GENER 31, 2023 REPORTATGE

"L'any 1957, quan Esperança

Colomeda tenia 15 anys..."
Esperança Colomeda I Guanter és una dona de 75
anys. Va néixer a l'Escala i va estudiar a l’escola
Empúries i després va fer el batxillerat elemental i
la revàlida i va entrar a Magisteri. Però es va donar
que no tenia vocació de mestra i es va treure un
títol de gerontologia. I es va dedicar a cuidar a
gent gran. Actualment, té tres fills en Joan de 52
anys, l’Eva de 51 anys i la Neus de 49 anys.

Quan l’Esperança tenia 15 anys, la població estava

formada principalment per gent de l'Escala, però
amb importants immigrants procedents
d'Andalusia i d'Extremadura. Dos milions
d'andalusos i mig milió d’extremenys van arribar a
Catalunya. Una gran part de la població ve a l'Escala i això l'afecta. Abans, tots
eren de l'Escala o molt propers. I els andalusos i extremenys majoritàriament
tenien molts fills, més que els escalencs, és a dir, hi havia molt d’ells. Això va
passar entre els anys 1950 i 1960.

Als anys 50, el menjar era més saludable i natural que avui. La roba era roba de
cada dia, molt normal. Les dones portaven més faldilles i vestits, els homes
eren més elegants i no feien servir molts complements. Pel que fa a la casa, no
és gaire diferent de la casa actual. L'única diferència és que avui dia hi ha més
tecnologia a la casa i els acabats són diferents. Abans no tenien rentadores, ni
neveres ni mòbils i molt pocs tenien televisors, el que sí que tenien eren ràdios.
Per conservar els aliments tenien uns armariets. I ells el que feien era comprar
gel i guardar els aliments amb el gel a dins, però és clar que el gel es fonia i el
menjar només durava com a màxim 1 dia. Tampoc és com avui que comprem
carn per tota la setmana i la guardem al congelador. Abans només es comprava
pel dia. Una manera de conservar la carn i el peix molt utilitzada en aquella
època era salar-los i guardar-los en un lloc fresc, generalment a l'ampit de la
finestra.

PÀGINA 01
 REPORTATGE

A l'hora de rentar la roba la rentaven a mà moltes vegades s’ajudaven entre els

veïns perquè ells eren una gran comunitat. Com que no tots tenien televisió,
anaven a casa dels veïns a mirar-la. Tampoc tenien telèfons com els d'ara i per
trucar havien d'anar a una central que estava al costat de l'ajuntament i deien
“Posa’m a Girona amb aquest número” i després parlava, normalment la conversa
no durava molt, ja que valia diners i més gent volia parlar.

Avui en dia podem veure els adolescents

divertint-se jugar a videojocs a Play o amb el
mòbil, per abans com es divertien sense mòbil i
Play? Doncs bé és el divertien jugant al carrer
amb les bales, amb la pilota, amb la baldufa…
També jugaven jocs de taula com ara les dames
o al parxís, o anaven a fires.

A l'Escala hi havia l'ajuntament, amb l'alcalde i

els "consejals". Treballar a l’ajuntament era
voluntari i desinteressat, ja que no es cobrava
res.

El turisme és el principal motor dels negocis

perquè després de molta immigració,
comencen a venir molts turistes i els negocis
milloren. Una activitat econòmica molt
rellevant és la pesca pel fet que abans hi havia
molts pescadors, a diferència d'ara que vas al
port i en trobes molt pocs. L’Escala a més de
ser famosa per les seves anxoves, també era
coneguda per les seves salines i els seus
arrossos.

L’escola era bastant diferent. Ara tenim el classroom, el Gmail, l’edvoice i ens podem
comunicar fàcilment amb els professors. Però abans no tenien ni bolígraf, escrivien
amb una ploma i tinta. A més estaven separats nois i noies i no hi havia tants cursos
com ara. A l'escola Empúries hi havia tres cursos i en el mateix curs podies trobar
gent de diferent edat. També és important dir que el 1957 no hi havia institut i
l'institut el Pedró va començar a educar el 1978.

La principal religió que es practicava en aquella època era la catòlica, però també hi
havia gent protestant. Per la gent de l’Escala era molt important la religió, tant que
ells mateixos en l’any 1701 van estar 60 anys construint l’església.

PÀGINA 02
 REPORTATGE

Summary
Francisco Franco Bahamonde va ser un militar i dictador espanyol d'aquella època.
Ell va néixer l'any 1892 i es va morir 1975.
Franco prohibia la llengua catalana en tots els centres d’Espanya, i, per tant, a les
escoles es parlava castellà. Franco gairebé obligava la gent a creure en Déu i a anar
sempre a l’església.

L'any 1950 a l’Escala va succeir un fet molt important que va produir un gran canvi
econòmic i social. El turisme començava a venir a l’Escala i començava a ser més
coneguda. El gran problema que també va ser un avantatge era que no hi havia
hotels, i els turistes el que feien era llogar habitacions i així la gent d’aquí feia més
diners.

L'Escala actualment és una destinació de turisme que ofereix una gran diversitat
de propostes per a tota la família i per a tots els gustos i necessitats. L'Escala
ofereix l'oportunitat de bones experiències de qualitat durant tot l'any.

PÀGINA 03