1.

LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT

1.1 Idea intuïtiva de límit d’una funció en un punt
1.2 Definició de límit FINIT L d’una funció en un punt
1.3 Límits laterals d’una funció en un punt
1.4 Límit INFINIT d’una funció en un punt
1.5 Propietats dels límits
1.6 Càlcul sistemàtic del límit d’una funció en un punt
a) Càlcul del límit en un punt on la funció està definida
b) Càlcul del límit en un punt on la funció NO està definida
c) Càlcul del límit en un punt en funcions definides a trossos
2. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ A L’INFINIT
2.1 Límit quan x → + ∞
2.2 Límit quan x → – ∞
2.3 Càlcul sistemàtic de límits quan x → + ∞
2.4 Càlcul sistemàtic de límits quan x → – ∞

3. ASÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ

3.1 Branques infinites
3.2 Asímptotes
a) Asímptotes VERTICALS
b) Asímptotes HORITZONTALS
c) Asímptotes OBLIQÜES
4. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
4.1 Idea intuïtiva de continuïtat
4.2 Continuïtat d’una funció en un punt
4.3 Tipus de DISCONTINUÏTATS
A) DISCONTINUÏTAT EVITABLE
B) DISCONTINUÏTAT INEVITABLE o DE PRIMERA ESPÈCIE
C) DISCONTINUÏTAT ESSENCIAL o DE SEGONA ESPÈCIE

5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ

5.1 Continuïtat d’una funció en un interval obert i a ℝ.

5.2 Propietats de les funcions contínues

5.3 Continuïtat de les funcions elementals
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
Si volem estudiar el comportament d’una funció a l’entorn d’un
punt x0 o a l’infinit, el càlcul de límits és molt útil
1.1 Idea intuïtiva de límit d’una funció en un punt

El límit de la funció f(x) en el punt a, és el valor al que s’acosten les

imatges (les y) quan prenem valors de x que s’acosten al valor a.
Exemple 1: Estudiem el comportament de la funció f(x) = 2x +1 al
voltant de x = 2
Ens acostem a x = 2:
• per l’esquerra (des de
valors x < 2)
• per la dreta (des de
valors x > 2)
En els 2 casos veiem que
f(x) s’acosta a 5 quan x
s’acosta a 2 Escriurem:
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
El càlcul de límits és especialment interessant en punts on la funció no
està definida
x 2  5x  6
Exemple 2: Estudiem el comportament de la funció f(x )

x 1
al voltant de x = 1
Ens acostem a
x = 1 per
l’esquerra i
per la dreta

En els 2 casos veiem que f(x)

s’acosta a 7 quan x s’acosta a 1
Observa que la gràfica d’aquesta funció és equivalent a f(x) = x + 6 ; x ≠ 1
x 2  5x  6  x  6 x  1 
f(x )
   x  6 excepte quan x  1
x 1 x 1
 1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
1.2 Definició de límit FINIT L d’una funció en un punt

Un nombre real L és el límit de la funció f(x) quan x tendeix a un valor a,

si per qualsevol entorn de L, Eε (L), existeix un entorn de a, Eδ (a), tal que
totes les imatges dels punts de l’entorn reduït Eδ *(a), estan contingudes
a Eε (L). Llavors escrivim:

Matemàticament:
∀ ε > 0, ∃ δ > 0 tal que si |x – a|< δ,
llavors |f(x) – L|< ε.
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
1.3 Límits laterals d’una funció en un punt
En algunes ocasions (per exemple en les funcions definides a trossos)
si volem calcular el límit quan x tendeix a a, observem que el valor del
límit pot ser diferent quan ens acostem per l’esquerra o per la dreta
El límit lateral per l’esquerra de la funció f(x) quan x tendeix a a és el
valor al que s’acosta el límit de f(x) quan x s’acosta a a prenent valors
menors que a. S’expressa: l im f(x )
x  a

Formalment:

A la figura: l im f(x ) y1
x  x 1
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
El límit lateral per la dreta de la funció f(x) quan x tendeix a a és el
valor al que s’acosta el límit de f(x) quan x s’acosta a a prenent valors
més grans que a. S’expressa: l im f(x )
x  a

Formalment:

A la figura: l im f(x ) y 2
x  x 1

Relació entre el límit en un punt a i els límits laterals en el punt a

El límit d’una funció en un punt, si existeix, és únic i per tant LA
CONDICIÓ NECESSÀRIA I SUFICIENT perquè existeixi el límit en un punt és
que existeixin els dos límits laterals de la funció en el punt i que tots dos
coincideixin
 1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT

Exemple 3: Estudiem el comportament de

al voltant de x = 1
En x = 1 la funció canvia de tram.
f (1) = – 1 ja que x =1 és del segon tram i
f(x) = x – 2 .
Però quan ens acostem per l’esquerra (0,9 ,
0.99, 0.999….) ens movem per l’altra branca i
la funció que la defineix és f(x) = 3x – 1. Per
tant:
( )

Acostant-nos per la dreta (1.1, 1.01, 1.001…):

Els límits laterals existeixen
( ) però NO coincideixen, per
tant:
NO existeix
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
1.4 Límit INFINIT d’una funció en un punt

Una funció f(x) té límit +∞ quan x → a, si fixat un

nombre real positiu K > 0 es verifica que f(x) > k per
tots els valors propers a a.
Formalment:
+∞

Una funció f(x) té límit – ∞ quan x → a, si fixat

un nombre real positiu K < 0 es verifica que f(x) <
k per tots els valors propers a a.
Formalment:
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
Pot passar que la funció s’acosti a infinit només per un costat (dreta o
esquerra) o que s’acosti a + ∞ per un costat i a – ∞ per l’altre. En
tots aquests casos direm que el límit no existeix
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
1.5 Propietats dels límits

Considerem dues funcions f(x) i g(x) que tenen ambdues límit quan
x → a . Sigui k un nombre real.
Llavors:

Idèntic a
les
successions

Conseqüència immediata:
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
1.6 Càlcul sistemàtic del límit d’una funció en un punt

a) Càlcul del límit en un punt on la funció està definida

Si f(x) és una funció polinòmica, racional, irracional…. etc. i està

definida en el punt x = a , llavors normalment

I per calcular el límit només cal substituir en la funció el valor al que

tendeix la variable dependent x .
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
Exemple 4: Calcula els límits:
x2 3x 3x  1
2
a) Lim (x  5 x  2 ) b) Lim c) Lim
x2 x  1 5 x  2 x  1
x2  x  2
d) Lim ( 3 x  1 )
x0

a)

b)

c)

d)
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
b) Càlcul del límit en un punt on la funció NO està definida
Poden trobar-nos en una de les situacions següents:
1) Que no tingui sentit calcular el límit (NO HI HA LÍMIT)
Fixa’t que Dom f = [0, ∞), per tant no es poden
prendre valors propers a −2.
2) Que hi hagi un límit infinit
Passa sobretot en funcions racionals, quan el resultat de la
substitució directe és
En aquest cas cal calcular els límits laterals per veure si el resultat
és + ∞ , – ∞ (o no hi ha límit)
1

0

Concloem doncs: Es calculen substituint per

valors molt propers a 0 a dreta i
esquerra( 0,01, 0,001….)
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
3) Que NO hi hagi límit (tot i que sí té sentit calcular-lo)
Passa sobretot en funcions racionals, quan el resultat de la
substitució directe és
En aquest cas els límits laterals tenen signe diferent i per tant el
límit no existeix

Calculem els límits

laterals:
1
 
0 

Hem substituït: – 2,01

1
 
0
Hem substituït: – 1,99

Concloem doncs: No existeix

1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
Exemple 5: Calcula el límit de les funció següent en els punts que
s’indiquen. Quan sigui necessari, especifica el valor del límit a
l’esquerra i a la dreta del punt. Representa gràficament els resultats:
4x 12
f( x ) en els punt d’abscissa 0, 2 i 3
 x  2 2

4x  12  12
Lim   3
x  0 x  2 2
4

4x  12 4
Lim  Calculem els límits laterals
x  2  x  2 2 0
4x  12 4
Lim   
x  2- x  2 2
0 4x  12
Lim  
4x  12 4
x  2 x  2 2

Lim   
x  2 x  2 2
0 

4x  12 0
Lim   0
x  3 x  2 2
1
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
x 3
Exemple 6: Calcula el límit l im i representa
x  1 x  4x  3
2
gràficament el resultat

Calculem els límits laterals

Concloem doncs: No existeix

1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
4) Que hi hagi límit (finit o infinit) però que calgui resoldre primer
una indeterminació.
La indeterminació més freqüent en el càlcul del límit en un punt és

En el cas de funcions racionals es resol factoritzant numerador i

denominador i simplificant factors iguals

Fixa’t que abans de factoritzar ja coneixem un zero del numerador i

denominador, el valor al que tendeix x (x → a) . Això fa la factorització
molt més ràpida. De fet, no cal factoritzar del tot, ja que els altres
factors no s’anul·len quan x = a
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
Exemple 7: Calcula els límits:
x4 1 x3 1 2x 2  3x
a) Lim 2 b) Lim 2 c) Lim
x1 x  1 x  1 x  x x0 x

0
a)  
0
Al numerador x4 – 1 = (x2 + 1) (x2 – 1 )

0
b)  
0
Fem Ruffini amb – 1 del numerador i traiem 1 0 0 1
FC de x al denominador –1 –1 1 –1
x3 + 1 = ( x + 1) ( x2 – x + 1) 1 –1 1 0

0
c)  
0
Al numerador factor comú de x
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
x 3  4x 2  3 x  18
Exemple 8: Calcula: l im 3 2
x  3 x  5x  3 x  9

Per a resoldre el límit

factoritzem numerador i
denominador mitjançant
Ruffini

Com que continua havent-hi una indeterminació, seguim factoritzant:

1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT

En arribar a polinomis de grau 2, també podíem haver fet la

factorització utilitzant l’equació de II grau.
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
En el cas de funcions irracionals es resol multiplicant pel conjugat

Exemple 9: Calcula els límits:

3  x9 b) Lim
x
a) Lim
x0 x
x0 1 x 1

a)

b)
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
També poden aparèixer altres indeterminacions, es solucionen operant

Exemple 10: Calcula els límits:

a) b)

a) 1  2x  x 2  1
 Lim 
x0 x

b) =

No té
límit
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
c) Càlcul del límit en un punt en funcions definides a trossos

Hem de distingir 3 casos:

1. El valor a i el seu entorn es troben dins d’un dels intervals. En aquest
cas, calculem el límit com fins ara.
2. El valor a està definit per una funció i el seu entorn per una altra. En
aquest cas, el límit es calcula amb l’expressió que defineix l’entorn.

3. L’entorn d’ a per l’esquerra i l’entorn d’ a per la dreta estan definits

per funcions diferents. En aquest cas, es calculen els límits laterals i,
si coincideixen, hi ha límit; si no coincideixen, no hi ha límit.
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
Exemple 11: Calcula els límits de la funció f(x) en els punts d’abscissa 0 i 5

x 2  25  25
Lim   5
x0 x 5 5

El límit es calcula amb l’expressió que defineix l’entorn, ja que el límit

és la tendència de la funció quan ens acostem a x =5 i si agafem valors
molt propers a 5 tots es defineixen a partir de f(x) =

Lim
x 2  25

0
 Lim
 x 5   x 5   Lim  x5   10
x5 x 5 0 x5 x 5 x5

Per a calcular el límit d’una funció en un punt, no ens interessa el que

passa en el punt. Ens interessa el que passa al seu voltant.
1. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
Exemple 12: Calcula els límits de la funció f(x)
2. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ A L’INFINIT
Volem estudiar el comportament de la funció quan x pren valors
infinitament grans ( x → +∞), o infinitament petits (x → –∞ ).
En l’infinit pot haver-hi límit finit o infinit (o no haver-hi límit)

2.1 Límit quan x → + ∞

El límit de f(x) quan x → + ∞ , és un nombre real b quan per

valors molt grans de x els valors de f(x) s’aproximen a b .
2. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ A L’INFINIT
El límit de la funció f(x) quan x → +∞ és + ∞ quan sigui quin sigui el
valor del nombre real K, és possible trobar un altre nombre real L, tal que
si x és més gran que L, llavors f(x) és més gran que K.
2. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ A L’INFINIT
El límit de la funció f(x) quan x → + ∞ és – ∞ quan sigui quin sigui el
valor del nombre real K, és possible trobar un altre nombre real L, tal que
si x és més gran que L, llavors f(x) és més petit que K.
2. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ A L’INFINIT
2.2 Límit quan x → – ∞

De manera molt similar pot argumentar-se i definir-se el límit de f(x)

quan x → – ∞ . El quadre següent recull les definicions formals per a
2. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ A L’INFINIT
Exemple 13: Estudia amb l’ajut d’una taula de valors el comportament
de les funcions següents quan x → – ∞
a) b) b) c)

a)

b)

c)
2. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ A L’INFINIT
En alguns casos el límit no existeix. Això passa per exemple en les
funcions periòdiques:

El límit quan x → +∞ i el límit quan x → – ∞ d’una funció, NO

TENEN PERQUÈ COINCIDIR, tot i que a vegades sí coincideixin

x
Lim 2  0 Lim 2 x   
x  x  
2. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ A L’INFINIT
Exemple 14: Sobre el gràfic d’aquestes dues funcions, troba, per a cada
cas, els límits següents:
a) b)

No existeix
No existeix
2. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ A L’INFINIT
Exemple 15: Representa una funció que compleixi les condicions
següents:
2. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ A L’INFINIT
2.3 Càlcul sistemàtic de límits quan x → + ∞

Els límits de funcions quan x → + ∞ es calculen exactament igual que

els límits de les successions numèriques quan n → ∞ .

Exemple 16: Calcula els límits:

a) b) c)

–∞ b) = 0

c)

3
2. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ A L’INFINIT
Exemple 17: Calcula els límits:

a) b)

a)

b)
2. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ A L’INFINIT
2.4 Càlcul sistemàtic de límits quan x → – ∞

El càlcul de límits quan x → – ∞ es redueix al càlcul de límits quan

x → ∞ si tenim en compte que “Quan x → – ∞ , – x → ∞”. Llavors pera
calcular el límit només cal:

De fet,n’hi hagués hagut prou

fent el canvi amb el terme de
major grau que és l’únic que
influeix en aquest cas.
2. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ A L’INFINIT
Exemple 18: Calcula els límits:

a) b) c)

a)

b)

c)
2. LÍMIT D’UNA FUNCIÓ A L’INFINIT
Exemple 19: Calcula els límits:
 3. ASÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
3.1 Branques infinites

Una funció f(x) té una BRANCA INFINITA quan x o f(x) o ambdues a la

vegada creixen infinitament. En altres paraules, el punt (x, f(x))
s’allunya infinitament.
Podem distingir tres possibilitats de branques infinites:
x finit, f(x) infinit x infinit, f(x) finit x infinit, f(x) infinit
Quan x → a , f(x) →± ∞ Quan x → ± ∞ , f(x) → b Quan x → ± ∞ , f(x) → ±∞

Algunes d’aquestes branques infinites s’aproximen a unes rectes

determinades que s’anomenen ASÍMPTOTES.
3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
3.2 Asímptotes

Les asímptotes són rectes tangents a la gràfica de la funció en el

infinit: són rectes a les quals la funció es va acostant indefinidament,
quan una de les dues variables (x o y) tendeixen a + ∞ o – ∞ .
Distingim 3 tipus d’asímptotes:
A) ASÍMPTOTES VERTICALS:
perpendiculars a abscisses,
d’equació x = a

B) ASÍMPTOTES HORITZONTALS:
perpendiculars a ordenades,
d’equació y = b

C) ASÍMPTOTES OBLÍQÜES:
d’equació y = mx + n
3. ASÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
a) Asímptotes VERTICALS

Una funció f(x) té una asímptota vertical

en x = k si algun (o els dos) límits laterals
quan x → k és més o menys infinit:

Calculant els límits laterals es pot saber com s’acosta cada branca
a l’asímptota
Si tenim en compte que un límit quan x → k és ∞
quan el resultat és un nombre dividit per zero :

 Les funcions polinòmiques no poden tenir

asímptotes verticals
 En les funcions racionals K són els punts que
anul·len el denominador i que no anul·len el
numerador (fixa’t que no pertanyen al domini
de la funció) - - - - Asímptotes verticals
3. ASÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
Significat geomètric d’una asímptota vertical
3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
Exemple 20: Relaciona les gràfiques amb la seva funció:

a)A b)B Cc) d)

D

Totes les gràfiques tenen una asímptota vertical en x = – 2 Fixa’t que en

cada cas els límits laterals quan x → – 2 són diferents.
Calculem doncs, els límits laterals en x = – 2 de cada funció:

f(x) és B
3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
g(x) és D

h(x) és A

j(x) és C

A B C D
3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
Exemple 21: Troba les asímptotes verticals, si existeixen, de:

Les possibles asímptotes verticals són x = k on k són els nombres que

anul·len el denominador

Calculem els límits laterals en x = 2 i x = 3.

El càlcul dels límits

laterals ens permet
saber cap on van les
branques infinites i
és molt útil per
representar funcions
3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
Exemple 22: Troba el domini i les asímptotes verticals, si existeixen, de:

Domini: x2 – 1 = 0 ⇔ x2 = 1 ⇔ x = ±1 Dom(f) = ℝ – {–1, 1}

Asímptotes verticals:
( )
( )
 
(0 )
x = – 1 AV
( )
( )
 
(0 )

x = 1 NO és una AV. És un “foradet”

3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
b) Asímptotes HORITZONTALS

Les asímptotes horitzontals, en cas d’existir, indiquen el valor numèric al

que s’acosta la funció quan x es fa:
 molt gran ( x → + ∞) . AH per la dreta
 molt petita x → – ∞. AH per l’esquerra

La recta y = l es una asímptota horitzontal si:

Fixa’t que:
 Les funcions polinòmiques NO
tenen asímptotes horitzontals
 Les funcions exponencials y = a f(x)
normalment tenen una asímptota a
y = 0 (per un costat o els dos) y=1 AH per la dreta
y = – 1 AH per l’esquerra
3. ASÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
Significat geomètric d’una asímptota horitzontal
3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
 Les funcions racionals , tenen una única AH , si en tenen (a dreta i
esquerra, la mateixa) . Tenen AH si:
a) grau numerador < grau denominador . Llavors y = 0 és AH
b) grau numerador = grau denominador . Llavors y = k és AH (k és el
quocient coeficients termes de major grau del numerador i
denominador)

Per a conèixer la posició de la funció respecte de l’asímptota

horitzontal y = k (és a dir si s’hi acosta per sobre o per sota) es troben:

Si el límit tendeix a 0+ la corba

està per sobre de l’asímptota i si
tendeix a 0 - està per sota de
l’asímptota
3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ

Exemple 23: Troba les asímptotes horitzontals de

y = 2 és una AH

Mirem si la corba va per sobre o per sota l’asímptota:

La corba està per sota l’asímptota

3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ

Exemple 24: Troba les asímptotes de

Asímptotes
Funció racional. Possibles asímptotes: x = – 1 i x = 2
verticals:

No existeix
x = – 1 és AV

No existeix

x = 2 és AV
3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
Asímptotes Calculem el límit de la funció en l’infinit. com que és
horitzontals: racional, si en té, tindrà una única AH ( a dreta i esquerrra)
y = 0 és AH

Calculem ara la posició de la funció

respecte a l’asímptota:

La corba queda per sobre

l’asímptota x → ±∞

Esboç de la gràfica
3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
Exemple 24: La funció y = f(x) té les següents propietats:
• Dom f = ℝ {– 1, 1} , és contínua en tot el seu domini i talla l’eix X en el
punt (2,0).
• Té una asímptota horitzontal en y = 0
• f(x) < 0 si x > 2 y f(x) > 0 si x < 2 ( x ≠ ±1 )
• Té asímptota vertical en x = 1 , on:

• Té asímptota vertical en x = – 1 , on:

• Té un mínim en el punt (4, – 2) i un altre a (0, 3). No té màxims.

Dibuixa aquesta funció i determina els intervals de creixement i decreixement.

En primer lloc dibuixarem les AV i la AH.

Indicarem amb fletxes cap on va cada branca infinita.
f(x) < 0 si x > 2 i f(x) > 0 si x < 2 ( x ≠ ±1 ) ens indica les
branques de l’AH. Quan x →+∞ la funció va per sota l’asímptota. I quan
x → –∞ la funció va per sobre.
Després dibuixarem els punts coneguts: màxims i intersecció eixos
3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
Ens queda un esquema similar
a aquest (on les zones ratllades
són àrees on no hi ha funció)

La gràfica doncs ha de ser

tal com l ’hem dibuixada.
3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
c) Asímptotes OBLIQÜES

Una funció f(x) té una asímptota obliqua y = mx + n si es verifica

un dels límits següents:

En aquest cas la gràfica de la funció s’acosta a una recta de pendent

m, no paral·lela al eje X.

Com trobem l’equació de l’asímptota? Com trobem m i n?

3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
Una funció f(x) té una asímptota obliqua y = mx + n si es
verifiquen els límits següents:

 Les funcions polinòmiques NO

tenen asímptotes obliqües
 Les funcions racionals , tenen una AO ,
per la dreta i l’esquerra si :
grau numerador = grau denominador + 1
 Les funcions irracionals , poden tenir
cap una o dues AO (una per la dreta i
l’altre per l’esquerra)
3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
Per estudiar la posició de la funció respecte de l’asímptota
obliqua, y = mx + n, cal analitzar el signe de f(x) − (mx + n) quan
x → +∞ i quan x → –∞ . Si és positiu la corba es troba per sobre
l’asímptota i si es negatiu per sota

Una altra manera de trobar l’ asímptota

obliqua en funcions racionals és fent la
divisió entre p(x) : q(x) . El quocient (de
grau 1) és l’asímptota.
3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ

Exemple 24: Troba les asímptotes de

Asímptotes verticals: Funció racional. Possibles asímptotes: x = 0

No existeix

x = 0 és AV

Asímptotes horitzontals:

No té AH

Asímptotes obliqües: En ser una funció racional en que

grau numerador = grau denominador + 1 tindrà una AO
3. ASSÍMPTOTES D’UNA FUNCIÓ
Asímptotes obliqües:

y = 2x + 1 és AO de f(x)

Posició relativa de la funció respecte a la asímptota obliqua

x → –∞, la funció està per sobre l’AO

x → +∞, la funció està per sota l’AO

4. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
4.1 Idea intuïtiva de continuïtat
Una funció f és contínua si es pot dibuixar la seva gràfica sencera
sense alçar el llapis del paper
Una funció f que no és contínua s’anomena discontínua. Les gràfiques
de les funcions discontínues presenten DISCONTINUÏTATS . S’indica
l’abscissa de la discontinuïtat
Exemples:

Només f1 (x) és contínua. Les altres funcions presenten totes una

discontinuïtat a x = 3.
4. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
4.2 Continuïtat d’una funció en un punt

Una funció f(x) és continua en el punt x = a si es compleixen les 3

condicions següents:
C1: Existeix f(a)
C2: Existeix
C3:

A LA PRÀCTICA, n’hi ha prou amb calcular la imatge de la funció a x=a ,

el límit de la funció quan x → a (si és definida a trams, recordar que cal
trobar els límits laterals i veure si són iguals), i comprovar que:

En cas de NO SER CONTÍNUA, segons els valors que prengui la funció i

el límit, es pot saber el tipus de discontinuïtat de que es tracta
4. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
Exemple 25: Estudia
Exemple 25: Estudia la
la continuïtat
continuïtat de
de la
la funció
funció f(x)
f(x) en
en el
el punt
punt
d’abscissa
d’abscissa 3
3

C1: f(3) = – 3 + 3 = 0
C2: . En ser una funció definida a trams, cal calcular els
límits laterals

⟹
C3:

La funció f(x) és contínua a x = 3

4. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
Exemple 26: Troba el valor de k per que la funció f(x) sigui
contínua a x = 1 :

C1: f(1) = 12 + 1 = 2
C2: . En ser una funció definida a trams, cal calcular els
límits laterals
Per que el límit quan x → 1
existeixi, els límits laterals han
de coincidir:

C3: 2=2

Per tant cal que a = – 1

4. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
4.3 Tipus de DISCONTINUÏTATS
D’acord amb llur causa, les discontinuïtats es poden classificar en:

Evitables

De salt finit
Inevitables
o de 1ª
espècie
De salt infinit o Asimptòtica

Essencial o de 2ª
espècie
4. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
A) DISCONTINUÏTAT EVITABLE
Una discontinuïtat en x = a és evitable si existeix el límit de la funció
f(x) en x = a i és finit, però es diferent de la funció en x = a o no
existeix el valor de la funció en x = a .

La funció no està
definida a x= a
(no es compleix C1) (no es compleix C3)

Aquesta discontinuïtat s’anomena evitable perquè la funció es

converteix en contínua en assignar el valor del límit al valor de la funció
en x = a :
4. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
B) DISCONTINUÏTAT INEVITABLE o DE PRIMERA ESPÈCIE

Una discontinuïtat en x = a és inevitable o de primera espècie si

existeixen els límits laterals en x = a, però són diferents.

Salt: és la diferència en valor absolut dels límits laterals.

Segons sigui el salt tenim dos /tres tipus de discontinuïtat:

B1: DE SALT FINIT

(Fixa’t que això comporta que els dos

límits laterals siguin finits)
En aquest cas no es compleix C2
4. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
B2: DE SALT INFINIT

(Fixa’t que això comporta que un

dels límits laterals sigui infinit)
En aquest cas no es compleix C2

B3: ASIMPTÒTICA

B2 i B3 en molts textos estan

dins el mateix grup SALT En aquest cas no es En aquest cas no es
INFINIT O ASIMPTÒTICA compleix C2 compleix C3
4. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
C) DISCONTINUÏTAT ESSENCIAL o DE SEGONA ESPÈCIE

Una discontinuïtat en x= a és essencial o de segona espècie si no

existeixen un o els dos límits laterals en x = a.

Això pot ser degut a que la funció no està

definida a dreta o esquerra de x = a

Lim  f(x) no existeix

x1
4. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
Exemple 27: Estudia la continuïtat de la funció f(x) en el punt
d’abscissa x = 1

C1: f(1) = 1 – 2 = – 1
C2: . En ser una funció definida a trams, cal calcular els
límits laterals

Com els límits laterals no coincideixen,

llavors:

La funció f(x) té una discontinuïtat de salt a x = 1

4. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
Exemple 28: Per a quin valor de a la següent funció presenta una
discontinuïtat evitable en x = – 2

Per que la discontinuïtat en x = – 2 sigui evitable, el límit quan x → – 2

ha de ser una indeterminació del tipus: 0/0

Per tant quan x = – 2 ha de passar que numerador i denominador

siguin 0

Solució a = 4
Podem comprovar-ho substituint a per 4 i fent el límit:
4. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT

x2 – 4 = (x – 2)(x + 2)

x3 + x2 + 4x + 12 = (x + 2) (x2 – x + 6)
4. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT

Exemple 29: Estudia la continuïtat de la funció f(x) en els punts

d’abscisses:
x=0 , x=2 i x=4

Continuïtat a x = 0
C1: f(0) = – 5/2
C2: . En ser una funció definida a trams, cal calcular els
límits laterals

f és discontínua en el punt x = 0
És una discontinuïtat de salt finit.
4. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
Continuïtat a x = 2
C1: f(2) no existeix.
C2: . Tant si ens acostem a x =2 per la dreta com per
l’esquerra la funció és la mateixa

No existeix

f és discontínua en el punt x = 0
És una discontinuïtat asimptòtica.
Continuïtat a x = 4
C1: f(4) = 4
C2:

f es discontínua en el punto x = 4
És una discontinuïtat de salt finit.
4. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
Si dibuixem la funció, observem que efectivament és així:
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
5.1 Continuïtat d’una funció en un interval obert i a ℝ.

Una funció és contínua en un interval (a,b) si és contínua en tots els punts

de l’interval.

Conseqüència immediata:
Una funció és contínua a ℝ quan és contínua a tots els punts de ℝ .

L'estudi de la continuïtat d'una funció a ℝ consisteix en buscar els

punts de discontinuïtat i classificar-los.

Per a trobar els punts de discontinuïtat d’una funció, utilitzarem les

propietats de les funcions contínues, i el nostre coneixement de la
continuïtat de les funcions elementals
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
5.2 Propietats de les funcions contínues

Com a conseqüència de les propietats dels límits, es verifiquen les

següents propietats de les funcions contínues
PC1: Les funcions constants són contínues a ℝ
f(x) = k ⇒ f contínua a qualsevol punt a .
Demo: Si f(x) = k ∀a, a∈ R

PC2: La funció identitat és contínua a ℝ

f(x) = x ⇒ f contínua a qualsevol punt a .
Demo: Si f(x) = x ∀a, a∈ R
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
PC3: Si dues funcions f i g són contínues en el punt a (o en un interval
(a,b) ) , també seran contínues:
PC3.1 La seva suma f + g
PC3.2 La seva diferència f – g
PC3.3 El seu producte f · g
PC3.4 El seu quocient f / g sempre que g(a) ≠ 0 (o en el cas d’un
interval g(c) ≠ 0 ∀ c, c ∊ (a,b) )
PC3.5 La funció composta g ∘ f sempre que g sigui contínua en
f(a) (o en el cas d’un interval g sigui contínua en f(c) ∀ c, c ∊ (a,b))
PC3.6 La funció f g sempre que f(a) > 0 (o en el cas d’un interval
f(c) > 0 ∀ c, c ∊ (a,b) )

Tenint en compte aquestes propietats, podem estudiar la

continuïtat de les funcions elementals.
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
5.3 Continuïtat de les funcions elementals
A partir de les propietats de les funcions contínues obtenim de manera
immediata :
1. Les funcions potencials f(x) = xn , n ∈ ℕ , són contínues a ℝ.

Demo: és un producte
de funcions contínues i per tant serà contínua

2. Les funcions polinòmiques

ai ∈ ℝ, són funcions contínues a ℝ.

Demo: Una funció polinòmica és una combinació lineal de funcions

potencials que són contínues. Per tant serà contínua.
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ

3. Les funcions racionals són contínues en tot el seu

domini, és a dir, a tot ℝ excepte en aquells valors que anul·len el
denominador

4. Les funcions irracionals f(x )

 n g(x ) són contínues al seu
domini. Recorda que:
 f(x) és d'índex senar: Dom (f) = Dom (g)
 F(x) és d'índex parell Dom (f) = { x ∈ ℝ ∣ g(x) ≥ 0 }
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
5. Les funcions definides a trossos son contínues si són contínues
en tot el seu domini, és a dir:
 La funció és contínua en cada tram on està definida.
 La funció és contínua en els punts de divisió dels trossos.
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
Exemple 30: Estudia la gràfica:
a) Domini.
b) Recorregut.
c) Extrems absoluts
i relatius.
d) Discontinuïtats
i la seva classificació.
e) Asímptotes.

a) Domini La funció no està definida en els punts: x = – 2 i x = 5

Dom(f) = ℝ – {– 2 , 5}
b) Recorregut Observem que no hi ha y inferiors a – 3. A més y = – 3
tampoc és imatge de cap valor de x
Im(f) = (– 3 , ∞)
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
c) Extrems absoluts i relatius.
FITACIÓ
• La funció no està fitada
superiorment.
• La funció està fitada
inferiorment por k = – 3 ,
inf(f) = – 3.
No obstant , mai pren aquest
valor i per tant no és un mínim
MÀXIMS I MÍNIMS RELATIUS
Té dos mínims relatius a : ( – 5 , 2) , (6 , 3)
d) Discontinuïtats i la seva classificació
La funció és discontínua a x = – 2 , x = 2, x = 4 i x = 5
x = – 2 és una discontinuïtat asímptòtica
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
x = 2 és una discontinuïtat
evitable f(2) = 1

x = 4 és una discontinuïtat de salt finit

x = 5 és una discontinuïtat de asímptòtica

e) Asímptotes
Asímptotes verticals: x = – 2 , x = 5 No té AH
Asímptota obliqua: Recta que passa per (2, – 3 ) i (5, 0)
y=x–5
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
Exemple 31: Estudiar la continuïtat de la
funció:

Hem d’estudiar la continuïtat:

a) en els tres trams b) en els canvis de tram x = 1 i x = 4.
a) La funció és contínua en tots els trams, ja que f(x) = – x + 2, f(x) = 1
i f(x)= x – 2 son funcions afins, que són contínues a ℝ.
b) En el punt x = 1 , f(x) és contínua, ja que
f (1) = 1

En el punt x = 4 , f(x) no és contínua, ja que

f (4) = 1 x = 4 és una
DISCONTINUÏTAT
DE SALT FINIT

⟹ f(x) contínua a tot ℝ excepte a x = 4

5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
Exemple 32: Donada la funció:
Estudia
a) Domini
b) Continuïtat
c) Asímptotes

a) Domini Per ser una funció racional:

D(f) = – { x ∊ℝ tal que x2 + 3x + 2 = 0}
x2 + 3x + 2 = 0 ⇔ x=–2 , x=–1 D(f) = ℝ – { – 1, – 2 }
b) Continuïtat Discontinuïtats a x = – 2 , x = – 1
x= –2 f(– 2) no existeix

No existgeix
x = – 2 és una discontinuïtat
asimptòtica.
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
b) Continuïtat Discontinuïtats a x = – 2 , x = – 1
x= –1 f(– 1) no existeix

x = – 1 és una discontinuïtat evitable

c) Asímptotes
x = – 2 és una ASÍMPTOTA VERTICAL
Per ser racional:
y = 1 és una
Calculem-lo: ASÍMPTOTA
1
+∞ HORITZONTAL

No té Asímptota oblíqua
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
Exemple 33: Donada la funció:
Estudia
a) Domini
b) Continuïtat
c) Asímptotes

a) Domini Calculem el domini en cada tros de la funció:

• En la primera branca:
x+2=0 ⇔ x = – 2 , i a més – 2 ∈ (– ∞ , 2] ⟹ – 2 ∉ D(f)
• En la segona branca:
x = 0 , però 0 ∉ (2 , 4] . No afecta al domini de la funció

• En la tercera branca:
x2 - 4x = 0 ⇔ x(x - 4) = 0 ⇔ x = 0 ó x = 4
però 0 , 4 ∉ (4 , ∞) . No afecta al domini de la funció
⟹ Dom(f) = R – {–2}
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
b) Continuïtat
Estudiem la continuïtat de f(x) en els punts
que no són del domini i en els punts d’unió de
cada branca: x = –2 , x = 2 , x = 4
x= –2
f(– 2) no existeix

f té una discontinuïtat evitable en x = –2 .

x= 2

f és contínua a x = 2
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
b) Continuïtat
x= 4

f té una discontinuïtat de
salt infinit en x = 4 .

⟹ La funció f és contínua en ℝ – {– 2 , 4}

c) Asímptotes
• Asímptotes verticals: L’única discontinuïtat de salt infinit és a x = 4 .
⟹ x = 4 és AV
• Asímptotes horitzontals: Hem de calcular el límit de f(x) quan x → ±∞

y = 3 és una AH per la dreta de

la funció
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
c) Asímptotes

La funció no té AH per l’esquerra

• Asímptotes obliqües: Podria haver-hi AO per l’esquerra quan x → – ∞

la funció f té una asímptota obliqua per

l’esquerra: y = x – 2
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
Dibuixem la funció:
La primera branca és f(x) = x – 2 amb
una Disc Evitable a x = – 2
La segona branca és una hipèrbola
equilàtera
La tercera branca és també una
hipèrbola equilàtera
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
Exemple 33: Donada la funció:
Estudia
a) Domini
b) Continuïtat
c) Asímptotes
a) Domini
x2 + 3x + 2 = (x + 1)(x + 2) ⇒ x=–1 y x=–2
⟹ Dom(f) = R – {–1, –2}
b) Continuïtat
x= –2 f(– 2) no existeix
3x3  2x 2  4  12 f té una discontinuïtat
Lim   
x  -2 -
x  1 x  2  0 asimptòtica en x = –2 .
3x3  2x 2  4  12
Lim   
x  -2 x  1 x  2  0
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ
b) Continuïtat
x= –1 f(– 1) no existeix
3x3  2x 2  4 3
Lim   
x  - 1- x  1 x  2  0 f té una discontinuïtat
asimptòtica en x = –1 .
3x3  2x 2  4 3
Lim   
x  - 1 x  1 x  2  0
c) Asímptotes
• Asímptotes verticals: x = –1 i x = –2 són AV
• Asímptotes horitzontals: Hem de calcular el límit de f(x) quan x → ±∞

f no té asímptotes horitzontals
• Asímptotes obliqües: Podria haver-hi AO quan x → ∞
5. CONTINUÏTAT D’UNA FUNCIÓ a ℝ

• Asímptotes obliqües: Podria haver-hi AO quan x → ∞

Com que grau numerador és el grau del denominador + 1, té
AO. Podem trobar-la fent la divisió:

y = 3x – 7 es asímptota obliqua de la funció.

Fixa’t com es cumpleix la definició d’A Obliqua:
Mapa conceptual: