Ara que estem junts

IES Bisbe Sivilla 4t ESO Pau Targas Fèlix Tallada

Eduard Vigatà Joan Saula Manyosa

Resum de cada capítol ▼

Resum de cada capítol

Capítol 1: Un artista i un animal

La novel·la comença quan en Tòfol (personatge

principal i narrador de la novel·la) ja és gran i
recorda la infància al pis de Sabadell amb el seu
germà Tian. Tota la novel·la està dirigida al germà
bessó del narrador, a en Tian. És en Tòfol el qui
durant tot el llibre li explica a en Tian totes les
seves experiències. Tot el llibre té estructura de
com si fos una carta.
Al principi del capítol ja podem saber com són
aquests dos personatges principals. En Tòfol i en
Tian són bessons nascuts a Sabadell, on comença
tota la història. En Tòfol és alt i fort, el líder
natural de la classe, el graciós, el nen que es
miraven les nenes. En canvi en Tian és el nen
callat, la presa fàcil per a tothom, el dèbil, l’últim
a ser escollit si calia fer equips per jugar a futbol i
conegut per tots els nens com al bessó del Tòfol.
En aquest mateix capítol, els militars s’aixequen
contra la república, proclamen la guerra contra el
poble català i sense que ningú ho hagués demanat
tot estava a punt de canviar.

Capítol 2: Un dia que vaig ser gran una

estona

La guerra es proclama i ja surten els primers

ferits. La mare no vol que els seus fills, en Tian i
en Tòfol, s’assabentessin del que està passant. A
Barcelona ja hi havia trets, morts i ferits però que
no pateixin que a Sabadell no arribaria.
Comencen totes les preguntes i òbviament totes
les preocupacions. La ràdio anava a petar de tot el
que passava a fora i quan el pare havia arribat a
casa va tornar a marxar per anar a cremar
l’església i posar tots els sants a la foguera en
motiu de venjança. En Tòfol i va voler anar a
posar el cap deixant sol a casa al germà dèbil.

Capítol 3: Una premonició que esgarrifa

Ja feia un mes del cop d’estat. Els militars ja

començaven a exiliar a tots aquells que eren molt
de missa de la ciutat sabadellenca. Gent nova
havia arribat a la ciutat i d’altres n’havien marxat
acabat l’estiu. Es posaven a viure a qualsevol lloc i
entre d’ells també hi havien nens. Eren refugiats
d’altres comunitats i en l’escola també van
aparèixer. El Sant-Pau i el Bóta-de-vi van ser la
gran atracció durant unes quantes setmanes. En
Tòfol amb els seus amics se’n reien d’aquests nens
i en Tian no gosava dir res perquè no sabia mai si
ell es trobaria en aquella situació.

Capítol 4: La Carbonet

En aquest capítol en Tòfol coneix a la Carbonet,

aquella noia dos anys més gran que ell, de cabell,
ulls i pell negre. En Tòfol es canvia de grup
d’amics, comença a anar amb els nens més grans
per anar també amb la Carbonet. Passa a no ser el
líder del grup el qual el lidera en Pau, la parella de
la Carbonet. En Tian es posa malalt dels pulmons
i a casa, la mare, només centra tota la seva atenció
amb el dèbil i en Tòfol agafa la enveja necessària
per començar a fumar a veure si ell pot tenir
també els problemes de pulmó.

Capítol 5: Els homes no ploren

Va ser una nit en la que en Tòfol té el millor somni

que podia haver tingut. Somia amb la Carbonet,
estan els dos davant del mar com una parella. En
el moment en el que la Carbonet li anava a
confessar una cosa, arriba la seva mare a
l’habitació i els desperta a tots dos. El pare els
estava esperant. El pare se n’anava al front, a
lluitar contra els franquistes. En Tòfol va passar a
tenir el millor somni a rebre la pitjor notícia.

Capítol 6: Un petó

A casa la situació ha empitjorat molt. Ja no hi ha

menjar. En Tòfol amb els seus amics es dediquen
a anar a les afores de Sabadell, a les cases de
pagès, als horts de la ciutat a robar qualsevol
mena de menjar. Moltes vegades se’l quedaven
per a les seves famílies o el venien per guanyar
unes quantes monedes. Un del dia en el que hi
van anar, hi van anar tots els del grup, també la
Carbonet. Aquella tarda, els van enganxar i van
haver de fugir ràpid perquè no els enganxessin.
En la fugida en Tòfol es va lesionar i es va haver
d’amagar per no ser descobert. En aquell moment
també es troba a la Carbonet que va haver de
amagar-se perquè en Pau la va deixar sola.
Tornen els dos cap a casa i en el moment de dir
adéu la Carbonet li dona un petó a en Tòfol.
Aquest petó li va durar uns quants dies, no s’ho
podia creure.

Capítol 7: El dia MN

En Tòfol no es podia creure que un home tan

valent com en Pau, l’actual líder del grup deixés
abandonada a la Carbonet. El va criticar tot el que
va poder. Va ser el dia de la MN, és a dir, de la
mala notícia. La Carbonet deixava Sabadell. Se
n’havia d’anar. No hi havia cap altre solució.

Capítol 8: Quadres, poemes i cireres

Els dos bessons feien tretze anys. Ho van celebrar

amb un modest dinar, però sense el pare. Al bufar
les espelmes en Tòfol va demanar a la Carnbonet,
la va demanar a ella en general. El regal de la
mare va ser un quadre pel dos, per penjar-lo a
l’habitació però quan tornés el pare. El regal d’en
Tian cap al seu germà va ser un poema. En Tòfol
no tenia pensat regalar-li res i per tant es va
acostar fins als horts de les afores i va anar a
robar unes quantes cireres. Al tornar, en Tian era
al llit, estava malalt.

Capítol 9: Un plat ple de nous

Les festes de Nadal ja havien arribat. No hi havia

notícies del pare i en Tian era malalt. Va ser un
Nadal trist. Un dia va arribar en Sebastià, la mare
el va fer seure a la butaca del pare i li va donar un
plat de nous. En Sebastià venia de la guerra i
portava notícies d’en Cisco, el pare. Era sa però no
volia abandonar. En Sebastià li va prometre que
cuidaria de la seva famíla i que els portaria a la
frontera, que no els abandonaria.

Capítol 10: Un poema perquè no t’oblidés

mai

Arrenquen camí cap a la frontera. Deixen enrere

Sabadell i fugen per poder tenir una vida millor.
Agafen un cotxe que els porta cap a França, però
el vehicle va dir prou arribant a l’Empordà. En
Tian està molt malalt i no pot aguantar més les
condicions així que decideixen deixar-lo a la
masia dels avis. Allà hi podrà estar calent i podrà
tenir un plat a taula. Així ho fan i continuen ells
tres, en Tòfol, la mare i en Cisco. A l’hora de dir
adéu a en Tian, aquest regala un poema al seu
germà. Un poema per portar-lo sempre en el seu
cor.

Capítol 11: El meu primer mort

En Tian estaria segur a casa els avis. En Tòfol

s’enrecorda del Sant-Pau i el Bóta-de-vi. Ara ells
estan en la mateixa situació i no li hagués agradat
suportar les burles que ells dos van patir a l’escola
de Sabadell. Pel camí direcció a França coneixen a
en Paco, un refugiat que portava en braços al seu
fill i al qui se li havia mort la dona. En Tòfol va
intentar fer amistat amb el fill d’en Paco però
aquest no responia. Era mort. Feia dos dies que
havia mort. No suportava les condicions i el van
enterrar amb en Sebastià durant una parada que
van fer per descansar.

Capítol 12: <Allez, allez>

Durant el “viatge” cap a França es van trobar a un

grup de gent dirigits per la presència de soldats
africans. S'hi van voler afegir pensant que així
podrien arribar a bon port. Després de hores de
caminar i caminar sense parar van arribar a una
platja. A la platja d’Argelers on només hi havia
gent al terra tapada amb mantes. Era un camp de
concentració de refugiats.

Capítol 13: La Mansió

Sabien que passarien molt de temps allà. Havien

de cobrir-se del vent i del fred. Es construeixen
una “casa” amb pals i mantes. En aquella platja
tot era horror i ho van convertir en humor, on la
tenda era la mansió. Dels soldats que els vigilaven
en deien “els nostres protectors”, i de la sorra, “el
nostre llit d’hotel”, i del mar, “la nostra banyera”.
La mare feia molt de temps que no somreia i ho va
fer quan va poder trobar-se amb la Salut, la seva
amiga de Sabadell que també havia anat a parar a
la platja d’Argelers.

Capítol 14: Una puntada de peu

La mare estava embarassada. Allà un nadó tenia

poques probabilitats de sobreviure. Les
condicions eren pèssimes. No hi havia casi
menjar.
En Tòfol viu una escena de pànic: un soldat
apallissava a un nen de la seva edat. En Tòfol li va
clavar una puntada de peu al soldat. El soldat va
caure a terra i els dos joves van aconseguir
escapar. El soldat pegava a en Jordi, amb qui
íntim amic i posen noms a les coses per donar
humor.

Capítol 15: Enterrat en vida

Ara només tenien en ment l’embaràs de la

Carmeta, la mare. En Sebastià s’intenta escapar
per anar a buscar un metge per la Carmeta. Els
soldats l’enganxen i el castiguen. El càstig
consistia en posar a la víctima en un forat a la
platja, que estigués nuu i que tothom pogués
veure’l. Fer-li passar molta vergonya i a la vegada
fer-lo posar malalt.

Capítol 16: Tòfol, Tòfol, Tòfol...

Franco i el seu exèrcit feixista havien guanyat la

guerra. Al camp d’Argelers tothom n’anava ple, no
s’ho podien creure. Catalunya havia perdut. En
Jordi i en Jofre que són germans i ara molt amics
d’en Tòfol tampoc s’ho podien creure. En aquest
mateix capítol en Tòfol veu a la Carbonet, era ella.
Els dos s’apropen i s’abracen.

Capítol 17: Recompte

Al cap de quinze dies de perdre la guerra van

perdre a en Sebastià, en Paco que dormia al seu
costat va ser el que es va donar compte. No va
poder suportar ni aguantar les condicions en el
que el van castigar i els va deixar. En Jordi, en
Jofre, la Carbonet i en Tòfol ara sempre passen el
dia junts. En Jordi comença a guanyar terreny
amb la Carbonet, fet que a en Tòfol el fa molt
envejós.

Capítol 18: Una traïció

Ja feia dies que en Tòfol havia descobert que la

Salut s’entenia molt bé amb un soldat africà. Això
a en Tòfol li provocava molt fàstic i molt poc
respecte de part de la Salut. Aquella mateixa nit,
la Salut va anar a passar la nit en un hotel amb el
soldat. A la Mansió no s’ho podien creure.

Capítol 19: Una altra traïció

La mare tenia contraccions i estava a punt de

parir. La Salut la consolava i en Tòfol la mirava
amb una ulls d’odi. En aquest capítol en Tòfol viu
el moment somiat. Estava amb la Carbonet
davant la platja, els dos sols. Com en el somni que
va tenir a Sabadell, la Maria li havia de confessar
una cosa. La Carbonet li diu que li agrada en Joan.

Capítol 20: Dos que marxen, una que

arriba

Dos que marxen, en Jordi i en Jofre havien de

marxar. En Paco tenia en ment marxar. Es volia
escapar. Volia arribar fins a l’Àfrica nedant. Li
explicava a en Tòfol però no s’ho creia, sabia que
era mentida. En Jordi amb el seu germà Jofre
havien rebut una carta que els hi donaven el
permís per marxar cap a Constantí. La Maria
estava molt trista perquè se n’anava en Jordi però
en Tòfol estava molt content perquè es quedava
sense rival per a la seva Carbonet. Va pensar que
era molt lleig mostrar la seva alegria i els hi va
regalar un petit fragment del poema que li va
escriure en Tian.
També neix la que ara seria la germaneta del
Tòfol, la Tina. Van deixar sortir a la Carmeta per
poder tenir un part en condicions.

Capítol 21: Tres menys

Tal i com li havia dit en Paco a en Tòfol, l’endemà

en Paco va marxar nedant cap a l’Àfrica. Deia que
ja no li quedava res i que perquè seguir vivint? El
seu fill i la seva dona havien mort i ell ja no tenia
esperances de vida. També va ser el moment en el
que en Jordi i en Jofre van marxar cap a
Constantí.

Capítol 22: Una mica d’esperança

Mai una carta tant curta no havia provocat tanta

alegria. Era del pare, era viu i va aconseguir
passar a França. Deia que estava fent gestions per
poder marxar cap a Amèrica tots plegats.
En Tòfol li diu a la Salut que el va veure amb un
soldat africà, li va dir de tot però la Salut tenia
resposta. Ho va fer per a la mare. Perquè pogués
tenir un part fora del camp i perquè la Tina
pogués néixer en condicions.

Capítol 23: Els llibres

En Paco havia deixat una maleta. A l’interior els hi

havia escrit una breu carta de comiat: els donava
les gràcies per haver-lo acollit i els explicava que
ja res no el lligava a aquest món i que per això se
n’havia anat. Com a recompensa els regalava totes
les joies de la seva dona perquè les poguessin anar
a intercanviar i així poder aconseguir menjar i
roba. La Carmeta juntament amb la Salut hi van
anar. Ho van intercanviar per menjar, llana i
llibres. Quan van arribar cap a La Mansió en Tòfol
es va enfadar amb la mare perquè no entenia què
hi feien els llibres per poder sobreviure.

Capítol 24: La bogeria, la fúria i la ira

Aquella mateixa nit en Tòfol i la Carbonet van

dormir junts, per a ell era com un somni. Una
carta va arribar. Era una carta dels avis i portava
la pitjor notícia que pogués haver portat. En Tian
ha mort. A la mare se li va caure el món a sobre.
Aquest mateix capítol un soldat intentava violar a
la Carbonet. En Tòfol ho va veure i no ho va poder
suportar, amb tota la ràbia acumulada va
arreplegar un tros de ferralla i des del darrere li va
clavar un cop sec al cap. El soldat va caure
desplomat.

Capítol 25: La vida continua

Es van adonar que el soldat estava mort. Sense

que ningú no els veiés el van arrossegar cap a
l’aigua. Un dia, la Maria el va insistir a que
enumeres totes les desgràcies com a motiu de
teràpia. Malgrat aquesta llista on l’encapçalava la
mort d’en Tian, en Tòfol es sentia més viu que
mai.

Capítol 26: Un món ple de futur

Va ser la primera vegada que en Tòfol li va dir

t’estimo a la Carbonet. Ella li va donar un petó. Ell
va recordar aquest moment quan li dius t’estimo a
una persona per primera vegada tota la vida.
Arriba en Cisco a la platja d’Argelers, Mèxic els
estava esperant. Una nova vida acabava de
començar.

Capítol 27: I després, la llibertat

Eren moments de comiat. En Tòfol va escriure el

poema que li va regalar en Tian, el “Ara que estem
junts” a la sorra perquè l’aigua se l’emportés i així
tenir-lo els dos i que el mar se l’aprengués de
memòria. La Maria el va besar llargament i altre
cop el món desapareixia entre ells dos. Marxen a
buscar el vaixell que els portaria cap a Mèxic,
tenien gairebé tres setmanes de travessia. I
després, la llibertat.

Capítol 28: Una nova vida

Una nova vida acabava de començar a Mèxic. Els

pares van trobar feina, ell de fuster i ella de
bibliotecària. En Tòfol va deixar els estudis i va
començar a treballar de fuster amb el seu pare.

Capítol 29: Tòfol?

L’any 1957 en Tòfol tenia trenta-dos anys. La Tina

ja era tota una dona, ja tenia els divuit anys. Havia
acabat els estudis de secundària amb notes
excel·lents i estava a punt d’estudiar belles arts.
Tenia un do per la pintura impressionant. Aquell
mateix any la Tina presentava una exposició a
Buenos Aires i hi van anar tota la família. A la
gran poeta catalana a Mèxic, la Carme Torres (la
mare) estava molt orgullosa de la seva filla, la
Tina Riera. Entre la exposició sent una veu de
noia que diu el seu nom, Tòfol?

Capítol 30: Mil exposicions seguides

Era la Maria, la seva Carbonet. El destí va fer que

es tornessin a veure les cares a la capital
argentina. Sí, era ella, la dels cabells negres, la de
la pell negre, la dels ulls negres, la seva Carbonet.
Van anar a prendre un cafè, van dormir junts a un
hotel de Buenos Aires i ja no es van separar més.
Una història d’amor que continuava molt lluny de
casa.

Capítol 31: La poesia

En Tòfol era molt feliç amb la Maria a Mèxic.

Salta fins el 20 de novembre de l’any 1975. Ell
tenia 50 anys i la notícia els va arribar: Franco ha
mort. Aquell mateix dia la mare es trobava
malament. Era al llit amb els seus seguint les
notícies espanyoles. La vida és plena de
casualitats va dir la mare, i en la família n’hi havia
una de casualitat. Li va preguntar si sabia el que
era el llibre del Crist de 200.000 braços? En Tòfol
va dir que no. La mare va explicar que en aquelles
platges del dimoni eren 100.000 persones
clavades a l’arena, crucificades com Jesucrist,
condemnades només per haver volgut fer el bé. La
casualitat era en que tots els seus fills es deien
Crist... Sí, Tian, Tòfol i Tina són, de fet, Cristian,
Cristòfol i Cristina. Ells eren els autèntics
protagonistes d’aquest llibre. La mare va acabar
amb un discurs cap a en Tòfol, un discurs molt
emotiu. I al acabar va tancar els ulls i no els va
tornar a obrir. Els havia deixat el mateix dia en el
que Franco també va morir.

Capítol 32: Ara que estem junts

En Tòfol va decidir agafar un avió des de Mèxic

fins a Catalunya. Volia anar a visitar el seu germà.
Li presenta a la Maria i al costat de la tomba d’en
Tian, en Tòfol li deixa el llibre que li havia acabat
d’escriure. Li explica tot el que va passar des que
el van deixar a l’Empordà. Totes les experiències,
bones i dolentes, de la seva vida.
Voldria compartir amb vosaltres les últimes
paraules que en Tòfol li dedica al seu germà Tian:
“Tian, ara que tornem a estar junts, volia dir-te
que t’he estimat, que t’estimo i que t’estimaré. I
que ara que estem junts m’he adonat que mai no
ho hem deixat d’estar.
Un petó del teu germà Tòfol”.

81 comentaris:

Anònim 1 d’octubre de 2017, a les 8:31

L'autor ha eliminat aquest comentari.
Respon

Unknown 4 de desembre de 2017, a les 10:55

MI PROFE DE CATALÁN ME DIJO QUE TENIA
QUE LEER ESTE LIBRO Y HACER UN
EXAMEN, YO ESTABA PREOCUPADO POR
QUE MAÑANA TENGO EL EXAMEN Y YO
CORRIENDO INTENTANDO BUSCAR
INFORMACION POR QUE EL LIBRO NO LO
COMPRE SE ME OLVIDO (soy un bago) AL VER
ESTO "VI EL CIELO"

MUCHÍSIMAS GRACIAS!

MOLTES GRACIES!
Respon

Respostes

Alex Estefa Veloso 16 de gener de 2018, a

les 0:32
que grande vago con b
que grande perroviejo
joaki tak

Javi Lao 23 de gener de 2018, a les 3:46

L'autor ha eliminat aquest comentari.

Anònim 12 de febrer de 2018, a les 2:58

yo no lo leí y esto me vino de perlas :)

Anònim 8 de maig de 2019, a les 10:56

Matado

Punyal14 14 d’octubre de 2019, a les 15:40

Madre mía como les cuesta a los catalanes
soltar el dinero jajajajaja

PD:Es broma para los que se hayan ofendido

Japo 23 de gener de 2020, a les 5:28

vale bro

Edgar 16 de febrer de 2020, a les 1:58

Punyal14 y lo dices tu, que también estàs
aquí por algo

Unknown 29 de maig de 2020, a les 3:44

yo tengo examen ahora mismo me encanta la
pag me paso igual no tengo el libro xD

Unknown 25 d’octubre de 2020, a les 2:55

Jajajajaj em passà el mateix

Unknown 3 de febrer de 2021, a les 15:18

Unknow estoy en la misma situación que tu,
espero que me sirva xd

Unknown 2 de març de 2021, a les 3:46

jajajajaja

Unknown 20 d’abril de 2021, a les 0:20

haber si funciona

Unknown 21 d’abril de 2021, a les 2:55

eeee yo tengo ahora examen y va tope de
bien

Respon

Alex Estefa Veloso 15 de gener de 2018, a les

12:54
que buena
vago con b
Respon

Respostes

Anònim 8 de maig de 2019, a les 10:56

tonto

Anònim 9 de març de 2020, a les 0:26

Tonto tu crisben

Respon

juanhumbert 6 de febrer de 2018, a les 1:44

haver arlex no me corrijas joder en mi pais va con
b i ademas yo chingo 20 veces dia i tu 0 palomo
Respon

Respostes

Alex Estefa Veloso 13 de febrer de 2018, a

les 2:31
lee el chat nanu

ALENIME04 24 de desembre de 2018, a

les 4:11
"haver", de la manera en que lo estas
usando, se escribé sin hache y separado: "a
ver".

Anònim 14 de maig de 2019, a les 12:13

gilipollas

Unknown 13 de juny de 2019, a les 7:55

Es posible que lo de chingar 20 veces no
tenga nada que ver, pero e, solo es posible

Jasper Lutz 18 de novembre de 2019, a les

7:57
uf ALENIME04 si no puedes ni decir una
frase decente mejor ni hables.

Unknown 25 de març de 2021, a les 12:17

callaros hdpta

Unknown 6 de maig de 2021, a les 23:58

callate tu hijo de la cabra sin patas momia de
200 años

Respon

Anònim 6 de febrer de 2018, a les 9:34

L'autor ha eliminat aquest comentari.
Respon

juanhumbert 13 de febrer de 2018, a les 2:06

esto es de libros no de drogas
Respon

Anònim 13 de febrer de 2018, a les 2:12

vale juanhumbert
Respon

Anònim 13 de febrer de 2018, a les 2:13

pero en el examen e sacado un 0
Respon

Respostes

Unknown 17 de febrer de 2020, a les 22:54

F

Respon

juanhumbert 13 de febrer de 2018, a les 2:14

respeten al joaki
Respon

Respostes

Alex Estefa Veloso 13 de febrer de 2018, a

les 2:26
lee el chat nanu

Respon

Unknown 13 de febrer de 2018, a les 2:21

L'autor ha eliminat aquest comentari.
Respon

Alex Estefa Veloso 13 de febrer de 2018, a les

2:21
Al joaki se le hepfeta
Al humberto, el chingador no
Respon

Alex Estefa Veloso 13 de febrer de 2018, a les

2:22
hepfeta es respeta
lo digo por el humberto
Respon

Alex Estefa Veloso 13 de febrer de 2018, a les

2:25
patetico, nada más a añadir...
Respon

Unknown 13 de febrer de 2018, a les 2:27

juanhumbert,puto amo
Respon

Alex Estefa Veloso 13 de febrer de 2018, a les

2:28
juanhumbert dislexico
i un BAGO con B
Respon

Respostes

marquifranqui 15 d’abril de 2020, a les

12:55
y tu has puesto "i" en vez de "y".

Respon

Alex Estefa Veloso 13 de febrer de 2018, a les

2:30
yiyi hente yiyi
Respon

Unknown 8 de novembre de 2018, a les 13:14

Este resumen me ha salvado la vida, espero