica.

Es destaquen interaccions entre els personatges, com la relació entre Delfina i un jove
que la molesta amb els comentaris. Al llarg de la festa, es desenvolupen tensions i
conflictes subjacents, especialment en les interaccions entre els Foix i altres convidats,
com ara Giró i la seva filla Emília.
Emília i el Baró d'Esmalrich tenen un intercanvi peculiar ple insinuacions i malentesos
romàntics. Mentrestant, Rachel i altres personatges exploren els jardins i conversen
sobre diversos temes, incloent-hi el nom de la torre de Giró.