GUIÓ VISITA VILLA LUZ

1- INTRODUCCIÓ A L’ ENTRADA (davant escales)

Qui era en Claudi Carbonell? Era fill del metge de Corçà, i ja de petit ajudava al seu pare els diumenges a
fer de barber. Amb 15 anys va anar a Barcelona a treballar i va aconseguir una carta de recomanació per anar
a Cuba. Era època de penúries, guerres i era normal que els joves volguessin fer les Amèriques, de fet,
d’aquí de Corçà se’n van anar molts, tot i que no era fàcil anar-se’n ja que havien de pagar un impost per
no fer el servei militar. Així doncs, en Claudi Carbonell va marxar a Cuba l’any 1868 amb 17 anys. El
viatge va durar un mes i mig fins a La Havana.

Un cop allà, va treballar en un magatzem de tèxtil i mercaderies a l´engròs, com a mosso a Cienfuegos, on
al principi, dormia sota el taulell ja que no es podia permetre pagar una casa. En aquells moments treballar i
estalviar era el seu objectiu. Cienfuegos, coneguda com la Perla del Sud, era una ciutat de nova planta, l
´última fundada per colons europeus, la majoria francesos, a mitjans segle XIX i era molt pròspera
econòmicament. Després d’uns anys treballant de mosso al magatzem el propietari li hi va vendre el negoci
en ell i a un altre soci també català. El nou magatzem es va dir Carbonell & Claret i Cia. L´edifici del
magatzem encara existeix i és un centre cultural.

Contradictòriament, va ser voluntari l´exèrcit espanyol a la primera guerra de independència la Guerra

Grande, que va durar uns 10 anys.(a Catalunya va pagar per no haver de fer el servei militar)
(mostrar fotos d’en Claudi Carbonell de civil i militar)

Va conèixer a Luz Bastida, una noia d´origen francès, la família de la qual era propietària d´un “ingenio”,
on es produïa sucre, amb aproximadament un centenar d´esclaus i que de fet, poc abans d´haver-se conegut,
els van alliberar. Es van casar el 1878 i van tenir tres fills: Jaume (Mito), Paquita i Conxita. El fet d’haver
prosperat econòmicament el va ajudar a poder-se casar amb la filla d´un empresari i propietari d’altres
“ingenios”.Durant aquesta època va tenir contacte amb la maçoneria i en va ser membre. El negoci i les
propietats van anar creixent.
Amb la complicació de la situació a Cuba van tornar a Catalunya el 1896 i es van establir a Barcelona a
Rambla Catalunya, continuant amb el negoci de teixits i mantenint contactes amb Manchester (bressol del
negoci del tèxtil). Llavors la Sra. Luz Bastida, va voler una “casita en la playa” pels records de Cuba però
en Claudi Carbonell preferia una casa a Corçà perquè era el lloc on tenia amics, coneguts i família i on havia
passat part de la seva joventut. Abans però abans de comprar la casa van fer un llarg viatge per Europa on
van adquirir molts dels objectes que podrem veure a la casa. La finca es va comprar l’any 1897 i la casa es
va començar el 98 i finalment es va acabar i inaugurar el setembre del 1900 coincidint amb la festa major
(mostrar gravats a la reixa i part de d’alt de la façana) Va ser la primera casa de Corçà on hi va haver llum de
gas, cosa que va despertar molta curiositat entre els veïns. Per la gent del poble Villa Luz era el Xalet d’en
Claudio.

2- EXTERIORS ( davant i esquerra)

Anem a parlar del jardí. Primer de tot destacar els 2 arbres centenaris que es van plantar quan es va
construir la casa l’any 1898 (i que hi ha 2 més a la part posterior del jardí). Just aquí, davant de l’entrada de
la casa hi havia un pont amb un estany que va ser enretirats per motius pràctics. Anem ara cap a la part
esquerra de la casa on podrem observar el jardí modernista. Mireu els bancs amb aquest motius de natura,
típic del modernisme. El modernisme era un moviment artístic, cultural i polític que es va desenvolupar a
finals del S. XIX i principis del XX a Catalunya, especialment a Barcelona. Continuant per l’esquerra del
jardí podem veure el que va ser el primer pou de la finca.
 3- JARDINS PRINCIPALS - PART POSTERIOR DE LA CASA

Continuem per l’esquerra i ens acostem a la part posterior de la finca on podem observar la volta tota
coberta amb el parral (també centenari) i que deixa veure un gran passeig central.
Just aquí mateix es va celebrar l’any 1908 el casament d’una filla, la Conxita Carbonell amb en Jaume
Rosich (mostrar fotos del casament i del menú) Va haver-hi orquestra i ball i els nuvis van marxar de viatge
de noces a Montserrat i Mallorca. Jaume Rosich era fill de propietaris de terres i masos a Pals, era advocat i
administrador de l’indià de Pals Pere Coll, re introductor del cultiu de l’arròs a Pals.

Luz Bastida mor l’any següent del casament, el 1909 (es diu que d’un disgust- pel regal d’en CC d’una
rosa, símbol maçònic que en ella no volia acceptar) Està enterrada a BCN a Montjuic.

Caminarem al llarg del passeig central que ens portarà a la cruïlla central. Des d’aquí podem observar el
final del jardí. A costat i costat del passeig central es poder observar el que antigament havien sigut uns
horts. També podem observar els altres 2 arbres centenaris i al fons la font que actualment no raja. A sobre
una terrassa, un dipòsit d’aigua a sota i un pou a la cantonada dreta. Donem mitja volta i un cop encarats
altre cop a la casa veurem a mà dreta una mena de porxo on es guarda el mobiliari del jardí, amb els bancs
originals del passeig.

Tornarem a l’entrada principal de la casa pel l’altre costat. Aquí poden observar les canyes de bambú
originals de Cuba que va portar en CC i que encara podem veure els fillets. Era costum dels indians portar
plantes de Cuba i posar-les al jardí, sobre tot palmeres.

4- LA CASA

PLANTA BAIXA- Les rajoles són hidràuliques de BCN. Les que revesteixen les parets de la Bisbal.
L’habitació de l’esquerra havia sigut saleta i després dormitori (malaltia Josefina Ferrero) La saleta de la
dreta amb tot de mobiliari dels viatges de CC per Europa a principi dels anys 20, principalment mobles de
Venècia . Els quadres pintats per en CC. Anirem al menjador on podem observar una fotografia d’en CC i
Lus Bastida. També els quadres de paisatges de Cuba fets per artistes locals en base a postals originals
que els indians portaven de Cuba. Es poden veure els radiadors antics i nous, el moble trinxant (per servir la
carn), la finestreta de comunicació entre la cuina i el menjador L´any 1939, durant la retirada republicana,
aquí es va allotjar el comandant Líster cap de l´11 divisió, fent que la família s’instal·lés al pis de dalt. Des
de l’escala es poden observar els armaris cantoners originals i error en l’enrajolat del terra.

PRIMERA PLANTA – Primera habitació “museu” amb el estris de originals de viatge, i el plànol original
de la casa de 1897 i que no correspon amb exactitud al que després va ser, així com altres estris personals
de C.C.(ex. el “mundu” = bagul per viatjar) Passem a veure les habitacions de la part davantera, més amples
que les de la part posterior.
La primera habitació és de mobles de 1908, del casament de Conxita i Jaume. Us en recordeu qui era la
Conxita? Els fills de Conxita i Jaume, van néixer el 1909, Ramon, i 1912, Luz. Observeu com es pot passar
d’una habitació a una altre. Totes estan connectades, sembla ser per influència cubana per facilitar els
moviments nocturns. La segona habitació és de mobles de 1935, casament de Ramon Rosich (net d’en CC)
i Josefina Ferrero. La tercera habitació és de mobiliari de Claudi Carbonell ja vidu. La quarta habitació
(primera part posterior) va ser utilitzada per el fill gran, en Mito. Primer va viure a Manchester i després va
anar a Metz, Alsàcia, França amb la seva esposa “Mimi” on va comprar un “chateaux” ones va dedicar a
diferents negocis tots amb mals resultats, i sovint va recórrer al seu pare per a qüestions econòmiques.

El 1924, CC deixa Bcn i s’instal·là definitivament a Villa Luz fins a la seva mort.

L´any 1936, amb el començament de la guerra, la casa fou registrada pel comité, cosa que feu que part de la
biblioteca desaparegué. Jaume Rosich va ser detingut i va passar una o dues nits al castell de la Bisbal.
A principis dels anys 50 , la familia es trasllada a la Bisbal, i la casa tornà a ser una casa d’ estiueg.
Actualment Villa Luz acull les festes familiars tot l´any, i durant al menys sis mesos a l´any està ocupada per
la familia.