L'AUTOR

Vicent Andrs Estells va nixer a Burjassot, poble de l'Horta Valenciana, l'any 1924
i va morir a Valncia l'any 1993. Va ser un molt bon periodista i escriptor, per pel
que realment va destacar va ser per la seva faceta potica. De fet, la seva, s
considerada la millor poesia valenciana des d'Ausis March i Ros de Corella. Tot i
aix tamb va ser un bon escriptor de novella i teatre aix com tamb gran
guionista.
Una de les curiositats de l'autor valenci, s que idolatrava d'una manera molt
exagerada a el seu compatriota Ausis March. De fet, l'anomena moltes vegades
durant tota la seva obra i el t contnuament present. Una de les coses que d'ell
tamb crida l'atenci s que la guerra civil, per ell va ser una poca feli ja que el
seu poble i la seva famlia, se'n van mantenir al marge. Per ell va ser una poca
molt feli, al contrari que la dictadura.
L'OBRA
Un altre punt a destacar, s la temtica dels seus poemes i el tracte que utilitza.
Vicent Andrs Estells parla amb la ms elegant quotidianitat de dos temes
principals: l'amor, ja sigui carnal, passional, familiar, abstracte o patritic; i la mort,
ja que perdre la seva filla quan tan sols tenia quatre mesos, va marcar molt l'autor i
aix, es veu altament reflectit en la seva obra.
VIDA DE VICENT ANDRS ESTELLS
_Va nixer a Burjassot a l'any 1924 en una famlia de forners. El tema permanent va
ser la Mort perqu la seva infantesa va estar marcada pels cerimonials de les morts
familiars i la presncia continuada de l mort.
Des de ben jove va comenar a tindre inters pel teatre i va escriure provatures.
Quan comptava amb 12 anys esclat la guerra d'Espanya.
El Llibre de Meravelles s aquella visi ttrica de la guerra.
Amb la postguerra s'instaur la repressi a tos els nivells
La por estava instal.lada als carrers i a totes les cases. Fou pitjor la postguerra que
no la guerra. Parla d'all que veu i sent i esdev cronista d'una ciutat i d'un pas que
viu i malviu i lluita i fracassa i torna a lluitar per una dignitat constantment negada,
per possible
CONTEXT HISTRIC I LITERARI
EL FRANQUISME
El franquisme s un rgim poltic autoritari que aparegu durant el 1939 al 1975,
neix d'una victria militar i d'un suport poltic a mans de Francisco Franco.
Al llarg de la seva existncia, la dictadura franquista va exercir una forta repressi
contra tots els partits i sindicats que defensaven idees poltiques o socials diferents
de les del rgim.
Durant els darrers anys del franquisme, es poden destacar diferents organitzacions
que estaven en contra del rgim, com lesglsia, a partir del concili Vatic II. D'altre
banda, podem destacar l'organitzaci nacionalista basca, ETA, que va duu a terme
un dels atemptats ms importants, del qual, Carrero Blanco va morir.
Situaci poltica: en el franquisme noms hi havia un partit anomenat "Movimiento
Nacional" format per la Falange Espanyola Tradicionalista i formava un dictadura.
Era un sistema que negava els drets individuals i no es podia representar les formes
populars en mans d'organismes.
Situaci social: el rgim va rebre ajut social dels burgesos financers i industrials i
dels grans terratinents. Tot i que la petita burgesia i els camperols influts per
l'Esglsia catlica tamb van suposar un suport. D'aquesta manera tenien ms
llibertats pbliques a canvi de la prosperitat que els hi donaven, per els altres
havien de seguir el rgim i havien de suportar la censura i el control que tenia el
rgim sobre l'ensenyament en que sempre intentava difondre la seva ideologia.
Situaci econmica: es caracteritza per ser capitalista ja que pretn augmentar el
nivell econmic del pas. Recolzava sempre als terratinents i els empresaris deixant
sempre de banda als treballadors. A ms a ms va prohibir les vagues i cap als 50' i
60' va haver una recuperaci de la crisis econmica que es coneix amb el nom de
"desarrollismo".
LA REPRESSI FRANQUISTA A CATALUNYA
En 1938, Franco va abolir l'Estatut d'Autonomia. Totes les persones que pertanyien
a organitzacions antifranquistes van ser objecte d'una repressi sistemtica, entre
les quals, una part van ser sancionades econmicament, altres van ser
empresonades i unes 3.500 van ser executades, un dels detinguts que cal recordar,
s Lluis Companys, que tot i exiliar-se a Frana va ser detingut per la policia
alamana i afusellat a Barcelona.
D'altre banda, Catalunya va viure una repressi especialment greu, ja que va
exercir contra la cultura catalana molt fortament, d'aquesta manera, va haver una
srie de canvis, com el nom dels carrers, i es van prohibir els balls populars, com les
sardanes, i l'himne i la bandera catalana, juntament, amb aquests fets cal destacar
que la llengua catalana es va prohibir en tots els centres escolars, teatres, llibres,
obres tradicionals, i es va prohibir parlar aquesta llengua fins i tot en llocs pblics.
La resistncia cultural
A partir de 1945, es va permetre publicar alguns llibres, noms de temtica
religiosa i de literatura, i algunes obres teatrals en catal.
Als anys seixanta es van permetre publicar revistes en catal, i aix va augmentar
molt el nombre de llibres editats en catal. Al 1961, va tenir el fenomen de la Nova
Can, aquesta va fer arribar la can moderna cantada en catal a un pblic ampli
i divers, especialment jove. Aquest fenomen va tenir tant d'xit que les autoritats
franquistes, van prohibir moltes actuacions i van imposar multes als cantants. Ms
tard, es van dur a terme ensenyaments de la llengua catalana i d'histria, en
domicilis particulars, i de forma clandestina. En lany 1961, es va constituir nium
Cultural, que va patrocinar cursos de llengua catalana, seguidament, lEsglsia
catlica va contribuir en la publicaci de molts llibres i revistes en catal, i va
fomentar el s del catal en actes religiosos.
La resistncia poltica
A Catalunya, i a la resta d'Espanya els partits i sindicats estaven prohibits, i gaireb
tots els seus dirigents estaven exiliats o a la pres. Desprs de lafusellament de
Companys, dirigent de la Generalitat, Josep Irla, la va dirigir, i des del 1954, per
Josep Tarradellas. Al 1951, es va duu a terme la primera gran mobilitzaci popular
contra el franquisme, la vaga de tramvies, aquesta mobilitzaci va ser una protesta
contra l'alt preu del bitllet la qual va consistir en no agafar el tramvia. Aquesta vaga
va tenir tant d'xit, que es van tenir que baixar els preus del bitllet, i seguidament
van destituir el governador civil i l'alcalde de Barcelona.
Des de el 1960, els partits clandestins i la protesta ciutadana es van anar
intensificant cada vegada ms.
Jordi Pujol, va organitzar diverses actuacions antifranquistes(Palau). El PSUC va
crear una xarxa organitzativa a les grans empreses i a l'ensenyament. Finalment, al
1971 es constituir lAssemblea de Catalunya, els quals, tenien com a objectius
principals; l'amnistia dels presos poltics, la democrcia i el restabliment dEstatus
de 1932. A partir del 1970 es va anar augmentat la conflictivitat laboral, sobretot a
les grans empreses de Barcelona, el Baix Llobregat i el Valls Occidental.
ESTELLS I LA POSTGUERRA
Vicent Estells va comenar a escriure a l'edat de dotze anys, era nascut i vivia a
Valncia. Durant la guerra, Valncia es va afiliar al bndol republic pel fet de que al
segle XIX es van recuperar les tradicions catalanes. Al comenament de la
postguerra, Valncia va ser una de les ciutats que ms va sofrir la repressi. Durant
la dictadura de Franco es va prohibir parlar i escriure en valenci, va arribar a tal
punt d' exageraci que fins i tot colpejaven a la gent que parlava en llocs pblics el
valenci i podien arribar a ser condemnats.
La situaci social era complicada ja que les famlies vivien en uns edificis antics
amb restriccions de menjar, ja que alguns productes eren molt cars o difcils de
trobar. Es van crear nous barris per establir uns habitatges per a famlies d
aproximadament vuit membres en que vivien de manera reduda i noms menjaven
un plat al dia, caracterstic de les famlies treballadores. A ms a ms l'nic mitj de
comunicaci amb el mn exterior era la radio, que havien de sentir d'amagades
quan es tractava de programes d'emissions clandestines. Aix va donar a lloc a la
fam i a les distincions de classes socials com la treballadora i els empresaris, temes
que es poden veure en obre d'Estells.
REALISME SOCIAL
Tant la intenci del realisme social com el seu disseny narratiu es troben en un
petit, per important grup de fets literaris: la creencia en la capacitat de la narraci
per a representar l' autenticitar total de la vida, el comproms social segons el qual
escriure equival a actuar i, d'aqu la possibilitat de transformar la societat si l'autor
revela les seves injustcies al pblic lector. Cadascuna d'aquestes suposicions
suggereix una relaci directa, ntima entre la realitat, el discurs novellstic i posa
mfasi en el moment histric actual com a base del que el novellista pot observar i
conixer en el trancorre temporal de la vida. Al mateix temps, aquestes idees es
conformen a l'important principi segons el qual el significat literari s expressat o
reflectit per la narrativa ms aviat que produt per ella. Per a molts crtics, llavors, el
realisme social ha adquirit el valor d'un relat de la realitat, que plasma la histria
d'un moment determinat en l'Espanya de la postguerra.
ESTIL
La seva expressi potica presenta elements amb els quals, l'sser hum, ens
trobem cada dia al llarg de la nostra vida: la fam, les circumstncies de la guerra,
de l'amor, del desig, del sexe, de la mort.
Alludeix sovint a la realitat quotidiana, descrita amb un estil molt expressiu
construt sobre la fusi de diversos registres, amb predomini de la llengua vulgar.
En el seu estil, Estells utilitza la intensitat, el cromatisme*, la quotidianitat i la
potncia.
L'exaltaci pripica*, la llgrima davant la penria* sistemtica, el tat previsible,
industrial com el dol que s'hi enquadra, sn vivncies que tenen una dataci
exacta, tal com surten en els poemes de Vicent Andrs Estells.
L'expressi d'Estells mostra un llenguatge directe i narratiu, basat en el registre colloquial i
ajustat a la realitat que intenta reflectir: incorpora dialectalismes, formes populars, topnims
(carregats de simbolisme per a l'autor), vulgarismes, castellanismes i en ocasions, una clara
barreja de registres amb intenci de pardia o b de ruptura i contrast. Fa pardia de la tradici
clssica de les glogues o dels tpics de la Renaixena valenciana (com al poema Vora el
barranc del Carraixet). A ms d'usar el vers lliure, tamb recorre, a vegades, a la mtrica culta i
la dicci clssica, a l'alexandr o al sonet, a la pardia i a la ironia, a la adjectivaci incisiva o a
la intertextualitat amb autors llatins com Horaci, Virgili, Ovidi o Catul, i amb els clssics de la
literatura catalana com Ausis March o Jaume Roig.
Vicent Andrs Estells s una veu valenciana personalssima en el conjunt de la poesia
catalana contempornia. Grcies al seu estil, a l's lcid del llenguatge i al maneig de la forma
expressiva, la seua obra es llig amb la passi i la facilitat que susciten els poetes populars.

s un poeta de descripcions detallistes. En plena postguerra, poca de misria i repressi, Estells, que
fou periodista, mant una actitud de cronista apassionat i fa un inventari dels personatges i dels
esdeveniments que constitueixen el seu mn de cada dia amb una poesia molt personal que potser s
l'essncia de Valncia i de la seua gent. A travs de la tendresa, la rbia, el sarcasme i l'amor, Estells
expressa la glra i la misria d'un pas. El resultat s un discurs digne amb qu formula una crnica
amarga i al mateix temps esperanada.

TEMES
La mort s un dels eixos de la poesia d'Estells. En la seua poesia no s un tema metafsic ni
un recurs metafric. Quan Estells parla de la mort est, de fet, parlant d'un cadver ests a
terra, o de la mort concreta de la seua filla, dels morts de la guerra civil soterrats a fosses
comunesd'un dest d'humiliacions contnues.
Per, al costat de la mort, tamb sent una atracci obsessiva per l'amor, que es converteix en l'espina
dorsal de tota la seua lrica, en una gamma de sensacions que van des del sexe directament expressat
fins a les manifestacions ms sofisticades del desig. Una de les caracterstiques de la poesia d'Estells
s la forma crua com va tractar el sexe, inslit en la poesia catalana anterior a ell, i poc freqent en la
posterior, En general, el cos de la dona s font de metfores, En el seu tractament de la matria
amorosa cal destacar els encerts expressius plens d'intensitat, tant quan parla d'amors furtius com quan
evoca un amor conjugal llargament viscut i fidel.
D'altra banda, presenta una clara evoluci temtica en incorporar a l'mbit literari la
quotidianitat - personal i compartida - de postguerra, amb una visi sovint testimonial i crtica. A
ms, busca la singularitat o la ruptura respecta a la tradici immediata o coetnia, i la connexi
amb altres tradicions, sobretot la clssica, medieval i llatina. Tres mbits temtics determinants
en l'univers potic de l'autor sn:

- la poesia quotidiana: mostra els instants felios i les sensacions de petites coses senzilles i
satisfactries, perqu sn essencials, per tamb, i sobretot, s la fixaci escrita del caos
imperant en un temps de crisi; la fam, el dolor, la misria, la solitud i especialment, la pena i
la mort (personal i collectiva). En definitiva, aspectes dels anys difcils de postguerra i motius
essencials del seu univers temtic.

- la poesia amorosa: s idilli, fidelitat i sentiment, per s tamb sensualitat i erotisme. Com a
experincia personal i collectiva, el sexe s tamb refugi i caos, en un moment histric de
repressi.

- la poesia cvica: t les seues arrels en la terra prpia. Estells es compromet profundament
amb la realitat del seu pas sota el rgim repressiu franquista, que genera un present de
catstrofe i misria.
Un exemple de com el poeta es converteix en testimoni de les seues vivncies personals
compartides collectivament en la realitat de cada dia, en la quotidianitat, s el segon poema de
"Propietats de la pena", la tercera part del Llibre de meravelles (1971):

COMENTARI DE TEXT
"Testament mural"
Vicent Andrs Estells, nascut lany 1924 a lHorta (Valncia), destaca per ser
considerat el principal renovador de la poesia valenciana contempornia. Tot i que
va endinsar-se en el mn de la literatura quan encara era molt jove, en els seus
inicis va decantar-se pel teatre, per finalment, entre el 1935-36 va comenar a
escriure poesia. La caracterstica principal de les seves obres s la quotidianitat
relacionada amb el poble, lintent de plasmar de forma lrica la realitat que envolta
el poeta, per tal de poder universalitzar-la, i a ms, reflectir el seu tret ms
caracterstic: el to combatiu de les seves paraules: Feia segles que, al Pas
Valenci, no es feia sentir, en poesia, una veu tan intensa i tan potent (Joan
Fuster).
Dentre totes les seves composicions, una de les ms importants s Ciutat a cau
dorella(1953), el primer dels quatre poemaris editats entre els anys seixanta i
setanta, encara que sens dubte, el ms rellevant s El llibre de meravelles (1971),
grcies al qual Vicent Andrs Estells va esdevenir smbol del Pas Valenci. En ell,
centrant-nos ms concretament en el poema Testament mural, podem observar
tot un seguit de trets significatius en lobra.
Per comenar cal destacar el ttol del poema, Testament mural, en el qual hi
podem veure reflectida la necessitat per part del poeta descriure per tal de deixar
testimoniatge de les seves experincies, tret que est estretament lligat al fet
dhaver-se dedicat al periodisme des de lany 48 fins el 78 i que afecta fortament la
seva literatura, fent- la adoptar, daquesta manera, una influncia ms
caracterstica de la crnica que de la poesia. Per una altra banda, el fet que Estells
utilitzi la paraula Testament en el ttol ens indica la rellevncia que t per al poeta
la temtica de la mort, aspecte que va marcar la seva vida des de la infantesa (amb
la mort del seu avi i dun oncle, i anys desprs, amb la mort de la seva filla), i que
podem relacionar amb la Guerra Civil espanyola, moment histric que li va tocar
viure al valncia en primera persona quan tan sols tenia 12 anys.
Per una altra banda, cal donar importncia a la citaci que encapala el poema:
...de la mellor que mai vests camisa. Aquesta correspon al clssic valenci Jordi
de Sant Jordi, i tracta lamor de lluny; s un homenatge a lestimada de la qual el
poeta sha vist obligat a separar-se, motiu pel qual est trist i melangis. Vicent
Andrs Estells escull aquest vers per tal de presentar el seu poema perqu aquest
recull una gran concentraci dels motius temtics que sexpressen al llarg de la
composici de Jordi de Sant Jordi. El poeta valenci no pren la poesia de Jordi de
Sant Jordi com a referncia, sin que tan sols es basa en la temtica que el poeta
clssic utilitza, i es limita a modificar-la segons els seus gustos i interessos literaris.
Pel que fa a la temtica doncs, podrem relacionar el poema principalment amb el
record de lamor salvatge, el desig, lerotisme i la sexualitat, temes representatius
pel que fa a la poesia estellesiana. Aix com en diversos dels poemes de lautor els
podem veure reflectits en les descripcions constant dimatges sensorials
relacionades amb la sensualitat, en aquest cas Estells ens els presenta de diferent
manera, ja que utilitza leina ms caracterstica dun poeta per tal de reflectir les
seves experincies: la paraula. Vicent Andrs Estells pren una paret com a element
ms important i al voltant del qual gira tot el poema, ja que aquesta realitza la
funci de testimoniatge, s a dir de mural:arrapats en la bruta paret de
lescaleta,/amb una voluntat de viure, de perviure.... A partir de les paraules
escrites que trobem en aquesta paret sens mostra detalladament la realitat
viscuda, el pas del temps, que se centra principalment en el record melangis de
trobades amoroses que estan, per tant, estretament relacionades amb la
joventut:notes ingnues de quadern escolar,/ nota sobre la marxa dels
esdeveniments. La paret de lescaleta, espai dall ms quotidi, ha estat lnic
testimoni de lamor viscut pel jo potic, per aquest motiu recull fins i tot all ms
ntim, ms instintiu: paraules que parlaven dun record de carn viva,/ paraules que
evocaven les nits de gaudi i ptals,/ i la pornografia delirant duns dibuixos; En
aquella paret suada dels amants,/ amarada damors com un dur matals,/ en
aquella paret de friccions ardents. A ms a ms, el poeta valenci utilitza repetides
vegades el vers el teu nom i el meu nom per tal que els protagonistes de les
vivncies passin a formar part del mural de la seva vida, (ja que el nom dun
individu s la paraula que li dna identitat) encara que no ho fa de forma especfica
per tal de poder universalitzar-los: El teu nom i el meu nom, escrits en la paret,/ en
aquella paret plena de cors i rbriques. Tanmateix, aquesta exaltaci de la
joventut, tamb pot portar-nos a relacionar el poema amb el tema de la mort, com
hem dit anteriorment, ja que el jo potic fa referncia al passat des del present, s a
dir, recorda, fet que li fa veure cada cop ms llunyana lesplendor passada i ms
proper el final dels seus dies.
Quant al llenguatge, podem apreciar clarament un tret rellevant de Vicent Andrs
Estells: la utilitzaci de dialectalismes, donat al fet de pertnyer al Pas Valenci:
evoque; gaudi; torturen; degollen. A ms a ms tamb cal destacar el predomini
dadjectivaci al llarg de tot el poema, tret caracterstic en lobr del poeta valenci,
proporcionant-li daquesta manera una gran riquesa lxica a la seva obra:
voluntats darreres; fosca escaleta; paraules tendres; paraules obscenes;
pornografia delirant; bruta paret; friccions ardents; calligrafia dura; sexe poders;
notacions ingnues; autgrafs autntics i primaris.
Vicent Andrs Estells al llarg de tot el poema Testament mural utilitza un gran
nombre de recursos estilstics, entre els quals, els que ms destaquen sn els
segents:
En primer lloc, cal donar importncia a diferents anfores que realitza lautor per tal
de donar rellevncia als elements principals i al voltant dels qual gira el poema, ja
que sn els utilitzats per Estells per tal de deixar constncia de la seva
experincia: la paret i les paraules: en aquella paret plena de cors i rbriques,/ en
aquella paret de voluntats darreres; en aquella paret de la fosca escaleta;
paraules que parlaven dun amor invencible,/ paraules que parlaven dun amor de
carn viva/ paraules que evocaven les nits de gaudi i ptals.
Una altra forma retrica destacada s lanttesi, a travs de la qual el poeta ens
mostra a travs de paraules completament contrries, que la paret ha estat
testimoni tant de les escenes ms tendres, com de les ms salvatges i ertiques:
entre paraules tendres i paraules obscenes. Tamb hi podem observar una
comparaci, que s utilitzada per tal de comparar la paret amb un llit, ja que
aquesta ha recollit al llarg del temps les escenes amoroses dels dos amants,
accions que normalment solen donar-se en un matals: En aquella paret suada
dels amants,/ amarada damors com un dur matals. Per ltim, tamb podem
trobar una repetici al final del poema per tal demfatitzar i donar fora al sentit de
la paraula amor, ja que s el que el jo potic ms enyora perqu per a ell ara tan
sols forma part del record: aquell amor, lamor, amor dungles i dents.
Pel que fa a la mtrica, el poema est format per 31 versos alexandrins amb cesura
desprs de la sisena sllaba que divideix cada vers en dos hemistiquis. La rima s
lliure i es combina la rima femenina i la rima masculina.
Aix doncs, podem observar com Vicent Andrs Estells, tot i composar una poesia
clarament ntima i quotidiana, aconsegueix grcies a aquest mateix motiu,
universalitzar la seva obra, i arribar a un collectiu molt ms ampli, assolint
daquesta manera el seu major xit, a partir del qual va rebre la consideraci de
smbol del Pas Valenci.

COMENTARI ELS AMANTS

El poema Els amants s un dels poemes que podem trobar dins del Llibre de
meravelles, publicat lany 1971 escrit per lautor valenci Vicent Andrs Estells.
Aquest poema mostra la passi entre dos amants que sestimaven. Lautor, al llarg
de tota lobra, compara labans ( la passi que sentien lun per laltre, amb lara: ha
passat molt de temps i no hi ha la mteixa passi; tot i aix recorden els vells temps.
Lautor ens vol donar a entendre que el seu amor no s un amor corts, s a dir,
lamor dun cavaller per una dama casada per la que faria qualsevol cosa per que
tenen que mantenir la seva relaci en secret perqu no els descobreixin; sino que
s un amor carnal, de dessig. Ells sn uns amants que no samaguen.
s un poema de versos dart major de 12 sllabes cesurats en dos hemistiquis de 6
sllabes. Est format per cinc estrofes: la primera i la segona de quatre versos, la
tercera de dos, la quarta de dotze i la ltima de dos.
Podem trobar diferents figures retriques com un hiprbaton, una anttesi, una
metfora i comparaci.
En conclusi, aquest s un poema que mostra la passi entre dos amants, els
millors amants que hi ha hagut a Valncia

Comentari - "res no m'agrada tant" (V. A. Estells)

Ens trobem davant de res no magrada tant, un dels poemes recollits dins del
poemariHoracianes, de Vicent Andrs Estells (1924-1993), poeta valenci ms
destacat del segle XX i un dels ms reconeguts en la seva llengua. La seva obra, es
caracteritza, entre daltres coses, pel seu gran nombre de producci literria, per la
correlaci imparable de la seva creaci, fet que ens deixa veure, clarament, la
influncia de la seva altra passi, el periodisme, ja que es veia en la necessitat
obsessiva descriure, gaireb en forma de crnica, per tal de deixar constncia del
mn que lenvoltava i de les seves experincies com a portaveu dun poble, s a dir,
de representar el drama collectiu en forma de paraules, la dura realitat en la qual
els va tocar viure.

Abans de centrar-nos completament en el poema, situarem de forma general el

poemari. El llibre Horacianes va ser escrit entre 1963 i 1970, encara que no va ser
fins el 1974 quan va ser publicat, incls dins del segon volum de les obres
completes de lautor valenci, Les pedres de lmfora, desprs dun perode de
silenci causat per la censura i la forta repressi franquista, fets que el van obligar a
no publicar cap obra durant uns anys per tal de garantir la seva seguretat, ja que,
com sabem, molts dels seus poemes es veuen influenciats per un fort contingut
poltic, veient-se sotms, aix, a lautocensura i a la reclusi de lexpressi lliure,
tamb anomenada exili interior. Va ser per aquest motiu, doncs, que lautor de
Burjassot, a partir dels anys setanta, dons a conixer tota la producci creada
durant els anys de silenci anteriors. Aquesta publicaci massiva dobres va donar-li
molt de renom i el va portar al mxim reconeixement popular, malgrat que, daltra
banda, va fer difcil el fet que el pblic pogus seguir la difusi de tots els seus
textos en un espai tan breu de temps.
Un altre tret important a destacar daquest poemari s el seu ttol, Horacianes.
Estells no el va escollir aleatriament, sin que ho va fer amb unes intencions ben
significatives; Per una banda, pretn deixar palesa la influncia rebuda dels clssics
llatins, entre els qual se situa Horaci, Virgili, Rufus Fest Avi, Ovidi, durant la seva
etapa educativa autodidacta, demostrant, aix, que els coneix b, que li sn
propers, que els ha tractat i que t el dret de manipular-los i modificar-los segons
els interessos literaris de la poesia estellessiana. Daltra banda, estretament lligat
amb lanterior afirmaci, el ttol ens avana indirectament el detall que la majoria
de les obres recollides en el poemari sn tractades des dun punt de vista com
entre Horaci i el poeta de Burjassot amb una intenci clarament irnica, o b
intelligent, per tal dexpressar, de forma amagada, aquells fets o situacions que no
podien ser tractats de forma directa.

Pel que fa al poema, trobem un jo potic en primera persona, el qual, malgrat que
el fragment forma part del recull Horacianes, com diem anteriorment, no inclou la
perspectiva del clssic llat, sin nicament la del poeta valenci, demostrant que
lexcepci confirma la regla. Aquest [el jo potic], centra el contingut del poema en
lelogi al pebrot escalivat, un plat tpic valenci, detall que pretn deixar entreveure
la importncia que sent lautor pels orgens i les seves idees nacionalistes: amb els
productes de la terra, presentant-nos lpat com el seu mxim goig, tal i com
podem veure en el mateix ttol: res no magrada tant, fent referncia al menjar
com a un dels ms joiosos plaers de la vida, encara que a la vegada un dels ms
ordinaris i casolans, mostrant, aix, un dels trets ms destacats de lautor de
Burjassot, la quotidianitat: magrada molt el piment torrat/ lenrame doli cru
amb un pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres.... A travs daquesta,
lautor vol transmetre la seva senzillesa i humilitat davant la vida, motiu pel qual
aboleix ls de la majscula, amb lobjectiu demfatitzar la majestuositat de les
petites coses, la realitat del dia a dia, la minuciositat dall que lenvolta.
Daltra banda, observem tamb, com Estells fa diverses associacions referides a la
gastronomia, relacionant-la, per exemple, amb la sexualitat i lerotisme, un altre
dels seus temes ms habituals: sin amb aquella carn mollar que t/ lexpose
dins el plat en tongades incitants / de vegades arribe a lxtasi, a lorgasme,
veient-se temptat pel plaer de menjar de la mateixa manera que pel plaer sexual.
Laltra de les associacions ens fa referncia a la religiositat, presentant-nos
lactivitat culinria com un acte per ser consagrat de la mateixa manera que el pa i
el vi en una missa: del dit gros i el dit ndex, amb un tros de pa, agafe un tros de
piment, lenlaire vidament, eucarsticament convertint lacci en un vertader
ritual, de manera irnica, ja que Estells no destacava, precisament, per la seva fe
religiosa.
Tant pel que fa a la temtica, com pel que fa a la manera de ser expressat, es
relaciona res no magrada tant amb el poema Oda al caldillo de congrio recollit
dins Odas elementales del poeta Pablo Neruda, on lautor fa un elogi al caldillo
de congrio, com b diu el ttol, una sopa de peix i verdura tpica de Xile,
demostrant la petita influncia del sud-americ sobre el contemporani valenci,
convertint-lo en un altre dels seus referents.

La lrica dEstells ens ofereix un gran ventall dopcions per analitzar i destacar. Una
daquestes s la seva prodigiosa versatilitat de registres i de vocabulari. En un
mateix fragment lautor ens pot barrejar paraules cultes (com ara vidament,
eucarsticament) amb daltres ms populars i colloquials, (com ara piment torrat,
tires, pessic) fins i tot de vegades grolleres, que li donen una mplia diversitat de
mots a escollir davant un to, o un altre de diferent en les seves creacions. Dins del
fragment analitzat, podem destacar, especialment, lexpressi que clou el poema:
mel fot, on queda clarament reflectida la intenci del poeta valenci pel que fa a
lexterioritzaci espontnia, colloquial i popular dels mots, dacord amb la teoria de
la paraula viva del modernista Maragall, la qual proporciona a les creacions un to
dabsoluta veracitat i realisme. De
la mateixa manera, podem veure un s molt abundant de ladjectivaci, que li
ofereix infinitat de matisos en la manera de descriure tot all que lenvolta: oli cru/
piment torrat/ cante, llavors, distret/ crosta socarrada/ tongades incitants. Pel que
fa a la llengua, malgrat utilitzar el catal, podem observar tot un seguit de variants
dialectals utilitzades com petits signes didentificaci de lorigen valenci de lautor,
petites diferncies lingstiques que veiem, especialment, en el cas dels verbs:
cante, raone, expose, enrame, suque, agafe, mire.

Pel que fa a lestructura mtrica de la creaci, podem destacar, entre daltres coses,
la seva irregularitat, ja que ens trobem davant duna composici formada per un
conjunt de versos lliures, sense rima, sense cap tipus dagrupaci de versos
definida. Podem interpretar aquest desordre formal, tant en la mtrica com en
lestructura externa, com a un possible recurs dEstells, per tal de transmetre la
idea de senzillesa, espontanetat i de trencament amb les normes exigides, rgides i
complicades de la poesia convencional, ja que pretn fer un poema fcil, accessible
i comprensible per a tothom.
Finalment, acabarem anomenant les principals figures retriques utilitzades en el
poema que hem analitzat, encarregades dembellir-lo i proporcionar-li musicalitat. El
fet de trobar-nos davant dun poema amb un carcter clarament narratiu, per, ens
limita bastant el seu s, centrant-se principalment en: lenumeraci: cante llavors,
distret, raone amb loli cru, amb els productes de la terra/ desprs, en un pessic
del dit gros o el dit ndex, amb un tros de pa, agafe un tros de piment, lenlaire
vidament, eucarticament.../ lalliteraci: magrada molt el priment torrat/ la
comparaci: ...i suque molt de pa, com fan els pobres/ la hiprbole: de vegades
arribe a lxtasi, a lorgasme, etc.

Podem dir doncs, que Vicent Andrs Estells ha sigut la bomba de rellotgeria del
segle XX, sent un lluitador amb ganes de trencar amb les normes establertes,
deixant clar en tot moment el seu esperit de comproms social, clarament relacionat
amb la poltica i la reivindicaci dun poble i una llengua sotmesos al silenci,
utilitzant les seves paraules, all que millor sabia manegar, com a pitjor arma de
guerra, assumint aix la veu dun poble.
COMENTARI DE TEXT.
Context:
Aquest poema es troba al llibre de meravelles de Vincent Andrs Estells, que va
ser escrit cap a l'any 1971.
Significat:
Estells ens parla de la seva joventut i dels seus records viscuts amb la seva amant
a la nit de Sant Josep a Valncia. Recorda com eren els versos escrits cuan era jove:
estellats i apressats i els compara amb els actuals, que son "solemnes del record".
Descriu el paisatge que observa des de el terrat i els sorolls escoltats en aquell lloc,
com les granotes al riu i les carcasses.
Tema:
Els records i felicitat suprema en la seva joventut que a la vegada enyora.

Estructura:
Aquest poema no est separat per pargrafs, s a dir, no t una estructura per
estrofes, per est format per 20 versos. La majoria de les sl.labes son parells (12,
14, 16), per predominen els de 14. Es un poema amb estribill "animal de records,
lent i trist animal".
Est dividit en tres parts, marcada per la tornada "Animal de records, lent i trist
animal". La primera part abarca des de el v.1 fins al v.6 on Estells ens fa la
introducci del poema marcat pels records felios. Parla dels poemes passats, de la
joventut que son estellats i apressats, no solemnes com els de la actualitat. La
segona part abarca des de el v.7 fins als v.13 es on ens descriu el lloc i el paisatge
observat per ell. Per acabar tenim la ltima i tercera part que abarca des de el v.14
fins al v.20 on ens parla de les seves sensacions viscudes i dels seus pensaments en
aquell moment.

To potic:
Estlles utilitza un to lric. Hi ha una part en el poema on canvia el to (v.10-13), un
to d'entusiasme. Parla dels sorolls que evoquen felicitat.

Resursos expressius:
En aquest poema poden trobar la tornada que es repeteix durant tot el poema i que
ens marca on comencen i acaben els versos. Utilitza la /s/ per donar-li ms agilitat
(v.5-6). Trobem una paranomasia "teues" "teles" juntament amb alguna comparaci
dels versos escrits en la joventut i els escrits a l'poca adulta (v.4,5,6), utilitza la
descripci de l'aparell genital femen ajudat per metfores (v.17-18-19). Podem
observar que ell mateix s'identifica en la tornada "animal de records, lent i trist
animal". Estells exagera la seva felicitat a l'hora d'escriure els versos, tamb
exagera en descriure la seva terra, Valncia plena de flames (v.12). Per acabar
observem que utilitza el recurs de l'anfora a v.3.

Conclusi:
L'autor ens parla de la seva felicitat quan enyora la nit de Sant Josep viscuda a
Valncia en la seva joventut juntament amb la seva amant. Ens descriu el lloc on es
desenvolupa tot el poema i els sorolls recordats.
FIGURES RETRIQUES
Per llegir aquests poemes us ser de gran ajuda recordar les diferents figures
retriques que hi ha.
Aqu us les posem totes perqu les podeu consultar sempre que vulgueu.
Anfora: Repetici duna o ms paraules a linici de diversos versos o frases.
Asndeton: Supressi intencionada de les conjuncions que uneixen paraules o
oracions.
Elisi: Supressi de paraules que se sobreentenen en una frase.
Enumeraci: Formulaci continuada de diverses idees.
Hiprbaton: Alteraci de lordre lgic dels elements de loraci
Polisndeton: Repetici innecessria de conjuncions de coordinaci.
Alliteraci: Repetici de sons iguals o semblants en un vers o frase.
Onomatopeia: Imitaci mitjanant la fontica dun soroll o so.
Paronomsia: Joc de paraules. Oposa mots semblants fonticament per de
significat diferent.
Anttesi: Inclusi dins duna mateixa frase de dos mots o expressions de significat
oposat.
Comparaci: Figura que relaciona dos temes, un de real i un dimaginari, a partir
duna semblana entre ells. Es relaciona per mitj de lenlla com o b amb el verb
semblar.
Hiprbole: Exageraci desmesurada que sallunya de la realitat.
Interrogaci retrica: Formulaci duna pregunta emftica sense esperar resposta,
ja que se suposa que s ben evident.
Metfora: Identificaci entre dos termes diferents, un de real i un dimaginari, els
quals tenen una relaci de semblana.
Paradoxa: Certesa aparentment contrria al sentit com.
Personificaci: Atribuci de qualitats humanes a ssers irracionals o inanimats.
Sinestsia: Associaci o intercanvi de sensacions provinents de diversos sentits.