recuperem la Lleialtat Santsenca

com a centre veïnal, cultural i cooperatiu

document del grup de treball - més informació a lleialtat.wordpress.com
Esquerra a dalt: fotografia aèria. Font: bing.com
Esquerra a baix: vista de la sortida d’emergència al
cul-de-sac del carrer Maria Victòria
Dreta a baix: vista del carrer Olzinelles amb la finca
de planta baixa més un pis que està afectada per
l’apertura del carrer
A baix: cantonada Altafulla / Olzinelles
MÉS QUE UN EDIFICI romandre-hi, anaven al fons comú. Durant molts anys,
EMBLEMÀTIC només eren admesos els caps de família, i tant sols po-
Text aparegut en l’exposició “Memòria cooperativa” dien ingressar, com a sòcies directes de la cooperativa,
les dones que s’havien quedat vídues.

La Lleialtat Santsenca va ser fundada per quinze socis Expansió i mutualisme

el 22 d’octubre de 1894 al carrer Callao, quan Sants era
un poble independent de Barcelona, en el domicili par-
ticular d’un dels seus propulsors. Al cap de sis mesos,
quan ja eren una trentena, acordaren traslladar-se al
núm. 3 del carrer Olzinelles, una casa de camp volta-
da per horts i cultius, que la va fer ser coneguda entre
els cooperadors barcelonins com la «Cooperativa del
Camp». En aquell local, no gaire lluny de l’edifici que
ocuparia posteriorment, s’incrementà el número de so-
cis fins a vuitanta.
Inicis poc col·lectivistes
En uns inicis, els excessos de percepció se’ls repar-
tien entre els socis, sense deixar res per a cap fons
col·lectiu de reserva, una pràctica que més tard ells
mateixos considerarien, críticament, com a «cooperati-
visme individualista». Per a ingressar-hi es pagaven 30
pessetes d’entrada, que es retornaven si en menys de
sis mesos el soci es donava de baixa, i que en cas de
L’any 1896 la cooperativa es traslladà a una caseta del
carrer Dalmau. En els seus baixos hi havia el magatzem
de queviures i, al pis de dalt, l’oficina i el cafè. En aque-
lla seu hi estarien gairebé trenta anys. El 1905 eren cent
socis, un creixement constant que només s’estancà el
1914. L’any posterior es redactaren uns nous estatuts,
que establiren un Fons de Reserva destinat als casos
de malaltia i invalidesa, i que generava una suma ca-
paç d’assumir la paga de quatre pessetes diàries pels
socis malalts. S’establí, l’any 1923, una quota setmanal
de dues pessetes amb l’objectiu de construir un edifici
de la seva propietat. Mentrestant, la cooperativa seguí
funcionant, ara oberta durant tot el dia, i amb una mo-
neda social pròpia. Aquells canvis els permeteren arri-
bar a la xifra de cent setanta socis, àmpliament orga-
nitzats, com es veu en el fet que mentre acomplien les
seves tasques a la botiga, no podien repartir productes
a membres de la seva família.
Construcció d’un espai per al barri
El 1924 adquiriren uns terrenys adjacents a l’antic
del carrer Olzinelles i tres anys més tard, inauguraren
l’edifici de dues plantes i terrat dissenyat per l’arquitecte
Josep Alemany. La porta principal donava al carrer Olzi-
nelles, 31, a la planta baixa hi havia la botiga de queviu-
res, el magatzem i el forn de pa, i a la planta principal,
el cafè, la sala de juntes, el teatre, la secretaria i una
biblioteca.

Treball cultural i polític

Comptaven amb una agrupació cultural que
s’encarregava d’organitzar balls i teatre, i el 5 de juliol
de 1936, s’hi celebrà el Dia del cooperativisme, orga-
nitzat pel Grup de Sants, on es realitzà un “Gran Míting
d’Afirmació Cooperatista”, seguit d’una obra de teatre
amb el títol significatiu d’Abaix lo existent.

Desfeta en temps de Franco i futur incert

Article al número 265 del peridòdic Acción Coopera-
tista, l’1 de juny de 1928, parlant de la cooperativa. Es
poden apreciar tres imatges, una de la planta baixa,
una altra del café del primer pis i una darrera de la
façana. Imatge SERVICOOP
Després de la Guerra Civil, el 1941 és autoritzada per
la Falange, i dos anys més tard fou absorvida per la
Flor de Maig, perdent la seva personalitat jurídica. Més
tard, durant els anys 50, la cooperativa desaparegué i,
en el seu local, s’hi instal·là una fàbrica de torrons a la
planta de baix i la sala de festes Bahia al primer pis. El
1988 l’Ajuntament clausurà el local, i estigué abandonat
fins el 2006 quan l’okupà temporalment l’Espai Alliberat
per la Cultura. En l’actualitat, quan el teixit veïnal de
Sants reclama la manca d’espais pel desenvolupament
d’activitats socials i autogestionades, aquest edifici -per
la seva història cooperativa- hauria de ser retornat al
veïnat treballador que el va aixecar.
Fotografia apareguda al peridòdic Acción Cooperatista,
en que es mostra una imatge el dia de la inauguració
de l’edifci. Foto SERVICOOP
Pàgina següent: plànols originals de la construcció de
l’edifici. Hi ha algunes petites alteracions en la façana i
la decoracció respecte el que finalment es va construir.
A més cal destacar que s’ignora completament el fort
desnivell.
Font Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona
MOLTES HISTÒRIES
L’edifici que va aixecar la cooperativa la Lleialtat
Santsenca ha allotjat molts usos i persones diferents.
Primer una cooperativa de consum, que molta gent
gran encara recorda com hi compraven les seves ma-
res. Després una fàbrica de turrons (Viar) s’instal·là als
seus baixos, i segueix sent present en la ment de molts
santsencs ja que no va abandonar l’emplaçament fins
els anys 90. A la primera planta la sala de ball Bahia
va modificar a les seves necessitats el que havia estat
l’antic café de la cooperativa afegint-hi un altell. Més
tard aquesta sala es convertiria en una discoteca heavy
anomenada Rainbow. Després de que tots dos negocis
tanquessin als anys 90 el 2006 va ser okupat i recuperà
el nom de Bahia.

La fàbrica de torrons a principis dels 50.

Fotografia: Josep Bernal, antic treballador de Viar

Foto de l’any 1991 en que es veu els aires acondicio-

nats instal·lats al balcó per la discoteca Rainbow Durant una festa mentre era casa okupa. Imatge de rodatge del curtmetratge Bahia de director
Foto: Arxiu Històric de Sants Fotografia: Espai Alliberat per la Cultura David Moya a l’interior de la sala
Pintada sobre l’entrada durant el temps de la Sala
Bahia com a centre okupa
Extret de la web de l’Espai Allibertat per la Cultura
culturalliure.blogspot.com
S’acaba d’obrir el nou Espai Alliberat per la Cultura
Aquest vespre a les 21,00 h s’ha obert el nou Espai Alli-
berat per la Cultura, a l’antiga sala de festes Bahía del
carrer Olzinelles, 31 al barri de Sants. Entre música i ve-
dets s’ha fet l’obertura festiva de la porta de l’espai. Ara
mateix unes 400 persones ja estan fent-se seu l’espai
i preparats per veure l’estrena en paral·lel als cinemes
de la pel·lícula El taxista ful, amb la presència dels ac-
tors i el concert posterior amb La Troba Kung Fú (amb
membres de jarabe de palo, Dusminguet i Amparanoia),
Jalea Real, Pirats Sound Sistema i dj’s i vj’s. El progra-
ma del cap de setmana inclou actuacions de Pau Riba,
Enric Casasses i un llarg etcètera. De moment no hi ha
hagut cap mena de problema amb la policia.
QUAN LA CULTURA NO PAGA PEATGE / 2n ACTE
La nau espacial de la cultura lliure aterra a Sants
L’antiga sala de festes Bahía, amb una història que es
remunta als anys cinquanta i que havia acollit cantants i
artistes del sabor de la Mari Sempere o el Moncho, s’ha
convertit avui, després d’estar 10 anys tancada, en el
nou Espai Alliberat per la Cultura. Avui divendres 16 de
juny a les 21,00 h una troupe guiada per una xaranga i
les vedets de la cultura lliure, ha obert al c. Olzinelles,
31, del barri de Sants, el 2n Acte de l’Espai Alliberat
per la Cultura. Aquest serà un espai que ens regalem i
regalem a la ciutat contra la cultura enllaunada per les
fronteres mercantils, per una cultura lliure que desborda
els límits de les grans productores i gestores culturals.
Ara mateix ja es comença a posar en marxa una pro-
gramació que de moment durarà tot el cap de setmana.
La programació per als pròxims dos dies compta amb
la presència, entre d’altres, del cantant Pau Riba, un
recital de poesia amb Enric Casassas i Accidents Poli-
poètics, de l’estrena en paral•lel amb els cinemes de la
pel•lícula El Taxista Ful (premiada en diversos festivals
internacionals), teatre a càrrec de Conservas i Las Rei-
nas, concerts amb La Troba Kung Fú (amb membres
de Jarabe de Palo, Amparanoia i Dusminguet) i caba-
ret, tallers i una gran quantitat de coses més que es
revelaran una vegada alliberat el nou espai. Tot i que
en aquesta ocasió no es compta amb la seva presèn-
cia, l’Espai Alliberat segueix comptant amb el suport de
membres del món de la cultura com Lluís Llach, Manu
Chao i Ojos de Brujo.
Després d’un primer acte al teatre Arnau, on prete-
níem dur a terme una programació de 5 dies que fou
interrompuda bruscament per les autoritats municipals,
l’Espai Alliberat va fer un entreacte a l’espai públic da-
vant de l’emblemàtic Molino del Paral•lel. Allà, sota el
lema “l’Espai Alliberat per la Cultura no es desallotja no
s’atura” ja s’anunciava que aviat començaria el Segon
Acte d’aquest viatge per la cultura lliure. I demà a les
20,00 h de la tarda ho complim.
El nombre imparablement creixent de tècnics de
l’espectacle, vedets, escalfabutaques, professionals de
la cultura, precaris de les arts i claca entesa continuem
tenint motius per trencar amb la cultura mercantilitzada,
per denunciar les faraòniques institucions culturals que
elititzen la nostra ciutat, per lluitar contra la precarie-
tat laboral en què viuen la majoria de treballadors del
sector de la cultura i per fer una crítica frontal a l’SGAE
com a símbol del control de la lliure circulació del co-
neixement.
Sants és la pròxima parada perquè és un barri amb una
història de petits espais culturals autònoms vinculats
a la cultura popular obrera, molts d’ells desapareguts.
Perquè és un barri actualment sotmès a la pressió urba-
nística amb plans per continuar “esponjant-lo” al marge
del seu teixit social. Sants és la pròxima parada perquè
és tot un símbol de la cultura feta des de la base a Bar-
celona.
Moment de l’okupació La sala principal en una festa durant l’okupació.
Fotografia: Espai Alliberat per la Cultura Fotografia: Espai Alliberat per la Cultura
NIVELL DE PROTECCIÓ
Districte: Sants-Montjuïc
Autor: Josep Alemany, arquitecte
Any: 1927
Estil: eclèctic
Ús original: cooperativa
DEFINICIÓ
Edifici de planta baixa més planta pis, amb coberta, una
cornisa considerable i que fa cantonada amb el carrer
Altafulla. De composició ordenada, la tipologia és de
palauet, fet no estrany ja que ja feia força anys que els
edificis destinats a aquest ús o a casinos, etc. prenien
com a model i referent aquesta tipologia. Construït l’any
1927 per l’arquitecte Josep Alemany, l’edifici és total-
ment representatiu del llenguatge que ha caracteritzat
la trajectòria del seu autor; així, se’ns presenta amb so-
lucions classicitzants pròpies del període isabelí, ja que
els forats de la planta superior, pel que fa a disposició,
formes i decoració dels que creen arcades, tenen com
a models edificis projectats bé per Garriga i Roca, bé
per Rogent i que Hereu (estudiós de l’obra de Rogent)
determinà com a Rombogenstil. El que podríem ano-
menar revival historicoclassicista de Josep Alemany
en aquest edifici s’enfronta clarament a tot llenguatge
d’avantguarda i prefigura projectualment la major part
de l’arquitectura dels anys 40 i 50 amb la qual Alemany
treballà amb tota comoditat.
Cal destacar el cos lateral endarrerit que es troba al
final del carrer Altafulla i que tanca el carrer Dalmau,
amb un accés de dimensions grans ¿propi per a cà-
rrega-descàrrega de materials i elements per a usos
teatrall’, sobre el qual s’obren tres finestres sota una
marquesina d’igual volada i materials que la cornisa de
l’edifici, i un coronament desigual que està tractat amb
esgrafiats; tot ell un clar referent al darrer noucentisme
propi de l’Exposició del 1929.
PROTECCIÓ
Nivell C
Manteniment de la volumetria existent amb prioritat
cap a la recuperació dels volums, espais i decoració
originals, així com recuperació de textures, colors i ele-
ments decoratius originals.
- Es permet la remunta que determini el PGM, indepen-
ditzant la façana nova de l’existent, però mantenint una
composició ordenada. Haurà de conservar l’ambient
estètic del sector, responent a una composició ordena-
da respecte de les façanes protegides. S’haurà d’incidir
en aspectes com: coberta plana, predomini del massís
sobre el buit, predomini dels buits verticals sobre els
horitzontals, amb tractaments continus de façana, mit-
jançant estucs tradicionals amb color; queda prohibida
la façana d’obra vista, els aplacats continus de pedra,
les façanes totalment envidrades, les fusteria i persia-
nes d’alumini i de PVC, i tots aquells materials que no
ajudin a la conservació estètica i ambiental del sector.
Els colors de les façanes (revestiments, fusteria, bara-
nes, elements l’ornaments, etc.) hauran l’assegurar-ne
la integració. No es permeten vols tancats, ni semitan- Detall de les motllures que decoren les façanes
cats, ni oberts.
- Es permet la transformació de finestres existents en
portes i de forma unitària, en planta baixa, quan ho re-
quereixi la seva utilització comercial.
- Serà aconsellable que l’ús previst sigui compatible
amb el caràcter d’ús públic de l’edifici inicial.
Qualsevol intervenció requerirà la realització d’una me-
mòria d’investigació i recerca històrica que justifiqui i
documenti les parts originals, defineixi les modifica-
cions posteriors i la seva integració amb la proposta
sol·licitada.
Detall del forjat del primer vist vist des de la planta El paviment de mosaic hidràulic decora algunes de les Imatge de la façana l’any 1991, sense arbres al carrer
baixa, amb la confluència d’un pilar metàl·lic doble T dependències de la planta baixa. Altafulla i els aires acondicionats al balcó
amb una viga metàl·lica que suporta unes viguetes Foto Arxiu Històric de Sants Foto Arxiu Històric de Sants
amb revoltonts ceràmics. Foto Arxiu Històric de Sants
Notícies aparegudes en el diari local La Burxa
ENQUESTA SOBRE LES Com a conclusions de les necessitats extretes de
l’enquesta es poden agrupar en tres conceptes:
NECESSITATS D’ESPAI DE LES
ENTITATS DE SANTS reunions cada dia pot ser que es reuneixin
al barri fins a sis comissions, grups de treball, assem-
El primer pas per a dur a terme un procés participatiu i blees,... En la majoria de casos han de fer-ho en espais
mantenir un primer contacte i sondeig ha estat realitzar d’altres entitats o en locals privats
una enquesta que s’ha enviat a tot tipus d’entitats, des
d’associacions registrades, col·lectius, cooperatives, fe- emmagatzematge tots els col·lectius te-
deracions... que treballen al barri. Aquesta enquesta i nen més o menys necessitats d’emmagatzematge. Des
el contacte personal durant els tallers ha servit per fer de les petites associacions que requereixen un petit ar-
sortir a la superfície la manca d’espai que tenen. xivador a entitats que necessiten de grans espais amb
característiques molt concretes, com pot ser el bestiari i
la roba dels diables. També molt material d’ús puntual
Espais que utilitzen actualment que en aquest moment cada entitat té o utilitza d’altres
Casal Independentista entitats, i que en aquest nou centre podria ser únic i
compartit, com taules i cadires, material de cuina, ba-
Centre Social de Sants rres...
Can Vies
Cotxeres de Sants activitats pròpies les entitats requereixen
Casinet de Sants d’espai per al seu normal desenvolupament: sales
Parròquia de Sant Medir d’assaig, de reunió (anteriorment esmentat), cursos,
esplais, biblioteca...
Escoles
activitats puntuals d’igual manera pràc-
Degut a la forta pujada dels lloguers dels últims anys
ticament la totalitat de les entitats realitzen activitats
moltes entitats han hagut de refugiar-se en els locals
puntuals fora d’aquelles que els són habituals, com pot
d’altres entitats o cases okupes, creant una gran si-
ser conferències, festes, passis de cinema, representa-
tuació d’inestabilitat. En el cas dels centres okupats
cions teatrals,...
degut a l’incertesa de no saber quan es produirà el
desallotjament, i en altres casos com el Centre Social
Les entitats que han respost l’enquesta es poden agru-
de Sants depenent de la voluntat del Bisbat de Barcelo-
par en tres gran grups:
na que és qui els hi cedeix el local.
Veïnal
De la mateixa manera utilitzen puntualment altres
Comissions, grups de treball,...
instal·lacions propietat de l’Esglèsia com la Parròquia
Centre Social de Sants
de Sant Medir o l’Escola dels Maristes. En el primer
Casal Independentista Jaume Compte
cas la majoria dels anys hi ha hagut entesa i la cessió
Agrupament Escolta Puig i Moliner
ha estat gratuïta, però en el segon es queixen d’un con-
Esplai Sant Medir
trol ideològic, taxes abusives i, en tots dos espais,
La Burxa
dependència dels calendaris propis i condicions no
Festa Major de Sants
sempre òptimes.
Xarxa d’Intercanvi de Sants
Negres Tempestes
També fan ús dels equipaments municipals com el
Casinet i Cotxeres de Sants. Aquestes instal·lacions
Cultural
presenten diferents problemàtiques:
Teatre
Música
- el seu ús comercial passa per davant del de
Castellers
les entitats, així quan un promotor privat lloga la sala
Bastoners
deixa fora a les associacions que el vulguin utilitzar
Diables
- la seva gestió complica la seva utilització, ja
que cal pagar a personal que el gestioni, controli,... obli-
Cooperatiu
gant a les entitats a pagar-ne les hores extres i limitant
El Tatanet
la seva activitat a uns certs horaris
Centre de Documentació
- les seves condicions no abarquen totes les ne-
Federació de Cooperatives de Treball
cessitats, com poden ser sales per a activitats culturals
de petit format o sales de reunions, treball, arxiu,...
 Fotografies de la maqueta 1/100 utilitzada en els ta-
llers participatius amb els veïns i les veïnes com a eina
facilitadora per ajudar-los a comprendre l’espai. En
aquestes imatges es pot apreciar les característiques
de la sala principal de la primera planta.