LA MATERNITAT D'ELNA CARLA GUZMN

1. BUSCA EN UN MAPA.

Passos fronterers/ Poblacions per on van passar els republicans/ Camps de

concentraci/ Elna

2. LA RETIRADA I LA FUGIDA DE LA REMEI.

La retirada va ser l'exili, s a dir, la fugida forosa d'un munt de ciutadans i ciutadanes
de Catalunya, que en acabar la guerra civil van haver de marxar de casa seva per anar a
altres pasos.

La Remei va fugir de casa seva una nit a les onze, quan el seu germ va arribar amb un
cami. Van emportar-se el que van poder i van marxar. Els camins estaven plens de
poblaci espantada i agnica. En arribar a Figueres, la Remei va poder trobar al seu
home. Amb ell es va sentir gaireb feli i va oblidar per tot el que estava passat.
Desprs d'un viatge intens, finalment van aconseguir passar la frontera cap a un lloc
ms segur. La gana ferotge s'estava apoderant dels pensaments de la Remei i cada dia
anaven a la platja a buscar el pa que tiraven els soldats francesos. Un dia d'aquest, es
va veure empresonada amb la seva famlia en un camp de concentraci situat a la bora
del mar. La situaci cada era pitjor i les condicions que estava patint eren horribles.

Al cap de dos mesos, ella i la seva famlia van ser traslladats a un altre camp de
concentraci per a famlies. La cosa havia millorat i arribava l'estiu clid.

Al cap del temps, la Remei es va quedar embarassada i va ser traslladada a la

Maternitat d'Elna.

3. ELS SENTIMENTS DE LES PERSONES QUE MARXEN DE CASA.

Totes les persones que marxen de casa seva per la fora, noms busquen la llibertat
que mai han tingut. A aquestes persones, noms els queda l'esperana de poder trobar
un lloc millor on poder viure adequadament i en equivalncia. Moltes d'elles han
perdut a persones estimades i properes. Pels seus caps roda la desesperaci de poder
trobar la felicitat i poder viure la vida que es mereixen. s una situaci molt difcil i
complicada, ja que han de marxar de casa seva i han d'abandonar tots els seus records
i les seves permanncies, que segurament mai tornaran a recuperar. Les seves cares
estan marcades per una expressi de por i els seus rostres transmeten tristor.

4. LA PLATJA D'ARGELERS.

Maria explica que en arribar a Frana, els van empresonar en un camp de concentraci
que hi havien construt a la plata d'Argelers. Aquest camp estava envoltat de filferros
de punxes i sorra de la platja. La platja mesurava uns tres quilmetres i en ella el fred
era espants i hi havia una tramuntana horrible que no et deixava caminar. Les
condicions en les quals va viure, van ser molt dures i difcils. No entenien cap lloc per
dormir, noms tenien aigua salada de la platja i el menjar era insuficient. Desprs de
veure a molta gent morir, finalment els van posar barraques de fusta amb furats, per
poder dormir i unes regadores amb aigua freda.
Actualment, aquesta s una platja comuna com totes les
altres. T una superfcie gegantina i cases al seu voltant.
La gent pot anar a banyar-se, a prendre el sol, a fer un
passeig en vaixell entre altres. Tamb s un lloc turstic
on la multitud pot anar a recordar la retirada de desprs
de la Guerra Civil.

5. LA REPRESSI FRANQUISTA SEGONS JOANA PASQUAL.

La repressi franquista segons el que ha explicat la Joana Pasqual, va ser la manera de

venjar a aquells que van anar en contra de Franco durant la guerra civil. Aquesta es va
fer servir per a sembrar la por dintre de la comunitat republicana.

El seu marit va estar tinent de l'exrcit republic i va haver d'iniciar la retirada desprs
de perdre la guerra, per tal de no ser condemnats a mort o b per tal de no acabar en
un camp de concentraci. Ells van haver d'estar sempre amagats i no van poder dur a
terme una vida normal.

Finalment la Joana va ser separada del seu marit i portada al camp de concentraci
d'Argelers.

6. LES CONDICIONS DELS CAMPS DE CONCENTRACI DE LES PLATGES FRANCESES.

Les condicions de vida eren molt dures en els camps de concentraci de les platges
franceses. Aquests no estaven preparats per tal d'acollir a tants refugiats. La majoria
arribaven ferits pels bombardeigs, molt cansats per la fugida a peu i morts de fred per
les dolentes condicions climtiques.

Tots els camps de concentraci de Frana estaven situats a platges sense

infraestructures i noms plens de gent atemorida. Eren un infern per a qualsevol.

Els camps de concentraci eren presons fetes amb filferros, sense barraques per
dormir, ni aigua per hidratar-se, ni cuina, noms amb sorra i mar. Es van convertir en un
calvari de malalties, fam, fred, puces... i sobretot de por.

A tot aquest patiment fsic a conseqncia del fred, de les condicions entre altres,
tamb havem d'afegir el patiment moral. El comportament dels soldats francesos va
ser humiliant i els van tractar com a presos sense cap compassi.
Frana va comenar a acollir refugiat el 1939, quan va obrir la frontera a la poblaci
civil que marxava de les tropes franquistes. Van acollir aproximadament a uns 400.000
refugiats, entre els quals podem trobaven dones, nens, vells, militars i ferits. Encara i
aix, Frana no va complir els principis fonamentals d'igualtat, la fraternitat i la llibertat.
Van tractar als refugiats com si no foren persones i els van treure la seva llibertat
empresonant-los. Tamb van fer desaparixer la igualtat, ja que no els tractaven com a
tots els francesos. No els van tractar amb cap afecte, ni tacte, ni tampoc amb
confiana.

7. LA SENYORETA ISABEL.

La senyoreta Isabel va ser la dirigent de la maternitat d'Elna, projecte que va donar vida
a molts nadons i que va ajudar moltes mares.

Isabel ha estat el personatge que ms m'ha cridat l'atenci i el que ms m'ha agradat
del llibre, ja que va ser una dona molt jove que sense tenir cap experincia en el mn
dels embarassos, es va posar a ajudar a totes les dones que va poder.

Va ser una dona molt intelligent, que coneixia un munt d'idiomes. Tamb va ser una
persona molt simptica i agradable, que illuminava els dies grisos amb el seu gran
somriure. Sovint era seria, per amb les persones amb les quals tenia ms confiana,
mostrava el seu humor gracis.

Li agradava molt posar-li noms a les coses, va posar nom al cotxe, a les habitacions i a
les sales de la Maternitat. El seu altruisme no tenia lmits i noms pensa en com podia
fer feli a la gent. Controlava tot el que passava a la Maternitat amb m de ferro,
sempre estava pendent de tots els detalls.

La Isabel no noms va ajudar les dones a parir, sin que tamb les va ajudar molt
psicolgicament, ja que la meitat d'elles no volien fer-se crrec del seu fill acabat de
nixer, perqu anmicament estaven destrossades. Eren dones que havien estat
vctimes d'una forta guerra i que havien estat en unes condicions desastroses als camps
de concentraci francesos.

Era com la mare de totes les dones que assistien a la Maternitat i dels seus fills.

8. LA SCI I ELS SEUS PROJECTES.

La SCI va ser el Servei Civil Internacional de la delegaci de sussa, creat l'any 1920 amb
seu a Berna i amb Pierre Crsole com a principal impulsor. Els membres d'aquest
defensaven que la pau no era noms una idea, sin que tots junts podrien fer-ho
realitat. El seu secretari va estar Rodolfo Olgiati, persona que va viatjar a l'Espanya
repblica per tal d'ajudar als nens en guerra. Aqu va parlar amb els representants del
govern republic, els ququers anglesos i diverses organitzacions d'ajuda internacional.
Els delegats de Franco va rebutjar totes les ajudes internacionals a la zona ocupada i
llavors ell, va donar prioritat a l'evacuaci de la poblaci civil de Madrid, Valncia i
Catalunya.

Entretant, a Sussa, moltes associacions s'havien reunit per tal d'ajudar conjuntament a
Espanya, formant l'Ajuda Sussa als Nens d'Espanya. Van recollir un munt d'aliments,
roba, sabates i diners per tal de comprar productes necessaris. Amb tots aquests
materials van omplir camions que, juntament amb voluntaris, van arribar a Espanya el
24 d'abril de 1937 per poder ajudar als nens d'all.

A partir d'aqu, la cosa va anar a ms i van impulsar un munt de projectes per tal
d'ajudar als nens en guerra. Van obrir menjadors, van portar ms subministres, tamb
ms voluntaris i van establir padrins sussos voluntaris per a cada nen, entre altres fets
extraordinaris que van dur a terme. Si no fos per aquesta organitzaci conjunta, molts
ms nens hagueren mort durant la guerra.

Desprs el 16 de gener de 1940, l'ajuda sussa als nens en guerra va acabar i va

comenar una nova etapa en un altre pas. Va estar l'any de l'exili i de la saturaci dels
camps de concentraci. Aquest va estar el temps en el qual es va obrir la Maternitat
d'Elna per tal d'ajudar a les refugiades catalanes i espanyoles embarassades.

9. LA MATERNITAT.

La maternitat d'Elna comena en l'Associaci Ajuda als Nens en Guerra. Aquesta

associaci de voluntaris es va crear als Pasos Baixos desprs d'acabar la Primera
Guerra Mundial. La maternitat d'Elna va estar dirigida per Elisabeth Eidenbenz amb
l'objectiu d'ajudar a les refugiades catalanes i espanyoles embarassades. Va estar
present a Elna, al Rosell, poblaci de Catalunya des de 1939 fins a 1944, quan els
alemanys van forar el seu tancament.
La maternitat comptava amb barraques especials per a totes les dones embarassades,
tamb comptava amb aliments extres, amb animals de granja i amb un hort, amb
llenols, tovalloles, un metge per a casos extrems, personal de manteniment,
infermeres entre altres.

El principal suport econmic que va rebre, va estar de l'organitzaci d'ajuda Sussa, s a

dir, de la SCI. Per tamb a part, va comptar amb l'ajut de les campanyes de recollida
que feien els cristians sussos i amb el Servei Civil Internacional, que tots plegats van
proporcionar robes i teixits per a la maternitat. El Servei Civil Internacional, tamb
ajudava amb les petites despeses diries i l'escola d'infermeres sussa aportava dues o
tres infermeres cada sis mesos per a la maternitat.

10. LES BARRAQUES DE TRANSICI.

Les barraques de transici eren aquelles estances en les quals s'establien les futures
mares durant les dues setmanes abans del part. Les seves estructures eren slides,
allades i tenien el mobiliari bsic. Tamb en tenien dues o tres infermeres per tal de
poder controlar a les embarassades. Aquests espais de transici eren necessaris per
poder entrar a la Maternitat i per tornar ja amb el nad al camp de concentraci un
altre cop.

11. ELS MECENES I EL SISTEMA DAPADRINAMENT.

Davant de tots els nens que estaven fora del seu lloc d'origen, l'organitzaci va provar
de posar en marxa per primera vegada el sistema d'apadrinament. Aquest mtode
consistia a buscar voluntaris sussos o b tamb coneguts com a mecenes, que
collaboraren amb petits donatius per a cada nen, s a dir, un padr sus per a cada
criatura. L'apadrinament va donar molts bons resultats i va ajudar molts nens. Un
informe del secretari de la SCI deia que 840 nens espanyols ja tenien padr a Sussa.

12. LA HISTRIA DE LA REMEI OLIVA.

De la seva histria m'han sorprs moltes coses, ja que s una narraci molt extensa i
amb moltes vivncies. La seva estana als camps de concentraci va ser molt dolenta i
dura, per en canvi a la maternitat va viure bons moments dels quals mai s'oblidar.

De la seva histria, sobretot m'ha impressionat l'amor amb qu estimava al seu marit,
Joan. Mentre va estar a la maternitat, no va parar de pensar en ell i en com ho estaria
passant. Estava molt angoixada pel fet que el seu esps no pogus estar all amb ella
gaudint d'aquells moments. La Remei rebia cartes sovint d'en Joan, que tamb pensava
molt amb ella. La seva relaci estava plena de passi i d'afecte, encara i que estaven
separats per la situaci.

Tamb m'ha impactat la seva manera de pensar. Ella deia que no havia fet res dolent
per tal de merixer aquella vida que portava, que noms havia estat fidel a un govern i
que ara fugia per tal de poder salvar la seva vida. Eren ciutadans espanyols que no
podien tornar al seu pas pel fet d'haver estat fidels a la Repblica i tampoc no podien
viure amb llibertat en un altre pas perqu no tenien la documentaci adient. Pel seu
cap sovint rotllaven pensaments dedicats als altres, s a dir, que pensava en com
estarien els seus pares, el seu germ, com podria sobreviure el seu fill, quines serien les
condicions en les quals estava vivint el seu marit...

13. LA CLAUSURA DE LA MATERNITAT.

La Maternitat va patir les detencions i persecucions de tots els individus, menors o

adults, d'origen jueu. La dirigent de la Maternitat, l'Elisabeth, amagava de manera
sistemtica el nom dels nens jueus sota nomenclatures falses per tal d'evitar el
registre. Tamb el que feien era amagar als nens petits jueus d'entre dos o tres anys
sota les faldilles de les infermeres i de les dones de la Maternitat.

Eren fills de jueus que es trobaven al camp de Ribesaltes. Alguns venien a la Maternitat
amb les seves mares, que estaven embarassades, i altres estaven sols i havien estat
portats per les infermeres que es trobaven al camp de concentraci. Les condicions en
les quals es trobaven eren lamentables desprs d'haver-hi marxat del seu pas amb les
seves mares o b sols. A la Maternitat els refeien i desprs continuaven fugint dels
nazis. Per una altra banda, la Maternitat tamb estava acollint a catalans i espanyols
republicans contraris a Franco.

Finalment l'exrcit alemany, davant de la passivitat dels militars francesos, va donar

tres dies a l'Elisabeth per abandonar la Maternitat i clausurar-la. Va tancar la casa que
va salvar la vida d'un munt de mares i d'infants. El domicili en qu moltes mares havien
tornat a trobar una esperana de vida. Acabaven de tancar un dels millors projectes
duts a terme al llarg de la histria.

Malgrat les ordres estrictes en relaci als jueus, la Maternitat va salvar moltes vides
destinades als camps d'extermini nazis. "A vegades s necessari desobeir ordres per
salvar vides". Penso que aquesta s una frase molt polmica, ja que no tothom est
d'acord amb ella. Particularment, jo hi estic d'acord amb la frase perqu considero que
tothom mereixem tenir les mateixes oportunitats diferentment d'on provinguem.
Tamb hi estic a favor, perqu una vida t molt ms de valor que una ordre implantada.
En aquest cas s millor desobeir unes certes ordres, si per una altra banda ests duent
a terme una gran fita, com s salvar la vida d'una persona que no mereix morir
exterminada.

Actualment en tenim un problema molt semblant amb els refugiats de l'Lesbos, per la
diferencia est en el fet que ara cap pas vol obrir les seves fronteres per acollir-los.
Considero que el ms adient seria acollir aquests refugiats que estan fugint del seu pas
en guerra. Tothom mereix la mateixa vida i les mateixes condicions siguin del pas que
siguin. No podem tancar els ulls davant d'aquesta situaci, perqu est morint molta
gent i nosaltres ho estem ignorant.
Amb el tancament de la Maternitat, l'exrcit alemany va donar a entendre que no volia
salvar la vida de la gent i que no volia que al mn arribaren ms criatures. Aquest fet,
s molt semblant al que nosaltres estem fent ara amb els refugiats, ja que no volem
salvar les seves vides i no els volem ajudar.

14. ELS NENS DELNA.

Ha vegades s important tornar al passat per tal de curar del tot les ferides obertes. Les
persones que van passar per l'exili, mereixen el nostre respecte i el nostre afecte, per
sobretot mereixen que coneguem la seva histria.

Els seus testimonis sn fonamentals per tal d'entendre pel drama que van passar com a
exiliats i tamb el calvari que van passar els seus fills. Molts dels fills dels exiliats han
estat molt de temps sense constar en cap registre i en cap societat civil. Aquestes
persones no tenien un pas, sin que eren refugiats.

Sn nens amb un passat dispers i que sovint es fan un munt de preguntes sense
respostes. Crec que aquestes preguntes necessiten respostes i que aquests nens
mereixen saber tot sobre el seu passat. El temps no pot curar la ferida oberta, i si no
tornem al passat, sempre quedaran aquestes preguntes en un petit rac de les
memries dels nens exiliats. Tothom necessita saber de la seva procedncia, necessita
saber del seu passat i no es pot ignorar. A vegades la gent no explica la seva histria per
por del que podria passar i per dolorosa que va ser. Per encara i aix, penso que s
necessari explicar-la, tornar al passat i poder curar definitivament aquesta ferida que
molta gent porta incrustada des de fa molt de temps.

15. OPINI PERSONAL SOBRE EL LLIBRE.

El llibre generalment m'ha agradat molt i amb ell he pogut reflexionar sobre el que
comporta una guerra i sobre el valor que tenen les coses que ens envolten
rutinriament. s un llibre objectiu i que explica la realitat de la situaci. Aquest parla
sobre els camins de l'exili de 1939, sobre els camps de concentraci i sobre el Servei
Civil Internacional de la delegaci de sussa. Va estar escrit per una noia anomenada
Assumpta Montell, que va voler investigar coses relacionades amb aquests temes i
que va conixer gent vinculada a ells.

Totes les pgines d'aquest llibre estan plenes de coses sorprenents i tamb de coses
tristes. Jo sobretot m'he emportat una sorpresa amb les condicions tan maldestres dels
camps de concentraci de les platges franceses. La gent no tenia cap mena de llibertat,
sin que estava empresonada en una gbia amb filferros. Patien fam, fred i moltes
altres vexacions.

La Maternitat d'Elna tamb per una altra part, ens vol mostrar la bondat d'un grup de
gent, que sense obtenir res a canvi va voler ajudar a tota aquella gent que estava en
guerra i que ho estava passant molt malament. L'Associaci Ajuda als Nens en Guerra
va estar una organitzaci formada per voluntaris sussos, que va ajudar un munt de
nens i que va salvar moltes vides. Les persones aix, sn les que sincerament valen la
pena.

Aquest s un llibre que serveix per conscienciar a la gent que s una guerra i de tot el
que passa quan est present. Tots els relats estan basats en fets reals i amb ells
s'intenta transmetre un missatge molt profund. La gent que va viure les dues guerres i
l'exili, desitja que mai ms torni a passar el que va passar fa uns anys en iniciar la
Guerra Civil Espanyola.

16. VALORACI DE LA SORTIDA.

La sortida va estar molt entretinguda i emocionant. L'autora del llibre "la Maternitat
d'Elna" ens va explicar durant aquesta els successos de desprs de la guerra, s a dir,
l'exili dels republicans, els camps de concentraci de les platges franceses, la feina que
va dur a terme la Maternitat entre altres coses. Tamb ens ha informat sobre com va
fer el llibre, com va trobar-se als testimonis que van passar per aquest moment
histric, perqu va redactar el llibre ...
La Montell s una historiadora que s'encarrega de recollir els testimonis de persones
que han viscut moments histrics importants, per tal de mostrar-los al mn.

L'exili posterior a una guerra s una de les parts ms difcils, ja que s el moment en el
qual els venuts han de deixar tota la seva vida enrere i abandonar el seu pas d'origen.
Els exiliats sn persones que no tenen un pas propi com molts altres, sin que sn
emigrants en un altre pas, en el qual a vegades no sn ben rebuts.

Els camps de concentraci de les platges franceses van ser un mal son per a molta gent.
En ells molta gent va morir i va patir molt. Els refugiats establerts aqu van passar molt
de fred, molta gana, deshidrataci i mal estar. Als d'aqu van ser tractats amb molt
malament i empresonats com a animals salvatges sense cap dret.

La Maternitat va ser una casa en qu van nixer molts nens, fills de mares refugiades.
Aquesta va estar fundada per la senyoreta Isabel, dona molt jove que va voler ajudar a
totes les mares exiliades embarassades. Per a moltes mares, la senyora Isabel i la
Maternitat van ser un miracle dintre de la vexaci per la qual estaven passant.

L'excursi personalment jo crec que ha valgut la pena, perqu amb ella he pogut
aprendre i conixer coses que no sabia i que mai m'hauria imaginat. Totes les histries
dels refugiats i exiliats de desprs de la Guerra Civil, sn molt tristes i tamb
interessants. La gent que va poder sobreviure a la guerra i a la postguerra, va passar
per coses molt dures que penso que valen la pena explicar i va haver de suportar la
mort de moltes persones properes.

17. FOTO DEL VIATGE.

La senyoreta Isabel va ser una persona clau per la vida de moltes mares refugiades que
van donar a llum a la Maternitat que ella va fundar.

18. LA DECISI SI FOS UN SIRI, AFGANS, SUDANS...

La decisi seria molt difcil, perqu penso que hi ha moltes coses al nostre voltant que
sn importants. Sn coses que mai tornaria a veure i que fins ara m'haurien
acompanyat sempre.

Principalment, jo em portaria alguna foto familiar antiga, per tal de poder-la recordar la
meva procedncia. Tamb portaria una mica de roba per no passar fred, alguna cosa de
menjar pel cam i el meu peluix de la sort.