Bloque Analisis Bachiller

TEMA 1: LMITS CONTINUTAT I DERIVABILITAT
Pgina. 0
IES COTES BAIXES
MATEMTIQUES 2n BATXILLERAT
MATEMTIQUES II
BLOC I: ANLISI
TEMA 1: LMITS. CONTINUTAT I DERIVABILITAT
TEMA 2 : APLICACIONS DE LA DERIVADA
TEMA 3: CLCUL INTEGRAL
MATEMTIQUES II
Pgina. 1
TEMA 1.- LMITS. CONTINUTAT I DERIVABILITAT

NDEX
1.1 LMIT D'UNA FUNCI EN UN PUNT. LMITS LATERALS
1.2 LMITS EN L'INFINIT
1.3 CLCUL DE LMITS
1.4 CONTINUTAT
1.5 DISCONTINUTATS.TIPUS
1.5.1 DISCONTINUTAT EVITABLE
1.5.2 DISCONTINUTAT DE SALT FINIT O DE PRIMERA ESPCIE
1.5.3 DISCONTINUTAT ASIMPTTICA
1.5.4 DISCONTINUTAT DE SEGONA ESPCIE
1.5.5 DISCONTINUTAT DE SALT INFINIT
1.6 TEOREMES DE CONTINUTAT
1.6.1 TEOREMA DE BOLZANO
1.6.2 CONSEQNCIES
1.6.2.1 TEOREMA DE DARBOUX
1.6.2.2 TEOREMA DE WEIERSTRASS
1.7 MESURA DE LA VARIACI D'UNA FUNCI EN UN INTERVAL: TAXA DE
VARIACI MITJANA. INTERPRETACI GEOMTRICA
1.8 LA FUNCI DERIVADA
1.9 RELACI CONTINUTAT I DERIVABILITAT
1.10 CLCUL DE LES RECTES TANGENT I NORMAL A UNA CORBA EN UN
PUNT
1.11 CLCUL DE LMITS UTILITZANT LES DERIVADES: REGLA DE LHPITAL
1.11.1 TEOREMA DE LHPITAL
1.11.2 OBSERVACIONS
1.11.3 APLICACIONS DEL TEOREMA DE LHPITAL AL CLCUL DE
LMITS
1. 12 TEOREMES FONAMENTALS DE LES FUNCIONS DERIVABLES
1.12.1 TEOREMA DE ROLLE
1.12.2 TEOREMA DEL VALOR MITJ O DE LAGRANGE
1.12.3 TEOREMA DE CAUCHY
MATEMTIQUES II
Pgina. 2
1.1 LMIT D'UNA FUNCI EN UN PUNT. LMITS LATERALS

Qu entenem per lmit d'una funci en un punt?
2
Siga f(x)= x . Qu li passa a la funci quan ens apropem al valor x=1? Observa la taula i la
grfica de la funci.
x
0
0,9
0,99
0,999
1,001
1,01
1,1
f ( x) 1
lim
1
f ( x) 1
lim
1
f(x)
0
0,81
lim f ( x) 1
x 1
Conclussi: Perqu
existisca el lmit d'una
funci en un punt, han d'existir els seus lmits
laterals i coincidir. A ms si hi ha el lmit de la
funci en un punt este s nic
DEF: Direm que:
lim f (x) L 0 0 / x a ,a f (x) L

xa
1.2 LMITS A L'INFINIT

Qu li passa a la funci quan ens apropem a valors molt grans o molt xicotets?
Observa la grfica de la funci h(x) = x 1
x
Calcula
lim h( x )
lim h( x )
MATEMTIQUES II
Pgina. 3
1.3 CLCUL DE LMITS

En general per a calcular el valor del lmit duna funci en un punt substituirem la x pel
punt a qu ens apropem. Si obtenim com resultat un valor concret, + o -, eixe ser
el valor del lmit. En cas contrari estarem davant d'una indeterminaci que cal resoldre.
Les indeterminacions possibles sn:
0
0
00
A ms hem de tindre en compte les segents propietats de la suma, el producte i el

quocient de les funcions.
SUMA:
+ -
Lim g(x)
+ - + -
Lim(f(x)+g(x))
+ - + - Indeterminaci
Lim f(x)
PRODUCTE:
Lim f(x)
A0
Lim g(x)
Lim(f(x)g(x))
Indeterminaci
Lim f(x)
A0
Lim g(x)
Lim(f(x)/g(x))
Indeterminaci
Indeterminaci
QUOCIENT:
MATEMTIQUES II
Pgina. 4
CLCUL DE LMITS. RESOLUCI DINDETERMINACIONS.

A-FUNCIONS POLINMIQUES: P(x)
A.1 lim P( x ) ,aR Substituirem x per a.
xa
2
2
Exemple: lim (2x 3) 2 2 3 5
x 2
A.2
lim P( x )
El lmit coincideix amb el lmit del monomi de major grau.

lim P( x )
x
lim ( 3x3 2) lim 3x3 3 3
Exemple:
lim ( 3x 1) lim 3x3 3 ( )3

3
B-FUNCIONS RACIONALS:P(x)/Q(x)
B.1 lim
xa
P( x )
,a R Substituirem x per a
Q( x )
a) Si Q(a) 0 lim
xa
P( x ) P(a)
Q( x ) Q(a)
Exemple: lim
x2
2x 2 3 8 3 11
3x
6
6
b) Si Q(a)= 0 i P(a)=0 Estem davant la indeterminaci 0/0. Per a resoldrela simplificarem la fracci descomposant el numerador i el denominador
x2 9 0
( x 3)( x 3)
lim
lim( x 3) 6
Exemple: lim
x 3 x 3
x 3
x3
0 x 3
c) Si Q(a)= 0 i P(a) 0 Estem davant la indeterminaci K/0 per a resoldre-la

calcularem els lmits laterals obtenint valors de + i -
Exemple: No existeix lim
x 1 x
1
ja que no concideixen els lmits laterals:
1
lim

1
1
x 1 x 1
lim

x 1 x 1
0
lim 1
x 1 x 1
MATEMTIQUES II
B.2 lim
x
Pgina. 5
P( x )
P( x )
i lim
substituint ens apareixeran les indeterminacions:
Q( x ) x Q( x )
a) La resoldrem dividint numerador i denominador per la mxima potncia

dx en tota lexpressi:
Exemple:
3x 2
3 2
5
2
3x 2 x 5
x
x lim x x
x3 0 0
lim
lim x
32 22
x 4 x 3 32x 22 x 4 x 3 32x 22
x
4
4
2
3
x
x
x3
x3 x3
2
2x
3
Tamb la podrem resoldre estudiant el grau del numerador i del denominador

de manera que:
1) Si el grau del numerador > grau del denominador el lmit ser .
2) Si el grau del numerador< grau del denominador el lmit ser 0.
3) Si el grau del numerador = grau del denominador El valor del lmit ser el
quocient dels coeficients que acompanyen a la incgnita del dit grau.

x4 1
x4
1
lim

Exemple: lim
3
3
x 4 x 32x 22
x 4 x
0
b) - La resoldrem fent loperaci, mcm, i calculant el valor del lmit:

Exemple:
x 2 2 x 1
(3x 1)( x 2) ( x 2 2 x 1)
2x2 7 x 1
lim 3x 1
( ) lim
lim
x
x
x
x 2
x2
x2
2x2
lim
lim 2 x
x x
x
C-FUNCIONS IRRACIONALS
Hem de tindre en compte les propietats segents:
1 Si
2 - lim
a lim
x na
3 Si lim f ( x ) o s lim
x a
2
Exemple: lim x 4
x 4
x a
f ( x ) n lim f ( x )
lim x 2 4 12
x 4
x a
MATEMTIQUES II
Pgina. 6
Ens podem trobar dos tipus dindeterminacions:

a) 0/0 Multiplicarem i dividirem per lexpressi conjugada de larrel
Exemple:
x (1 1 x )
x (1 1 x )
0
lim
lim
x 0 1 1 x
x 0 (1) 2 ( 1 x ) 2
0 x 0 (1 1 x ) 1 1 x
x
lim
x (1 1 x )
x (1 1 x )
lim
lim (1 1 x ) 2
x 0 1 (1 x )
x 0
x 0
x
lim
b) - Multiplicarem i dividirem per lexpressi conjugada de larrel

Exemple:
lim
lim
x 2 x ( ) lim
x2 x
x2 x
x2 x
x2 x
2
2
0
x2 x
x
lim
x2 x
D-INDETERMINACI DEL TIPUS 0

Es resoldr transformant-la en una indeterminaci del tipus
0
0
Exemple:
lim( x 7)
1
4x 3
2
0 lim
( x 7) 2
4x 3
2
lim
x 2 14x 49
4x 3
2
1 1
4 2
E-INDETERMINACI DEL TIPUS 1

x
1 e . A partir desta
NOTA: Recordem que el nombre e es definia com xlim
x
expressi resoldrem la indeterminaci 1.
1 Per a resoldre-la utilitzarem la definici del nmero e o b la propietat
limf ( x )
g( x )
x a
lim( f ( x ) 1)g( x )
(1 ) e xa
MATEMTIQUES II
Pgina. 7
Exemples:
2 x 3
(1 ) lim1
x
2x
3x
1) lim1
x
2x
x 2
2) lim
x x 3
1 Fent
lim1
x
( x 3)
x2 4
3) lim 2
x x 1
3 x
( x 3 )
( x 3 )
2x
(1 )
la
2x
1
e 1 e
2x
divisi
lim1
x
( x 3)
3x
3x
3x
( x 3 ) ( x 3 )
lim
1
x ( x 3 )
lim 1
e
e 3
x
( x 3)
x2 4
lim 2 12 x
x x 1
x 2 4 x 2 1
2 x
lim
x
x 2 1
5
lim
2 x
x x 2 1
10 x
lim
x x 2 1
F- INDETERMINACI 00 I 0
Vorem com resoldre-les ms endavant fent s de la Regla de lHpital
1.4 CONTINUTAT
DEF: Una funci f(x) s continua en un punt x = a si:
1 f a
lim f x L
x a
2
lim f x L
xa
lim
x a
f x L
3 L lim f ( x ) f a
xa
s a dir:
Si 0 0 / x a , a f x f a
e0 1
MATEMTIQUES II
Pgina. 8
Exemple: Donada la funci:
x 2 1
f x 2 x 1
2
si x 0
si 0 x 2
, s continua en x = 0? I en x = 2?
si x 2
Estudi de la continutat en x=0:
2
f x lim x 1 1 f x s continua en x 0
x 0
f x lim 2 x 1 1
x 0
f 0 02 1 1
lim
x 0
lim
x 0
Estudi de la continutat en x=2:
f 2 22 1 5
lim f x lim 2 x 1 5 f x no s continua en x 2
x 2
x 2
lim f x lim 2 2
x2
x2
PROPIETATS
Donades les funcions
i g x
f x
continues en un punt x = a es compleix:
1-
f gx continua en x = a
2-
3-
4-
k f x i k R
f
5- x i
g
ga 0
s continua en x = a
s continua en x = a
CONSEQNCIES
1- La funci f(x)= x s continua en R aleshores totes les funcions polinmiques

sn contnues en R.
2- Tota combinaci lineal de funcions contnues sn contnues.
3- Les funcions racionals sn contnues excepte en els punts on sanulla el
denominador.
4- Si f x s continua en x = a i gx s continua en f a g f x s continua en
x=a
MATEMTIQUES II
Pgina. 9
1.5 DISCONTINUITATS.TIPUS
Quan una funci no s continua direm que s discontinua. Anem a vorer els diferents
tipus de discontinuitats.
1.5.1 DISCONTINUITAT EVITABLE
Diferenciarem dos casos:
a)
lim f x L
xa
f a
lim
x a
(Existeix el lmit, s finit, per no
f x f a
coincideix amb el valor de la funci en el punt)
b)
lim f x L
x a
no f a
(No existeix el valor de la funci en el punt)
1.5.2 DISCONTINUITAT DE SALT FINIT O DE PRIMERA ESPCIE
lim
f x L
no
lim f x M
x a
x a
lim
x a
(Existeixen els lmits laterals, sn finits
f x
per no coincideixen aleshores no existeix el lmit)
1.5.3 DISCONTINUITAT ASIMPTTICA
lim f x
x a
lim
x a
f x
(Els lmits laterals sn infinits no necessriament
iguals)
MATEMTIQUES II
Pgina. 10
1.5.4 DISCONTINUITAT DE SEGONA ESPCIE

Quan un dels lmits laterals no existeix i laltre s infinit.
1.5.5 DISCONTINUITAT DE SALT INFINIT

Quan un dels lmits laterals s finit i laltre infinit.
Exemple: Estudia la continuitat i classifica, si s el cas, els punts de discontinuitat de

la funci:
1
x 1
f ( x ) x 1
1
x 2 7
si
x 1
si
1 x 3
si
x3
si
x3
MATEMTIQUES II
1. Per a
Pgina. 11
1
x 1
aleshores continua
x<1 estem davant duna funci racional
f ( x)
en tots els nombres reals excepte en els que sanulla el denominador, en x=-1.
Estudiem en concret dit valor per a classificar la discontinuitat fent s de la
definici:
f(-1) no existeix
lim
1
1

x 1 0
lim
1
1

x 1 0
x 1
x 1
En x=-1 presenta una discontinuitat asimpttica

2. Per a x=1( Ho estudiarem utilitzant la definici)
f 1 1 1 0
1
1
lim f x lim
f x no s continua en x 1
x 1 2
x 1
x 1
lim f x lim x 1 0
x 1
x 1
En x=1 presenta una discontinuitat de salt finit

3. Per a 1<x<3 f(x)=x-1 funci polinmica aleshores continua en tot R i en
particular a linterval ]1,3[
4. Per a x=3 ( ho estudiarem utilitzant la definici)
f 3 1
lim f x lim x 1 2 f x no s continua en x 3
x 3
x 3
lim f x lim x 2 7 2
x 3
x 3
En x=3 presenta una discontinutat evitable

5. Per a x>3 f(x) = x2-7 funci polinmica aleshores continua en tot R i en
particular a linterval ]3,+[
MATEMTIQUES II
Pgina. 12
1.6 TEOREMES DE CONTINUITAT

1.6.1 TEOREMA DE BOLZANO
Si f(x) s una funci continua en un interval [ a , b ] i signe f(a) signe f(b) ,
aleshores existix c ( a , b ) tal que f(c)=0
s a dir si
s una funci continua en [ a , b ] i
f x
f a f b 0 c a, b / f c 0
Interpretaci geomtrica:
NOTA: El valor de c no t per qu ser nic; pot o no ser-ho. El teorema noms ens
assegura lexistncia dalmenys un punt.
La hiptesi de continutat s necessria, s a dir, si la funci no s continua pot ser
que canvie de signe en els extrems sense que hi haja una arrel o soluci.
Exemple: Aplicant el Teorema de Bolzano, demostra que lequaci x3+x-3=0 t una

arrel entre 1 i 2.
Definim f(x)= x3+x-3 que s una funci polinmica aleshores continua en tots els
nombres reals,en particular a linterval [1,2]
f(1)= -1
f(2)= 7
Aleshores podem concloure que existeix c ( 1 , 2 ) tal que f(c)=0
MATEMTIQUES II
Pgina. 13
1.6.2 CONSEQNCIES
1.6.2.1 TEOREMA DELS VALORS INTERMITJOS (DARBOUX)

Si f(x) s una funci continua en un interval [ a , b ] aleshores pren tots els valors
intermitjos entre f a i f b . s a dir:
Si f(x) s una funci continua en [ a , b ] k f (a), f (b)
c a, b / f c k
Dem:
Considerem la funci g (x) = f (x ) k

g ( x ) s continua en [a , b] ja que f ( x ) s continua i k s constant
g (a) = f (a) k <0
g (b) = f (b) k >0
Aplicant el teorema de Bolzano c a, b / g c 0 f ( c ) k = 0 f (c ) = k
CONSEQNCIA
Si
f(x) i g(x) sn funcions continues en un
f b gb
interval [ a , b ] i f a ga i
c a, b / f c g(c ) .
Dem:
Considerem la funci h (x) = f (x ) g (x)
h ( x ) s continua en [a , b] ja que f ( x ) i g ( x ) sn contnues
MATEMTIQUES II
Pgina. 14
h (a ) = f (a) g (a) <0

h (b ) = f (b) g (b) >0
Aplicant el teorema de Bolzano c a, b / hc 0 f ( c ) g ( c ) = 0 f (c ) = g (c)
Exemple: Demostra que les grfiques de les funcions f(x)=lnx i g(x)=e-x es tallen en
algun punt de linterval [1,3].
Aplicant la consequncia del teorema de Darboux ; les dues funcions sn contnues a
linterval [1,3] i a ms a ms f(1)=0<g(1)=e-1 i f(3)=ln3 >g(3)=e-3 c 1,3 / f c g(c )
1.6.2.2.TEOREMA DE WEIERSTRASS
Si f(x) s una funci continua en un interval [ a , b ] aleshores t un mxim i un mnim
absolut en eixe interval. s a dir, x a, b c, d a, b / f c f x f d
1.7 MESURA DE LA VARIACI D'UNA FUNCI EN UN INTERVAL: TAXA DE

VARIACI MITJANA. INTERPRETACI GEOMTRICA
TAXA DE VARIACI MITJANA:

En general, definim la taxa de
variaci mitjana d'una funci f(x)
en l'interval [a,b]
com:
TM
f (b) f (a) f ( x)
ba
x
Exemple: Llancem una pilota cap amunt, de manera que l'altura aconseguida per la
mateixa segueix la llei:
a(t) = 5 + 30t - 5t2 , sent a(t) l'altura en metres a qu es troba en l'instant t
segons
1.- Quan tornar a estar al nivell del sl?
a(t)=0 s a dir quan -5t2+30t+5=0 ; t=6,16 s t= -0,16 s per tant al cap de 6,16
segons
2.- Quina s l'altura mxima que aconseguix?
MATEMTIQUES II
Pgina. 15
En el vrtex de la parbola que descriu el moviment V(vx,vy) on vx= b 3 i vy=50

2a
aleshores laltura mxima ser 50 metres

3.- Quina s la velocitat mitjana entre el primer i tercer segon?(recorda que vm = e/t)
vm
a(3) a(1) 50 30
10m / s
3 1
2
4.- I entre el primer i el segon?

vm
a(2) a(1) 45 30
15m / s
2 1
1
5.- I entre 1 i 1'5 segons?

vm
a(1,5) a(1) 38,75 30
17m / s
1,5 1
0,5
6.- Quina ser la velocitat que porte a l'instant t = 1 segon?

Esta velocitat instantnia la podem calcular de la forma:
v 1 lim
h0
a(1 h) a(1)
h
a(1 h) 5 30(1 h) 5(1 h) 2 5 30 30h 5(1 2h h 2 ) 30 20h 5h 2

a(1) 5 30 1 5 12 30
a(1 h) a(h)
30 20h 5h 2 30
20h 5h 2
lim
lim
h0
h 0
h 0
h
h
h
v 1 lim
lim
h0
h(20 5h)
20 5 0 20
h
s a dir la velocitat instantnia en el moment t = 1 segon ser de 20 m/seg.

Realment, el que hem fet s calcular la derivada de la funci a(t) en el punt t = 1.
DEF: Anomenarem derivada d'una funci f(x) en el punt x=a , i ho escriurem f'(a), al
lmit, si existeix:
lim
h0
f (a h) f (a)
f ( x ) f (a)
f (a) lim
x a
h
xa
La derivada d'una funci en un punt s el lmit de la taxa de variaci instantnia quan

lincrement de la variable tendeix a zero.
MATEMTIQUES II
Pgina. 16
Exemple: Siga f x 3x 2 5x 6 . Calcula f(2) i f(-1)

f 2 h f 2
h
2
f 2 h 32 h 52 h 6 3 4 4h h 2 10 5h 6
2
2
12 12h 3h 10 5h 6 3h 7h 8
f ' 2 lim
h0
f 2 34 52 6 12 10 6 8
3h 2 7h 8 8
3h 2 7h
lim
lim
lim 3h 7 7
h
h
h0
h0
h0
f x f 1
3x 2 5 x 6 14
3x 2 5x 8
f ' 1 lim
lim
lim
x 1
x 1
x1 x ( 1)
x1
x1
x 13x 8 lim 3x 8 11
lim
x 1
x1
x1
NOTA:
Si el lmit existeix direm que la funci s derivable en el punt x = a

Direm que una funci s derivable en un interval I quan siga derivable en
cada punt de linterval I.
La derivada duna funci en un punt s un nombre real
Per a notar la derivada duna funci en un punt x = a utilitzarem diferents
notacions:
y ' a ; f ' a ; Df a ;
df
dx
La derivada duna funci es defineix a partir dun lmit, per tant, podem considerar
lexistncia dels lmits laterals. Amb estos lmits laterals definirem les derivades
laterals:
Anomenem derivada per lesquerra de la funci f en el punt x = a al valor del lmit:
f - ' (a) lim
h0
f a h - f a
f ( x ) - f (a )
lim
h
x-a
x a
Anomenem derivada per la dreta de la funci f en el punt x = a al valor del lmit:

f ' (a) lim
h0
f a h - f a
f ( x ) - f (a )
lim
x a
h
x-a
Aleshores , direm que una funci f(x) s derivable en el punt x = a si ho s per la dreta
i per lesquerra deixe punt i els valors dels lmits coincideixen.
MATEMTIQUES II
x 3
2x
Pgina. 17
si x 3
. s derivable en x=3? I en x = 4?
si x 3
Exemple: Siga la funci f x
x 3 s un punt conflictiu, de canvi de funci,farem els lmitslaterals
f x f 3
2x 6
lim
2
x3
x
3
x3
No f ' 3
f
x
f
3
x
6
'
f 3 lim
lim
1
x3
x3
3
x3
f ' 3
lim
x 3
x4
f ' 4 lim
x 4
f x f 4
x 37
lim
1 f ' 4 1
x
4
x4
x4
En x=4 f(x) s derivable
INTERPRETACI GEOMTRICA DE LA DERIVADA

Siga la recta secant s , que talla a la corba y =f(x) en els punts A i P. Si considerem el
triangle rectangle ABP observem que tg
PB f (a h) f (a)
i recordem que ms= tg

AB
h
sent ms el pendent de la recta s.

Si el punt P es va acostant al punt A, fins a confondre's amb ell, la recta secant s, es
transforma en la recta tangent t i l'angle es transforma en l'angle , s a dir:
tg = mt = lim tg lm
h0
f (a h) f (a)
f (a)
h
y f (x)
Aleshores la derivada d'una funci en un punt s el pendent de la recta tangent a la

grfica de f(x) en eixe punt.
MATEMTIQUES II
Pgina. 18
1.8 LA FUNCI DERIVADA
DEF: Fins ara hem treballat amb la definici de derivada en un punt x = a, per
tamb podem calcular-la en un punt genric x .
Si una funci f s derivable en el seu domini, s possible definir una nova funci de
manera que a cada nombre real del domini li associe la derivada de la funci en eixe
punt. La funci definida aix sanomenar funci derivada o simplement derivada.
Ser el valor del lmit:
f ' x lim
h0
f x h f x
h
Ho escriurem:
y = f ( x ) D f ( x )
dy
df
dx
dx
Exemple: Calcula, fent s de la definici, la derivada de la funci constant i de la

funci identitat.
1) Funci constant
f x k f ' x 0
f ' x lim
h0
f x h f x
k k
lim
lim 0 0
h
h0 h
h0
2) Funci identitat
f x x f ' x 1
f ' x lim
h0
f x h f x
xhx
h
lim
lim 1
h
h0
h
h0 h
MATEMTIQUES II
Pgina. 19
REGLES DE DERIVACI
SUMA
DIFERNCIA
PRODUCTE
QUOCIENT
CONSTANT PER FUNCI
FUNCIN COMPOSTA
y f ( x) g ( x)
y f ( x) g ( x )
y f ( x) g ( x)
f ( x)
g ( x)
y k f (x)
y f ( g ( x))
y
y ' f ' ( x) g ' ( x)

y ' f ' ( x) g ' ( x )
y' f ' ( x) g ( x) f ( x) g ' ( x)
y'
f ' ( x).g ( x) f ( x).g ' ( x)

( g ( x)) 2
y ' k f ' ( x)
y' f ' ( g ( x)) g ' ( x)
DERIVADES DE FUNCIONS ELEMENTALS

TIPUS
FUNCI CONSTANT
FUNCI
DERIVADA
FUNCI POTENCIAL
yx
F.LOG. NEPERI
y ln x
F. LOGARITME
y log a x
F. ARREL N-SSIMA
yn x
F. EXPONENCIAL
y ex
y' e x
F. EXPONENCIAL
F. SINUS
y ax
y sin x
F. COSINUS
y cos x
y' a x ln a
y' cos x
y' sin x
F. TANGENT
y tg x
F. COTANGENT
y cot gx
F. ARC SINUS
y arcsin x
y'
F. ARC COSINUS
y arccos x
y'
F. ARC TANGENT
y arctg x
F. ARC COTANGENT
y arc cot gx
yk
y' 0
y' k x k 1
1
y '
x
1 1
y'
x ln a
y'
1
n
n x
n 1
( f . potencial, k
1
)
n
1
cos 2 x
1
y ' (1 cot g 2 x)
sin 2 x
y' (1 tg 2 x)
1
1 x2
1
1 x2
1
y'
1 x2
1
y'
1 x2
MATEMTIQUES II
Pgina. 20
DERIVADES DE FUNCIONS COMPOSTES

TIPUS
FUNCI
FUNCI POTENCIAL
y ( f ( x))
y ln( f ( x))
F.LOG NEPER
F. LOGARITME
F. ARREL N-SSIMA
DERIVADA
n
y log a f ( x)
y n f ( x)
F. EXPONENCIAL
ye
f ( x)
F. EXPONENCIAL
ya
f ( x)
F. SINUS
y sin( f ( x))
F. COSINUS
y cos( f ( x))
F. TANGENT
y tg( f ( x))
y' n ( f ( x)) n1 f ' ( x)

f ' ( x)
y'
f ( x)
f ' ( x) 1
y'
f ( x) ln a
f ' ( x)
y'
n n ( f ( x)) n 1
y ' e f ( x ) f ' ( x)
y' a f ( x ) f ' ( x) ln a
y' cos( f ( x)) f ' ( x)
y' sin( f ( x)) f ' ( x)

y ' (1 tg 2 ( f ( x))) f ' ( x)
1
f ' ( x)
2
cos ( f ( x))
y'
1
f ' ( x)
sin 2 ( f ( x))
F. COTANGENT
y cot g ( f ( x))
F. ARC SINUS
y arcsin( f ( x))
y'
F. ARC COSINUS
y arccos( f ( x))
y'
F. ARC TANGENT
y arctg( f ( x))
F. ARC- COTANGENT
y arc cot g ( f ( x))
F. POTENCIAL EXPONENCIAL
y f ( x) g ( x )
(1 cot g 2 ( f ( x))) f ' ( x)
1
1 ( f ( x)) 2
1
f ' ( x)
f ' ( x)
1 ( f ( x)) 2
1
y'
f ' ( x)
1 ( f ( x)) 2
y'
1
f ' ( x)
1 ( f ( x)) 2
Aplicar logaritmes i derivar
MATEMTIQUES II
Pgina. 21
DERIVACI LOGARTMICA
De vegades s molt ms fcil calcular la derivada del logaritme duna funci que de la
funci en s. Les funcions de la forma h( x) f x gx poden derivar-se utilitzant la

derivaci logartmica, que consisteix en agafar logaritmes neperians, aplicar les
propietats, derivar i allar:
Exemple:
y xx
Agafem logaritmes
Apliquem propietats
Derivem
lny ln x x
lny x ln x
y'
y'
1
1ln x x
ln x 1 y' x x ln x 1
y
x
y
1.9 RELACI CONTINUITAT I DERIVABILITAT
Si f (x) s una funci derivable en un punt x = a aleshores f ( x ) s continua en x = a.

Dem:
Sabem que f ( x ) s derivable en x = a i hem de demostrar que f (x) s continua
en x = a,
s a dir:
lim f ( x) f (a) ?
xa
lim f ( x ) f (a) lim ( f ( x ) f (a)) 0

xa
xa
f ( x ) f (a)
f ( x ) f (a )
lim ( f ( x ) f (a)) lim
( x a) lim
lim ( x a)
xa
xa x a
xa x a xa
f ' a lim ( x a) f ' a0 0
xa
Aleshores:
lim f ( x) f (a) f ( x) s continua en x = a
xa
Si f (x) s una funci continua en un punt x = a aleshores f ( x ) no necessriament s

derivable en x=a.
MATEMTIQUES II
Pgina. 22
Dem:
Ho demostrarem mitjanant un exemple
Siga f ( x) x s continua? s derivable?
f ( x)
si x 0
si x 0
x=0
f 0 0
lim f ( x ) lim x 0 s continua

x0
x 0
lim f ( x ) lim x 0
x0
x 0
No s derivable
x0
'
f 0 lim
lim 1 1
x 0 x0
x0
x0
f ' 0 lim
lim 1 1
x 0 x0 x 0
Per tant podem concloure:

CONTINUA
DERIVABLE
DERIVABLE
CONTINUA
NOTA: Quan la funci s continua en x=a, existeixen les derivades laterals en x=a i
no sn iguals, direm que el punt x = a s un punt anguls. Per tant en un punt
anguls la funci mai s derivable.
Grficament:
MATEMTIQUES II
Pgina. 23
1.10 CLCUL DE LES RECTES TANGENT I NORMAL A UNA CORBA EN

UN PUNT
Sabem que la derivada duna funci en un punt s el pendent de la recta tangent a la

corba en dit punt
ser:
Lequaci de la recta tangent a la corba en el punt P x 0 , f x 0
y f x0 f ' x0 x x0
Hem de recordar que
mt f ' x 0 tg
Anem a vorer la recta normal, esta s la recta perpendicular a la recta tangent en el

punt P x 0 , f x 0 .
Recordem que si dos rectes sn perpendiculars el producte entre les seues pendents
s 1, aleshores:
mn
1
s el pendent de la recta normal. Per tant:
f' x0
Lequaci de la recta normal ser:
1
y f x0
x x0
f ' x0
Si f ' x 0 0 no podem aplicar la frmula dabans, per en dit punt la tangent s

parallela a leix dabscisses i la normal s parallela a leix dordenades, lequaci ser
simplement x x0
MATEMTIQUES II
Pgina. 24
1.11 CLCUL DE LMITS UTILITZANT LES DERIVADES: REGLA DE

LHPITAL
1.11.1 TEOREMA DE LHPITAL

Siguen f i g dos funcions que verifiquen:
1- Sn derivables en un entorn del punt a, excepte, pot ser en el propi punt
a.
2-
lim f ( x) lim g( x) 0
xa
xa
f ' x
L
xa g' x
3- Existeix: lim
Aleshores:
f x
f ' x
= lim
lim
L
xa gx xa g' x
Exemple:
x2 2 x 0
lim
, aplicant L' Hpital :
0
x 2 x 2 4
x2 2 x
2x 2 2 1
lim
lim

4 2
x 2 x 2 4
x 2 2 x
1.11.2 OBSERVACIONS
Lenunciat del teorema de LHpital segueix siguent vlid quan:

lim f ( x )
xa
lim g( x )
xa
El teorema de LHpital es formula de manera anloga quan a s .

Exemple:
e 4x
lim
, aplicantL' hpital:
3
x x
e 4x
e 4x 4
16e 4 x
64e 4 x
lim
lim
lim
lim

6
6
x x 3
x 3 x 2
x 6 x
x
MATEMTIQUES II
Si no existeix
Pgina. 25
f ' x
f x
no podem dir res de lim
lim
xa g' x
xa gx
f x
f ' x
i no lim
xa gx
xa g' x
De fet pot existir lim
Exemple:
f x
x 2 sen 1 / x
x
lim
lim
lim
xsen1 / x 0
senx
x0 gx x0
x0 senx
f ' x
2xsen1 / x cos1/ x
, este lmit no existeix ja que
lim
cos x
x0 g' x x0
Per lim
no existeix
lim cos1/ x .
x0
La regla de LHpital no sempre s vlida.
Exemple:
sec x
lim
tgx
x
2
1
sec x
cos
x lim 1 1
Resolent directament: lim
lim
tgx
senx
senx
x
x
x
cos
x
2
2
2
Per LHpital:
sec x
sec xtgx
tgx
lim
lim
lim
...... Ens donaria
2
tgx
sec x
x
x sec x
x
2
2
2
sempre la mateixa indeterminaci.
MATEMTIQUES II
Pgina. 26
1.11.3 APLICACIONS DEL TEOREMA DE LHPITAL AL CLCUL DE LMITS
Indeterminacions del tipus -

Supusem que tenim dues funcions f i g tals que:
lim f ( x) = i
lim g( x) =
x
x
Esta indeterminaci la podem passar a una del tipus
0
0
1
1
f x gx
gx f x
lim f x gx lim
f x gx lim
1
x
x f x gx
x
f x gx
Exemple:
1
1
lim
x senx
x 0
cos x 1
0
senx
0
senx x 0
lim
lim
0
lim
xsenx
0
senx
x
cos
x
0
cos
x
cos
x
xsenx
2
x0
x0
x0
a)
Indeterminacions del tipus 0

Suposem que tenim dues funcions f i g tals que:
lim f ( x) 0
xa
lim g( x)
xa
Esta indeterminaci la podem passar a una del tipus

f x 0
lim f x gx lim
xa
xa 1
0
gx
gx
lim f x gx lim
xa
xa 1
f x
MATEMTIQUES II
Pgina. 27
Exemple:
a)
lim x ln x 0
x 0
1
ln x
x lim x 0
lim
lim
1
1
x 0 x x 0
x 0
x2
b) lim arcsenx cot gx 0

x0
1
lim
x0
arcsenx
1
cot gx
cos 2 x
1 x2
1 x2
lim
lim
1
1
x0 1
x0
x0
2
1
x
sen 2 x
cos 2 x
2
cot g x
lim
L' H .
Indeterminacions del tipus 00, 1 , 0

No acaben de ser de LHpital per sn els tipus de lmits que haviem
comentat a lapartat 1.3.F i haviem dit que els voriem ms endavant.
Sn lmits de la forma:
limf x gx
Recordem que una funci continua commuta amb loperaci del lmit
Com la funci logaritme neperi s continua apliquem la propietat i tenim:
Siga L = lim f x g x
lnL lnlimf x gx limlnf x gx limg( x )ln f x
Si lnL L e
(recorda
ln x y x ey )
MATEMTIQUES II
Pgina. 28
Exemples:
a) lim senx x 0 0
x0
L lim senx x
x0
lnL lim x lnsenx lim

x0
x0
2
cos x
lnsenx
senx lim x cos x
lim
1
L' H x0 1
x0 senx
x
x2
2x cos x x 2 senx
0
cos x
lnL 0 L e 0 1

lim
L 'H
x0
1
1
2
x
2
x
x
b) lim e
x 1
ind L lim e
x x
x0
x0
2
x
2e2x 1
ln e
x
1 2x
e2 x x
lnL lim ln e
x lim
lim
x0
L' H x0
x
1
x0 x
2e 2x 1 3
lim
3
1
x0 e 2x x
lnL 3 L e 3
c ) lim x x 0 0
x0
L lim x x
x0
2
1
ln x
x lim x 0
lim x ln x lim
lim
L' H x0 1 / x 2 x0 x
x0
x0 1 / x
lnL 0 L e 0 1
lnL
1. 12 TEOREMES FONAMENTALS DE LES FUNCIONS DERIVABLES
1.12.1 TEOREMA DE ROLLE
Siga f : a, b
f continua en a, b
f derivable en a, b Existeix almenys un punt
f a f b
c a, b / f ' c 0
MATEMTIQUES II
Pgina. 29
Com la derivada duna funci en un punt
s el
pendent de la
recta tg a la corba en dit punt. El teorema
de Rolle afirma que si la funci s
continua en a, b , derivable en a, b i
f a f b
existeix
almenys
un
punt
c a, b en el que sanulla la derivada,
s a dir existeix almenys un punt on el

pendent de la recta tangent a la corba s
zero i per tant s horitzontal
Demostraci:
Si f(x) s continua en [a,b], el Teorema de Weierstrass ens assegura que alcana els
seus extrems absoluts (mxim i mnim) en [a,b].
Si dits extrems absoluts salcancen tots dos en a i b:
f (a) f ( x) f (b)
x a,b o f(b) f(x) f(a) x a,b
Per si f(a)=f(b) f(x) es constant f(x)=0 x a,b

Si algun dels extrems absoluts salcancen en x0 ]a,b[ , com a ms a ms s mxim
relatiu sabrem que
f(x)=0
Exemple:
Siga la funci f(x) = x2 x 2 comprova que es verifica el Teorema de Rolle a linterval
[-1,2] i calcula els punts que satisfan dit Teorema
a) Comprovaci
1.
Com s una funci polinmica s continua en R, i concretament en [-1,2]
2. Com s una funci polinmica s derivable en R, i concretament en (-1, 2)

3.
f(-1) = 0 ; f(2) = 0
Aleshores podem concloure que existeix un punt c (a, b)
tal que f(c) = 0:
b) Clcul dels punts on f(x)=0
f(x) = 2x 1;
2x 1 = 0; x =
Aleshores el punt c=
MATEMTIQUES II
Pgina. 30
CONSEQNCIA : Relaci Teorema de Rolle i de Bolzano per a determinar arrels

Si una funci continua t dos arrels reals a i b, aleshores la seua derivada t,
almenys, una arrel c entre elles. s a dir, c a, b / f ' c 0
Exemple:
x
Demostra que la equaci f x e x t una nica arrel.Demostrem primer la
existncia aplicant el teorema de Bolzano i desprs la unicitat amb el teorema de Rolle
EXISTNCIA
Considerem linterval 1,0
f x es continua per ser suma de continues
f 1 e 1 1 0
f 0 1 0 1 0
Pel teorema de Bolzano existeix almenys una arrel de f x a linterval 1,0

UNICITAT
Suposem que f (x)
t dos arrels diferents a linterval
1,0
per la
x
conseqncia del teorema de Rolle, la derivada f ' x e 1 tindr almenys
una arrel entre elles. Per e x 1 sempre s positiva i per tant mai t ninguna
arrel
#
Per tant t una nica arrel a linterval.
1.12.2 TEOREMA DEL VALOR MITJ O DE LAGRANGE

s una generalitzaci del teorema de Rolle
Siga f : a, b
f continua en a, b
Existeix almenys un punt
f derivable en a, b
c a, b / f ' c
f b f a
ba
MATEMTIQUES II
Pgina. 31
Si una funci f verifica les hiptesis del
teorema, aleshores existeix almenys un
punt c a, b on la recta tangente s
parallela a la corda que uneix els punts
A a, f a i B b, f b
Demostraci:
Definim una funci a la que podem aplicar-li el Teorema de Rolle, siga gx f x mx ,
agafem m
de manera que la funci gx pren el mateix valor en els extrems de
linterval, s a dir:
ga gb
ga f a ma
f b f a
f a ma f b mb m
gb f b mb
ba
g continua en
g derivable en
g a g b
a, b
c a, b / g ' c 0
a, b
T .Rol.
f 'c
f b f a
ba
f '(c) m 0
0 f ' c b a f b f a
Exemple:
Siga la funci f(x)=x2+3. Es compleix el Teorema de Lagrange a l interval [0,2]? Quin
punt el verifica?
a) Verificaci del Teorema
1. f(x) s una funci polinmica aleshores continua en tot R , en particular a linterval
[0,2]
2. f(x) s una funci polinmica aleshores dervable en tot R , en particular
alinterval]0,2[
Aleshores podem afirmar que existix almenys un punt c 0,2 / f ' c
b) Clcul del punt que verifica el Teorema
f(x)= 2x ; f(2)=7 i f(0)=3 2 x 7 3 4 2 x 1
20
f 2 f 0
20
MATEMTIQUES II
Pgina. 32
CONSEQNCIA
Una funci f definida en un interval a, b s constant si i noms si
f ' x 0 x a, b
Demostraci:
Si la funci s constant a linterval a, b , aleshores la seua derivada sanulla en
tot punt x a, b
Si f ' x 0 x a, b aplicant el teorema del valor mitj obtenim que per a

qualsevol
y, z a, b c a, b / f y f z f ' c y z 0 f y f z
y, z a, b
Per tant f s constant en tot linterval
1.12.3 TEOREMA DEL VALOR MITJ DE CAUCHY
Siguen f i g dos funcions definides en un interval a, b

f i g continues en a, b
c a, b / f ' c g b g a g ' c f b f a
f i g derivables en a, b
Suposem que tamb es compleix que:
g' x 0
x a, b
g b g a y f ' x i g' x no sanullen simultniament en cap punt
x a, b
Aleshores podem escriure:

f b f a
g b g a
f ' c
g ' c
MATEMTIQUES II
Pgina. 33
Demostraci:
Siga la funci: Hx gxf a f b f xga gb
Anomenem: k f a f b
k' ga gb
Anem a vore que H(x) verifica les hiptesis del teorema de Rolle
H(x) continua ja que f i g ho sn per hiptesis, i per tant tamb ho sn kg(x)

i kf(x)
H(x) derivable ja que f i g ho sn per hiptesis i, per la linealitat de la
derivada kg(x) i kf(x) .tamb ho sn.
Vegam que Ha Hb
Ha gaf a f b f aga gb g(a)f (b) f (a)g(b)
Ha Hb
Hb gbf a f b f bga gb g(b)f (a) f (b)g(a)
Aplicant el teorema de Rolle:

H' x g' x f a f b f ' x ga gb
Fent
H' x 0 , obtenim el resultat demanat.
Exemple:
Aplica si s possible el Teorema de Cauchy a les funcions f(x)=3x+1 I g(x)=ex en
linterval [1,5] i en cas afirmatiu calcula el punt on es compleix.
a) Verificaci del Teorema

1. f(x) s un funci polinmica aleshores continua en tot R i en particular a
linterval [1,5]
g(x) s una funci exponencial aleshores contnua en tot el seu domini en
particular en [1,5]
2. f(x) s un funci polinmica aleshores derivable en tot R i en particular a
linterval ]1,5[
g(x) s una funci exponencial aleshores derivable en tot el seu domini en
particular en ]1,5[
3. g(x)=ex no sanulla mai a linterval ]1,5[
4. f(x)=3 i g(x)=ex no sanullen simultniament en cap punt de linterval ]1,5[
g(1)=e g(5)=e5
Aleshores existir z 1,5 /
f (5) f (1) f ' z
g5 g1 g' z
MATEMTIQUES II
Pgina. 34
b) Clcul del punt que verifica el Teorema

f(5)=16 ; f(1)=4 ;
g(1)=e i g(5)=e5
16 4
e e
5
3
e
12 ez 3 (e5 e) ez
3 (e5 e)
ez 36,42 z ln 36,42 3,6
12
MATEMTIQUES II
Pgina. 35
EXERCICIS DE CLCUL DE LMITS (FULL1)

1) lim ( x2 5x 6)
x2
x 9 3
24) lim
x0 x 16 4
2) lim ( x2 x 1)
x
x 1 x 1
25) lim
x1 x 1 x 1
3) lim (x2 x 25)

x
4) lim ( x2 x 1)
x
x 1
5) lim
x1 x 1
x2 1
6) lim
x4 x 1
1
7) lim
x1 x 1
2x 1
8) lim
x1 x 1
9) lim
x4
x 2 6x 8
x4
4
x 1
10) lim
x1 x 1
x3 1
11) lim
x 1 x 2 1
x 2 2x 1
12) lim
3
x1 x 3x2 3x 1
x
13) lim
x0 1 x 1
x 1 2
14) lim
x 3 x 3
x 1
15) lim
x 1 x 1
16) lim
x0
1 x 1
x
17) lim
x
x 2 6x 6
x2 2
x4 1
18) lim
x x2 1
19) lim
x
1 x 2 1
x2
x5 1
20) lim
x x7 1
x2
x2 4
21) lim
x2 x 4 x 2
22) lim
x0
1 x 1 x
x
1 1 x2
23) lim
x
x0
2x3 9x2 12x 4

43) lim
x2 3x3 11x2 8x 4
26) lim x 1 x
x
27) lim 1 x x
x
44) lim
x0
x4 2
x
45) lim
h0
x h x
h
2x 10
46) lim
x5 x 4 3
x 2 5x 2
1 x 2 3x 3
x
2
28) lim
x
4x 1
47) lim
x 2x
2x
x2
48) lim
x x 1
x
x2 1
49) lim
x x 2 2
2x 2 7 x 4
29) lim
x4 x3 x2 10
x2 5
30) lim
x3 x2 6x 9
2 x3 3 x 2 5
31) lim
x (1 3 )x3 2 2 x
x 3 5x 2
32) lim
x 2x 5 4x 3 x 3
x 1
50) lim
x 1
x
4 x3 2x 1
33) lim
x 3x2 2x 9
3x 2 5x
51) lim
x x2 7
x5 3 x 2
52) lim
x 7x3 1
x2 4x 6
x 8
34) lim
x5
5x2 x 1
53) lim
x
3x3 4x2 10
35) lim
x
5 x3 2x 6
25x 6 x
3x3 2x 1
37) lim
x 5x 2
3
38) lim
x 4
x2 5x
4x 4 2x 3
2x 6 5 x3 1
3 x8 2x 4 5
x 1x 33
39) lim
x3 2x 12x 1x 32
55) lim 7x 2
x
7x3 14x 2 5x
x2
x2 4
41) lim
x2 x 2 x2 4
42) lim
x9
x2 12x 27
x2 8x 9
5 6) lim
x 3
x 3
x2 3
57) lim 3n - 9n2 5n

n
58) lim
x1
x 2 2x 3
x 1
x3 1
40) lim
x1 x 4 1
3x
x 2
54) lim
x x 4
3x2 x 5x
36) lim
x
x3
5x
59) lim x2 5x 1 x2 4x
x
x2
60) lim
x2 1 3x 5
MATEMTIQUES II
SOLUCIONS: 1) 0 2) +
15) 1/2
28) 1/5
39) 0
52) +
16) -1/2
29) 0
40) -3/4
53) 14
3) -
17) 1
4) +
5) 0
18) +
30)+
31)
41) 1/ 2
54) e
19) 1
3
5
55) 5 56)
7) No
20) 0
32) 0
1 3
42)
6) 17/5
33)-
43 ) 3/7
8) No
21) 15/4
34) No
44) 1/ 4
9) 2
22) 1
45)
23) 0
3
5
35)
10) 4
36)
46) 12
2 x
1
2 3
57) 5/ 6
58) 4
59) 9 /2
60) 2/3
11) 3/2
24) 4/3
3 5
25
Pgina. 36
12) No
25) 1
37) 3/20
47) + 48) e
-6
13) -2
14) 1/4
26) -
27) 0
38)
32
43
49) 1 50) e
51) 3
MATEMTIQUES II
Pgina. 37
EXERCICIS DE LMITS I CONTINUITAT (FULL 2 )
1-
Calcula els valors del parmetre k per a que es verifiquen les segents igualtats:
a)
2-
3kx 3 5x 1
1
10x 3 5
si
x 0,3
si
x 3,5
si
,calcula:
x7
x 5,7
si
si
x2
x2
b)f ( x ) x
x 1
si
2x 2 3 x 2
c) f ( x) 2x2 5x 2
5
3
x 1
x 1
si
x
e)f ( x )
x
si
si
x 1
si
x 1
x
ln x 2
b) f ( x )
si x 0
si x 0
Calcula a i b per a que les segents funcions siguen contnues.
x 2 2x 1 si
si
a) f ( x ) ax b
2
si
x0
0 x 1
x 1
x
si
4
b)
f ( x ) asenx b si
si
cos x
g)f ( x )
Quines funcions sn continues en un entorn del punt zro?

a) f ( x ) 2 x
1
2
1
2
x2 1
f )f ( x )
si x
Calcula el valor de a de manera que la funci siga continua:
x 1
f ( x)
2
3 ax
6-
Estudia la continuitat de les funcions:
d)f ( x ) x 2 4x 5
5-
x0
si
si
lim x 2 kx 1 x 2
x
els lmits de f(x) quan x tendeix a: 3 , 3 , 5 ,5 , 0 , 7 , 7 i 2.
2 x2
a)f ( x )
2x 6
4-
b)
2
2
x 3x
5x
Donada la funci:
x5
f (x)
x 1
3
a) f(0), f(7), f(3), f(5)
b)
3-
lim
x
x
2
2
x
2
x 2
MATEMTIQUES II
senx
c) f ( x )
x 2 ax b
x
e a
e) f ( x ) ax 2 2
b
2x
7-
si
si
3 ax 2
d) f ( x ) 2
ax
x0
x0
3
si 0 x 1 f) f ( x ) ax bx
11x 16
si x 1
f ( x)
Calcula el valor de k de manera que la funci
x 2 kx 5
x 2 3x 2
si
x 1
si
x 1
si
x 1
si
-1 x 2
x0
si
Pgina. 38
x2
si
tinga en x = 2 una
discontinuitat evitable. Existeix algn valor de k per al que la funci s continua? Raona la resposta
x 5 4x 4
8- Calcula el valor de k per a que la funci siga continua: f ( x ) kx 4
9-
si
si
x0
x0
x3 x2 x a
no est definida en el punt x = 1. Calcula el valor del parmetre a
x 1
per a que siga possible definir el valor de f (1) de forma que f ( x ) siga continua.
La funci f ( x )
x 2 ax
10- Sabent que la funci f ( x )
b x 1
ms a ms verifica f (0) f 5 . Calcula a i b..
si
si
0x2
2x5
11- Estudia el valor de t per a que f(x) siga contnua en x=1 on
e x si
f ( x)
ln x si
12- Estudia la continutat de la funci
s continua en l interval 0,5 i a
3x 2
f ( x)
tx 10
x 1
x 1
x 1
x 1
13- Probar que existeix un nombre x que compleix que: 2x-1=cos x

3
14- Aplicant el Teorema de Bolzano, demostra que lequaci x +x-3=0 t una arrel o soluci entre els
nombres 1 i 2
3
15- Justifica que x +x+1=0 t soluci a linterval [-1,0]

2
16- Pots afirmar que la funci h(x)=x -1 alcana el seu valor mxim o mnim a linterval [-1,1]? I la funci
g(x)= 1/(x-1) a linterval [2,5]? Raona la teua resposta.
3
17- Demostra que lequaci 2x -6x+1=0 t una soluci real en linterval ]0,1[. Enuncia tots els teoremes
que utilitzes
18- f(x)=tgx pren valors de signe diferents en els extrems de linterval ,

i no sanulla en dit
4 4
interval. Contradiu el teorema de Bolzano?
MATEMTIQUES II
SOLUCIONS:
1) a) 10/ 3
2) 2; 3; no existe; 0; 2 ; 9; 5; 0; no existe; 3; 7; 10/3
b) 4
3 a) cont b) x=0 asimpttica x=1salt finit c) x=2 asimpttica
4) a=1
5) a) cont b) x=0 salt infinit
e) a=1 b=6 f) a=1 b=-1 7) k= -9/2

16) Si / Si 18) No
Pgina. 39
NO
d) cont
6) a) a=3 b=-1
8) k= -2
e) x=0 salto finit f) x=0 asimpttica
b) a= -1/ 4 b=1/4
c) a cualquier n real
9) a=-3 i f(1)=6 10) a= -5/2
b = -2 11) t=11
g) cont
b= 0
d) a=2
a=1
12) x=1 disc. Salt finit
MATEMTIQUES II
Pgina. 40
EXERCICIS DE DERIVADES (FULL 3)

1-
a) Calcula mirant la grfica f(3); f(14) i f(9)
b) Troba dos punts on la derivada siga positiva i altres dos on la derivada siga negativa
c) Troba un punt on la derivada sanulle
2-
3-
Una poblaci de 2.000 bacteris creix d'acord amb la funci f(t) = 1000(1 + et). On t expressa el
temps en dies. Troba: a) El nombre de bacteris transcorreguts 2 dies. b) La taxa de creixement
de la dita poblaci al cap de 2 dies. c) L'instant en qu la taxa de creixement s de 54598'15
bacteris/dia.(es necessita lHpital)
El nombre de persones atacades cada dia per una determinada malaltia ve donada per la
funci f(x) = -x2 + 40x + 84, on x representa el nombre de dies transcorreguts des de que es
va descobrir la malaltia. Calcula:
a) El nombre de dies que han de transcrrer perqu desaparega la malaltia.

b) La taxa de propagaci de la malaltia al cap de 5 dies.
c) El moment en qu la malaltia deixa de crixer.
d) El nombre de dies que han de passar perqu la malaltia s'extingisca a ra de 32 persones
per dia.
4-
Utilitzant la definici de derivada, calcula les derivades de les segents funcions en els punts
que sindiquen:
a) f x
d)
5-
f x
1
x
en x = 2
1
5x 2
b) f x x
2 x en x = 2
en lorigen de coordenadas
c)
f x
e) f x x 1
x 2 1
2
en x = 3
en x = 8
Aplicant la definici calcula la funci derivada de les segents funcions

a)
f x x 1
b) gx x2 2
c) f x x4 4
MATEMTIQUES II
6-
Pgina. 41
Aplicant la definici estudia la continuitat i la derivabilitat en x = 0 de la funci
f ( x)
7-
2
x
si x 0
si x 0
x
f (x)
1 x
Siga la funci
si x 2
. s continua en x = 2? s derivable en x = 2?. Escriu la
si x 2
funci derivada
8-
Siga la funci f x 2x 1
9-
Siga la funci f ( x) x 2 4
a.
b.
10-
Demostra que s continua i no derivable en x = 2

Representa grficamente la funci
Siga la funci
f (x) ax3 bx
11x 16
a)
b)
11-
estudia la derivabilitat en x=-1/2
x 1
si
si 1 x 2
si 2 x
Calcula a i b per a que la funci siga continua

Analitza la seua derivabilitat en x=-1 i x=2
Siga la funci g(x) x
x 1
si
si
Estudiar la derivabilitat de les funcions f ( x ) y
12-
3x 5
f (x) 2
x 2 3x 1
Donada la funci
a)
b)
x 1 i les funcions: f (x) x 1gx i f (x) x 12gx .

1
2
x 1
si
si
si
f ( x ) en el punt x = 1.
2
x 1
1 x 1
x 1
Estudia la seua continuitat

La seua derivabilitat en x=-1; x=1 i x=3
SOLUCIONS:
1) a)5/3; 1; -3/4
b) (+) x=5 i x=15 (-) x=9 i x=6 c) x=3 2) a) f(2)=1000(1+e2) b) 500(e2-1) c) 4 dies
3) a) 42 b) 35 c) 20 d) 20
4) a)-1/4 b) -6
6) En x=0 no continua i no derivable

2x
si x 2
9) f ' ( x) 2x si - 2 x 2
2x si x 2
10-
c) 3 d)-5/4 e) 1/6
5) a) 1
b) 2x c) 4x3
7) En x=2 no continua i no derivable 8)f continua en R per no derivable en x = -1/2

a = 1 b = -1 f es derivable en R {-1}
12) f cont per no deriv en x= -1 f no cont i no deri en x = 1
11) f1 no deriv en x= 1 f2 derivab en R
MATEMTIQUES II
Pgina. 42
EXERCICIS DE CLCUL DE DERIVADES 1 (FULL 4)

1)y 3
25)y 2lnx sin x 4 cos x
47)y lnx2 ln2 x
2)y x 5
26)y x 1 x5
48)y lnx3
3)y x7
27)y x sin x
4)y x6 x3
28)y x3 lnx
5)y 2x4
1 x
29)y
1 x
6)y ax b
30)y
3x
sin x
31)y
lnx
x
7)y 5x 2
8)y a5
9)y ax2 bx c
10)y x(x 1)
11)y (x 1)( x 1)
49)y
50)y e2x
51)y 3x
52)y xex
53)y ex ex
16)y x4 5x2 2
ex
cos x
36)y ln(sinx)
58)y
1
x
37)y sin(lnx)
5
2 3
59) y x (1 x )
38)y ln x2
x 1
60)y xa
39)y lnex
1
19)y 3x 2
x
20)y
1
x2
x 3 2x 1
21)y x (a 1)2
57)y
17)y 2x3 3x2 6x 5

1
2
18)y x5 x3 8x
5
3
56)y ex senx cos x
34)y xtgx
35) y 1 x 2
15)y 2x3 6x 1
55)y x2 3x 3ex
33)y x3 cos x
13)y x3 x2 4x 5
14)y x4 4x3 5x2
54)y x4x
sin x
32)y
1 cos x
12)y ax3 bx2 cx d
sin 2x
x2 1
61)y
40)y ln x2 1
41)y
x3
lnx
62)y ln x x2 1
1 sin x
1 cos x
63)y xarcsin x
sin x cos x
42)y
sin x cos x
64)y arctg
1 x
1 x
43)y x2 3x 1 sin x x cos x
65)y arctgx ln x2 1
44)y x cos x sin x
66)y arcsin x 1 x2
22)y a a 12
23)y 5 log2 x
24)y 5 log3 5x
45)y x sin x lnx

46)y x sin(lnx)
67)y x x2 1
MATEMTIQUES II
68)y ln x2 2x 2
86)y lnarcsin x arcsinlnx
2
69)y ex sin x
87)y 4x arcsin x
70)y cot gx
88)y
x lnx
x3
104)y
89)y x excosx
72)y cosecx
91)y 1 x2 arcsin x3
92)y
75)y 3 sin x
76)y cossin x
x
107)y x a2 x2 a2arcsin
a
2x 13
108)y ln4
94)y cos3 x cos x3
78)y cosln x2 1
95)y arcsin 1 x2
sin 5x cos 5x
96)y
sin 5x cos 5x
81)y cosln x
97)y arccos 1
1
3
82)y x x
2
3
x x x x2
98)y arctg
3x2 4 x 2x x
4
5 x3
99)y arcsin
84)y x2senx x cos x

1
85)y x3 lnx
tgx
x
1 sin x
1 sin x
109)y x 2 1
79)y coscoscos x
80)y cos x2 1
x
106 )y a 2 x 2 a arcsin
a
93)y sin 3x sin2 3x
77)y costgx
arcsin x
105)y arcsen1 x 2x x2
74)y sin x
1 cos2 x
1 cos2 x
1 x2
90)y xarctgx3
73)y sin2 x
83)y
1
102)y 8arcsin x
103)y ln
71)y sec x
Pgina. 43
sin x
110)y (cos x) e
111) y x x
1
x2
112) y cos x sin 2x
1 x
1 x
113) y arcsin x arctgx
x2 1
x2
114) y x 2 2x 1
100)y arcsin1 ex
6
101)y x5e x
115) y 1
x
2x 3
SOLUCIONS :
1)y' 0
3 )y ' 7 x 6
2 )y ' 1
10)y' 2x 1
22)y' 0
2
17)y' 6 x 6 x 6
5
x ln 2
1 x 2
6 )y ' a
2
13)y' 3 x 2x 4
4
2
18)y' x 2x 8
7 )y ' 5
8 )y ' 0
3
2
14)y' 4 x 12x 10x
6x
3
x
19)y'
24)y'
20)y'
9)y' 2ax b
2
15)y' 6 x 6
2
2x 2x 3
4
x
x sinx cos x
2
tgx x1 tg x
cos2 x
34)y'
5 )y ' 8 x 3
21)y' (a 1)
5
2
4
25)y' cos x 4 sin x 26)y' 1 6 x 1 x
27)y' sin x x cos x
x ln 3
x
3sinx x cos x
1 ln x
1
2
30)y'
31)y'
32)y'
33)y' x 3 cos x x sinx
cos x 1
sin2 x
x2
23)y'
2
29)y'
2
12)y' 3ax 2bx c
11)y' 2x
3
16)y' 4 x 10x
4 )y ' 6 x 5 3 x 2
4x
40)y' 2
x 1
41)y'
35)y' 14x 1 x 2
1 sinx cos x
1 cos x 2
42)y'
36)y' cot gx
2
1 sin2x
37)y'
2 8 )y ' x
1 3 ln x
cosln x
x
2x 1
38)y' 2
x x 1
43)y' x 3 sin x x2 3 x 2 cos x
39)y' 1
44)y' 2 cos x x sin x
2 x 2 1 cos 2x 2x sin2x
2
x 2 1
2x
x
x
x
x
x
x
x
50)y' 2e
51)y' 3 ln 3
52)y' x 1 e
53)y' e e
54)y' 1 x ln 4 4
55)y' x 2 x e
56)y' 2e cos x
2
e x sinx cos x
1
x 2 3 ln x 1
1
4
a 1
57)y'
58)y'
59)y' x 1 x 2 11x 2 5
60)y' ax
61)y'
62)y'
2
2x x
cos x
ln2 x
x2 1
1
1
1 2x
2x 2 1
2x 2
x
1 x
63)y' arcsin x
64)y'
65)y'
66)y'
67)y'
68)y' 2
2 1 x
2
1 x
1 x2
1 x2
x
2x 2
x 1
2
2 cos x
1
sinx
cos x
cos x
x senx
69)y' x 2 sinx x cos x e
70)y'
71)y'
72)y'
73)y'
74)y'
3
2 sinx
cos2 x
sin2 x
sin2 x
sin x
45)y' sin x ln x x cos x ln x sin x
46)y' sin ln x cos ln x
75)y'
76)y' sin(sin x ) cos x
3
2
3 sin x
3
2
2
2
80)y' 6 sin x 1 x 1 x
1
2
84)y' 2x x sin x x
2 x
x
87)y' 4 ln 4 arcsinx
4
2
2
91)y' 1 x arcsin
1
1 x
106)y'
3
x
49)y'
110)y' cos x
88)y'
arcsen
102)y' 8
lncos x tgx
78)y'
82)y'
3
2
89)y' e
92)y'
97)y'
2
sinln(x 1) 2x
x2 1
x
2x
tgx
2
ln x x
2x x
1 2x 3 ln x
x4
60sin5 x cos 5 x 2
sin5x cos 5x 4
sin(tgx )
cos2 x
sin(ln x )
2x
85)y' 3 x
2
2
107)y' 2 a x
a2 x 2
77)y'
2
x 10x arcsinx 3 1 x
6
6
4
5x 2
x
ax
2
1 x
96)y'
81)y'
cos x
101)y' e
48)y'
cos x
95)y'
21 ln x
x
47)y'
5
3
83)y'
23 2
x
x
1
2
x cos x
86)y'
cos x x cos x x sinx
6x
2x 14
1
2
x x 1
arcsinx
1
2 1 x
99)y'
ln 8
103)y'
x x2 1
108)y'
sin2x
4
1 cos x
109)y' x 1
2 cos x
x
111)y' x (ln x 1)
112)y' (cos x )
104)y'
9
10
x
1
1 x
3
104 x
2
x
1 ln x
94)y' 3 cos
2
1 x
x arcsinx
sinxsin2x
(2 cos 2x ln(cos x ) -
)
cos x
113)y' arctgx ln(arcsin x )(
1
1 x
115)y' (1
ln arcsin x
2
1 x
1
1
) (ln(1 ) )
x
x x 1
arctgx
)
arcsin x( 1 x
x
2x
2e e
2x
x
sinx
2x
2
cos x ln x 1 sinx 2
x 1
sin 2x
105)y'
2 3
(1 x )
3
2
x sin x sin x 3 x
100)y'
2
x 2x 1
1
x
2
3x
90)y' arctg x arctgx
2
1 x
93)y' 3 cos 3 x 1 2 sin3 x
98)y'
79)y' sin coscos x sin cos x sin x
2
4 x 10x 6
2
2x 1
2
114)y' ( x 2x 1)
(2 ln(x 2x 1)
)
2
x 2x 1)
MATEMTIQUES II
Pgina. 45
EXERCICIS CLCUL DE DERIVADES (FULL 5)

1)y 3x 2
2)y
1
x
22) y cos ln x 2 1
23)y coscoscos x
3x 2
3x 2 x 1
24)y x excos x
5
25)y 1 x2 arcsin x 3
5)y sin(lnx)
41) y log3 x senx
43) y
27)y ex sin x ex cos x
45)y sin3 x
28)y x x
8)y x cos x sin x
29)y
3
3 2
x x
sin 2x
x2 1
12)y lnx2 ln2 x
13)y
x3
lnx
14)y 5log3 5x
sin ax
47)y 3 cos ax
x lnx
x3
48)y ln
x
31)y x ex
xe
49)y sin cos 2x
32)y
x
1 arc tgx
33)y
ax b
cx d
34) y lg 5 sin x
1 x
1 x
35) y
2
17)y ex 3x
2x 1
x
2
x
30)y x ex
xe
15)y xarcsin x
16) y arctg
50)y 3
51)y
sin x cos x
lnx
cos x
2lnx
tgx
3
52)y x x 12
53)y
sin x 2x
sin x cos x
54)y xsin x
18)y e x 2
19)y x x2 1
20)y ln x2 2x 2
2
21)y ex sin x
1 sin x
1 sin x
46)y ln
10)y x sin(lnx)
11)y
xe x x
44)y x3cos x
7)y x2 3x 1 sin x x cos x
9)y x sin x lnx
26)y ln x x2 1
6)y lnex
sin x
42) y senx cos xtgx
3)y 2lnx sin x 4 cos x

4)y x 1 x5
40)y x2 1
6
5
36)y x e x
55)y x x
37)y lnx x 3
56) y cosxsenx
38)y ln2x
3
3
57) y cos x cos x
39)y cos x e
x
58)y arctg
1 x
1 x
MATEMTIQUES II
59)y 1

79)y x3 lnx
1
tgx
x
60)y 2sin x
2
80)y arcsin x cos x
61)y arctgx2x
81)y arctg
62)y arcsen1 ex
63) y arctgx ln x2 1
64)y arcsin x 1 x2
65)y arcsin1 x 2x x2
66)y 4x arcsin x
67) y ln
1 cos 2 x
1 cos 2 x
68) y ln 4
1 sin x
1 sin x
1
69)y 8arcsin x
70)y
arcsin x
1 x2
71)y sin x x
72)y ax eax
73)y arctgarctgx
74)y xarctgx3
75)y lnarcsin x arcsinlnx
76)y arcsin
77)y
x2 1
x2
2x 13
78)y arcsin 1 x2
82)y =
x2
2
1 x
- arctgx
1 x
1
x
arcsin x +
1 - x2
4
4
Pgina. 46
MATEMTIQUES II
Pgina. 47
SOLUCIONS
1) y'
6 x
3
x
2) y'
2
9x 12x 5
2
2
3x x 1
2
4
cos x 4 sinx 4) y' 1 6x 1 x
x
3) y'
5) y'
cosln x
6) y' 1
x
7) y' x 3sinx x2 3x 2cos x 8) y' 2 cos x x sinx 9) y' sinx ln x x cos x ln x sinx 10) y' sinln x cosln x
2 x 2 1 cos 2x 2x sin2x
2
x 2 1
11) y'
16) y'
y'
12) y'
13) y'
x2
18) y' e
17) y' 2e2x 3
1 x2
21 ln x
x
x 2 3 ln x 1
ln2 x
14) y'
5
x ln 3
15) y' arcsin x
19) y' 3 cos2 x sinx sinx3 3x2
2 x2
20)
2x 2
x 2 2x 2
2
21) y' 2 sinx x cos xxe x sinx
2x sin ln x 1
22) y'
23) y' sincoscos xsincos xsinx
x2 1
24) y' ex cos x x cos x xsenx
25) y' 1 x 2 arcsin2 x 10x arcsinx 3 1 x 2 26) y'
33) y'
ad bc
2 ax bcx d3
37) y'
31 x ln x x 2
x
40) y ' x
34) y'
sin x
41) y'
46) y'
1
lnx 1
x -1
x
1
2 1 x
61) y' arctgx2x 2 ln arctgx
58) y'
62)
y'
2
1 x arctgx
2x
42)
6 4
5x 6
2
x
y ' sin 2 x
43) y'
e x xe x 1
x
2 xe x
1
cos x
3x
55) y' x x 2x ln x x 56)
57) y' 3 cos2 x sinx sinx3 3x2
36) y' e x
47) y ' 3
tgax
2
ln 3 1 tg ax a
50) y' cos x x ln x sinx
49) y' cos cos2 sin2x 2x ln 2
sin x
y' x sinx cos x ln x
1 cos x
ln 3x sinx
45) y' 3 sin2 x cos x
27) y' 2e x cos x
2
1 x 1 arctgx 2x
2e x x 1
31) y'
32) y'
2
x
2 x 1 x 1 arctgx2
x e
2
1 sin2x
35) y'
1
x2 1
2
2ln x ln 2 x1 tg x ln3
52)
2x x 12
51) y'
y'
tgx
x
x3
2 x sin x
x
39) y' cos x e ex lncos x tgx
ln 2
cos x ln x 2
1
- ln2
2x 1
2 ln 5 x sin x
2 ln 2
44) y' 3cos x 1 - xln3sinx
48) y'
cos x
38) y'
2e x x 1
30) y'
2
x
x e
1 2x 3 ln x
5
28) y' 3 x
29) y'
2
x4
23 2
x
x
54)
1
x
2 1 x
y ' (cos x )
ln x 2 cos4 x
53) y'
x
33 sin x 2
sin x
e
x
2e e
63) y'
2x
x
x
cos x 2 sin x 2 ln 2
2
sin x
cos x ln(cos x )
x 1
1
ln
x
x 1
x 1
59) y'
cos x
1 2x
1 x2
64) y'
60) y' 2sinx cos x ln2
1 x
1 x
65) y'
x
2x - x
MATEMTIQUES II
66)
1
y' 4 x ln 4 arcsinx
2
1
70) y'
1 x
x arcsinx
sin2x
67) y'
4
1 cos x
68)
y'
arcsin
1
x
69) y' 8
ln 8
x x2 1
2 cos x
71) y' sinxx ln(sinx) x cot gx
Pgina. 48
72) y' a xeax lna a
2 3
(1 x )
73) y'
76) y'
2
2
1 arctg x 1 x
77) y'
x 2x 1
74) y' arctg2x arctgx
2x 14
2
80) y' arcsinx cos x sen2x ln arcsinx
78) y'
1
1 x
79) y' 3x 2 ln x x 2
2
2
arcsinx 1 x
2
cos x
1
1
75) y'
2
arcsin
x
2
1 x
1 x
3x
tgx
2x x
81) y' 0 82) y' x arcsinx
2 x
1 ln x
1
2
x cos x
MATEMTIQUES II
EXERCICIS DAPLICACI
DERIVABILITAT ( FULL 6)
1-
DE
LA
DERIVADA.
Pgina. 49
TEOREMES
DE
Calcula lequaci de la recta tangent a la parbola y=x -4x+3 en el punt x=4.

2
2-
Calcula el pendent de la parbola y=x -7x+12 en x=2.
3-
En quin punt de la corba y=3x -5x+1 tindr una recta tangent parallela a la recta dequaci y=7x3?
4-
Calcula el valor del parmetre a per a que la corba y=2x -3x +a i la recta y=12x-1 siguen
tangents. Quin s el punt de tangncia?
5-
Donada la funci polinmica y=4-x , es demana:
a) obtindre el punt P de la corba la tangent de la qual s perpendicular a la recta dequaci x+y=0

2
b) Les rectes que passen pel punt P(-2,1) i sn tangents a la corba y=4-x , i obtindre elspunts de
tangencia.
678-
Determina lequaci de la recta que passa pel punt A(1,2) i per B(3,n) sent n el valor de la
2
derivada de la funci y=3x -6x-1 en el punt dabscissa x=1.
3
Calcula lequaci de la recta tangent i normal a la corba y x x 1 en x=2.
6 3
Determina el punt de la corba y ln x - x - x en el que la tangent s parallela a la bisectriu del
e
segon quadrant. Calcula lequaci de la recta tangent i normal a la corba en eixe punt.
9-
Troba si en la grfica de la funci y
2
existeix algn punt on la seua recta tangent tinga per
x
pendent -2.
10- Calcula el valor de a para que la grfica de la funcin y
dabscissa.
x3 a
tinga pendent 1 en el punt
x3 a
x=1
11- Calcula les coordenades dels punts de la grfica de la funci y x3 x les tangents de les
quals siguen paral.leles a la recta 13x y 1 0 . Calcula tamb les equacions de dites rectes.
1
2x2 verifica l equaci x3y' 'x2y' 3 .
x
13- Calcula la tangent a la circumferncia x2 y2 6x 4y 8 0 en el punt P2,0 .
12- Comprova que la funci f x
14- Calcula les coordenades del punt de la grfica de la funci f x 2 5x on la recta tangent s
paral.lela a la recta 5x y 4 0 .
15- Estudia per a quins valors da, b i c, la recta que uneix els punts A 1,1 i B 1,3 s tangent en
2
el punt B a la grfica de la funci f(x)= aln(1+x )-bx+c i el punt (0,-2) s un punt de la funci f(x)
16- Troba si la grfica de la funci y
2
t algn punt on la seua recta tangent t per pendent -2
x
17- Calcula les coordenades dels punts de la grfica de la funci y x
x on les tangents siguen
paralleles a la recta 13x y 1 0 . Escriu tamb les equacions de dites rectes.
18- Comprova que la funci f x

2
1
3
2
2
2 x verifica lequaci x y ' ' x y ' 3
x
19- En el pla es t la corba y = x + 2x - 1. Trobeu raonadament les equacions de les rectes que
passen pel punt (2, 3) i sn tangents a lesmentada corba
MATEMTIQUES II
Pgina. 50
20- Resol els lmits segents

1 - sin x cos x
2) lim
x 2 sin 2 x - cos x
sin 6 x
1) lim
x 0 12 x
4) lim
x 0
7)
ln(sin x )
2
ln(x )
lim (ln x )
x
5) lim
x 0
e
1
10) lim ( x
)
x 1 e - e x - 1
13) lim
x 2
x-
- e
- x
- 2x
11) lim
x2
- 5x 6
3
x -8
12) lim
x
x x
- 4x
2
- 4x
15) lim
x 0 ctgx
ln x
x
2
17) lim x -22 x 1
x x - 4
tgx
sin x
e
- x -1
9) lim
x 0 2 x 2 - x 3
14) lim
x 2 x (ln x ) 3
2 - 2 cos x - x
2
5x
6) lim ( - 2 x )tgx
x 2
3 x - sin 3 x
16) lim (sin x )

x 0
x
ln(sin )
2
8) lim
x ( x - ) 2
1
(1-ln x )
cos x
3) lim
x 0
18) lim ( x
x
4x - 1 -
f
bx2 ax
21- Se sap que la funci 0,5 , donada per f (x)
c
- 2x 1 )
si 0 x 2
x 1
si 2 x 5
s derivable en linterval (0, 5) i a ms a ms verifica que f (0) f 5 . Calcula el valor da, b i c
22- Calcula els valors dels parmetres a i b per a que la segent funci siga continua i derivable
en el punt 0.
x ab
f ( x)
2
x ax b
si x 0
si x 0
x 2 bx c si
23- La funci f ( x ) ln(1 x )

si
x0
x0
s derivable en el punt x = 0. Calcula quant valen
les constants b i c.
x ln x a si
24- Trobeu les constants reals a i b perqu f ( x ) b
si
sin(x ) si
x
valor real.
x0
x 0,
siga continua per a tot
x0
25- Comprova que la funci f(x) = -x + 2x + 5 compleix les condicions del Teorema de Rolle a
linterval [-1,3]
2
26- Justifica que f(x)=4-x compleix el teorema de Rolle en linterval [-2,2]. Troba el valor de c
MATEMTIQUES II
Pgina. 51
27- Justifica que f(x)=x -3x+2 compleix el teorema de Rolle en linterval [-2,K]. Troba el valor de K i
de c
28- Troba un interval [a,b] on la funci f (x) 2x
compleix el teorema de Rolle .
1 x 2
29- Troba el valor de K i c per al que es verifica el teorema de Rolle en la funci f(x)=x +k en linterval
[-1,1]
3
30- Comprova si les funcions f(x)=x +1 i g(x)=2x compleix el teorema de Cauchy en linterval [1,3] i
calcula el valor que el verifica
31- Comprova si la funci f(x)=-x +2+6x verifica el teorema de Lagrange en linterval [1,8] i calcula el
valor que el verifica
32- Comprova si la funci f(x)= 2x+sinx verifica el teorema de Lagrange en linterval [0,] i calcula el
valor que el verifica
33- Comprova si la funci f(x)=lnx verifica el teorema de Lagrange a linterval [1,e] i calcula el valor
que el verifica
SOLUCIONS:
1) y=4x-13
2) m=-3
3)P(2,3)
(-3,5) i (-1,3) Rectes: y=6x+13 y= 2x+5
6) y=-x+3
7) 3y=7x-5 ; 7y=-3x+27
1,2; 1,2
1 ,2 5
5
4)a=19 P(2,23) / a=-8 P(-1,-13)
10) 2 3
3) 0 4)1/2 5) 2/27
17) e-2 18) 3
21) a = -3/ 2
6) 2 7)1
b = 1/ 2
24) a=b=
30) c=13/6
26) c=0
31) c=9/2
32) c=/2
8) P(e,-e) Recta tangent: y=-x
11)
15) 8.- a=0; b=-1 i c= -2
16).- x=1; x=-1

10)-1/2
17).- a=-23
11) -1/12
28) a=1/2
13)
19) y-3=6(x-2)
12)
c = -2 22) La condici a complir s que ab = 1/ 2 i
33) c=e-1
recta normal y=x-2e
2,10 y 13x 16; 2,10 y 13x 16
8) -1/8 9)
27) k=5 c=3/2
5)a) P(-1/2 , 15/4) b) Punts tangncia
13) -1
ab 1
b= 2 (Moltes solucions ab=1)
1
2
x 2
20)- 1)
14) 1/2
15) 0
9)
14)
2) 1
16) 1
23) b=-1/2 i c=1
29) Qualsevol valor de K i c=0
MATEMTIQUES II
Pgina. 52
TEMA 2: APLICACIONS DE LA DERIVADA
NDEX
2.1 INTERVALS DE MONOTONIA EN FUNCIONS DERIVABLES.

2.2 CLCUL DE MXIMS I MNIMS DE FUNCIONS.
2.3 INTERVALS DE CURVATURA EN FUNCIONS DERIVABLES. PUNTS
DINFLEXI
2.4 PROBLEMES DOPTIMITZACI
2.5 REPRESENTACI GRFICA DE FUNCIONS
MATEMTIQUES II
Pgina 53
2.1 INTERVALS DE MONOTONIA EN FUNCIONS DERIVABLES.
DEFINICI: Direm que una funci s monotona quan s creixent o decreixent, estrictament o no.
CREIXEMENT I DECREIXEMENT LOCAL
Considerem una funci f definida en un domini D i un punt a D.
Direm que f s creixent en x=a si existeix un entorn de a, ]a-;a+[, de manera

que:
si x a, x D f(x) f(a)
Direm que f s decreixent en x=a si existeix un entorn de a, ]a-;a+[, de manera

que:
Cal observar que quan les desigualtats sn estrictes parlem de funcions estrictament creixents i
decreixents.
TEOREMA 1: Siga f una funci derivable en x=a.
a) Si f(x) s creixent en x=a f(a)0
b) Si f(x) s decreixent en x=a f(a)0
Demostraci:
a) Com f (x) s creixent, aleshores: si x a, x D f(x) f(a), per tant:f(a)=
f (x)- f (a)
0 .
x a x - a
lim
b) Com f (x) s decreixent, aleshores: si x a, x D f(x) f(a), per tant:f(a)=

f (x)- f (a)
0 .
x a x - a
lim
TEOREMA 2: Siga f una funci derivable en x=a.

a) Si f(a)>0f(x) s estrictament creixent en x=a
b) Si f(a)<0f(x) s estrictament decreixent en x=a
Demostraci:
f (x)- f (a)
>0,
x a x - a
a) Com f(a)>0 lim
per tant
f (x)- f (a)
> 0 si
x-a
passar:
x<ax-a<0f(x)-f(a)<0f(x)<f(a)
x>ax-a>0f(x)-f(a)>0f(x)>f(a), per tant:
f ser estrictament creixent en x=a.
b) Demostraci anloga a lanterior.
x ]a-;a+[,entorn de a. Pot
MATEMTIQUES II
Pgina 54
DEFINICI: Si f(x) s una funci definida en un domini D i a D, direm que x=a s un punt
singular si f(a)=0.
Exemple : Estudia la monotonia de la funci y = xe
1) Clcul de la primera derivada
y xe x
y 1 e x e x x e x (1 x)
e x 0
x
2) Clcul dels punt singulars: y=0 e (1 x) 0
1 x 0
e x s sempre major que zro, per tant l'nica soluci possible s'obt de l'equaci;
1+ x
=0x= -1
3) Estudi del signe de la primera derivada
El domini de la funci donada s R per tractar-se del producte d'una exponencial (de
domini R) i una polinmica (de domini tamb R).
Dividint el domini pel punt 1 s'obtenen dos intervals (,1) i (1,)
(-)
-1
(+)
Estudiem el signe de la derivada en un punt qualsevol de cada interval:

. Per a x = -2,
. Per a x = 0,
4)
1
1
.(1) 2 0
2
e
e
0
y (0) e (1 0) 1 0 (positiva)
y (2) e 2 (1 2)
(negativa)
Intervals de monotonia: Estric. Creixent: (-1,+) i Estric. Decreixent: (-,-1)
2.2 CLCUL DE MXIMS I MNIMS DE FUNCIONS.
DEFINICI: Siga f(x) una funci i a un punt del domini de la funci. Direm que:
f(x) t un mxim relatiu en a si f(x) f(a) per a tot x ]a-;a+[
f(x) t un mnim relatiu en a si f(x) f(a) per a tot x ]a-;a+[
Lextrem relatiu (mxim o mnim) s f(a) i salcana en el punt a.
NOTA: Hem de diferenciar entre extrems relatius i absoluts duna funci. Els extrems
absoluts duna funci sn els valors mxims o mnims que alcana una funci en tot el
seu domini, mentres que els extrems relatius sn els valors mxims o mnims
alcanats per la funci en un entorn de dits punts. Lextrem relatiu implica canvi de
monotona, labsolut no necessriament.
MATEMTIQUES II
Pgina 55
TEOREMA: Condici necessria, per no suficient, dextrem relatiu

Si una funci f alcana un extrem relatiu en un punt a i a ms a ms s derivable en
dit punt, aleshores la seua derivada sanulla en a, s a dir:
Si f presenta un extrem relatiu en x = a f ' a 0
Demostraci:
Considerem que f (x) t un mxim (si s un mnim la demostraci s anloga) en x = c
' c)
= 0?
on c (a,b ) f (
h 0
f c h f c 0
h 0
f c h f c 0
lim
h 0+
f (c + h) f (c )
0 f+ ' (c ) 0
h
lim
h 0-
f (c + h) f (c )
0 f- ' (c ) 0
h
Com f (x) s derivable en x = c f - ' (c) f ' (c) 0
Nota: Hem de tenir en compte que si la

derivada sanulla no necessriament es tracta
dun extrem relatiu.
Per exemple la funci f ( x ) = x 3 verifica que
2
f ' (0) = 0 , ja que f(x)=3x per no presenta cap
extrem relatiu, ja que s una funci creixent en
tot el seu domini.
Condici suficient dextrem relatiu

Teorema 1: Criteri del canvi de signe de la primera derivada
Siga f una funci continua en un entorn del punt a, ]a-;a+[ i tamb derivable . Direm
que:
Si per a tot x ]a-,a[ f(x) s decreixent i per a tot x ]a,a+[ f(x) s

creixent f presenta un mnim relatiu en x=a
Si per a tot x ]a-,a[ f(x) s creixent i per a tot x ]a,a+[ f(x) s

decreixent f presenta un mxim relatiu en x=a
Per tant necessitarem estudiar els intervals de monotonia de la funci per tal
dobservar els punts on hi ha un canvi de monotonia i averiguar els extrems relatius
MATEMTIQUES II
Pgina 56
Teorema 2:Criteri del signe de la segona derivada

Siga f una funci dos vegades derivable i la segona derivada continua en un punt x=a
de manera que f ' (a) 0 . Aleshores:
Si f ' (a) 0 i f ' ' (a) 0 f presenta un mnim relatiu en x = a
Si f ' (a) 0 i f ' ' (a) 0 f presenta un mxim relatiu en x = a
En el cas en qu f ' ' (a) 0 no podem afirmar res i utilitzarem altre
mtode ( Intervals de monotonia)
4
Exemple: Calcula els extrems relatius de la funci f(x)=x -4x +3 (Utilitzant el canvi de signe de
la primera derivada)
3
1) Clcul de la primera derivada: f(x)= 4x -8x
3
2) Clcul dels punts singulars: f(x)=0 4x -8x=0 x(4x -8)=0 x=0 i x=

3) Estudi del signe de la primera derivada:
(-)
(+)
x=-2 f(-2)=-16<0
x=-1f(-1)=4>0
4) Extrems relatius:
(-)
(+)
x=1f(1)=-4<0
x=2f(2)=16>0
x=- 2 mnim relatiu
x=0 maxim relatiu
x=
2 mnim relatiu
2
Exemple: Calcula els extrems relatius de la funci f(x)= x +x-6 (utilitzant el criteri de la
segona derivada)
f(x) s un funci polinmica per tant compleix les tesis del teorema
1) Clcul dels extrems relatius: f(x)= 2x+1 0=2x+1 x=-1/2 (Possible mx-min)
2) Verificaci dels extrems relatius: f(x)= 2 f(-1/2)=2 > 0 x=-1/2 s un mnim relatiu
MXIMS I MNIMS EN UN INTERVAL TANCAT
Si fem un estudi duna funci continua en un interval tancat, el Teorema de

Weierstrass assegura lexistncia almenys dun mxim i un mnim absoluts en dit
interval. Per tal de fer lestudi complet cal fer el tractament de la segent manera:
1. Analitzar els mxims i mnims quan la funci s derivable (punts singulars).
2. Analitzar els punts on la funci no s derivable(funcions a trossos, punts de
canvi)
3. Calcular els valors de la funci en els extrems de linterval.
MATEMTIQUES II
Pgina 57
Exemple:Estudiar els extrems relatius i absoluts de la funci
NOTA:
Per tal de trobar els extrems duna funci haurem destudiar:
1. Els punts singulars de la funci.
2. Els punts on la funci no s derivable.
3. Els extrems dels intervals de definici de la funci, si est definida en un interval.
2.3 INTERVALS DE CURVATURA EN FUNCIONS DERIVABLES. PUNTS

DINFLEXI
TEOREMA: Siga f(x) una funci derivable en a D,
La funci f(x) s cncava en x=a si i noms si la recta tangent a f en el punt
(a,f(a)) queda sota la funci en un entorn de dit punt.
La funci f(x) s convexa en x=a si i noms si la recta tangent a f en el punt
(a,f(a)) queda per dalt de la funci en un entorn de dit punt.
CONCAVITAT
CONVEXITAT
TEOREMA: CONDICI SUFICIENT DE CURVATURA

Siga f(x) una funci dues vegades derivable en un interval (a;b). Aleshores:
Si f ' ' ( x) > 0 x (a, b) f ( x) s cncava en (a, b)

Si f ' ' ( x) < 0 x (a, b) f ( x) s convexa en (a, b)
Qu passa si f ' ' ( x) = 0 ?
Si f ' ' (a) = 0 i la funci f (x) passa de cncava a
convexa o a linrevs direm que x = a s un
punt dinflexi.
MATEMTIQUES II
Pgina 58
TEOREMA: CRITERI DE LA TERCERA DERIVADA

' a)
' a)
0 aleshores x=a s un punt
Siga f(x) tres vegades derivable . Si f '(
= 0 i f ' '(
dinflexi.
-x
Exemple: Calcula els intervals de curvatura i els punts dinflexi de la funci f ( x) 1 e 2
2
1)Clcul de la primera derivada: f ' ( x) -
1
xe
2
-x2
2
2) Clcul dels punts que anullen la segona derivada: f (x)=
-1
e
2
-x 2
2
(1 - x 2 ) 0
e - x 2 / 2 0
#
2
2
- x 1 0 x 1 x 1 x 1
3) Estudi del signe de la segona derivada: El domini de la funci donada s R per tractar-se
d'una exponencial (de domini R). .
Dividint el domini pel punt +1 i 1 s'obtenen tres intervals : (-
-1
Estudiem el signe de la segona derivada en un punt qualsevol de cada interval:

. Per a x = -2, f " (-2) =
. Per a x = 0, f " (0) =
. Per a x=2, f " (2) =
-1
2
- (-2)2
e 2
(1- (-2)2 ) > 0 (positiva)
- 02
-1
e 2 (1- 02 ) < 0 (negativa)
2
-1
2
- (2)2
e 2
Per tant:
f(x) ser convexa en (-1;1)
f(x) ser cncava en (Punts dinflexi: x=-1 i x=1
(1- (2)2 ) > 0 (positiva)
MATEMTIQUES II
Pgina 59
2.4 PROBLEMES DOPTIMITZACI
Anem a resoldre problemes en els que optimitzem una funci.

Els pasos a seguir sn:
1- Determinar la funci de la que es vol calcular el mxim o el mnim.
Normalment tindrem vries variables.
2- Mitjanant les dades que aparixen en les condicions, expressarem la
funci amb una nica variable.
3- Calcularem els possibles extrems.
4- Comprovarem si els valors calculats sn mxims o mnims tant relatius
com absoluts.
5- Calcularem el valor de les altres variables, si s el cas, i interpretarem els
resultats.
6- Donarem la soluci al problema.
Exemple 1: Entre tots els rectangles de permetre 12 cm. Qui ns el que t la diagonal
menor?.
y
d
x
1-Funci a minimitzar: x y d
2
d x2 y2
2 -Condici : 2x + 2y = 12 x + y = 6 y = 6 - x
Funci a optimitzar: d ( x)
3- Clcul dextrems: d ( x)
x 2 y 2 x 2 (6 x) 2 d( x) =
4 x - 12
2 2 x - 12 x 36
2
2x 2 - 12x + 36 , x [0;6]
2x - 6
2 x - 12 x 36
=0 resolent l'equaci
resultant s'obt x = 3
2 2 x 2 - 12 x 36 4- Comprovaci: d ( x)
d (3)
4x - 6
2 2 x - 12 x 36
2 x 2 - 12 x 36
2
.(2 x - 6)
2 2.32 - 36 36 -0 2 2.32
2
0 mnim relatiu. s absolut?

2
2
3
2.3 - 36 36
2.3
Per tal de comprovar si s absolut hem de calcular el valor de la funci en els extrems de
linterval de definici:
d(0)=6 i d(6)=6
Com d(3)=
que evidentment s menor que d(0) i d(6) x=3 mnim absolut
Soluci: x=3 i y=3 ( s un quadrat)
MATEMTIQUES II
Pgina 60
Exemple 2: Un full de paper ha de contindre 18 cm2 de text imprs. Els marges superior i
inferior han de tindre 2 cm. cada un, i els laterals 1 cm. Troba les dimensions del full perqu el
cost de paper siga mnim.
y
1- Funci a minimitzar: S=xy
2- Condici: 18 cm2 de text imprs, s a dir, ( x 4)( y 2) 18
y-2=
18
10 + 2x
y=
x-4
x-4
Funci a optimitzar: Superficie = x.y = x.
2
10 + 2x 10 x + 2x 2
, s a dir, S 10 x 2 x ,
=
x-4
x-4
x-4
Com xy=18 x=18/y i y>2 x < 9 i a ms a ms x>4 aleshores 4< x < 9

3-
Clcul dextrems: Derivant S=
x 2 - 8x - 20 0 x =
S
( x) =
2x 2 - 16 x - 40
24.36 - 0
64
. Si fem S = 0 tenim 2x 2 - 16x - 40 = 0
8 144 8 12
=
= 10 i -2. La soluci negativa no t sentit
2
2
( 4x - 16)( x - 4) 2 - 2( x - 4)(2x 2 - 16 x - 40)
4- Comprovaci:
S
(10) =
( x - 4) 2
> 0 Per a x = 10
( x - 4) 4
Mnim relatiu.
Per tal de comprovar si s absolut hem de calcular el valor de la funci en els extrems de
linterval de definici:
S(4) no est definit
S(10)=50, per tant x=10 ,el minim relatiu, s un mnim absolut.
S(9) no est definit.
2.6 REPRESENTACI GRFICA DUNA FUNCI

Donada una funci f (x) intentarem fer la seva representaci grfica. Per fer-ho
seguirem els passos segents:
1.DOMINI
Sn els punts on t sentit estudiar la funci: x D f y
y f ( x)
2.SIMETRIA
Veurem si la funci s parell o imparell:
f (x) s parella si f ( x) f ( x)
x D ( Simetria respecte a leix OY )
f (x) s imparella si f ( x) f ( x)
x D (Centre de simetria lorigen )
MATEMTIQUES II
Pgina 61
3.PERIODICITAT
Una funci s peridica si:
f ( x + T) = f ( x) T= perode
Si una funci s peridica ser suficient estudiar-la en un interval de longitud

igual al perode. (Les funcions trigonomtriques sn peridiques).
4.PUNTS DE TALL AMB ELS EIXOS
a) Punts de tall amb leix OX y = 0 . Sn punt del tipus ( x i ,0)
b)
Punts de tall amb leix OY x = 0 . Sn punt del tipus (0, y i )
5.ASMPTOTES
a) Asmptotes verticals
Direm que x a s una asmptota vertical si es compleix una de les
condicions segents:
lim f (x)
lim f (x)
lim f (x)
x a
x a
x a
(Aquests lmits sempre els calcularem quan la x tendeix als punts que no
pertanyen al domini )
b) Asmptotes horitzontals
Direm que y b s una asmptota horitzontal si es compleix:
lim f ( x) b
c) Asmptotes oblqes
Direm que la recta y mx n s una asmptota obliqua si:
m=
f ( x)
, mR-{0}
lim
x x
n lim f ( x) mx
x
NOTA: Cal recordar que si una funci t alguna asmptota obliqua no t asmptotes
horitzontals.
6.MONOTONIA
a) Intervals de creixement i de decreixement
Estudiarem el signe de la primera derivada:
Si f ' ( x ) > 0 f ( x) s estrictament creixent.
Si f ' ( x ) < 0 f ( x) s estrictament decreixent.
Hem de recordar que el signe de la derivada pot canviar si f ' ( x) = 0 b si la
funci no s continua.
b) Extrems relatius
Donada una funci derivable, els possibles extrems relatius sn els punts
MATEMTIQUES II
Pgina 62
en els que: f ' ( x) 0 . Com classificar-los ?

Si f ' (a) = 0
f ' ' (a) > 0 (a, f (a)) s un MNIM.
Si f ' (a) = 0
f ' ' (a) < 0 (a, f (a)) s un MXIM.
7.CURVATURA
a) Intervals de concavitat i convexitat.
El signe de la segona derivada ens donar els intervals de curvatura:
Si f ' ' ( x ) > 0 f ( x ) s cncava.
Si f ' ' ( x ) < 0 f ( x ) s convexa.
b) Punts dinflexi.
Si f ' ' (a) = 0 i en el punt x = a la funci canvia de cncava a convexa o de
convexa a cncava diem que el punt a, f a s un punt dinflexi.
Exemple:
Representar la funci:
f ( x) x
1
x
1. Clcul del domini de definici de la funci
1 x2 1
x
x
El valor x=0 no s del seu domini, per tant: D =R-{0}
f ( x) x
2.
Simetria.
La corba s simtrica respecte de l'origen de coordenades.
( x) 2 1
x2 1
f ( x)
x
x
3. Periodicitat: No s peridica.
f ( x)
4. Punts d'intersecci amb els eixos:

Eix OXf(x)=0, per tant:
Eix OYx=0
No hi ha punts de tall.
, no t soluci real.
, no existeix.
5. Asmptotes
a) Horitzontals:
, per tant no hi ha asmptota horitzontal.
b) Verticals: estudi del punt que no pertany al domini:x = 0

, per tant x=0 s una asmptota vertical.
c) Obliqes:
Per tant, y=x s una asmptota obliqua.
6.
Monotonia
MATEMTIQUES II
Pgina 63
Signe de f(x)
-1
0
1
Creixement: (
Decreixement(-1;0) (0;1)
Mnim relatiu en A(1,2)
Mxim relatiu en B(-1, -2)
La funci no presenta extrems absoluts degut a que f(x) pren valors infinits tant positius com
negatius
7.
Curvatura.
Com
, no t soluciNo hi ha punts dinflexi.
Concavitat i convexitat: Encara que no hi haja punt dinflexi s possible que la la curvatura
canvie en el punt que no s del domini.
Signe de f(x)
0
Concavitat: (
Convexitat: (8. Grfica
PROBLEMES RESOLTS
1.- Calcular a, b i c perqu la funci f(x) = x3 +ax2 +bx +c tinga un mxim en x
= -4, un mnim en x = 0 i prenga el valor 1 en x = 1
Per ser x=-4 un mxim f(-4)=0
Per ser x=0 un mnim f(0) = 0
i f(1) = 1
2
Plantejant el sistema: f(x) = 3x + 2ax + b
2
f(-4) = 3(-4) + 2a(-4) + b=0 48 8a + b = 0
f(0) = 30 + 2a0 + b =0
b=0
3
2
f(1) = 1 + a1 + b1 + c=1 1 + a + b + c = 1
a = 48/8 = 6
b=0
c=-6
Soluci: a=6 b=0 i c=-6
2- Estudia el creixement i decreixement de les segents funcions en els punts

que s'indiquen:
MATEMTIQUES II
a) f ( x ) 2 en x = - 1;
x
a) f ( x) 2 2 x 1 ;
x
2
f (1)
(1) 2
(2 x 1)
f (1)
2x 1
2
x2
2
2 0 La funci s decreixent en x = -1
1
5(2 x 1) 2(5 x 4)
f ( x)
b) f ( x ) 5 x 4 en x = 1
f ( x) 2 x 2
5x 4
2x 1
b) f ( x)
Pgina 64
13
(2.1 1) 2
10 x 5 10 x 8
(2 x 1)
13
(2 x 1) 2
13
0 La funci s creixent en x = 1
9
3.- Troba els valors de a i b en la funci f(x) = x2 + ax + b sabent que passa pel
punt P(-2, 1) i t un extrem relatiu en el punt d'abscissa x = -3
Si passa pel punt (-2, 1)f(-2)=1
(2) 2 a(2) b 1 a b 3
Com t un extrem per a x = -3 f(-3)=0 Donat que f ( x) 2 x a f(-3)= 2(3) a 0

a=6
I substituint en l'equaci a b = -3 s'obt el valor de b 6 b 3 b = -3
Soluci: a=6 i b=-3
4.- Troba a, b i c en la funci f(x) = ax3 + bx2 + cx + d sabent que el punt P(0,4)
s un mxim i el punt Q(2,0) un mnim.
3
2
La funci passa per (0,4), per tant a 0 b 0 c 0 d 4 d = 4
La funci passa per (2,0), per tant, a 2 b 2 c 2 d 0 8a 4b 2c d 0

D'altra banda, el punt P(0, 4) s un mxim el que indica que la seua derivada s'anulla per a x =
3
0, s a dir,
f ( x) 3ax 2 2bx c ;
f (0) 3a.02 2b.0 c 0 c = 0
Com el punt Q(2,0) s un mnim, la seua derivada s'anulla per a x = 2: f(2)=0

3a.22 2b.2 c 0 12a + 4b + c = 0
Formant un sistema amb les 4 equacions obtingudes resulta:
d 4
8a 4b 2c d 0
c 0
12a 4b c 0
a = 1; b = -3
Soluci: a=1 i b=-3
8a 4b 4
12a 4b 0
2a b 1 2a b 1
3a b 0
3a b 0
MATEMTIQUES II
Pgina 65
5.- Troba les dimensions del rectangle d'rea mxima inscrit en una circumferncia
de 10 cm. de radi.
1.- Funci a maximitzar: rea = xy

2.- Condici;
x 2 y 2 400 y 400 x 2 ; aleshores la funci a optimitzar; A x 400 x 2
amb
0<x<20
3.- Clcul dels extrems
A 1. 400 x 2
Si fem
A 0 ,
2x
2 400 x 2
.x 400 x 2
x2
400 x 2
400 2 x 2
400 x 2
400 2 x 0 x 200 x 10 2
2
s clar que la soluci s
x 10 2
ja que la negativa no t sentit.
4.- Comprovaci:
4 x 400 x 2
2 400 x
400 x 2
Para
Si
2 x
x 10 2 ,
x 10 2 ,
A(10 2 )
(400 2 x 2 )
4.10 2 400 200 0

2 200
0 (mxim relatiu i absolut)

200
5
y 400 (10 2 ) 2 10 2 . Es tracta d'un quadrat.
6.- En una carretera a travs del desert un autombil ha d'anar des de la ciutat A fins a
l'oasi P situat a 500 Km. de distncia dA. Pot aprofitar per a aix una carretera recta que
MATEMTIQUES II
Pgina 66
unix les ciutats A i B i que li permet anar a una velocitat de 100 Km/h, mentres que pel
desert la velocitat s de 60 Km/h. Sabent que la distncia ms curta de P a la carretera
que unix les ciutats A i B s de 300 Km., determina la ruta que haur d'utilitzar per a anar
de A a P en el menor temps possible.
1.- Funci a minimitzar; el temps per anar dA fins a P utilitzant la ruta AMP.
Aplicant Pitgores en el triangle ACP s'obt:
AC 5002 3002 400
En el triangle MCP s'obt que MP x 2 3002

I el temps que tarda l'autombil a recrrer la distncia AM + MP: t
0 x 400
400 x
x 2 300 2
on
100
60
1
1
2x
1
x
100 60 2 x 2 300 2 100 60 x 2 300 2

1
x
x
1
Si fem t 0 ,
100 60 x 2 300 2
60 x 2 300 2 100
2.- Clcul dextrems: Derivant, t
s a dir, 10 x 6 x 300
2
100 x 2 36 x 2 36.3002 64 x 2 36.3002 x 2
x 225
36.300 2
64
La soluci negativa no t sentit.
AM 400 225 175 . L'autombil deixa la carretera a 175 Km. de la ciutat A.
3.- Comprovaci:
1.60 x 2 300 2 60.
2x
60( x 2 300 2 ) 60 x
2 x 2 300 2
60 ( x 300 2 )
x 2 300 2
60 ( x 2 300 2 )
60( x 2 300 2 ) 60 x
60 2 ( x 2 300 2 ) x 2 300 2
Per a x = 225, t (225) 0 (mnim relatiu)
4.- s mnim absolut?

t(0)= 9 segons
t(400) =500 segons
t(225)=7,5385 segons s el mnim relatiu i absolute.
5.- Soluci:
Recorrerem 175 m per la carretera recta i la resta pel desert.
7.- Un dipsit obert de llaut amb base quadrada i capacitat per a 4000 litres, quines
MATEMTIQUES II
Pgina 67
dimensions ha de tindre perqu la seua fabricaci siga el ms econmica possible?
1.- Funci a maximitzar: A=x +4yx

2.- Condici:
2
V=x y=4000 aleshores allant
Aleshores la funci a optimitzar ser:
A x 2 16000x 1 ;
3.- Clcul dextrems: A 2 x 1.16000 x 2 2 x
x>0
16000 2 x 3 16000
x2
x2
Si fem A 0 , 2 x3 16000 0 x 3 8000 x 20
4.-Comprovaci: A
Per a x = 20, A(20)
Si x = 20, y
6 x 2 .x 2 2 x(2 x 3 16000) 2 x 3 32000
x4
x3
2.203 32000
0 per a x = 20 la superfcie s mnima.
203
4000
10
20 2
5.- Soluci: La caixa ha de tindre 20 dm. de costat i 10 dm. d'alria.
8.- Es desitja construir una llanda de conserva en forma de cilindre circular recte d'rea
total 150 cm2 i volum mxim. Determina la seua generatriu i el seu radi.
MATEMTIQUES II
Pgina 68
1.- Funci a optimitzar: El volum del cilindre s xigual a l'rea de la base per l'alria, per tant,
2
V=x y
2.- Condici:
L'rea total d'un cilindre s: rea = 2 radi generatriu + l'rea de les dos bases
2
( radio 2 radio 2 ) s a dir, A 2 .x. y 2 .x 150
2
75 x 2
I d'ac, .x. y .x 75 y
x
La funci a maximitzar i la seua acotaci seria:
75 x 2
x >0
V x 2 y x 2
75 x .x 3
x
3.- Clcul dextrems:
V 75 3 .x 2 Si fem
V0,
75 3 .x 2 0 x 2
75 25
5
x
3
4.- Comprovaci:
5
5
30 .
6 .
V
30 0
V 6 .x Substituint
Per a un radi: x
La generatriu ser:
el volum s mxim.
EXERCICIS (FULL 1)
75
25
50 50 10
5
5
MATEMTIQUES II
Pgina 69
1.
Estudia els intervals de monotonia de les funcions:
2.
x +1
2x 2
; c) h(x) =
; d) j(x) = x4 - 2x 2
x -1
x-3
Determina els intervals de monotonia i els extrems de les funcions:
6x
x2
a) f x
b) g x
c)
x-3
1 x2
3.
La funci f(x) = x3 + px2 + q t un valor mnim per a x = 2. Troba p i q.
4.
Calcula els valors da i b per a que la funci f(x)=x +ax +bx+1 tinga un mnim en el punt (2,-15)
5.
De les funcions segents a) f(x)=x4 - 4x3 - 18x2 -20x + 2 i b) g(x)=x3-2x2+4 estudia la seua
monotona, els extrems, la curvatura i els punts dinflexi.
6.
Calcula l'equaci de la recta tangent a la corba y = 2x 6x + 4 en el punt d'inflexi
7.
Calcula els intervals de curvatura i els punts dinflexi de f x x
8.
Considerem la funci f x
a) f (x)= 6x3 - 8x ; b) g(x) =
x
1 x2
6x
15 x 40
.Justifica que, per a x = 1 i x = 1, la funci alcana un
mnim i un mxim relatiu respectivament.

9.
Siga f x x ax bx 7 . Halla a i b per a que la grfica de la funci f x tinga en x = 1

un punt dinflexi on la recta tangent en dit punt forme un angle de 45 amb leix OX
10. La corba y x
ax
bx c talla a leix dabscisses en x=3 i t un punt dinflexi en
2 1
,
3 9
Calcula els valors da, b i c.

11. Determina els coeficients del polinomi per a que la segent funci siga tres vegades derivable:
sin x
f x
a bx cx 2 dx 3
12. Estudia els intervals de monotonia de la funci:
13. Atesa la funci real
f ( x)
8
1 x2
si x 0
si x 0
f x
1 x
1 x
, es demana que calculeu raonadament:
a) Les derivades primera i segona de la funci f (x).

b) Els punts dinflexi de la corba y = f (x)
c) El pendent mxim de les rectes tangents a la corba y = f (x) .
14. Trobar les dimensions d'un camp rectangular de 3.600 m2 de superfcie per a poder-ho encerclar
per mitj d'una tanca de longitud mnima.
15. Una empresa vol fabricar caixes de cartr, sense tapa, de peces quadrades d'1 m de costat,
tallant quadrats iguals en els cantons i doblegant. Com han de tallar-se els quadrats perqu la
capacitat de la caixa siga mxima?
16. Aprofitant com a hipotenusa una paret de

m es desitja delimitar una superfcie triangular
d'rea mxima. Quines mesures hauran de tindre els altres dos costats (catets)?
17. Una fbrica, situada a 12 Km. de la vora d'un riu rectilini, ha de transportar els seus productes a
una ciutat situada en la vora del riu i a 80 Km. del punt del riu ms prxim a la fbrica. El
MATEMTIQUES II
Pgina 70
transport de mercaderies en cami costa 13 . per tona i Km. i el transport en gavarra pel riu
costa 5 . per tona i Km. En quin punt de la vora s'hauria de carregar la mercaderia en gavarres
perqu el cost total del transport siga mnim?
18. Indiqueu quin s el triangle d'rea mxima d'entre tots els issceles de permetre 30 cm.
19. Un jardiner desitja construir un parterre amb forma de sector circular. Si disposa de 20 metres de
fil d'aram per a rodejar-ho, Quin radi ha de tindre el sector perqu el parterre tinga la major
superfcie possible?
20. La producci de certa hortalissa en un hivernacle Q(x) en kg depn de la temperatura x en C
segons l'expressi:
Q(x) = (x + 1)2(32 x) -1 < x < 32
a) Calcular raonadament quina s la temperatura ptima a mantindre en l'hivernacle.
b) Quina producci d'hortalissa s'obtindria?
21. La suma de tres nombres positius s 60. El primer ms el doble del segon ms el triple del tercer
sumen 120. Trobar els nombres que verifiquen estes condicions i el producte dels quals s
mxim.
22. Trobar les dimensions que fan mnim el cost d'un contenidor que t forma de paralleleppede
rectangular sabent que el seu volum ha de ser 9 m 3 , la seua alria 1 m i el cost de la seua
construcci per m2 s de 5 euros per a la base, 6 per a la tapa i 4 per a cada paret lateral.
23. El cost de fabricaci d'un determinat producte depn del nombre q d'unitats fabricades, segons la
funci:
C(q) = 100 + 10q + 0,01q2
Determinar:
a) Quin s el cost mitj per unitat?
b) Quina quantitat cal fabricar per a minimitzar el cost mitj per unitat?
24. A les 7 del mat, una llanxa A est situada a 150 km a lest duna altra llanxa B. La llanxa A
navega cap a loest a una velocitat constant de 40 km/h i la llanxa B es dirigeix cap al nord a 30
km/h. Si es mantenen aquests rumbs, esbrineu raonadament a quina hora estaran ambdues
llanxes a distncia mnima.
3
25. Es desitja construir una bodega amb forma de paralleleppede rectangular de 100 m de volum
de manera que el llarg de la seua base siga de lamplada x de la seua base. Se sap que els
preus dun metre quadrat de sl, de sostre i de paret lateral sn, respectivament, 225 /m2, 300
/m2 i 256 /m2. Determinar raonadament:
a) El valor x de lamplada de la base que minimitza el cost.
b) Aquest cost mnim.
26. Un provedor ven un producte a un comerciant al preu de 300 euros la unitat. El comerciant
incrementa la quantitat de 300 euros en un 40% per a obtindre el preu de venda al pblic. El
comerciant sap que a aqueix preu vendr 50 unitats cada mes i que durant el mes de rebaixes
per cada 3 euros de reducci en el preu de venda de la unitat aconseguir un increment de
vendes de 5 unitats. Es demana determinar, raonadament, el nombre dunitats que ha de
demanar al provedor per a vendre-les en el mes de rebaixes i el preu de venda de cada unitat
per a maximitzar els seus beneficis durant aqueix perode.
27. En un terreny amb forma de semicercle de rdi 50 metres, es dibuixa un rectangle que t dos
vrtexs sobre la semicircumferncia del permetre del terreny. Els altres dos vrtexs del rectangle
estan sobre el segment rectilini del dit permetre i disten x metres. Obteniu raonadament:
a) Lrea del rectangle en funci de x.
b) El valor de x per al qual s mxima lrea del rectangle.
28. Una empresa decideix llanar una campanya de propaganda dun dels seus productes editant un
2
text que ocupa 18 cm en fulls rectangulars impresos a una cara, amb marges superior i inferior
de 2 cm i laterals d1 cm. Es demana que calculeu, raonadament, les dimensions del full per a les
quals el consum de paper siga mnim.
29. Una finestra t forma de trapezi rectangular. La base menor fa 20 cm i el costat oblic fa 40 cm.
Trobeu raonadament langle que ha de formar el costat oblic amb la base major perqu lrea
de la finestra siga mxima . Calculeu aquesta rea mxima .
MATEMTIQUES II
Pgina 71
Observaci: un trapezi rectangular s un quadrilter amb dos costats parallels en qu un dels altres dos
costats s
perpendicular a aquests dos costats parallels.
30. La vora d'un estany est formada per l'arc de corba y = 4 x 2 d'extrems (-2,0) i (2,0) i el
segment rectilini que uneix aquests dos punts. Un sortidor est situat en el punt de coordenades
(0,2). Es demana el segent:
a) Determineu, raonadament, el punt del segment rectilini de la vora de l'estany que est ms
prxim al sortidor.
b) Determineu, raonadament, els punts de l'arc de corba de la vora de l'estany que estan ms
prxims del sortidor.
c) Quins sn els punts de la vora de l'estany ms prxims al sortidor?
31. Uns alts forns produeixen al dia x tones dacer de baixa qualitat i
40 5 x
10 x
tones dacer dalta
qualitat. La producci mxima diria dacer de baixa qualitat s de 8 tones. Si el preu duna tona
dacer de baixa qualitat s de 100 euros i el preu duna tona dacer dalta qualitat s de 250
euros, demostreu que shan de produir 5 tones per dia dacer de baixa qualitat per a que el valor
de venda de la producci diria siga mxim.
32. Trobeu les dimensions del cartell drea mxima amb forma de rectangle que t dos vrtexs
2
subjectes a una estructura rgida parablica dequaci y = 12 - x , i els altres dos vrtexs estan
situats sobre leix OX .
33. Dos pals de 3m i 4 m es troben clavats verticalment a terra. Les bases disten 5 m i, en el
segment que les uneix, hi ha un punt P que dista x metres de la base del pal ms baix. Lextrem
superior de cada pal suneix amb P mitjanant un segment rectilini de cable. Es demana:
a) Obteniu lexpressi f(x) de la longitud total de cable utilitzat en els dos segments.
b) Demostreu que aquesta longitud total de cable s mnima quan sn iguals els valors
absoluts dels pendents dels dos segments considerats . Calculeu aquesta longitud mnima
34. El cost del marc d'una finestra rectangular s 12,5 per metre lineal dels costats verticals i 8 per
metre lineal dels costats horitzontals.
2
a) Calculeu raonadament les dimensions que ha de tenir el marc d'una finestra d'1 m de
superficie perqu resulte com ms econmic millor.
b) Calculeu, a ms el cost d'aquest marc com ms econmic millor considerat en a).
35. Es desitja construir un camp rectangular amb vrtexs A;B,C i D de manera que:
2
Els vrtexs A i B siguen punts de larc de la parbola y=4-x ; -2x2 i el segment dextrems A i B
s horitzontal.
2
Els vrtexs C i D de la parbola y= x -16, -4x4, i el segment dextrems C i D s tamb
horitzontal.
Els punts A i C han de tindre la mateixa abscissa, el valor de la qual s el nombre real positiu x.
Els punts B i D han de tindre la mateixa abscissa, el valor de la qual s el nombre real negatiu x
Es demana obtindre raonadament:
a) Lexpressi S(x) de lrea del camp rectangular en funci del nombre real positiu x
b) El nombre real positiu x per al qual lrea S(x) s mxima
c) El valor de lrea mxima
36. Calcula el domini i les asmptotes de la funci
37. Dibuixa la grfica de les funcions segents:
Solucions:
1.- a)E. Creixent
E.Decreixent
E. Decreixent
d) E. Creixent
b) E.Decreixent
E. Decreixent
c) E.Creixent
2.- a) E.Decreixent
. No hi ha extrems b) E. Creixent
E.Decreixent
. Mnim (-1,-3)
I mxim (1,3) c) E.Creixent
E.Decreixent
. Mnim relatiu en x=i maxim relatiu en
x=
3.- p=-3 qR
4.-a=0, b=-12
5.- a) E.Creixent
; E. Decreixent
. Extrem: Mnim (5,-423) Curvatura:Cncava:
Convexa:
Punt dinflexi (-1,9)
b) E. Decreixent
E. Creixent
. Extrem: Mxim (0,4) mnim (4/3,0) Curvatura: Cncava:
Convexa:
Punt dinflexi
6.- y=-6x+6 7.-Cncava:
Convexa:
11.- a = 0 b = 1 c = 0 d = -1/6
Punt inflexi: (2,-6) 9.-a=-3 i b=4 10.- a = 2 b = -262/ 63
c = 73/21
MATEMTIQUES II
12.- E.Dec.
,1 1,0 E. Crec 0,1 1,
14.- quadrat de 60 m de costat. L=240m
13.-a
15.-1/6 m els quadrats. V=2/27 m
17.- 12Km entre fbrica i riu, i 80 Km en gavarra. Cost=556/tona

19.-r=5m. A=25m
20.-a) 21 b) 5324
23.a)-
21.-x=y=z=20
27.-a) A(x)=
b)
16.- catets: 10m. A=50m
c) x=0
2
18.- Triangle equilter de 10cm de costat
P=8000
b) 100 unitats. Cost per unitat 12

b)33600
25.- a) x=16/3
Pgina 72
22.-Base quadrada de costat 3m.

24.- 9h 24 min.
Cost=147
Distncia=90Km
26.-125 unitats, 375/unitat. Benefici=9375
0<x<
b)x=10m A=50m
30.-a)(0,0) a una distancia de 2 m.
b)
28.- 10cm i 5cm
29.-=/3 rad
A=600
c) Els que pertanyen a la corba
. 31.-El mxim relatiu sabasteix en x=5, sha de comprovar que als extrems de linterval [0,8] el valor de la funci no supera el
valor en x=5 per a que siga absolut.
32.- Base 4 i altura 8
33.-a)
b)La longitud mnima sabasteix quan x= i s8,6023.Les pendents es calcularan fent
la tangent de cada angle.
34.-a) 5/4=125m de base i 4/5=08m daltura. b)40.
3
35.-a) S(x)=-4x +40x b) x=
c) 48,686 u
36.- D=R-
b)
37.- a)
c)
e)
y=0 AH x=1 i x=2 AV No hi ha AO
f)
MATEMTIQUES II
Pgina. 73
NDEX
3.1. INTRODUCCI I DEFINICI
3.2. INTEGRALS IMMEDIATES.

3.2.1. FUNCIONS ELEMENTALS.
3.2.2. FUNCIONS COMPOSTES.
3.3. MTODES DINTEGRACI.

3.3.1. INTEGRACI PER PARTS.
3.3.2. INTEGRACI DE FUNCIONS RACIONALS.
3.3.3. INTEGRACI PER SUBSTITUCI.
3.4. INTEGRAL DEFINIDA.

3.4.1. DEFINICI I PROPIETATS.
3.4.2. REGLA DE BARROW.
3.5. APLICACIONS DE LA INTEGRAL DEFINIDA. CLCUL DREES DE

FIGURES PLANES.
3.5.1. REA DEL RECINTE ON INTERV UNA FUNCI.
3.5.2. REA DEL RECINTE ON INTERVENEN DUES FUNCIONS.
MATEMTIQUES II
Pgina 74
3.1.INTRODUCCI I DEFINICI
En el tema anterior hem vist com calcular la derivada duna funci, ara ens plantejem
el problema recproc, es tracta de trobar la funci que derivem. Este procs contrari a
la derivaci sanomena INTEGRACI.
Donada una funci f(x), existeix altra funci F(x) tal que F(x)=f(x)?
Exemple:
Si f(x)=2xF(x)=x2
DEFINICIO: Direm que una funci F(x) s una primitiva de f(x) si F(x)=f(x) i ho
escrivim:
f x dx = F x
Si ho escrivim en notaci diferencial:

dF x = f x dx
L operaci que ens permet obtindre una primitiva F(x) a partir d una funci f(x) rep el
nom dintegraci. Si existeix la funci F(x) direm que f(x) s integrable.
Quantes primitives pot tindre una funci f(x)?
Exemple:
f x = 2x F x = x
2
F x = x + 1
2
F x = x + 2
.............
2
F x = x + k
amb k R
Per tant cada cada funci t infinites primitives. Cada primitiva que t es
diferencia duna altra en una constant.
Al conjunt format per totes les primitives duna funci sanomena integral
indefinida o integral.
Al nmero real K se lanomena constant dintegraci.
f x dx = F x +
integrand
Exemple:
3
4x dx = x
6x dx = x
+k
+k
k
constant
primitiva
d'integraci
MATEMTIQUES II
3.2.
INTEGRALS IMMEDIATES
3.2.1. FUNCIONS ELEMENTALS
dx = x + K
n
x dx =
x n+1
+K
n +1
n 1
x dx = ln x + K
ax
a dx = lna + K
x
e dx = e
x
a>0
a 1
+K
sin xdx = -cosx + K

cosxdx = sin x + K
cos x dx = 1+ tg x dx =tgx + K
1
sin x dx = 1+ cotg x dx = -cotgx + K

1
1
1- x 2
1
1+ x
dx = arcsin x + C = -arccos x + K
dx = arctgx + C = -arccotg x + K
Pgina 75
MATEMTIQUES II
3.2.2. FUNCIONS COMPOSTES
cdx = cx + K
f x
f x f' x dx = n +1
n+1
+K
n 1
f'(x)
f(x) dx = ln f(x) + K
f(x)
a f' x dx =
f(x)
a f(x)
+K
lna
a>0
a 1
f' x dx = e f(x) + K
f' x sin f(x)dx = -cosf(x) + K

f' x cosf(x)dx = sin f(x) + K
cos f(x) dx = 1+ tg f x f' x dx =tgf(x) + K
f'(x)
sin f(x) dx = 1+ cotg f x f' x dx = - cotgf(x) + K

f'(x)
f'(x)
1- f x
f'(x)
1+ f x
dx = arcsin f(x) + C = -arccos f(x) + K
dx = arctgf(x) + C = -arccotg f(x) + K
3.2.3 PROPIETATS
a)
b)
f(x) g(x) dx = f(x) dx g(x) dx

cf(x) dx = c f(x) dx
Pgina 76
MATEMTIQUES II
Pgina 77
Exemple:
a) 2x+cosx dx = 2xdx+ cosxdx=x
+ senx + k
b) 3-senx dx = 3dx - senxdx=3x+cosx+k
x3
+k
3
x
d) 7e dx = 7 e x dx=7e x + k
2
c) 5x dx = 5 x 2dx=5
3.3. MTODES D INTEGRACI

3.3.1. INTEGRACI PER PARTS
Este mtode es basa en la derivada dun producte de funcions.
Siguen u i v dues funcions derivables:
d uv = duv + udv
d uv = vdu + udv
Integrant els dos membres de la igualtat:
duv = vdu + udv uv = vdu + udv

Allant
u dv , tenim:
udv = uv - vdu
Esta s la formula corresponent al mtode dintegraci per parts.
NOTA: Alhora daplicar este mtode hem de triar adequadament u i dv. Si la
integral que obtenim es ms complicada que la inicial tornarem a triar la funci.
Exemple 1:
Exemple 2:
Exemple 3:
MATEMTIQUES II
Pgina 78
Exemple 4:
NOTA 1: De vegades necessitarem aplicar el mtode dintegraci per parts dues

vegades (o ms). En este cas sempre agafarem la mateixa u.
Exemple 5:
NOTA 2: Tamb ens podem trobar amb que desprs daplicar una o dues vegades el
mtode dintegraci per parts obtingam una integral igual a la inicial. En este cas,
allarem la integral:
Exemple 6:
Aleshores:
I=
+K
MATEMTIQUES II
Pgina 79
3.3.2. INTEGRACI DE FUNCIONS RACIONALS

Les funcions racionals sn de la forma: f(x) =
P(x)
, en les que P(x) i Q(x)
Q(x)
sn
funcions polinmiques amb coeficients reals i sense factors comuns.

HI ha moltes funcions racionals on el clcul de la integral s immediat o b es pot
transformar lintegrand fins arribar fins a una immediata. Per tant, abans dintegrar,
hem de comprobar si pertany a algun dels tipus dimmediates segents:
f' x
f x

dx = f' x f x
FORMA POTENCIAL:
FORMA LOGARITME NEPERI:
FORMA ARCTANGENT:
-n
f x
dx =
-n+1
-n +1
+k
f' x
f x dx = ln f x + k
f' x
1+ f x

dx = arctg f x + k
Per, si no podem calcular-la mijantant estes frmules utilitzarem el mtode de

descomposici en fraccions simples.
TIPUS A:
P(x)
Q(x) dx
P x
on el grau (P(x)) grau (Q(x)), en este cas podem dividir:
Q x
C x
R x
P x = Q x C x + R x
Aleshores, tenim
Px
Qx
dx =
P x
Q x
C x dx +
= C x +
Rx
Qx
R x
Q x
dx
Exemple:
4
2
x - 5x + 6x - 1
x+2
dx , fent la divisi:
+ 0x
- 5x
-x 4 -2x 3
-2x3 -5x 2 +6x -1
2x3 +4x 2
- x 2 +6x -1
x 2 +2x
8x -1
-8x -16
-17
x+2
+ 6x - 1
x3 -2x 2 - x+8
MATEMTIQUES II
Pgina 80
Aleshores:
4
2
x - 5x + 6x - 1
x+2
4
, ho passem a la integral:
6x 1
3
2
dx x 2x x 8dx
x2
4
3
2
x
2x
x
8x 17 ln x 2 k
4
3
2
x
5x
17
3
2
= x - 2x - x + 8 x+2
P(x)
Q(x) dx
TIPUS B:
17
x2
dx
on el grau(P(x)) < grau(Q(x)), en este cas farem la
descomposici factorial del denominador i ens podem trobar:

B.1. Les arrels de Q(x) sn reals i simples
B.2. Les arrels de Q(x) sn reals mltiples i simples
B.3. Les arrels de Q(x) sn complexes.
B.4 Les arrels de Q(x) sn reals i complexes.
B.1. Les arrels de Q(x) sn reals i simples

Exemple:
1
x2 - x - 6 dx
1/ Calculem les arrels del denominador
arrels reals simples

x-3 =0 x =3
x + 2 = 0 x = -2
2
x - x - 6 = x + 2 x - 3 = 0
2/ Descomposem en fraccions simples :

1
2
x -x-6
x + 2 x - 3 x + 2 x - 3
A x - 3 + B x + 2
x + 2 x - 3
Per tant :
1
2
x -x-6
A x - 3 + B x + 2
x + 2 x - 3
1 = A x - 3 + B x + 2
Donem a "x" els valors de les arrels i calculem A i B :

x = -2 1 = A -2 - 3 + B -2 + 2 1 = -5A A =
x = 3 1 = A 3 - 3 + B 3 + 2 1 = 5B B =
1
5
-1
5
MATEMTIQUES II
Pgina 81
3/ Integrem :
-1
1
1
1
1
5 dx +
5 dx = -1
dx +
dx =
x-3
x+2
5 x+2
5 x-3
x + 2 x - 3 dx =
=
-1
1
ln x + 2 + ln x - 3 + k
5
5
B.2. Les arrels de Q(x) sn reals mltiples i simples

Exemple 1:
x +1
dx
+ 4x + 4
1/ Calculem les arrels del denominador :

x
+ 4x + 4 = 0 x =
-4 16 - 16
2
= -2 arrel doble
2/ Descomposem en fraccions simples :

x +1
x
+ 4x + 4
x+2 x+2 2
A x + 2 + B
2
x + 2
arrel doble
Per tant :
x + 1 = A x + 2 + B
Donem els valors de les arrels i qualsevol altre valor si s necessari :
x = -2 -2 + 1 = A -2 + 2 + B B = -1
x = 0 0 + 1 = A 0 + 2 + B 1 = 2A + B 1 = 2A - 1 A = 1
3) Integrem :
dx=
dx +
dx =
dx - x + 2
2
2
x+2
x
+
2
x +4x+4
x
+
2
x+1
x + 2
= ln x + 2 -1
Exemple 2:
-1
-1
+ k = ln x + 2 +
1
x+2
+k
-2
dx =
MATEMTIQUES II
Pgina 82
x+3
dx
2
x+2
x -1
1/ Calcular les arrels del denominador :
x + 2 x - 1 = 0 x + 2
2
= 0 x = -2
arrel doble
x - 1 = 0 x = 1 arrel simple
2/ Descomposici en fraccions simples :
A x+2
x+3
C
A
B
=
+
+
=
2
x+2 x+2 2 x - 1
x+2
x -1
x - 1 + B x - 1 + C x + 2
2
x + 2 x - 1
arrel doble
Calculem A, B i C
x+3 = A x+2
x - 1 + B x - 1 + C x + 2
Si x = -2 1 = -3B B =
-1
3
Si x = 1 4 = 9C C =
4
9
Si x = 0 3 = -2A - B + 4C A =
-4
9
3/ Integrem :
-4
-1
x+3
3
dx = 9 dx +
dx + 9 dx =
2
2
x
+
2
x -1
x+2
x -1
x+2
-4
9
ln x + 2 -
1 x+2
3
-1
-1
+
ln x - 1 + k =
-4
ln x + 2 +
3 x+2
ln x - 1 + k
B.3.Les arrels de Q(x) sn complexes.

Normalment estes integrals seran la suma d una arctangent i un logaritme neperi.
Exemple:
2x + 1
2x + 1
2x
1
dx =
dx =
dx +
dx =
2
2
2
2
2
2
2
x - 2x + 10
x
1
+
3
x
1
+
3
x
1
+
3

=
2x + 2 - 2
1
2x - 2
2 +1
dx +
dx =
dx +
dx =
2
2
2
2
2
2
2
2
x
1
+
3
x
1
+
3
x
1
+
3
x
1
+
3

I
1
I
2
MATEMTIQUES II
I1 =
I =
2
Pgina 83
2x - 2
2x - 2
2
dx =
dx =ln x - 2x + 10 + k1
2
2
2
x - 2x + 10
x - 1 + 3
3
2
x - 1
+3
dx =
1
9
x - 1
dx =
2
+1
1
9
x - 1
1+
dx =
1
=
1
9
3 3
x - 1
1+
= I + I = ln x
1
2
dx = arctg
x -1
- 2x + 10 + arctg
+k
x -1
3
+k
B.4.Les arrels de Q(x) sn reals i complexes.

Normalment estes integrals seran la suma d una arctangent i una logartmica i /o
potencial.
Exemple:
1) Calculem les arrels del denominador:
x3+x = x(x2+1)=0 x=0 i x=i ( Arrels reals simples i complexes)
2) Descomposici en fraccions simples:
Calculem A, M i N
Si x=0 2 = A + 0 A= 2
Si x= 1 1 = 2A + M + N -3 = M + N
Si x=-1 7 = 2A + M N 3 = M - N
Resolent el sistema: M= 0 i N =-3
3) Resolem la integral
MATEMTIQUES II
Pgina 84
3.3.3. INTEGRACI PER SUBSTITUCI
Este mtode consisteix en transformar lintegrand en una expressi ms senzilla

dintegrar, mijantant un canvi de variable.
f x dx
=
f g t g' t dt
x=g t
dx=g' t dt
Una vegada acabada la integral hem de desfer el canvi.

Si al fer el canvi lelecci s correcta, la integral es simplifica, en cas contrari, la
integral es complica i hem de pensar que la substituci no s correcta.
Exemple 1:
Exemple 2:
3.4. INTEGRAL DEFINIDA

3.4.1. DEFINICI I PROPIETATS
Siga la regi R delimitada per dues rectes verticals x = a i x = b, el segment [a,b] i

la grfica duna funci f(x) continua i positiva:
MATEMTIQUES II
Pgina 85
Lrea desta regi R (trapezi mixtilini) lanomenem integral de f(x) entre a i b.

Lanomenem integral definida i ho escrivim:
b
f x dx , b > a
a
PROPIETATS
a) Si c s un punt interior de linterval [a,b], aleshores:
b
c
b
f x dx = f x dx + f x dx
a
a
c
b) Si a =b, aleshores:
a
f x dx = 0
a
c) Si permutem els lmits dintegraci, la integral canvia de signe.
b
a
f x dx = - f x dx
a
b
d) Siguen f(x) i g(x) dues funcions integrables en [a,b], aleshores:
b
b
b
b
f g x dx = f x g x dx = f x dx g x dx
a
a
a
a
e) Siga f(x) una funci definida en [a,b] i K s un nmero real, aleshores:
b
b
b
Kf x dx = Kf x dx = K f x dx
a
a
a
f)
Si f(x) i g(x) sn dues funcions continues tals que: f x g x

aleshores:
x a,b ,
b
b
f x dx g x dx
a
a
3.4.2. REGLA DE BARROW

Si f(x) s una funci continua en linterval [a,b] i G(x) s una primitiva de f(x) en dit
interval, aleshores es verifica:
b
b
f x dx = G x a = G(b) - G(a)
a
MATEMTIQUES II
Pgina 86
Demostraci:
x
Siga F x = f t dt
a
Com F(x) i G(x) sn primitives de f(x) es diferenciaran en una constant, per tant:
F x = Gx + k
En el cas particular en que x = a

a
F a f x dx 0 0 F a G a k k G a
a
Per tant
F x = G(x) - G(a)
Particularizant en x = b:
b
F b = f x dx = G(b) - G(a)
a
Exemple:
3.5. APLICACIONS DE LA INTEGRAL DEFINIDA. CLCUL DREES DE FIGURES

PLANES
3.5.1. REA DEL RECINTE ON INTERV UNA FUNCI
Es tracta de calcular lrea limitada pel grfic duna funci i rectes.
CAS A: La funci s positiva en [a;b].

Siga f(x) una funci continua en [a,b], i positiva en tot linterval, s a dir:
f x 0 , x a,b .
MATEMTIQUES II
Pgina 87
Aleshores: A R = f x dx
a
Exemple: Calcula lrea del recinte limitat per la parbola dequaci y=x2, leix X, la
recta
x = 2 i la recta x = 4.
4
x3 43 23
A( R) x dx
2
3 2 3 3
64 8 56
u.s.
3 3 3
4
CAS B: La funci s negativa en [a;b].

Siga f(x) una funci continua en [a,b], i negativa en tot linterval, s a dir:
f x 0 , x a,b .
Aleshores: A R = - f x dx
a
Exemple: Calcula lrea del recinte limitat per la corba dequaci y=x3-3x2-x+3 i les
rectes x=1 i x=3.
1)
2)
3)
Calculem els punts de tall amb leix X de la funci i obtenim x=1 i x=3.
Clcul de lrea:
MATEMTIQUES II
Pgina 88
A( R) ( x3 3x 2 x 3) dx
1
x 4 x3 x 2
3 4 u.s.
3 2 1
4
CAS C: La funci canvia de signe un nmero finit de vegades en [a , b].

Siga f(x) una funci continua en [a,b], i pren signes diferents en subintervals de [a,b].
g
c
d
e
f
b
A R = - f x dx + f x dx - f x dx + f x dx - f x dx + f x dx
a
c
d
e
f
g
Exemple: Calcula lrea del recinte limitat per la corba dequaci

de les X .
amb el semieix positiu
A( R) ( x3 3x 2 x 3) dx ( x3 3x 2 x 3) dx
1
x 4 x3 x 2 x 4 x3 x 2 23
3 3 u.s.
4 3 2 0 4 3 2 1 4
3.5.2. REA DEL RECINTE ON INTERVENEN DUES FUNCIONS

Ens podem trobar en tres casos:
CAS A: Les funcions sn positives en [a,b] i no es tallen.
MATEMTIQUES II
Pgina 89
b
b
b
A R = g x dx - f x dx = g x -f x dx
a
a
a
CAS B: Les funcions sn positives o negatives i no es tallen en [a, b].
b
b
b
A R = g x dx - - f x dx = g x +f x dx
a
a
a
CAS C: Les funcions es tallen en [a, b].
c
b
A R = A R1 + A R2 = f x -g x dx + g x -f x dx
a
c
Exemple 1: Calcula lrea del recinte limitat per les funcions:

1)
2)
Calculem els punts de tall de les corbes:

Calculem lrea del recinte:
y=x
+ x +1= x + 2 x
+ x +1 , y = x + 2 .
= 1 x = 1
A( R) [( x 2) ( x 2 x 1)] dx
1
x3
4
( x 1)dx x u.s.
1
3
1 3
1
Exemple 2: Calcula lrea del recinte limitat per la parbola y=x2, la recta y=-x+2 i leix OX.
1)
Calculem els punts de tall: x 2 = -x + 2 x 2 + x - 2 = 0
2)
Calculem lrea del recinte:
x=1
x=-2
MATEMTIQUES II
Pgina 90
A( R) x 2 dx ( x 2) dx
0
x x2
5
2 x u.s.
3 0 2
1 6
3
EXERCICIS CLCUL DE PRIMITIVES (FULL 1)

Calcula les segents integrals:
IMMEDIATES
MATEMTIQUES II
1) x7 dx
2) x9dx
3
5) x 2 dx
9)
13)
3) x 2 x3dx
4) x6 x 2dx
1
8
6) x 2 dx
7) 5 x7dx
8) 7 x9dx
10) 9 x6 x 2dx
3
11) 4 x 2 dx
1
8
12) 12 x 2 dx
x 9dx
15) x 2 x 3dx
16) x6 x 2dx
3 x 2 x3dx
x 7dx
14)
Pgina 91
3
17) x 2 dx
8
2 dx
18) x
19)
2
21) x 3 dx
2
22) x 5 dx
2
23) x x 3 dx
24)
25) xdx
26) 3 x dx
27) x xdx
28)
3
29) x 2 dx
30)
33)
x dx
34)
x
dx
x
31)
20)
dx
32)
2
35) x 1 dx
x dx
3
38) x 1 dx
37) x 6 x 2 1 dx
1
dx
x2
x 5
dx
x3
2
x3
1
x 3
dx
x 3 x dx
x
dx
3x
2
36) x 1 dx
3
39) x 1 dx
SEPARAR PRVIAMENT f DE f
2
40) x 1 dx
2
41) 7 x 5 dx
42) x 2 1 2 xdx
43) x 3 1 3 x 2 dx
44) x 2 3 xdx
45) x 2 x 3 2 dx
47) 16 x 1 8 x 2 x 5 dx
6
46) x 1 x 2 2 x 5 dx
EXPRESSAR ELS RADICALS EN FORMA DE POTNCIA ABANS DINTEGRAR

48) 1 xdx
49) x 1 x 2 dx
x 1
dx
x 1
51)
52)
x 1
3 x 1
50) x 2 1 x 3 dx
53)
dx
dx
3x 2 1
INTEGRALS DE TIPUS LOGARTMIC

2
54) dx
x
58)
62)
1
3x 5
55)
59)
dx
ex
1 ex
dx
63)
56)
dx
3x
3
ax b
dx
senx cos x
dx
senx cos x
dx
ax
2
x
60)
dx
3
x 2
64)
1
dx
x ln x
57)
2
2x
dx
3
6x 1
61)
65)
cos x
dx
senx
1
dx
1 x 2 arctgx
INTEGRALS DE TIPUS EXPONENCIAL

66) e x dx
67) e 2 x dx
68) e 2 x dx
69) e
tgx
sec 2 xdx
MATEMTIQUES II
70) 12 x dx
74)
arctgx
dx
1 x2

x3 1
Pgina 92
2
71) x e x dx
72) e
75) 5 x 9 x dx
76) e senx cos xdx
x 2 dx
73)
77)
e ln x
dx
x
e arcsenx
dx
1 x2
INTEGRALS TRIGONOMTRIQUES
78) cos 2 x dx
79) cos
82) x cos x 2dx
86)
83)
sen arctgx
dx
1 x2
80) cos x 1dx
x
dx
3
cos
2 x
91) sec 2
85)
88) sen2 x 5dx
87) xsenx 2dx
90) sec 2 2 x dx
sen ln x
dx
x
84)
dx
81) 3 cos 2 x 6dx
89)
92) 3 sec 2 2 x 6 dx
x
dx
3
cos tgx
dx
cos 2 x
sen x
dx
93) 2 x sec 2 x 2dx
BARREJADES
94) x
97)
3 2 4
x 3 x dx
1
1
dx
2
3
x
2x
100) 2 x 2 2 x 2 dx
103)
4x 8
dx
x 2 4x
96) x 3 2 x 2 3x 1 dx
99)
101)
senx
dx
cos x
senx
109) e 5 x 2 x dx
4 5 5 6
x x dx
98) cos 3 2 x sen 2 xdx
104)
106) tgxdx
95) x 3
102)
2
3
dx
2
3
x
2x
3x
dx
x2 5
2
105) e sen x sen 2 xdx
dx
cos x
107) x 5 5 x dx
108)
110) 1 cos 3x dx
111) sen 3 2 x cos 2 xdx
4
x6
dx
INTEGRALS DE TIPUS ARCTANGENT

112)
1
2
1 x 1
115)
118)
dx
1 e
2x
dx
dx
x x 1
dx
121)
2
x 2x 2
113)
2
1 3 x 27
2
sec x
dx
116)
2
1 tg x
119)
122)
1
2
x 1 ln x
1
9 x
dx
dx
dx
114)
dx
8
1 x
x
2
117)
x dx
1 4
120)
123)
3 x 27
1 3 x 27
1
2
4x 4x 2
dx
dx
SOLUCIONS FULL 1
RECORDA QUE A TOTES LES SOLUCIONS CAL SUMAR LA CONSTANT
MATEMTIQUES II
x
1)
10
2)
12)
5x
3x
2x
37)
43)
44)
2x
9
8
1 x
49)
45)
3
2 2
2 1 x
50)
ln x
ln x
7x 5
41)
42)
2x 5
47)
8x
52)
x 5
3x
3
59)
63) ln senx cos x
53)
ln 3x 5
58)
51)2 x 1
ln 6x
7
6 x 1 6
21
7
57)
3x
5
3
x
36)
3
3 2
29)
11
14
56)
6x
11
6
28)
x 1
40)
46)
20)
1
x
19)
5
2
62) ln 1 e
2x
3
61) ln senx
3x
55)
1
54)2 ln x
39)
3
2 1 x 2
18)
4
3
35)
4x
27)
7
6
5
11)
34)
9
3x
3x
9x
10)
26)
6x
3
2
2
2
48)
8x
17)
25)
33)
7
38)
7
6
6x
32)
3
10
16)
24)
10
9)
8
3
31)
7x
8
x
23)
3
2
Pgina 93
8)
15) ln x
30)2 x
5x
3
5
22)
5
5
7)
21)
14)
5
5
3
7
6)
13)
3x
x
5)
4)
10
12x
3)
ln ax b
60)
64) ln ln x
ln x
3
66) e
65) ln arctgx
67)
2x
68)
1 2x
e
2
77) e
69)e
12
tgx
x
71)
70)
ln 12
arcsenx
78)
1 x2
e
2
x3 1
73)e
ln x
3
81)
86) cos arctgx

3
x
tg2x
91)3tg
92)
3
2
95)
99) ln x
87)
1
cos x
4x
104) 2 cos x
93)tgx
2x
3x
94)
5x
105)e
110)x
2x
106) ln cos x
1
82)
senx
cos 2x 5
89) 2 cos
3 3 5
4 4
5
x
3x
5
5
4x
3
102)
4
cos (2x )
98)
2
ln x 5
103)2 ln x
4x
107)
x
108)8 x 6
ln 5
4
sen (2x )
1
sen3 x
111)
arctg(3x 27)
113)
arctgx
114)
4
115)arctge
arctg2
116)x
117)
4
1
119)arctg ln x
101) ln cos x
3
118)2arctg x
sen 2x 6
2
sen x
112)arctg x 1
ln 2
97)
109)
100)
76)e
88)
3
4
96)
2x
3
2
tg 2x 6
75)
4 4 9
5 5 11
x
x
9
11
45
arctgx
2
90)
74)e
120)
arctg(3x 27)
ln 2
121)arctg( x 1)
EXERCICIS CLCUL DE PRIMITIVES (FULL 2)

senx
ln 45
80)sen x 1
79)3sen
85)sen tgx
sen 2x
2
84) cos ln x
1
72)
1
122)
arctg
3
arctg(2x 1)
x
123)
3
83)sen x
MATEMTIQUES II
1)
2 x 1senxdx
6)
xsen 2 x dx
13)
17)
1 x
dx
2
3 x 21x 30
14)
dx
25 x 2
18) x 2 1 ln xdx
1 e
10) x cos 5 x dx
dx
3
x 3x2 2 x
2) 3 x 2 2 dx
3
5) x 2e x dx
9)
x dx
21) 2 x 1 dx
x 12
22)
5x 2
3x 5
dx
3
x x2 x 1
x 2 5 x3
11)
2
x
15)
dx
x 1
19) 4 xe
2
dx
2
8) x3e x dx
12)
5x 1
dx
x 1 x 2
x 1
20) 5 x
24)
1
2
dx
16) 1 x dx
x2 x
23)
x3
dx
x2 1
26) sen15 x 2dx
6
25) 5 x 1 dx
2
7)
4) x x 1dx
dx
3)
Pgina 94
3 2
x 1dx
x
x 7 dx
dx
27)
x2 1
dx
x3 6 x 2 8 x
3
2
28) x 3 x dx
x2 4
31)
dx
2
2x 6
32)
7
34) x x 2 5 dx
35) x 32 x dx
36)
37) cos 5 x dx
sen 4 5 x
38) x x 1dx
39) sen3xdx
40)
41) 1 x 2 dx
42)
29)
dx
dx
3
2
x 5x 8x 4
33)
senx
dx
cos xsen 2 x cos x
30)
x 1
dx
2
x 4x 4
x
5
dx
43)
1 3x2
6
3 x2
x2
dx
2
x x2 1
dx
x x4
arctgx
dx
1 x2
44)
dx
dx
3
2
x ln x 2ln x ln x 2
45) sen 2 x cos x dx

2
49)
53)
2x 1
dx
2
x x2 2 x 3
x2 1
dx
x ( x 2 1)
46)
dx
xln x
50) x 3 dx
x 2 49
54)
x3 1
dx
x2 4
47) 3 ln x dx
48)
51)
x2 1
x 2 4 X 13
52)
dx
dx
9 16 x 2
3x
dx
2
x 2x 3
MATEMTIQUES II
Pgina 95
SOLUCIONS:
1)-(2x+1)cosx+2sinx+K
5)
9)
2)
6)
3)
+K
+K
7)
+K
13)
12)
15)
18)
16)
19)
22)
25)
20)
23)
26)
28)
30)
32)
31)
33)
36)
34)
37)
39)
43)
+k
46)
49)
41)
44)
47)
35)
38)
40)
42)
+k
24)
27)
29)
45)
11)
14)
21)
+K
8)
10)
17)
4)
+k
50)
53) -ln|x| + ln|x2+1|+k
EXERCICIS INTEGRAL DEFINIDA (FULL 3)
48)
+k
MATEMTIQUES II
Pgina 96
2
1.
Esbrina la funci que pren per x = 1 el valor 2 i que t com a derivada la funci f(x)=12x +6.
2.
Donada la funci f(x)=3x +2x, calcula la primitiva que passa pel punt A=(1,2).
3.
a)
b)
x 1
2 - x
3 + lnx
dx
x 1
si
c)
dx
2
x -x+2
f x dx
2
4.
Donada la funci: f x =
5.
Calcula lrea del recinte limitat per les rectes y + x = 10 , y = 0 , x = 2 , x = 8.
6.
Calcula lrea del recinte limitat per les corbes y = 2 x i la recta y = x.
7.
Calcula lrea del recinte limitat per les corbes y - 2x = 0 i x 2y = 0
8.
Calcula lrea del recinte limitat per la bisectriu del primer quadrant i la funci y = 27x .
9.
Calcula lrea del recinte limitat per leix dabcisses i grfic de y=xe entre les rectes x = 0 i x =1.
si
x >1
, calcula
10. Donades les funcins: f(x)=2x i g(x)=-x +6x, calcular, lrea de la regi del pla limitada per les
grfiques de ambdues funcions.
3
11. Calcula lrea del recinte limitat pels grfics de les corbes f(x)=x -3x i g(x)=2x .
2
12. Donada la parbola y=3x i la recta y=-3x+6, es demana:

a) Lrea del recinte del pla limitat pel grfic de la recta, la parbola i leix dabcisses.
b) Lrea del recinte del pla limitat pels grfics de la recta i la parbola.
13. Donades les funcions: f x = -x + 4x i g x = x-4 , es demana:

a)
b)
Lrea del recinte limitat per les grfiques de ambdues funcions.

Lrea del recinte limitat per les funcions i leix OX.
14. Donada la funci y = x - 3x , es demana:

a) rea del recinte limitat per la grfica de la funci i leix OX.
b) rea del recinte limitat per la grfica de la funci i la recta y = x.
15. Calcula el valor da i b per a que la funci siga continua en x=-1 i x=0.
senx + a
f x = ax + b
x 2 + 2
si
x -1
si
-1< x 0
si
x>0
Desprs calcula la integral definida de f(x) entre 2 i 2.

16. Calcula el valor da i b per a que la funci siga continua en x=-1 i x=0.
2x + a
f x = ax + b
3x 2 + 2
si
x -1
si
-1< x 0
si
x>0
Desprs calcula la integral definida de f(x) entre 2 i 2.

17. Calcula lrea tancada per la corba y = tgx, els eixos de coordenades i la recta x =
18. Calcula lrea tancada per la corba y=sinx i leix OX entre 0 i 2.
MATEMTIQUES II
Calcula lrea del recinte limitat per: y = x, y = x
19.
Pgina 97
i y=
2
.
20. Calcula lrea del pla limitada per la parbola dequaci y 4x x

corba en els seus punts dintersecci amb leix OX.
i les rectes tangents a esta
21. Calcula l`rea limitada per y =x i y=|x-2|.

22. Calcula lrea del cercle centrat en lorigen i radi la unidat.
23. Calcula lrea tancada per la corba y =
1+ x
, leix OX i les rectes verticals que passen pels
punts dinflexi de dita corba.
-x2
24. Halla lrea limitada per la corba y = xe

, leix dabcisses i la recta y = a, sabent que en el
punt x = a la corba presenta un mxim relatiu.
25. Calcula el valor del parmetre a per a que lrea de la regi del pla limitada per les grfiques de
les funcions
en el primer quadrant, siga igual a 3 unitats.
26. Donada la corba y =
x-1
; calcula el valor del parmetre b (amb b > 3) de manera que lrea
x2 -4
de la regi del pla limitada per la grfica de la corba, leix OX i les rectes x = 3 i x = b siga
ln4 b+23 .
27. Calcula lrea del recinte limitat per les grfiques de les funcions y=lnx i y=1 i els eixos de
coordenades.
SOLUCIONS:
1- f x 4 x
5- 30 u.s.
10-
14- a )
17-
6-
2- f x x
8
u.s.
3
7-
32
u.s.
3
9
u.s.
2
ln 2
24- 0197 u.s
6x 8
b)8 u.s 15- a 1

18- 4 u.s.
4
u.s.
3
71
u.s.
6
11-
8-
12- a )
b2
5
19u.s.
2
25- a = 3
PROBLEMES SELECTIVITAT
3- a )
5
u.s.
2
55
6
b)
1 8
ln
2 3
7
2
c)0'3534 4-
1
u.s.
30
27
u.s
2
16- a
3
4
21-
13
u.s.
6
26- b = 127
27- e-1 u.s.
3
2
9- 1 u.s.
13- a )
16
20u.s.
3
(FULL 4)
b)
b2
23-
8
u.s.
3
b)8 u.s
1
115
4 ln 2
8
u.s.
MATEMTIQUES II
1.
Donada la funci f x = x
a.
Pgina 98
+ ax + b , es demana:
Determinar els valors dels parmetres a i b sabent que la funci presenta un mnim
1 3
relatiu en el punt
,
2 4
1
Calcula lrea determinada per la corba i les rectes x
; y 1
2
b.
2.
Donada la funci f(x) =
-x 2 + 1
2
x + x + 1
x<0
, calcula lrea del recinte limitat per la grfica de la
x0
funci, leix dabcisses i leix dordenades.

3.
Calcula lrea tancada entre las grfiques: y = x i
y = x(6 x).
4.
Halla lrea de la regi compresa entre la corba y=x ,la recta x = 2 i leix dabcisses.
5.
senx
Calcula la segent integral: 0 2
dx
2
1 + tg x
6.
Calcula lrea del recinte limitat per les parboles dequacions: y = x 2 - 2x i y = -x 2 + 4x
7.
Calcula el valor del parmetre a sabent que lrea compresa entre la parbola y = x 2 + ax i la
recta y+x=0 s 10.
8.
Determina, en funcin del parmetre b, amb b > 1, el valor de la segent integral definida:
b
0 x - 1 dx
9.
Calcula lrea de la regi del pla limitada por las corbes: y =
1+x
; y=
-1
1+x 2
i les rectes
x=0 i x=1.
2
10. Calcula lrea de la regi del pla limitada per la grfica de la funci y = x -4x+3 i leix OX
x
2
x +1
Justifica que per a x=-1 i x=1, la funci presenta un mnim i un mximo relatius
respectivament.
Calcula lrea compresa entre la grfica de la funci f(x),leix OX i les rectes x=-1 i x=1.
11. Considerem la funci f x =

a.
b.
12. Donada la funci
Estudia la continutat a linterval [0,3]

Calcula els mxims i mnims absoluts de f(x)
Calcula lrea de la regi determinada per la grfica de la funci i les rectes x=0, y=0 i
x=3
SOLUCIONS:
a.
b.
c.
1- a 1
b 1
5-
1
3
8-
b2
b 1
2
6- 9
7- Si
1
u.s
6
2-
- a+1 < 0 a = 3 60 - 1
9- 1 u.s 10-
4
u.s
3
2
. u.s
3
Si
3-
125
. u.s
6
4-
4 u.s
- a+1 > 0 a = 3 -60 - 1
11- ln 2 u.s
12- a) s continua en tot linterval b) Mx absolut (0,4) i mnim absolut en (1,0) ( punt no derivable)
c) 9/2 u.s.

Bloque Analisis Bachiller

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Bloque Analisis Bachiller

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEMA 1: LMITS CONTINUTAT I DERIVABILITAT

IES COTES BAIXES

TEMA 1: LMITS CONTINUTAT I DERIVABILITAT

TEMA 1.- LMITS. CONTINUTAT I DERIVABILITAT

TEMA 1: LMITS CONTINUTAT I DERIVABILITAT

1.1 LMIT D'UNA FUNCI EN UN PUNT. LMITS LATERALS

DEF: Direm que:

lim f (x) L 0 0 / x a ,a f (x) L

1.2 LMITS A L'INFINIT

TEMA 1: LMITS CONTINUTAT I DERIVABILITAT

1.3 CLCUL DE LMITS

A ms hem de tindre en compte les segents propietats de la suma, el producte i el

TEMA 1: LMITS CONTINUTAT I DERIVABILITAT

CLCUL DE LMITS. RESOLUCI DINDETERMINACIONS.

El lmit coincideix amb el lmit del monomi de major grau.

lim ( 3x3 2) lim 3x3 3 3

lim ( 3x 1) lim 3x3 3 ( )3

c) Si Q(a)= 0 i P(a) 0 Estem davant la indeterminaci K/0 per a resoldre-la

Exemple: No existeix lim

TEMA 1: LMITS CONTINUTAT I DERIVABILITAT

a) La resoldrem dividint numerador i denominador per la mxima potncia

Tamb la podrem resoldre estudiant el grau del numerador i del denominador

quocient dels coeficients que acompanyen a la incgnita del dit grau.

b) - La resoldrem fent loperaci, mcm, i calculant el valor del lmit:

TEMA 1: LMITS CONTINUTAT I DERIVABILITAT

Ens podem trobar dos tipus dindeterminacions:

b) - Multiplicarem i dividirem per lexpressi conjugada de larrel

D-INDETERMINACI DEL TIPUS 0

E-INDETERMINACI DEL TIPUS 1

TEMA 1: LMITS CONTINUTAT I DERIVABILITAT

TEMA 1: LMITS CONTINUTAT I DERIVABILITAT

Exemple: Donada la funci:

Estudi de la continutat en x=0:

Estudi de la continutat en x=2:

lim f x lim 2 x 1 5 f x no s continua en x 2

continues en un punt x = a es compleix:

1- La funci f(x)= x s continua en R aleshores totes les funcions polinmiques

TEMA 1: LMITS CONTINUTAT I DERIVABILITAT

(Existeix el lmit, s finit, per no

coincideix amb el valor de la funci en el punt)

(No existeix el valor de la funci en el punt)

1.5.2 DISCONTINUITAT DE SALT FINIT O DE PRIMERA ESPCIE

(Existeixen els lmits laterals, sn finits

per no coincideixen aleshores no existeix el lmit)

1.5.3 DISCONTINUITAT ASIMPTTICA

(Els lmits laterals sn infinits no necessriament

TEMA 1: LMITS CONTINUTAT I DERIVABILITAT

1.5.4 DISCONTINUITAT DE SEGONA ESPCIE

1.5.5 DISCONTINUITAT DE SALT INFINIT

Exemple: Estudia la continuitat i classifica, si s el cas, els punts de discontinuitat de

TEMA 1: LMITS CONTINUTAT I DERIVABILITAT

x<1 estem davant duna funci racional

En x=-1 presenta una discontinuitat asimpttica

En x=1 presenta una discontinuitat de salt finit

lim f x lim x 1 2 f x no s continua en x 3

En x=3 presenta una discontinutat evitable

TEMA 1: LMITS CONTINUTAT I DERIVABILITAT

1.6 TEOREMES DE CONTINUITAT

s una funci continua en [ a , b ] i

Exemple: Aplicant el Teorema de Bolzano, demostra que lequaci x3+x-3=0 t una

TEMA 1: LMITS CONTINUTAT I DERIVABILITAT

1.6.2.1 TEOREMA DELS VALORS INTERMITJOS (DARBOUX)

Considerem la funci g (x) = f (x ) k

f(x) i g(x) sn funcions continues en un