Roger Catalan 4 ESO A

La Maternitat dElna

1. Busca en un mapa tots els llocs que surten en el llibre i subratllals en

colors diferents segons siguin passos fronterers, poblacions per on
van passar els republicans , camps de concentraci i Elna. ( Menera,
Prats de Motll, Arles de Tech, Banyuls, Figueres, La Jonquera, Sant
Cebri, Argelers, Brull, Vernet i Ribesaltes)
Menera poblacions per on van passar els republicans
Prats de Motll passos fronteres
Arles de Tech camp de concentraci
Banyuls passos fronterers
Figueres poblacions per on van passar els republicans
La Jonquera passos fronteres
Sant Cebri camp de concentraci
Argelers camp de concentraci
Elna Maternitat
Brull Elna
Vernet camp de concentraci
Ribesaltes camp de concentraci
Roger Catalan 4 ESO A

2. Busca una imatge de la

Retirada. Explica qu va ser.
Sintetitza la fugida de la
Remei i subratlla els adjectius
( entre 5 i 10 lnies).
La Retirada va ser el procs
de fugida dels catalans que
van intuir la victoria
franquista i per no morir
havien de marxar a trobar
sort a un altre pas que en aquest cas era Frana.
Un d'aquests casos es el de Remei, que va haver de fugir amb la seva
famlia. Ella va tenir sort, ja que el desplaament el va fer amb cami i
no a peu cosa que hauria fet el viatge ms complicat a causa dels
bombardejos. Finalment Remei va arribar a Frana i va ser portada a
la platja d'Argelers.

3. Fixat en les mirades, els rostres, el que porten.... i Busca una imatge
actual dels refugiats sirians. Descriu en 7-10 lnies del que van sentir
i senten totes les persones que han hagut de marxar per la fora de
casa seva.
Deixar el teu pas, les teves
costums, habits i amistats no
s gens fcil i ms encara si
ho has de fer per obligaci
sabent que no pots continuar
en el teu territori a causa de
la guerra. Tot aix s el que
senten actualment molts
refugiats sirians que sense tenir res a veure amb la guerra son els que
ms pateixen. Tots ells fa uns anys estaben sentats a casa seva sense
Roger Catalan 4 ESO A

ninguna preocupaci i ara estan escapant d'una dura guerra per

intentar sobreviure. Pocs per no dir ning s'han interessat per acollir
als refugiats i com he dit abans, quan t estas tranquil a casa teva
potser d'aqui uns anys et toca lluitar contra una guerra.

4. Explica com era la platja dArgelers , segons la Maria Garca. ( 5

lnes) Com s ara a questa platja?
La platja d'Argelers s una platja bastant extensa i molt ample. Com
podem veure a simple vista pot ser una platja normal com totes les
altres per en realitat s una platja fosca i trista ja que en aquell lloc
que pot semblar un lloc tranquil i divertit fa uns quants anys era un
camp de concentraci pels exiliats. Va ser un lloc que va acabar amb
la vida de moltes persones i per aquest motiu la platja d'Argelers no
s com les altres platges.

5. Qu signific la repressi franquista segons Joana Pasqual?

La repressi franquista segons Joana Pasqual s una situaci de molta
por pel que li pogus passar. En el seu cas Joana Pasqual va amagar-
se en un forn de p a Perpiny amb el seu marit mentre que els seus
fills eren a Catalunya treballant a la verema.

6. Explica les condicions dels camps de concentaci de les platges

franceses. Descriu-les en 10 lnies, a partir de l que has llegit en el
segon captol.( condicions fsiques, sanitries, alimentaci,
malalties...) Quanta gent va entrar a Frana? Per que la Rpublica
francesa no va respectar els principis dEgalit, Fraternit i Libert?
Els camps de concentraci eren espais tancats on s'acumulaven
enormes masses de gent. Les condicions son pssimes, on l'aliment s
molt escs i les condicions climtiques no sn gens favorables, ja que
el fred, el vent i la pluja son factors que poden influir en la teva vida.
Un altre tema que cal destacar son les plagues de polls i de pues
feien que les persones agafssin malalties i que els camps de
concentaci fossin llocs molt bruts. El govern Francs no volia exiliats
al seu pas i van deixar de banda els seus principis d'Egalit,
Roger Catalan 4 ESO A

Fraternit i Libert, degut a que Frana esperava l'arribada de menys

persones de les que finalment van entrar.

7. Qui era la senyoreta Isabel? Com era? Descriu-la a partir del que has
llegit al llibre ( entre 10 i 15 lnies)
Elisabeth Eidenbez va nixer a Zuric lany 1913, filla dun pastor
protestant. Va ser una mestra, que des de ben jove va formar part
dels moviments socials sussos relacionats amb el Servei Civil
Internacional (SCI). Va ser voluntria de la filial de lSCI Ajuda
Sussa als Nens de la Guerra Civil. Enmig de la misria de lexili, va
fundar la Maternitat Sussa dElna, amb la finalitat d'ajudar les
embarassades tancades en els camps de concentraci d'Argelers i
Sant Cebri. La Maternitat va estar activa des de 1939 fins a labril
del 1944 i va salvar 597 nadons. Era una noia jove, molt amable,
educada, disciplina i acollidora i sempre transmetia positivisme junt
amb les altres infermeres.

8. Qu s el SCI? Quins projectes impuls durant la guerra civil

espanyola i la segona guerra mundial que explica el llibre? ( 7-10
lnies)
El Servei Civil internacional s una ONG fundada al 1920 a Holanda.
Durant la guerra civil espanyola, el SCI impulsa un moviment per
ajudar als republicans i els hi van donar ajuda humanitaria, aliments,
roba, medicaments...
Elisabeth Eidenbenz era una voluntria del SCI i grcies a aix rebia
tot tipus d'ajut i va poder mantenir la maternitat durant uns quants
anys.
A ms a ms el SCI va ajudar als exiliats i a les persones ferides pels
bombardejos.

9. Quins sn els orgens de la maternitat i amb quins suports econmics i

materials compt? ( 5 lnies)
Al acabar la Primera Guerra Mundial es va crear una asociaci per
ajudar als nens. Ms tard es va organitzar una altra asociaci per
Roger Catalan 4 ESO A

ajudar als nens de la Guerra Civil Espanyola, aquesta asociaci es va

desplaar fins a Frana i va ser all on Elisabeth Eidenbenz va crear la
Maternitat per ajudar a les embarassades que estaben als camps de
concentaci.

10. Qu eren les barraques de transici ? Com eren? (4 lnies)

Les barraques de transici eren unes cambres que acollien a les mares
que els hi quedaven pocs dies pel part. All hi havien enfermeres i era
un espai ms ampli amb millor qualitat de menjar perqu les mares
arribessin en bon estat al part.

11. Explica els mecenes i el sistema dapadrinament i valora la seva

eficcia . (5 lnies)
El sistema d'apadrinament va ser implantat per Elisabeth Eidenbenz,
era un sistema que cosistia en ajudar a les mares dels infants amb les
seves despeses. Cada nad tenia un padr a Sussa que tenia bastant
capital per poder ajudar en les despeses dels nens. Normalment els
padrins eren gent de religi cristiana que volien ajudar.

12. Qu havem fet per merixer aquella vida? Noms erem civils,
persones de carrer fidels a un govern legtim que vam fugir per salvar
les nostres vides. Diu la Remei Oliva. Qu tha sorprs ms de la seva
histria?
El que m'ha sorprs de la seva histria s en general tot el que va fer
per poder sortir d'Espanya, com ella diu, noms eren civils i no feien
cap mal a ning. Tot i aconseguir arribar a Frana que ja era molt,
Remei Oliva la van tancar a la platja d'Argelers on el tracte que rebia
era molt dolent. L'alimentaci que els hi proporcionaven era encassa,
noms els alimentaven amb trossos de p sec que els hi tiraven com si
fossin animals i algn tros de bacall sec que era complicat ingerir
sense aigua.

13. Per qu van clausurar la Maternitat? Comenta la frase de Guy

Eckstein A vegades es necessari desobeir ordres per salvar vides
( pg 112) Hi ests dacord? Qu cal fer amb els refugiats que arriben
Roger Catalan 4 ESO A

a Lesbos? Entregar-los a Turquia? Acollir-los? Quina relaci hi veus

entre el tancament de la maternitat amb la situaci actual de tenir les
fronteres tancades?
La Maternitat es va clausurar perqu hi havia jueus que s'amagaven a
dins i la Gestapo venia sovint a comprovar-ho, per aix es va decidir
tancar la Maternitat perqu era perills per Elisabeth Eidenbenz
retenir jueus a dins.
Estic d'acord amb la frase de Guy ja que si tu creus que una cosa es
justa pots fer el que sigui per aconseguir-ho encara que hagis de
desobeir ordres. Per per un altre banda estic en desacord ja que tu
pots desobeir ordres mentre que aquestes ordres no siguin
perjudicials per tu, es a dir que si per salvar vides t'has de jugar la
teva no compensa.
Amb els refugiats de Lesbos els acolliria ja que tenen raons suficients
per marxar del seu pas. S'han d'ajudar a aquestes persones que ho
pasen malament perqu fa uns quants anys el nostre pas estava en
guerra i ens haura agradat que ens acollisin amb les mans obertes.
La relaci que veig entre el tancament de la maternitat amb la
situaci actual de tenir les fronteres tancades es que la Maternitat es
va tencar per les consequencies que Elisabeth podia tenir i les
fronteres estan tancades per les consequencies que poden tenir els
poltics i el pas.

14. Al captol que parla dels nens dElna mha cridat latenci s de
lexili, com si aix fos un pas. Segons els drets dels infants tothom t
dret a tenir un pas. Noms podem assumir el traumatisme viscut si
ens enfrontem al nostre passat. Hi ests dacord? Raona-ho.
Estic d'acord amb aquesta frase ja que tu no pots entendre als
refugiats si no has passat anteriorment les seves condicions. Si
tothom hagus viscut aix, avui en dia no hi hauria refugiats.

15. Qu tha agradat/ sorprs ms del llibre?

El que m'ha sorprs ms del llibre s la pacincia i sacrifici que
Elisabeth fa per donar a llum a casi 600 nadons ja que s'ha d'admirar
Roger Catalan 4 ESO A

que una persona perdi anys de la seva vida fent una bona obra social
en aquest cas ajudant a les embarassades d'Argelers.

16. Fes una valoraci de la sortida. (Tha agradat? Val la pena fer-la?
Estem immunitzats contra les tragdies col.lectives?...)
M'ha agradat bastant la sortida perqu jo pensava que sera ms
cansat escoltar tot el temps per al final les explicacions eren
entretingudes i era emocionant escoltar-ho.
Jo crec que si que estem immunitzats contra les tragdies col.lectives
perqu molta gent no li fa cas a les noticies sobre els refugiats i
potser et pot tocar a tu d'aqu uns anys.

17. Posa una foto del viatge que sintetitzi per a tu el que ha estat aquest
sortida.

Jo he ficat aquesta imatge perqu tota la sortida estava relacionada

amb la platja d'Argelers.
Roger Catalan 4 ESO A

18. Si fossis un siri, afgans, sudans.... i haguessis de marxar al cap

duna hora, qu posaries a la maleta?
Seria difcil ficar coses tils en una maleta per jo agafara algun
objecte relacionat amb mi o amb la meva famlia, algn objecte de
valor, una mica de menjar i roba. En aquests moments s difcil saber
que emportarte i amb una hora no et dona temps de pensar el que et
pot servir i el que no.