LA MATERNITAT D’ELNA

La història de la maternitat d’Elna comença amb l’Elisabeth Eidenbenz, una mestra i

infermera suïssa, que al començar la Guerra Civil Espanyola decideix deixar la seva feina a
Dinamarca de mestra, per anar ajudar a la població de Madrid, València i Catalunya.
Allà va aprendre primers auxilis, que li va permetre ajudar a embarassades i nens
republicans.

En el 1939, moltes famílies van fugir cap a França, per escapar de Franco, i entre aquestes
persones també es trobava l’Elisabeth.
Al arribar a França, totes aquelles persones que no tenien papers eren enviades a camps
de concentració, on vivien en condicions penoses i lamentables, on l'índex de mortalitat dels
infants era del 95%.
Per això l’Elisabeth Eidenbenz va decidir convertir un xató en desús, trobat per la Creu Roja
Suïssa, prop a la localitat d’Elna en la comarca del Rosselló, en una maternitat. Ja que
estava a prop a la Platja d'Argelers (un camp de concentració), i va pensar que seria més
fàcil ajudar a les dones embarassades recluïdes a donar llum i a nutrir als nens.
Aquests nens i mares eren acollits per l'Elisabeth, i eren portats cap a la maternitat, però la
seva estancia era limitada, ja que un cop ja recuperats eren tornat, tot i que l’Elisabeth
intentava sempre assegurar-se abans que tindrien millors condicions.

Al principi, la maternitat va funcionar gràcies a donacions procedents de països europeus,

tot i que les dones embarassades o acabades de parir ajudaven també en el manteniment
de la maternitat, ja sigui cuidant dels nens, fent de menjar, netejant…
L'espai disposava d'aproximadament 50 llits, distribuïdes per habitacions d'entre quatre i vuit
llits cadascuna. La majoria d'aquestes habitacions havien estat batejades amb noms de
ciutats espanyoles: Barcelona, Bilbao, Madrid, Santander, Sevilla i Saragossa. El paritori es
deia el Marroc.

Tot i que la idea principal només era ajudar a mares i nens exiliats espanyols, la Segona
Guerra Mundial, va arribar a França, la maternitat també va obrir les portes a mares i nens
jueus i gitanos.
Malgrat l’esforç de l'Elisabeth, d’ocultar aquests nens canviant els seus noms en les partides
de naixement, la Gestapo, la policia nazi, feia moltes visites i inspeccions, el que va
provocar que finalment al 1944, l'exèrcit alemany li dones un ultimátum de tres dies a
l’Elisabeth Eidenbenz perquè tanques les portes de la maternitat.

Elisabeth i el seu projecte de la Maternitat d'Elna van salvar la vida de aproximadament 600
nens que van néixer protegits per una bombolla d'amor i pau lluny de la por de la Guerra.

María García, és una de les dones embarassades que va passar pel camp de concentració
d'Argelers, i va viure sota el recer de l’elisabeth Eidenbenz. I anys després va participar en
la formació del llibre de la maternitat Assumpta Montellà on expressa com va ser la seva
experiència en la Maternitat d'Elna i com la tractaven.