La Maternitat

dElna

Ivn Luque Del Toro

4ESO B

Socials
1. Busca en un mapa tots els llocs que surten en el llibre i subratllals en colors
diferents segons siguin passos fronterers, poblacions per on van passar els
republicans, camps de concentraci i Elna. (Menera, Prats de Motll, Arles de Tech,
Banyuls, Figueres, La Jonquera, Sant Cebri, Argelers, Brull, Vernet i Ribesaltes).

2. Busca una imatge de la Retirada. Explica qu va ser. Sintetitza la fugida de la

Remei i subratlla els adjectius (entre 5 i 10 lnies).

La Retirada s el nom que rep l'xode republic a finals de la Guerra Civil cap a
l'altre costat dels Pirineus, una vegada vista la caiguda de Barcelona i les grans
repressions que podrien rebre els venuts. En el moviment unes 500.000 persones
van creuar els Pirineus per l'Alt Empord, la Cerdanya i Ripolls.
Una histria que ens expressa molt b aquesta Retirada, s la de la Remei. Una dona
que en vista de la situaci, va tancar la porta de casa i es va pujar a un cami amb
algunes coses que havia agafat de casa, veient com la seva llar quedava difusa en la
distncia. Al cami hi viatjaven ms persones; era una situaci privilegiada ja que la
majoria viatjaven a peu, el cam es va fer dur, ressonaven els motors dels avions
volant baix, el soroll estrident de les bales quan ametrallaven als republicans o del
soroll de les bombes llanades pels avions. Van parar a Figueres, el punt de queda
amb el marit de la Remei. Finalment es van retrobar i van avanar fins una frontera que
obria i tancava les seves portes en un obrir i tancar d'ulls, la de Frana.

3. Fixat en les mirades, els rostres, el que porten.... i busca una imatge actual dels
refugiats sirians. Descriu en 7-10 lnies del que van sentir i senten totes les persones
que han hagut de marxar per la fora de casa seva.

Totes elles senten i van sentir l'amargor de perdre-ho tot; amb un buit inmens per
haver fugit; amb un esperit trencat que noms es mantenia per un fragment, alguns
detalls o objectes que poguessin portar a sobre, els quals duien el valor de tota una
vida, i de deixar-la enrere. No sn tan diferents aquells que marxen a l'exili avui dia,
amb els que marxaran dem i amb als que van marxar fa 70 anys. Tots deixen enrere
el lloc que els va veure nixer amb una m al davant i l'altre al darrere. L'exili no s
una cosa voluntria, ning no arriscaria la seva vida i la dels seus familiars per que s,
ho fan perque no tenen elecci, i si es queden ja no els hi quedar ms a perdre
que la vida, una cosa que no poden permetre.

4. Explica com era la platja dArgelers, segons la Maria Garca. ( 5 lnes) Com s
ara a questa platja?

La primera platja on va estar la Mara, Argelers, era un extensi de sorra de 3

quilmetres on havien ficades unes noranta mil persones. Hi havia gurdies
senegalesos vigilant-los a cavall i gendarmes francessos a les portes. L'nica font per
netejar-se, veure, cuinar o fer les seves necessitats, era el mar. Al poc temps la gent
ja comenava a morir, ja fos degut per plagues, per fam o diarrees, l'nica opci era
veure'ls morir sense poguer moure un dit i enterrar-los una vegada finalitzat l'ltim
suspir. La platja comptava amb una barraca de fusta foradada on hi havia dues
regaderes (una per homes, l'altre per dones), on l'aigua sortia gelada. Tot conjunt el
feia ser un lloc horrible i amb condicions inhumanes. Avui dia ja no s el que era, no
hanvolgut res que recordi aquells dies, aquella zona, de fet, est plena de parcs
aqutics i apartaments de lloguer, sembla curiosa l'amnsia del poble d'Argelers.
5. Qu signific la repressi franquista segons Joana Pasqual?

6. Explica les condicions dels camps de concentaci de les platges franceses.

Descriu-les en 10 lnies, a partir de l que has llegit en el segon captol.( condicions
fsiques, sanitries, alimentaci, malalties...) Quanta gent va entrar a Frana? Per que
la Rpublica francesa no va respectar els principis dEgalit, Fraternit i Libert?

Les platges eren gran extensions de sorra delimitades per filferros i guardades per
senegalesos i gendarmes francessos. Dins d'aquestes, s'acumulava la gent a la sorra.
El mar era l'nica font d'aigua, tot hi no ser potable, i servia per fer tots els afers. Els
aliments eren sempre els mateixos, com pa sec, i el ms odis, el bacall salat,
l'aliment per consumir mat, migdia i nit. Els aliments, i fins hi tot l'aigua, eren llanats
des de l'altra banda del camp, a la sorra, la qual cosa feia a les persones combatre i
revolcar-se per la sorra per tal d'emportar-se alguna cosa a la boca. El terra de la
platja i la nulla higiene portaven parsits, de manera que moltes persones morien per
les plagues; altres morien per deshidrataci, altres es suicidaven al mar, altres a causa
de fortes diarrees... Els gurdies i senegalesos tampoc hi feien res per intervenir, de
fet, si alg se'ls creuava, els atropellaven amb els cavalls o si els veien combatre pel
tros de pa, reien. Les persones eren enterrades a la sorra (abans de crear les fosses)
i els vius encara carregaven amb l'amargor i l'incapacitat al no poder fer res al
respecte. De fet, una 440.000 refugats van entra a Frana de manera poc escalonada
i desesperada. Els especialistes francessos, que no havien previst tal multitud de
persones, van tancar les masses a les platges i tampoc hi va fer res al respecte una
vegada van entrar tots els inmigrants; potser per enir la vista possada en la inevitable
Guerra Mundial, o per una mala planificaci que els incapacitava de fer cap
previssi...
7. Qui era la senyoreta Isabel? Com era? Descriu-la a partir del que has llegit al
llibre (entre 10 i 15 lnies)

L'Elisabeth Eidenbenz (senyoreta Isabel per a les dones i companyes de la maternitat),

era una dona (aleshores jove), que va colaborar activament amb l'associaci suissa
(amb el Cartell d'Ajuda Sussa i altres iniciatives d'ajuda), i que va ajudar com a
voluntria durant part de la Guerra Civil per dur a terme les evacuacions i ajudes
sanitries. Una vegada va acabar la Guerra, es va encomenar a l'Elisabeth que dirigs
una assistncia per a dones refugiades embarassades; i amb el temps, va aconseguir
obrir la Maternitat d'Elna, que va estar funcional alguns anys i va salvar la vida de
quasi 600 nens. L'Elisabeth era una dona que havia vist tots el problemes de les
guerres i la cruenta vida que esperava als inmigrants als camps de les platges. Al
llibre, les dones que van viure temporalment amb ella a Elna, la descriuen com una
dona sria a primera vista, per amable i preocupada en agafar confiana; una dona
que feia sempre les seves tasques, amb molta polcritud, i amb molta feresa davant
dels gendarmes... Una dona que sabia parlar perfectament espanyol i entenia catal
tot hi la seva nacionalitat sussa.

Ella va salvar moltes vides, tant de mares, com de fills, que va haver de prendre
decisions ms bones i ms dolentes; per que al cap i a la f buscava el millor per a
tothom i per a aquelles futures persones que naixien a Elna.

8. Qu s el SCI? Quins projectes impuls durant la guerra civil espanyola i la

segona guerra mundial que explica el llibre? (7-10 lnies)

El SCI va ser el Servei Civil Internacional, creat l'any 1920 amb seu a Berna i amb
Pirre Crsole com el major exponent i impulsor (un home que postulava en contra
dels conflictes i que organitzava ajuts socials). Tot el que volia aconseguir el SCI era
la pau i la reconciliaci en les tasques en que participssin tots plegats.

Aquesta organitzaci va impulsar projectes d'ajuda humanitria a les victimes de la

Guerra Civil Espanyola, creant el Cartell d'Ajuda Sussa als Nens de la Guerra Civil
Espanyola; portant combois amb articles de primera necessitat, evacuant persones,
creant menjadors per a infants... Durant la Segona Guerra Mundial, el projecte ms
ambicis s el de la fusi entre la Creu Roja Sussa i el Cartell Sus d'Ajuda als Nens
Vctimes de la Guerra per crear la Creu Roja Internacional.

9. Quins sn els orgens de la maternitat i amb quins suports econmics i materials

compt? (5 lnies)

El projecte va estar ideat per Karl Ketterer, un home sus que havia vist tots els
problemes dels embarassos i els parts dins els camps de concentraci; juntament
amb l'Elisabeth (a qui va possar a crrec de la tasca), van reobrir una casa i la van
habituar temporalment, ms endavant, Elisabeth es va fixar en un palauet d'Elna que
no estava en gaires bones condicions per que era adient. Va consultar a Zuric i
finalment l'Associaci d'Ajuda Sussa als Nens va reunir 30000 francs sussos, va
aportar els estris sanitaris necessaris i va cobrir els gastos del mobiliari (tamb van
rebre donatius txtils, mquines de cosir...). Per obtenir aliments, la Creu Roja
Internacional va aprofitar per anar enviant aliments expressament des de Sussa. Amb
tot aix, la Maternitat va obrir les seves portes i va tirar endavant (va contractar homes
dels camps de concentraci, va crear un hort...).

10. Qu eren les barraques de transici ? Com eren? (4 lnies)

Les baraques de transici eren barraques especials on les infermeres de la Maternitat

anaven a visitar peridicament a les embarassades per veure el seu estat i emportar-
se-les si era necessari. All, la Maternitat s'encarregava de fer-les arribar menjar per
recuperar forces, podien escollir el menjar que els hi vingus de gust a vegades. Les
infermeres que les atenien eren dones molt netes que mantenien una bona higiene a
les barraques. La Joana i la Mara van estar juntes a les barraques, i diuen que podien
dormir en llits amb llenols i es podien rentar amb aigua i sab. Hi havia una barraca
d'aquelles a cada camp.
11. Explica els mecenes i el sistema dapadrinament i valora la seva eficcia. (5
lnies)

La Maternitat va rebre ajut per molts costats; va rebre 30.000 francs sussos per part
de l'Associaci d'Ajuda Sussa als Nens, la qual tamb va prover a la Mternitat del
mobiliari i material necessari disponible. Una associaci noruega tamb donava un
fons econmic al projecte i va oferir mquines de cosir. La Creu Roja Internacional
portava aliments des de Sussa, l'escola d'infermeres sussa aportava dues o tres
infermeres temporalment... Un altre recurs econmic utilitzat per l'Isabel durant la
Guerra Civil Espanyola, era el sistema d'apadrinaments, el qual va tornar a utilitzar en
la Maternitat, i mitjanant el qual, els padrins de Sussa aportaven diners i establien
relacions d'afecte amb el seu nad; un mtode que a mi em sembla necessari, ja que
permetia anar donant petites despesses per al creixement del nad tot hi que, degut
a les distncies i els problemes de l'poca, no podria ser el mtode ms efica en
que una persona pogus vetllar pel nad de manera regular.

12. Qu havem fet per merixer aquella vida? Noms erem civils, persones de
carrer fidels a un govern legtim que vam fugir per salvar les nostres vides. Diu la
Remei Oliva. Qu tha sorprs ms de la seva histria?

La cosa que ms m'ha marcat d'ella, s el detall de la capsa de fils. La Remei Oliva
era modista a Badalona abans de fugir a l'exili; alhora de decidir que portar-se
asobre, va agafar una capseta de fils de colors. Aquells fils de colors colorejaven la
seva nima quan estava trista, era un record entre agulles i fils que podia veure quan
se li queia a sobre al mn a les platges grisses i fredes d'hivern als camps de
concentraci. s un acte que a mi em va emocionar, una cosa que per altres podria
semblar insignificant, per que va donar a la Remei la fora que li feia falta per
aixecar-se i seguir.
13. Per qu van clausurar la Maternitat? Comenta la frase de Guy Eckstein A
vegades es necessari desobeir ordres per salvar vides ( pg 112) Hi ests dacord?
Qu cal fer amb els refugiats que arriben a Lesbos? Entregar-los a Turquia? Acollir-
los? Quina relaci hi veus entre el tancament de la maternitat amb la situaci actual
de tenir les fronteres tancades?

Amb l'ocupaci alemanya a Frana, era ms que evident que la persecuci de nazis i
la repressi acabaria arribant a tothom, inclosa a la Maternitat d'Elna. Davant la
passivitat dels gendarmes francessos, els alemanys van donar 3 dies a l'Elisabeth per
abandonar la Maternitat i clausurar-la.

Guy Eckstein s un dels infants de la Maternitat, salvat per l'Elisabeth, ocultat i camuflat
per evitar que la Gestapo sapigus de la seva existncia, a l'igual amb la resta de
nens de descendncia jueva. Amb respecte a la frase sobre l'Elisabeth, s que estic
d'acord a salvar vides sempre i quant no es perdin altres o que ning surti perjudicat
al respecte o rebi cap mal. En el cas dels jueus, els quals eren perseguits, tancats en
camps, caiguts d'esgotament i cremats als forns desprs de matar-los amb gas; s
una frase perfecta per a la situaci. Ja que, tot hi que l'Isabel es va arriscar, va poder
salvar la vida a un nen, un nen sense culpa pels problemes del mn i amb un futur
per davant. Avui dia podrem fer el mateix amb els refugiats, acollir-los de manera
humana i digna si s precs. Per amb les fronteres tancades no fem ms que
complicar-ho, tanquem el futur a aquelles persones, aix com es va privar el futur
d'altres amb el tancament de la Maternitat, irnicament, em tornat a caure en els
mateixos errors de sempre; en no ser previsors i no poder acollir als refugiats
deixant-los a les portes.

14. Al captol que parla dels nens dElna mha cridat latenci s de lexili, com si
aix fos un pas. Segons els drets dels infants tothom t dret a tenir un pas. Noms
podem assumir el traumatisme viscut si ens enfrontem al nostre passat. Hi ests
dacord? Raona-ho.

Doncs en part s, ja que encara que costi creure-ho han de fer front a aquell passat,
per han de saber que l'identitat d'aquestas 'nadons' s aquella Maternitat, molt
probablement no figurar en el pas d'origen dels nens d'Elna, per si ser una
empremta d'identitat que servir a aquests nens d'Elna per saber d'on venen i on sn
realment les seves arrels. Potser sigui dolors fer memria, potser no sigui el ms
encertat, per forma part d'ells i no s'ha d'amagar. Probablement cap pas mai els va
reclamar, incls avui dia molt probablement molts segueixin sense una nacionalitat
concreta, per aquelles tres plantes d'una Maternitat cassolana, sempre podr
comptar com el punt neurlgic, l'origen de tot aquell univers.

15. Qu tha agradat/ sorprs ms del llibre?

Doncs m'ha sorprs el final de dues de les histries dels testimonis; de la Joana i de
la Mara, dues dones que havien estat unides durant el seu trajecte a la Maternitat, i
que, mentre estaven dins d'aquella bombolla, la roda seguia girant i s'emportava a
molts per davant. El que m'impacta realment, s com elles dues, seguint el consell de
l'Elisabeth, van fer servir els seus fills com a motor, com a font d'energia per buscar
quelcom millor, i per buscar un futur segur. El marit de la Joana, va ser perseguit i
finalment empresonat durant molt de temps, la qual cosa no va afeblir a la Joana, qui
va seguir endavant cuidant del seu fill i va tornar a Catalunya, a aquell lloc del que
havia sortit i que no sabia quan tornaria. El marit de la Mara va buscar una vida millor
a Mxic, establint-se all, i preparan't totes les coses per l'arribada de la Mara i el
seu fill, per quina va ser la sorpresa de la Mara Garca que en tornar, el seu marit
no noms havia aplanat terreny i s'havia establert, sin que havia comenat a fer vida
sense la Mara i el seu fill, amb una dona mexicana i un fill. A partir d'aqu, la Mara i el
seu fill van fer vida separats del seu pare en un lloc que era totalment nou, per no
va desistir, i tots dos van anar tirant. s aquest aspecte de superaci que em sorprn
d'aquestes histries, tot hi haver donat un gir inesperat de 360.

16. Fes una valoraci de la sortida. (Tha agradat? Val la pena fer-la? Estem
immunitzats contra les tragdies col.lectives?...)

M'ha semblat una sortida molt maca, una sortida en que les hores d'autocars han
valgut la pena, i ms encara, podent gaudint de la companyia de l'Assumpta, l'autora
del llibre, qui ens ha fet revivir histries dels llocs que trepitjaven, i ens han fet incls
tremolar per l'emotivitat i l'aspecte ms cruent d'aquestes histries. Aqu m'he adonat
ms que mai que no estem inmunitzats a les tragdies collectives, que tots som
humans diferenciats per menys coses de les que pensem, i que, avui podem ser els
d'un cant, dem, els de l'altre. Els conflictes van passar, passen, i passaran, i el dret
menys ambicis que podem complir com a ciutadans i com a ssers humans, s el
de recolzar-nos i obrir els ulls per veure el que realment passa amb persones que
podriem ser nosaltres.

17. Posa una foto del viatge que sintetitzi per a tu el que ha estat aquesta sortida.

Aquesta imatge ens mostra les vistes d'un dels finestrals d'Elna, si ens fixem, podem
anar apreciant un cam que s'allunya; aix ha estat aquest viatge per a m, com un
cam, un en el que cada passa que feia em feia enriquirme ms; enriquirme ms
d'histria, de sentiments i de petjades al sl d'aquells llocs on no feia tant, havia estat
trepitjat per aquelles persones de les histries de l'Assumpta i de l'exili del nostre
pas.

18. Si fossis un siri, afgans, sudans.... i haguessis de marxar al cap duna hora,
qu posaries a la maleta?

No ho s dir, crec que ning no ho sabria dir a excepci que ho ests fent realment
i noms tingus una hora per decidir qu deixar enrere i qu portar-se amb ell. Jo
em podria fer una idea d'all que jo agafaria; molt probablement algunes fotografies
per tenir sempre present a la meva famlia i el meu lloc d'origen, incls quan fos dur
recordar-ho tot; agafaria tamb objectes de valor (pocs i petits, polseres, arrecades o
alguna cosa per l'estil), que no repressentessin res important per a mi, qui sap quan et
poden fer falta si es vol fer algun intercanvi. Tamb se m'ha acudit que, si pogus,
agafaria el pot de pintura amb que estan pintades les parets de la meva habitaci, i
pintaria alguna cosa que pogus portar a sobre (encara que fos un tros d'alguna tela
o cartr) per poder recordar-la quan no pogus dormir, o fes memria de la meva
llar, en cas de no saber quan tornar o si tornaria, qui sap, a lo millor podria acabar
agafant importncia. Suposo que s difcil dir el qu, quan hi ha coses molt importants
que poden ser representatives per tils alhora per fer memria de les coses que
m'estimo, noms podria decidir si tingus nicament 1 hora.